Catalunya recupera el ritme exportador mentre l’Estat perd vendes

 

 

EMPRESES

 

 

El comerç a l'exterior del país accelera fins als 8.567 milions d'euros amb la indústria química com a gran protagonista

 

 

Un vaixell descarregant al port de Barcelona / EP

 

 

Alberto Prieto

18/12/2023 11:03 

 

 

Les exportacions catalanes tornen a créixer després d’un mes de resultats a la baixa. Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme publicades aquest mateix dilluns, les vendes internacionals de les empreses del país es van enfilar l’octubre fins als 8.567,3 milions d’euros, un 8,3% més que durant el mateix període de l’any anterior. Amb aquest impuls, Catalunya es consolida còmodament com el motor exportador d’un Estat espanyol que no es recupera del batzac dels darrers mesos: el conjunt d’empreses espanyoles han facturat als mercats internacionals durant el desè mes de l’any menys de 32.277, una caiguda interanual del 2,4%. La immensa majoria de les regions, de fet, pateixen intensos retrocessos en la facturació forana, liderats per la Comunitat de Madrid, que perd el 27,9% del seu comerç exterior en termes interanuals. En l’acumulat de l’any, el sector exportador català escala, així, fins als 85.000 milions d’euros, un 9,7% més que dotze mesos abans; mentre que l’Estat espanyol s’estanca per sota dels 320.000 milions.

Entre els sectors amb més potencia a l’exterior destaca, com ja és tradició en la composició de les exportacions catalanes, la química, amb una facturació als mercats globals de 2.446 milions d’euros. Aquesta xifra, prop de nou punts superior a la del mateix període del 2022, fa escalar l’aportació d’aquesta branca fins al 28,6% dels ingressos catalans a l’exterior, la més elevada amb molta diferència. Després de més d’un any d’elevada presència dins les vendes globals del país, crida l’atenció la desaparició del sector de l’automòbil, que s’havia consolidat durant la primera meitat del 2023 com el segon amb millor capacitat exportadora. En el seu lloc apareixen els béns d’equipament -com ara la maquinària industrial-, que registren més de 1.340 milions d’euros. Si bé els guanys són elevats, queden lleugerament per sota dels que van assolir aquestes empreses durant l’octubre del 2022 (-1%). Completa el pòdium l’alimentació, que creix prop d’un 10% als entorns internacionals fins fregar els 1.300 milions d’euros.

 

 

Una planta química de Cepsa / EP

 

 

 

Tancant l’escletxa importadora

Recuperar la iniciativa nacional

 

 

OPINIÓ

 

 

«Pacificada Catalunya pel relaxament nacional i social construït pel PSOE, amb l’ajuda inexplicable d’ERC, el PSC s’ha trobat una catifa d’or per on poder desfilar cap a la victòria»

 

 

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 31 de maig de 2023 a les 20:00

 

 

 

 

 

 

Feixistització d’espais públics. Ja fa dècades que el discurs de Jean Marie Le Pen sobre la immigració, a França, va anar encomanant-se a la totalitat de forces polítiques restants, de manera que hom s’ha referit a la lepenització del discurs polític francès sobre aquest tema i d’altres. El racisme latent o desinhibit és present a tot arreu, des dels camps d’esport als mitjans de comunicació o la conversa de bar. Els immigrants, només els pobres, clar, són els culpables de totes les malvestats que ens ocorren, i, a l’Estat espanyol, específicament els immigrants magrebins, de l’Àfrica negra i els asiàtics... L’onada ultrareaccionària, que els Estats Units i el Brasil coneixen prou bé, amb expressions antidemocràtiques, ja fa temps que avança a Europa i s’ha ensenyorit d’alguns espais públics, enmig d’una crisi profundíssima que afecta directament els sectors populars. La por i la incertesa pel futur, la pobresa creixent, la desesperació davant la precarització de les condicions de vida deixen pas a respostes demagògiques que carreguen els neulers no pas a un sistema econòmic pervers, ni a la minoria privilegiada que se’n beneficia, sinó als darrers de la cua: els de fora, els que no tenen casa i ocupen les que els bancs tenen buides, els que són “diferents” en tantes coses...

 

A partir d’aquí, des de la insatisfacció davant la política, l’oblit institucional i la convicció de pertànyer a la perifèria permanent de la vida, neix a les zones més deprimides un discurs d’odi des d’on es combaten les polítiques de gènere, d’interculturalitat, de lliure orientació sexual, d’acció climàtica, de laïcitat i de normalització de la llengua pròpia que, a més, s’embolcalla de cap a peus amb la “rojigualda” i la

La divisió a la UE hipoteca les expectatives d’una cimera clau per a la recuperació

PANDEMIA

Els líders no han superat el debat sobre com finançar un fons comú ni com repartir-ne els diners 

Brussel·les 22/04/2020 23:52

JÚLIA MANRESA NOGUERAS 

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, saludant l’expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, davant la mirada impassible (en primer pla) de Mark Rutte, primer ministre dels Països Baixos, en una imatge d’arxiu. / ABACA

 

“Si hi ha qui vol continuar somiant en una era amb coronabons, nosaltres no ho aprovarem. [...] Els diners no surten del paradís”. Amb aquesta contundència es referia ahir una font diplomàtica del nord europeu a algunes de les propostes que els caps d’estat i de govern discutiran aquesta tarda per abordar la recuperació econòmica davant la crisi del coronavirus. Sobre la taula hi ha un ampli menú d’idees que giren al voltant de la creació d’un fons de reconstrucció econòmica. Però el que no hi ha és consens. Per això les expectatives són mínimes. Els líders no hi arriben amb la voluntat de pactar el fons sinó, com a molt d’empènyer la Comissió Europea a dissenyar-lo vinculat amb el futur pressupost comunitari (també encallat per falta de consens) i tornar-ne a parlar així al juny, quan tenen l’esperança de reunir-se físicament i treballar sobre un esborrany.

Els ministres de Finances europeus ja van aprovar després de gairebé dos dies de converses un primer paquet de mig bilió d’euros en crèdits per diferents vies (a empreses, esquemes de regulació d’ocupació i governs), als quals els líders donaran llum verda aquest dijous. Però malgrat la magnitud i les primeres reticències, cap país de la UE ja no discuteix que cal articular un fons europeu de recuperació econòmica. El problema és com aconseguir els diners i com repartir-los (amb transferències o amb més crèdits).

Les opcions entre Roma i la Haia

Després del fiasco dels tests defectuosos, Illa intenta recuperar els diners

CORONAVIRUS






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 21 d'abril de 2020

El govern espanyol està de pega amb el material que compra per la pandèmia per coronavirus. Ara intenta recuperar els diners que va pagar per 640.000 test ràpids d’antígens que va adquirir a l’empresa xinesa Bioeasy que van resultar defectuosos. Ho fa, segons informa El País, després que hagi comprovat que les proves que havien de substituir les defectuoses tampoc són del tot fiables per detectar el coronavirus.



L’empresa xinesa Bioeasy va enviar una mostra dels tests que havien de substituir els defectuosos, però en comprovar que no tenien la sensibilitat necessària, la comanda va ser cancel·lada pel govern espanyol. Ara ha iniciat els tràmits administratius per recuperar els diners que va abonar per les proves.

Cancel·lada la primera comanda

Torra reclama a Torrent recuperar l'escó després de l'escàndol Cs-JEC

PARLAMENT






Carlota Camps
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2020

La mala relació entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent, s'ha tornat a fer evident aquest dimecres durant la sessió de control al Govern. Després de fer-se públic que Ciutadans tenia a sou com a assessor un dels membres de la JEC i del nou cas del PP que s'ha donat a conèixer avui, Torra ha aprofitat la sessió parlamentària per reclamar a Torrent que li retorni l'acta de diputat.










Aquesta, a més, no ha estat l'única polèmica del ple entre les dues màximes autoritats del país. Torra també ha retret a Torrent que no hagi dit res després que Ciutadans l'hagi acusat de ser "ocupa". "Lamento que s'insulti i vostè no protesti", s'ha queixat Torra, que també s'ha negat a respondre a la intervenció del diputat Carlos Carrizosa perquè "no

L'independentisme recuperarà la majoria (efectiva) al Parlament

PARLAMENT DE CATALUNYA






Marina Fernàndez
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 8 de maig de 2019

Des d'octubre de l'any passat que al Parlament voten només 130 dels 135 diputats que van ser escollits el 21-D. Al llarg d'aquests set mesos, el vot de Carles Puigdemont, Toni Comín, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no ha computat. El jutge instructor del judici al procés, Pablo Llarena, va suspendre els parlamentaris presos. Els d'ERC, Oriol Junqueras i Raül Romeva, van optar per designar un substitut, però els de JxCat van plantar-se, assumint la conseqüència de perdre la majoria independentista al Parlament.



Ara, arran de l'elecció de Sànchez, Turull i Rull com a diputats al Congrés, podran recuperar-la.



El 21 de maig, en plena campanya electoral per les municipals i europees, Junqueras, Sànchez, Turull i Rull recolliran l'acta de diputats a les Corts espanyoles. Per fer-ho, hauran de renunciar a l'escó que tenen a la cambra catalana, perquè és incompatible amb el del Congrés. En el cas del president d'ERC, això no suposa cap canvi, però la

El Catalonia America Council recupera la diplomàcia pública catalana a Washington

MÓN - AMÈRICA

El nou organisme és dirigit pel delegat de la Generalitat als Estats Units, Andrew S. Davis.

Per: Redacció 

01.05.2018  22:00

Avui es fa pública la creació del Catalonia America Council, una organització sense ànim de lucre, situada a Washington, que recupera la presència de la diplomàcia pública catalana als Estats Units, després del tancament de la delegació de la Generalitat. De fet, el director executiu del Catalonia America Council és el delegat de la Generalitat als Estats Units, Andrew S. Davis.



El Catalonia America Council va orientat a enfortir les relacions entre els Estats Units i Catalunya, però, a diferència de la delegació oficial del govern, és un organisme privat, que es finança amb donacions. D’aquesta manera, es recupera a la capital dels Estats Units el concepte de diplomàcia pública que guiava la tasca del Diplocat, entenent que les relacions entre els països no han de ser només competència dels governs, sinó del conjunt de la societat.



El director del Council ha explicat que aviat anunciarien les primeres activitats i quins membres integren el grup assessor.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-catalonia-america-council-recupera-la-diplomacia-publica-catalana-a-washington/ 

 

La Generalitat recuperarà els impostos anul·lats pel TC sobre els dipòsits bancaris i les nuclears

ACN-ECONOMIA

La Generalitat també treballa en la reforma d'alguns tributs propis vigents per adaptar-los a les recomanacions de la Unió Europea.

Façana de la seu del Tribunal Constitucional a Madrid.

Per: ACN

 

17.06.2016  13:45

 

 

 

La Generalitat té previst impulsar un conjunt d’iniciatives legislatives en matèria fiscal abans del 31 de juliol perquè es tramitin el Parlament.

Així, el departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda està treballant per recuperar els impostos propis derogats pel Tribunal Constitucional (TC), és a dir, l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit i l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.


D’altra banda, la Generalitat també treballa en la reforma d’alguns tributs propis vigents per

Les Corts Valencianes aproven iniciar el procés per recuperar la ràdio i televisió públiques

ACN- Dijous  29.10.2015  15:22

PAÍS

La iniciativa surt endavant amb 51 vots a favor del PSPV, Compromís i Podem i l'abstenció de 42 diputats del PP i Ciutadans.

 

El síndic de Podem, Antonio Montiel, mostra un cartell de la ILP de recuperació del servei de ràdio i televisió públics.

El ple de les Corts Valencianes ha pres en consideració una proposició de llei presentada de manera conjunta per PSPV, Compromís i Podem per a recuperar el servei de ràdio i televisió públiques i establir les bases per preparar un nou model de mitjans audiovisuals públics. El text deroga la llei de tancament de Ràdio Televisió Valenciana i la dissolució i liquidació de l’ens, així com la Llei 5/2015 de 2 d’abril que condiciona la reobertura a la situació econòmica. La proposició de llei ha comptat amb 51 vots a favor (PSPV, Compromís i Podem) i l’abstenció de 42 diputats PP i Ciutadans (C’s).