ESPAÑA
El ministre de l'Interior confia que la investigació determinarà si van arribar a existir les suposades vinculacions
El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP |
ESPAÑA
El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP |
09/02/2024 15:46
El govern espanyol assegura que no té cap constància sobre els suposats vincles entre Rússia i l’independentisme. Així ho ha afirmat aquest divendres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a TVE: “A mi no em consta, però on han de constar, si és el cas, és en la institució que és l’encarregada de la recerca de qualsevol circumstància que en aquest cas, com en uns altres, són els òrgans judicials i la Fiscalia del nostre país”, ha deixat clar el ministre, que tot i que ha posat especial èmfasi en remarcar que no és conscient que existissin aquests suposats vincles en el marc del Procés, tampoc ha volgut negar-los.
Marlaska també ha volgut deixar clar que “Espanya és un país que investiga tot el que ha d’investigar, tot el que es denuncia i tot el que es coneix” i que, per la qual cosa, la mateixa investigació que forçat el PP a l’Eurocambra ja determinarà quina mena de vincles van arribar a existir, en cas que sí, entre l’independentisme i el Kremlin. “Són els òrgans competents els encarregats de determinar el que
Els negociadors de Junts i el PSOE es van reunir en un sopar la vigília de les votacions dels tres decrets del govern espanyol que ahir van fer viure una jornada d’incertesa al Congrés, segons afirma aquest dijous el mitjà digital ‘El nacional’. La publicació assegura que la reunió no va servir perquè els de Laura Borràs canviessin el sentit del vot, que feia dies que situaven en el no, però sí va obrir una via per seguir negociant i que Junts acabés abstenint-se en els dos decrets que van tirar endavant. Segons explica ‘El Periódico’, de la seva banda, el pes final en el canvi d’estratègia el va tenir Carles Puigdemont, que mitja hora abans de la votació va parlar per telèfon amb el negociador del PSOE, Santos Cerdán, per tancar el pacte.
‘El Nacional’ afirma que al sopar van assistir la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el mateix Bolaños i el també esmentat Cerdán. Per part de Junts, subratlla la mateixa font, hi havia el
CONSUM - ECONOMIA
Una imatge d'un supermercat / ACN |
29/06/2023 09:10
L’Estat espanyol seria la primera de les principals economies europees a assolir la fita de la reducció de la inflació per sota del 2%. Segons les dades avançades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’índex de preus de consum se situaria el juny en l’1,9%, més d’un punt per sota de la dada del maig. D’aquesta manera, s’hauria controlat l’espiral de preus que afecta el conjunt dels mercats europeus: en cas de confirmar-se aquestes dades, els preus espanyols haurien arribat per primer cop en 25 mesos al llindar tradicional que els bancs centrals es marquen com a objectiu de preus. Per la seva banda, la inflació subjacent també continua la seva tendència descendent, amb una caiguda de dues dècimes, fins al 5,9%.
Segons les dades de l’INE, haurien estat, de nou, l’energia, els aliments i els carburants els principals motors de la contenció inflacionista. Tot i això, cal apuntar que l’Institut suggereix
ESPANYA
La ministra d'Hisenda i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero | EP |
18/01/2023 10:40 Última actualització: 18/01/2023 11:20
La Moncloa està convençuda que la reforma del Codi Penal permetrà accelerar els tràmits per extradir Carles Puigdemont i confia que el procés es pugui materialitzar “en un termini breu de temps”. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha esquivat la polèmica entre el jutge Pablo Llarena i la Fiscalia sobre el delicte de desordres públics agreujats i ha preferit celebrar que el processament del president a l’exili per malversació greu demostrat que no s’ha “despenalitzat” res amb la reforma del Codi Penal.
“Això significa que el Codi Penal continua contemplant les penes de malversació i fins i tot endureix els delictes de corrupció”, ha dit Montero en una entrevista a TVE. “Tant de bo això serveixi perquè el senyor Puigdemont pugui ser extradit al nostre país i pugui respondre davant la Justícia, que és el que des del primer moment el govern d’Espanya ha pretès, en un termini breu de temps”.
Gonzalo Boye reflexiona davant el seu ordinador durant la vista al TGUE pels suplicatoris / ANC |
ESPANYA
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé al Congrés / Europa Press |
La decisió del Tribunal Constitucional de suspendre cautelarment la tramitació de la reforma judicial impulsada pel govern espanyol per canviar el sistema d’elecció dels magistrats del TC ha provocat un terratrèmol al Congrés dels Diputats i ha encès totes les alarmes de la Moncloa. Mentre el PSOE i Podemos rebien la notícia amb una barreja d’estupefacció i indignació, els partits de la dreta han celebrat la resolució del TC com una victòria de la democràcia i ja han avisat que recorreran a la via judicial sempre que els faci falti per “atura l’assalt de Sánchez”.
Després de gairebé una setmana de dubtes i debats interns, el Tribunal Constitucional ha optat per la confrontació directa amb el govern de Pedro Sánchez i la majoria progressista del Congrés dels Diputats. La votació, a última hora de la nit, es va resoldre amb un ajustat 6 a 5 després que el sector conservador fes valdre la seva majoria. Hores abans el mateix TC havia rebutjat les peticions de recusació que el PSOE i Podemos havien fet contra el president del tribunal, Pedro González-Trevijano, i Antonio Narvaéz, que d’haver-se inhibit haurien canviat la relació de forces.
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de juny de 2022. 21:26
Temps de lectura: 2 minuts
La visita de la consellera Laura Vilagrà a la Moncloa per reunir-se amb el seu homòleg Félix Bolaños ha servit per a ben poca cosa, més enllà de la pirotècnia dialèctica que sol acompanyar aquest tipus de reunions. Cap avenç a l'agenda del Govern que es va constituir fa més d'un any i que se sustentava en l'amnistia, un referèndum acordat i la fi de la repressió. Tampoc cap resposta satisfactòria que permeti girar full al CatalanGate, l'escàndol més gran d'espionatge il·legal conegut a Europa i que només podria passar per la creació d'una comissió d'investigació independent al Congrés dels Diputats i l'assumpció de responsabilitats polítiques. La famosa taula de diàleg sembla haver anat directament a alguna de les fogueres d'aquesta nit de Sant Joan, ja que cap dels dos governs no va tenir especial interès a convocar-la. L'única concessió de la Moncloa a la Generalitat ha estat una reunió, sense data, quan l'agenda de Pedro Sánchez ho permeti, amb el president Aragonès. Una cita que la consellera Vilagrà va situar abans de les vacances d'estiu i que, evidentment, no ha timbrat com una carpeta urgent atès que la va sol·licitar el 6 de maig passat.
El fet que Vilagrà i Bolaños compareguessin davant de la premsa separadament i en llocs diferents —la consellera, a la delegació de la Generalitat a Madrid i el ministre, a la Moncloa— ja donava una idea de la necessitat que tenien ambdós d'enviar missatges diferents i que no estàvem davant d'un gran anunci. I menys encara, positiu. Les vaguetats de Vilagrà ressaltant que s'havia de treballar en les garanties i que
por Josep Herrera
Se intuía pero no había pruebas. Ahora se sabe que La Moncloa estuvo informada del espionaje al presidente de la Generalitat, Pere aragonés. El diario El Mundo ha revelado que el CNI transmitió al Gobierno los motivos que justificarían la invasión de la intimidad del presidente.
El citado diario asegura que el CNI creía que Aragonés, siendo vicepresidente de la Generalitat, era el que comandaba los CDR y Tsunami Democràtic. De hecho, el Supremo también lo secundó y dio el visto bueno a este escándalo, y todo ello destrozaría por completo las excusas que ha dado el Gobierno desde el primer día en que se destapó el escándalo, negando estar al corriente de el espionaje.
Así pues, se destapa que el CNI avisó al Ejecutivo en 2019, «como siempre», de
Redacció 17/12/2021
Ja fa dos anys que la Moncloa pateix un serial amb el seu servei de cafeteria, que ha arribat fins i tot a procediments judicials per part del Supremo. El complex es va salvar d’una denúncia per acomiadament col·lectiu de l’empresa de subministraments de la cafeteria.
Ara, el problema rau sobretot en l’endeutament bestial que suposa aquest servei any rere any. Fonts del diari VozPópuli asseguren
PAÍS - PRINCIPAT
Per: Redacció
24.09.2021 10:40
La notícia de la detenció del president Puigdemont va arribar amb els diaris de paper a les impremtes, però els diaris han pogut reaccionar en les edicions digitals. La primera reacció és comprar sense cap mena d’anàlisi la versió que ha donat el govern espanyol sobre la vigència de l’ordre de crida i cerca cursada pel jutge Pablo Llarena. A mesura que passen les hores, els analistes comencen a sucar-hi pa.
Anit mateix, la secretaria d’estat de Comunicació del govern espanyol va publicar un comunicat amb tres punts. S’afirma que la detenció és fruit d’un procediment judicial en curs i que
Redacció 22/02/2021
El rei emèrit espanyol Juan Carlos I en una foto d'arxiu. |
Segons publica el diari espanyol ‘La Razón’ els palaus de la Moncloa i la Zarzuela estarien preparant el retorn a Espanya del rei Juan Carlos I. El factor determinant sobre aquest retorn serà el resultat el que acabi fent la fiscalia del Supremo en relació a l’emèrit.
Segons les fonts que cita el rotatiu si decideix no formular querella o denúncia contra Juan Carlos I l’horitzó del retorn
Agències 09/12/2020
Maria Jesus Montero, portaveu del gobierno |
La portaveu del gobierno, María Jesús Montero, ha evitat aquest dimecres informar o valorar la situació fiscal del rei emèrit, Joan Carles I, que segons informacions periodístiques no desmentides per La Zarzuela intenta regularitzar la situació per l’ús de les targetes ‘black’. En tot cas Montero ha recordat que els responsables públics han de ser “exemplars” en el compliment de les obligacions tributàries. Montero ha deixat a mans de la Casa Reial una eventual resposta del rei Felip VI a les cartes que li han enviat exmilitars espanyols on critiquen l’executiu de coalició. “Li correspon a la Casa Reial fer-ho i mai li hem donat consells públics ni recomanacions”.
Així Montero ha esquivat les múltiples preguntes que li han arribat sobre la Casa Reial –tan per la situació del rei emèrit com per les cartes dels exmilitars- a la roda de premsa del Consell de Ministres. Segons la portaveu del govern espanyol “la Casa Reial compta amb tots els elements” per decidir sobre si ha d’emetre o no una opinió al respecte i fer-ho, si vol, “quan ho consideri oportú” però “mai influenciada pel Consell de Ministres”.
Montero fins i tot ha recordat que la qüestió de la Casa Reial no s’ha abordat a la reunió del govern espanyol i, per tant,
MÓN - ESPANYA
Per: Redacció
25.09.2020 15:58
Felipe VI no ha assistit aquest migdia al lliurament de despatxos dels nous jutges a l’Escola Judicial de Barcelona. El rei espanyol, a petició del govern de Pedro Sánchez, no hi ha participat per ‘raons de seguretat’, segons que va explicar ahir el ministre de Justícia, Juan Carlos Campos. Tanmateix, aquesta absència ha indignat la cúpula judicial espanyola, que considera que la Moncloa menysté el poder judicial.
La casa reial espanyola no ha emès cap comunicat sobre els fets, però el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha explicat que havia rebut una trucada de Felipe VI. En una breu conversa,
‘Nosaltres mantenim ferms els nostres compromisos d’investidura que s’han vist interromputs per la situació de pandèmia’, ha afirmat, en referència a l’acord amb ERC.
Dos nens juguen a la platja del Masnou, aquest dilluns (EFE/Enric Fontcuberta) |
Ya
tardaba...
¿A quién se le ocurrió que dicho formato
era una buena idea ? pic.twitter.com/KFLcBlt0ui
—
Jon Inarritu (@JonInarritu) April
19, 2020
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en un acte aquest dijous | @vicepresicat |