Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

Roger G. F., el militant de Junts vinculat a amenaces greus contra Sílvia Orriols i a pràctiques de plagi i manipulació

 

 

NACIONAL

 

 

20/10/2024

 

 

 

Al seu perfil de la xarxa social X (abans Twitter) es presenta com a “periodista/fotoperiodista”, director del portal Kit Media Internacional i militant de la formació política Junts per Catalunya.

Es tracta de Roger G. F., que els darrers mesos ha publicat nombrosos missatges de menyspreu i hostilitat contra militants i simpatitzants d’Aliança Catalana i, sobretot, contra Sílvia Orriols.

De fet, les últimes hores i arran de la convocatòria aquest diumenge de la manifestació de l’extrema esquerra a Ripoll, la batllessa ha estat objecte d’una amenaça especialment greu.

En aquest sentit, el compte a X de la plataforma “Joves Junts” s’adreçava a Orriols en els termes següents:

Junts, ERC i CUP no voten a favor de l’aixecament de la suspensió de la DUI

 

 

NOTÍCIES

 

 

 

Per María Llopart

13/10/2024

Dijous passat al Parlament de Catalunya es va produir una votació el resultat de la qual, a priori, hauria de ser insòlit. Aliança Catalana va presentar una proposta de resolució, acceptada per la mesa del Parlament, per a aixecar la suspensió de la Declaració Unilateral d’Independència vigent d’ençà de 2017. 

Recordem que l’octubre de 2017 Carles Puigdemont va efectuar la famosa declaració d’independència dels vuit segons, perquè després de vuit segons d’haver-la declarada la va suspendre ell mateix.

Doncs dijous passat Junts, ERC i la CUP no van votar a favor de l’aixecament d’aquesta suspensió,

Marlaska tanca la porta a transferir el control de fronteres i enfurisma Junts

 

 

POLÍTICA - ESPANYA

 

Junts adverteix el PSOE que si no compleixen amb els acords hauran d'assumir noves derrotes parlamentàries

 

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una sessió de control al Congrés / Europa Press

 

Xavi Fernández de Castro

18/09/2024 12:09

Enganxada de Junts amb el PSOE pel traspàs de les competències en immigració pactada a principis d’any a canvi de salvar dos decrets del govern espanyol. Tot i que fa mesos que ambdós partits treballen en la redacció d’una proposició de llei conjunta per transferir a la Generalitat les competències d’immigració, la falta d’avenços i les línies vermelles dels socialistes han enverinat les converses. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha tornat a tancar la porta a transferir el control de fronteres i les competències sobre fluxos migratoris, que són “competència exclusiva de l’Estat i el govern central”, cosa que ha enfurismat el grup de Junts, que insisteix que el traspàs ha de ser “integral”.

El diputat de Junts, Josep Maria Cruset, ha avisat el PSOE que la negativa a complir els acords signats amb el seu partit dificultarà les negociacions del govern espanyol amb la seva formació, que no dubtarà a tombar l’agenda legislativa de l’executiu. “O compleixen els acords, o derrotes parlamentàries. O els nostres acords, o les seves derrotes”, ha etzibat Cruset en una pregunta sobre el tema dirigida a Grande-Marlaska. “Si vostès no compleixen amb Junts, vostès no tenen el que necessiten, els nostres set vots. De fet, aquest primer any han pogut aprovar poques coses, perquè això del peça a peça i els acords veiem que els costa”.

Els diputats de Junts Josep Maria Cruset i Míriam Nogueras durant una sessió de control al govern espanyol / Europa Press

Les relacions PSOE-Junts, en hores baixes

Salvador Illa guanya les eleccions a Catalunya 2024 i l’independentisme perd la majoria absoluta

 

 

Ciutadans desapareix del Parlament en no superar la barrera del 3 % dels vots aquest 12-M, mentre que Aliança Catalana hi irromp amb dos diputats

 

Sergio Segura ahir a les 22:30

 

 

 

 

 

 

 

Amb gairebé el 98 % dels vots escrutats, Salvador Illa (PSC) ha guanyat les eleccions a Catalunya 2024 i ha obtingut el 28,36 % dels vots i 42 diputats, al davant de Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya), que ha fet el “sorpasso” a ERC i es converteix en la segona força més votada amb el 21,19 % dels sufragis i 35 escons. Els republicans de Pere Aragonès, que van ser segons el 2021 i que han governat la Generalitat els darrers anys, han caigut fins a la tercera posició, després de perdre 13 diputats —ara en tenen 20 i el 2021 en van aconseguir 33— i obtenir un 13,66 % dels vots.

El PSC repeteix la victòria del 2021 i l’independentisme perd la majoria absoluta

Cordons inútils

 

 

EL VORAVIU

 

 

Signar segons què només augmenta la visibilitat dels que volen acordonar 

 

 

 

OPINIÓ

10/05/ 2024 2.00 h

 

 

  Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

No acceptaran ni per acció ni per omissió els vots d’extrema dreta per formar una majoria d’investidura ni de govern. També n’evitaran la presència a la mesa i en altres institucions del Parlament i de la Generalitat. També volen aturar les iniciatives legislatives que presentin. L’estratègia conjunta de Comuns, PSC, ERC, Junts i CUP és, sobre el paper, aïllar la ultradreta. A la pràctica, ni l’han aïllada, ni l’aïllen, ni l’aïllaran. Fum, fum, fum en el millor dels casos. L’estratègia de signar acords d’aïllament no fa res més que regar i adobar, i ajuda a créixer i reproduir-se. On queda el “prohibit prohibir” de l’esquerra? Ha aixecat llambordes i hi ha trobat reconfortants despatxos en els quals acomodar-se. Com

Els projectes electorals

 

 

OPINIÓ

 

"Ningú no podrà acusar mai Puigdemont i Junts de no haver procurat sempre la unitat. Aquest punt augmenta el carisma de la candidatura presidencial"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
18/04/2024 19:49 

 

 

 

 

 

És obvi, la precampanya electoral només es diferencia de la campanya en el fet que ningú demana el vot explícitament. Però sí implícitament i amb una insistència pròpia de missioners en terra d’infidels. Els quadres i personalitats dels partits es multipliquen a tots els mitjans explicant llur doctrina. El president Aragonès reclama un debat al màxim nivell entre ell i el president Puigdemont. De president a president, què menys. El segon ja li ha respost, displicent, que el president de la Generalitat no demana debats sinó que se li demanen. Inassequible al desànim, el d’ERC insisteix que està disposat a debatre amb qui sigui i, amb això, es fica en un jardí quan la senyora Sílvia Orriols li hi ofereix a correcuita dia i hora. La pel·lícula és coneguda: quedarà més sola que Gary Cooper en “Sol davant el perill”.

Sobre aquest assumpte d’Orriols i Aliança catalana val la pena dir alguna cosa. Pel que fa al cordó sanitari, a sobre d’inútil, potser també és injust. Ningú no ha fet cordó sanitari a VOX que admet ser d’extrema dreta, cosa que Orriols nega de si mateixa. Per què a uns sí i als altres no? La raó rau en el

La contradicció del president Puigdemont Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Una part del possible electorat de Puigdemont no crec que se senta còmoda amb la configuració d'unes llistes tant de Junts. Però caldrà veure què passa en la campanya, perquè la seua figura, per als espanyols, encarna la confrontació.

 

 

 

Carles Puigdemont durant la presentació de les llistes aquest dissabte a Elna (Fotografia d'Albert Salamé)

 

 

 

Vicent Partal

07.04.2024 - 21:40 Actualització: 08.04.2024 - 07:35

@vpartal

 

 

 

La qüestió central d’aquestes eleccions és Carles Puigdemont. O, per dir-ho d’una manera més precisa, el 130è president de la Generalitat i la seua peripècia institucional i vital, personal, després de la proclamació de la independència. És lògic que tots els altres candidats vulguen evitar que això siga així, però tots ho sabem, que aquest és el principal element. No són unes eleccions normals, regulars, com qualssevol altres. I per això mateix, i en justa correspondència, els passos del candidat Puigdemont s’han de sotmetre a un escrutini especial.

Durant els anys d’exili, aquest període que ara sembla a punt d’acabar, Puigdemont ha tingut de manera simultània dos instruments polítics actius: el seu partit, Junts, i el govern legítim de Catalunya, encarnat finalment en el Consell per la República. Eren eines diferents; diferents en la intenció i en la forma, diferents en estructura i en ambició, però també diferents ideològicament, conceptualment si ho voleu dir així. I no sempre compatibles.

Al final, l’un i l’altre representaven dues possibilitats, dues encarnacions diferents de la mateixa causa. Junts és el partit polític que sempre

Puigdemont deixa Waterloo i es trasllada a viure a Catalunya Nord

 

 

PAÍS

 

 

S'ha instal·lat a la comarca del Vallespir, on es va traslladar aquesta Setmana Santa

 

 

 

 

 

Redacció

05.04.2024 - 17:23

Actualització: 05.04.2024 - 18:02

 

 

 

Carles Puigdemont ha deixat la Casa de la República a Waterloo (Bèlgica) per instal·lar-se a la comarca del Vallespir, a Catalunya Nord, on s’ha traslladat aquesta Setmana Santa. Tot i el trasllat, la Casa de la República de Waterloo continuarà com a institució, segons que han confirmat fonts de l’entorn de Puigdemont a VilaWeb.

Puigdemont situa Rull de número 3 i afegeix més independents a Girona, Lleida i Tarragona

 

Així ho expliquen fonts de Junts, que assenyalen que el president i candidat de la formació a les eleccions a Catalunya té intenció de fer bona part de la campanya electoral de forma presencial i sense pantalles, a diferència de convocatòries electorals anteriors. De fet, Puigdemont ja va anunciar la seva candidatura el passat 21 de març a Elna, i demà presentarà la seva llista –que ja s’ha sabut avui– en aquest mateix municipi.

El president s’ha traslladat a viure en una casa a la comarca del Vallespir, en un municipi a concretar, que es troba a aproximadament tres quarts d’hora en cotxe d’Amer (Selva), on tenia la residència abans de marxar a l’exili l’octubre del 2017. Segons fonts de Junts, el candidat de la formació a les eleccions a Catalunya ja ha mantingut reunions sectorials diàriament i ha rebut personalitats de diversos sectors a la casa del Vallespir d’ençà que s’hi traslladà.

Retorn des de la Catalunya del Nord

Junts avisa que no aprovarà els pressupostos espanyols si no es reverteix la desinversió en Rodalies

 

 

RODALIES

 

Isidre Gavín reclama al ministre Óscar Puente que acabi amb el “dèficit estructural d’inversions” 

 

 

Martí Odriozola i Marcé
Foto: Congrés dels Diputats
Madrid. Dimecres, 28 de febrer de 2024. 11:26
Actualitzat: Dimecres, 28 de febrer de 2024. 11:30
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

 

 

 

 

Nova advertència de Junts per Catalunya al govern espanyol: si no rectifica la tendència de la desinversió en Rodalies, no comptarà amb el seu suport als pressupostos generals de l’Estat. El diputat Isidre Gavín ha retret al ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Óscar Puente, que l’executiu intenti “enganyar” presumint d’unes dades oficials que no li són gens favorables: el primer semestre del 2022 s’havien fet el 15,7% de les inversions a Catalunya i la mitjana d’execució dels comptes dels darrers deus anys és del 120% a Madrid i del 60% a Catalunya. Gavín ha exhortat el govern espanyol a “reconèixer totes aquestes xifres per rectificar” i Puente ha replicat que el govern espanyol està compromès a “resoldre la desinversió” a través de més inversions. A més, el diputat juntaire ha criticat que la Moncloa no publiqui les inversions territorialitzades a les comunitats autònomes semestralment: “Amagant les dades, volen amagar la incompetència, que els pressupostos no són creïbles o el biaix territorial?”, li ha preguntat. El diputat de Junts ha insistit que “si no hi ha inversió i es recupera el dèficit estructural, no hi haurà una millora del servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran”.

Isidre Gavín també s’ha mostrat crític amb el traspàs de Rodalies pactat entre el PSOE i ERC: “Un traspàs s’hauria d’haver fet fa catorze anys, que no permet a la Generalitat operar amb el seu operador i que no parla de com es recupera la desinversió”. Just fa deu dies, el Govern de la Generalitat i la Moncloa van constituir la comissió política del traspàs de Rodalies i van fixar-se un termini de sis mesos per redactar els estatuts de la futura empresa mixta que gestionarà Rodalies.

Óscar Puente demana que no es faci “demagògia” sobre les incidències ferroviàries

Junts reclama suprimir l'impost de successions i crear un grup antiocupacions als Mossos per aprovar els pressupostos

 

 

POLÍTICA

 

 

El partit es reuneix amb el Govern i li remet un centenar de mesures per aprovar els pressupostos

 

15.02.2024 13.30 h

 ACN

 

La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales Autor/a: Arnau Martínez

 

 

 

Bonificar al 99% l'impost de successions per a cònjuges, pares i fills o crear un grup especialitzat als Mossos "per fer front a les ocupacions". Aquestes són dues del centenar de mesures que Junts ha posat damunt la taula del Govern aquest dijous, en la segona reunió que han mantingut sobre pressupostos. La proposta també incorpora altres aspectes, com un paquet de 50 milions de suport al primer sector, l'industrial, el turístic i l'esportiu per la sequera. El partit considera que són qüestions "realistes" i "de mínims", tot i que no són optimistes sobre un eventual acord per als comptes. La portaveu parlamentària Mònica Sales ha defensat que prenen la iniciativa perquè l'executiu "no pot caure en un intercanvi de cromos" amb el PSOE.

En l'àmbit de la fiscalitat, Junts per Catalunya se centra en l'impost de successions. A més de la bonificació del 99% de la quota per als grups de parentiu I i II, plantegen excloure'n del pagament els casos de relleu generacional fins a tercer grau en empreses familiars. Entre les condicions també hi ha baixar al 9,5% el tram més baix de l'IRPF autonòmic, una proposta que ja van fer l'any passat i que enguany ha recollit el Govern. Per això demanen a l'executiu que faci un pas més. "Cal posar fi a aquesta discriminació que pateixen els catalans respecte de Madrid, Andalusia o Euskadi", ha assegurat Mònica Sales.

En aquest mateix àmbit, Junts també reclama que el Govern "enforteixi" l'Agència Tributària de Catalunya perquè sigui capaç de recaptar el 100% dels impostos i tributs que es generen a Catalunya. És per això que subratllen la necessitat de més recursos humans i tècnics.

Una altra de les prioritats de Junts són les polítiques de "seguretat". En aquesta línia, una de les seves mesures passa per la constitució dins del cos de Mossos d'Esquadra d'un grup especialitzat "per fer front a les ocupacions". De la mateixa manera, el grup considera necessari agilitzar els terminis per a les resolucions judicials o abordar millores a les comissaries dels Mossos i als parcs de Bombers.

 

Sequera, pagesia, educació...

Un no de Junts, necessari i valent, més enllà de l’amnistia i tot . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORAL

 

 

Simplement, era massa gran el perill d'aprovar aquesta llei d'amnistia de la manera com era redactada, amb els forats col·locats estratègicament pel PSOE

 

 

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González).

 

 

 

Vicent Partal

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.

Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.

Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i

Junts completa un gir copernicà de quatre mesos que exaspera Esquerra. Per Josep Casulleras Nualart

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

Què passarà si ningú no es mou quan acabi la nova tramitació en comissió i la llei d'amnistia torni al ple del congrés espanyol?

 

 

 

 

 

 

Josep Casullera Nualart

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.

Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió

Un sopar a la Moncloa i una trucada de Puigdemont, claus dels moviments de Junts en la votació dels decrets de Sánchez

 

 

Els juntaires es van abstenir en els dos dels tres textos de l’executiu estatal que van superar el tràmit del Congrés

 

 

 

Agències

Divendres, 12 de gener de 2024

 

 

Els negociadors de Junts i el PSOE es van reunir en un sopar la vigília de les votacions dels tres decrets del govern espanyol que ahir van fer viure una jornada d’incertesa al Congrés, segons afirma aquest dijous el mitjà digital ‘El nacional’. La publicació assegura que la reunió no va servir perquè els de Laura Borràs canviessin el sentit del vot, que feia dies que situaven en el no, però sí va obrir una via per seguir negociant i que Junts acabés abstenint-se en els dos decrets que van tirar endavant. Segons explica ‘El Periódico’, de la seva banda, el pes final en el canvi d’estratègia el va tenir Carles Puigdemont, que mitja hora abans de la votació va parlar per telèfon amb el negociador del PSOE, Santos Cerdán, per tancar el pacte.

 

‘El Nacional’ afirma que al sopar van assistir la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el mateix Bolaños i el també esmentat Cerdán. Per part de Junts, subratlla la mateixa font, hi havia el

Junts, els reis de la pantomima

 

 

OPINIÓ

 

 

"El PSOE pagarà el cost de moure's en la geometria variable, optant pels suports del PP, mentre a Junts intenten ressuscitar la puta i la Ramoneta"

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
10/01/2024 21:04 

 

 

 

 

 

Segurament em passa com a aquell que va contra direcció per l’autopista, però no entenc com els periodistes de tants mitjans diferents poden qualificar de “sorpresa” que Junts hagi decidit no participar en la votació dels decrets llei d’avui perquè -en el seu univers paral·lel- no es pugui dir que hi han donat suport, mentre asseguren que tirin endavant. Per mi, un titular correcte seria “Els decrets llei del Govern espanyol tiren endavant gràcies a Junts”, que amb la seva decisió ho ha permès, o, fins i tot, “Junts, en la seva línia dels últims mesos, fa el contrari del que havia sostingut fins hores abans”, és a dir, que “sorpresa”, cap, per bé que no sabéssim la forma en què ho acabaria materialitzant. La diferència entre Junts i Esquerra pel que fa a la seva relació amb l’Estat és que els primers són uns mestres de la pantomima, i els segons, uns aprenents. De fet, com hem sabut, finalment han arribat a un acord Junts i PSOE.

És precisament aquest retorn de la pantomima pròpia dels convergents el que l’Estat necessitava per tirar el rellotge enrere i situar-lo abans de 2017. Sense el retorn de Convergència no hi havia pacificació. D’aquí que Artur Mas torni a tenir espais cada cop més freqüents als mitjans de comunicació i que a l’agenda política