PANDEMIA
Els líders no han superat el debat sobre com finançar un fons comú ni com repartir-ne els diners
Brussel·les
 |
| El primer ministre italià, Giuseppe Conte, saludant l’expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, davant la mirada impassible (en primer pla) de Mark Rutte, primer ministre dels Països Baixos, en una imatge d’arxiu. / ABACA |
“Si hi ha qui vol continuar somiant en una era amb coronabons,
nosaltres no ho aprovarem. [...] Els diners no surten del paradís”. Amb
aquesta contundència es referia ahir una font diplomàtica del nord
europeu a algunes de les propostes que els caps d’estat i de govern
discutiran aquesta tarda per abordar la recuperació econòmica davant la
crisi del coronavirus. Sobre la taula hi ha un ampli menú d’idees que
giren al voltant de la creació d’un fons de reconstrucció econòmica.
Però el que no hi ha és consens. Per això les expectatives són mínimes.
Els líders no hi arriben amb la voluntat de pactar el fons sinó, com a
molt d’empènyer la Comissió Europea a dissenyar-lo vinculat amb el futur
pressupost comunitari (també encallat per falta de consens) i tornar-ne
a parlar així al juny, quan tenen l’esperança de reunir-se físicament i
treballar sobre un esborrany.
Els ministres de
Finances europeus ja van aprovar després de gairebé dos dies de
converses un primer paquet de mig bilió d’euros en crèdits per diferents
vies (a empreses, esquemes de regulació d’ocupació i governs), als
quals els líders donaran llum verda aquest dijous. Però malgrat la
magnitud i les primeres reticències, cap país de la UE ja no discuteix
que cal articular un fons europeu de recuperació econòmica. El problema
és com aconseguir els diners i com repartir-los (amb transferències o
amb més crèdits).
Les opcions entre Roma i la Haia
Al llarg de les últimes setmanes, països, partits polítics i centres
d’opinió han presentat diverses propostes, amb els dos extrems situats a
Roma i la Haia i la resta buscant el centre de consens. Per a Itàlia
(el país més endeutat i alhora el més tocat per la pandèmia), els diners
per a la reconstrucció han de provenir de l’emissió de deute compartit
entre tots els països de la UE en forma dels ja famosos coronabons.
Però els Països Baixos no volen ni parlar-ne. La seva proposta passa
per un fons de solidaritat amb aportacions dels països amb més
possibilitats per fer transferències. Però no s’ha acabat de concretar
res a partir d’aquestes dues posicions, que de fet ja es donen totes
dues per inviables.
El primer gran debat és l’emissió
de deute. França va ser un dels primers països a presentar una proposta
que implica que la Comissió Europea emeti bons (cosa que ja fa a molt
petita escala) però a través de garanties aportades pels estats membres i
amb més recursos propis de la UE. Seria una emissió i un fons molt
concret i limitat en el temps.
Però aquesta idea no convenç el bloc
liderat per Holanda ni tampoc Alemanya, perquè implica certa
mutualització a través de les garanties. Després la mateixa Comissió
Europea ha anat llançant idees sobre la necessitat de crear un fons de
més d’1,5 bilions d’euros parcialment finançat amb bons europeus i
vinculat al pressupost de la UE 2021-2027. Una opció que també va avalar
el Parlament Europeu, que va viure un encès debat sobre l’abast de la
mutualització del deute que implica que la Comissió en sigui l’emissora i
que es financi a través d’un minúscul pressupost que no arriba a l’1%
del PIB europeu. Per això també preveu elevar el sostre de despesa
d’aquest pressupost fins al 2% del PIB. Una idea, però, que tampoc
agrada gens als hanseàtics, encara que Berlín hi hagi obert prudentment
la porta aquesta setmana.
Tots aquests elements són
els que ha acabat recollint el ministeri d’Economia espanyol, liderat
per la vicepresidenta Nadia Calviño, exresponsable de pressupostos de la
Comissió i avesada al llenguatge brussel·lès. Espanya proposa 1,5
bilions que es mobilitzarien a través d’una emissió de deute de la
Comissió, que seria perpetu. És a dir, que no caduca i del qual només es
paguen els interessos. Una proposta que ha guanyat pes perquè, segons
fonts europees, recull diversos elements “extremadament interessants”
que poden generar consens. Les mateixes fonts, però, admeten que “hi ha
paraules que costen d’empassar” a alguns països i si deute ja és sinònim de culpa en holandès, deute al costat de perpetu
és inassumible a la Haia. Alhora, la proposta espanyola preveu pagar
els interessos amb uns impostos europeus que no existeixen per la
mateixa falta de consens.
La batalla del pressupost
L’altre gran debat és com repartir els diners. Espanya i França
proposen que sigui a través de transferències directes, però Holanda
només vol sentir a parlar de crèdits, cosa que engreixaria encara més
l’endeutament dels que més els necessitin. Per això també entra en joc
el pressupost de la UE, que seria el braç que permetria articular més
transferències, però que ja és per si sol un debat espinós i que explica
que la discussió s’allargui fins al juny malgrat “l’atmosfera
d’urgència” que constaten fonts europees i malgrat, també, el feble
missatge polític que s’envia als ciutadans.
1. Què passa amb els ‘coronabons’?
La discussió sobre la mutualtizació del deute s’ha anat moderant vist
el tabú que suposa per al nord d’Europa. En la seva versió més pura només
la defensa Itàlia. Espanya, França o el Parlament Europeu han presentat
propostes que rebaixen la mutualització de riscos per intentar acostar
posicions amb Berlín i la Haia.
2. ¿Pot resoldre’s el conflicte amb més crèdits barats?
Els del sud volen que els diners del fons es reparteixin amb
transferències en funció de l’impacte de la crisi per no haver
d’endeutar-se més, però el nord exigeix responsabilitat i disciplina
fiscal, creu que la Comissió no té la tasca d’endeutar-se i repartir
diners i defensa que es donin crèdits.
3. Què està en joc?
Si no hi ha una resposta conjunta la crisi impactarà de manera
asimètrica, amb països molt més tocats que la resta. Però, a més, si la
resposta només queda en mans de les hisendes estatals també està en joc
el mercat únic, que veurà com les empreses alemanyes, per exemple, tenen
més opcions de sortir-ne vives que les italianes o les espanyoles.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada