Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UE. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de desembre del 2023

Espot presenta a Brussel·les l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea

 

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

L'objectiu és que el referèndum es faci entre final de l'any vinent i començament del 2025 

 

 


 

 

 

 Redacció 

11.12.2023 - 21:40

Actualització: 11.12.2023 - 21:44

 

Andorra i la Comissió Europea van arribar dimecres a un consens polític global per a l’acord d’associació de l’estat amb la Unió Europea, després de gairebé nous anys de negociació. Ho va anunciar el cap de govern, Xavier Espot, a Andorra la Vella, després de la darrera ronda de negociacions, que havia inclòs una reunió bilateral i una altra de trilateral, amb la presència també de San Marino.

Avui, la qüestió es trasllada a Brussel·les. El vice-president de la Comissió Europea i màxim responsable polític de la negociació de l’acord d’associació, Maros Sefcovic, rep Xavier Espot i el ministre d’Afers Estrangers sanmarinès Luca Beccari, tot coincidint amb el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, que ho tractarà com un punt més de l’ordre del dia, juntament amb el de l’oficialitat del català. El vice-president europeu, després de la reunió amb Espot i Beccari, explicarà les conclusions de la negociació als ministres d’Afers Estrangers, que han de respectar l’homogeneïtat del mercat interior i les especificitats d’Andorra.

Es preveu que a Brussel·les es detalli públicament l’acord, però ja se’n saben alguns punts més, com ara que la Comissió Europea ha accedit al període transitori que Andorra demanava en matèria de telecomunicacions, de set anys, i també que, de moment, no hi haurà un mètode específic per al roaming, sinó que es pactarà més endavant. Espot ja ha avançat que s’han respectat les línies vermelles andorranes. En serveis financers, s’accepta la reciprocitat bancària, tal com va anunciar fa poques setmanes, i el període transitori serà finalment de quinze anys, i no de deu com s’havia dit. Respecte del dret d’establiment, es preveu una solució específica amb el manteniment d’un sistema de quotes i de verificació dels antecedents penals.

Quin serà el calendari?

dijous, 7 de desembre del 2023

Espanya té la taxa de pobresa infantil més alta de tota la UE, segons Unicef

 

 

El president de l'entitat a l'Estat, Gustavo Suárez, considera "inacceptable" la dada i insta a no mirar "a una altra banda"

 

 

Nens mirant cartells Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 12:12 Localització: Manresa Autor: Nia Escolà

 


Carme Garau

dimarts, 19 de setembre del 2023

La UE ajorna la votació sobre l'oficialitat del català davant la falta d'acord

 

 

CATALÀ A LA UE

 

Espanya ha de retirar la proposta de votar l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera al Consell d'Afers Generals 

 

Marta Lasalas / Enviada especial
Brussel·les. Dimarts, 19 de setembre de 2023. 11:19
Actualitzat: Dimarts, 19 de setembre de 2023. 13:29
Temps de lectura: 2 minuts 

 


 

 

La UE ha ajornat finalment la votació sobre l'oficialitat del català, el gallec i el basc. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha hagut de retirar la proposta en no poder superar els recels expressats per diferents països davant d'una iniciativa que, per prosperar, necessita el suport dels 27 socis de la UE. Encara aquest matí, el ministre ha assegurat que defensaria la seva sol·licitud de reformar el Reglament 1, que regula les llengües oficials a la Unió per incorporar-hi el català, l'euskera i el gallec. Això no obstant, abans de començar la reunió, els representants de diferents països, entre els quals, Suècia i Finlàndia, han insistit a mostrar obertament les seves reticències. De fet, només Eslovènia s'ha pronunciat obertament a favor a les portes de la reunió.

 

🔴  El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Reaccions i última hora de l'oficialitat

L'oficialitat del català a la UE va ser una de les exigències de Junts per votar a favor que la socialista Francina Armengol presidís el Congrés. En cas de no prosperar pot dificultar molt les converses per a la investidura de Pedro Sánchez. Albares disposa de dues reunions més, dins del

dilluns, 18 de setembre del 2023

Reunió d’urgència de la Plataforma per la Llengua amb la representació espanyola a la UE per l’oficialitat del català

 

 

 CULTURA - LLENGUA

 

 

L'entitat de defensa del català exposarà els dubtes transmesos per algunes altres delegacions i demanarà al govern espanyol mesures per a evitar que la votació s'ajorni

 

 


 




ACN

18.09.2023 - 09:54

Actualització: 18.09.2023 - 10:04

 

 

La Plataforma per la Llengua és reunida d’urgència amb la representació espanyola davant la Unió Europea per tractar de l’oficialitat del català, que es votarà demà. L’organització exposarà als representants espanyols els dubtes que els han transmès alguns altres països —més enllà dels ja coneguts de Finlàndia i Suècia— perquè l’oficialitat tiri endavant en el Consell d’Afers Exteriors de la UE.

La Plataforma per la Llengua diu que l’objectiu de la reunió és

dijous, 14 de setembre del 2023

El govern suec posa traves a l’oficialitat de català, basc i gallec a la UE

 

 

Unió Europea

 

 

Suècia al·ludeix al cost de la proposta i a l’excessiva rapidesa amb la qual s’està tramitant la iniciativa 

 

 

D’esquerra a dreta els eurodiputats catalans Toni Comín, Carles Puigdemont i Diana Riba ACN.

 

 

 

dimarts, 14 de març del 2023

La UE recula parcialment i utilitzarà el català en la campanya You are EU

 

 

LLENGUA

 

 

Els eurodiputats de Junts havien denunciat la discriminació del català en aquesta campanya, ja que s'havien instal·lat a Catalunya pancartes publicitàries escrites només en castellà

 

 

El ple de l'Eurocambra, en una imatge d'arxiu | ACN


 

 


dijous, 29 de setembre del 2022

Suècia detecta una quarta fuita al gasoducte Nord Stream, que podria quedar inservible

 

 

Suècia, Dinamarca, Alemanya i la UE ho atribueix a un sabotatge i Rússia qualifica l'atac als gasoductes de "terrorisme internacional"

 

RedaccióActualitzat

 

 

La guarda costanera sueca ha detectat una nova fuita en el gasoducte Nord Stream. Segons informacions de la televisió pública alemanya ARD, Suècia va alertar d'una fuga que no es coneixia fins ara. D'aquesta manera ja són quatre les fugues als gasoductes del mar Bàltic que uneixen Rússia amb Alemanya.

 

Una patrulla de reconeixement sueca ha detectat la quarta, més petita que les altres, davant les seves costes i informa d'un vessament de 900 metres de diàmetre. Així, ja ha hi ha dues fugues per cada gasoducte submarí, el Nord Stream 1 i el Nord Stream 2. Totes se situen en aigües internacionals però dins les zones d'exclusió econòmica sueca i danesa. Les tres primeres es van detectar entre diumenge i dilluns de manera pràcticament simultània.


 

Els gasoductes podrien haver quedat inutilitzats

divendres, 26 de març del 2021

Vacunes: algú ens hauria d’explicar la veritat

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dijous, 25 de març de 2021. 21:44

 

 



 

Va haver-hi una època, anterior a l'actual on quan una “cosa” no funciona directament es llença, en la qual hi havia el que s'anomenava “el tècnic”. A tu se t'espatllava qualsevol aparell i ni se t'acudia llençar-lo. Bé, a no ser que hagués explotat. L'agafaves, el duies al “tècnic”, ell se'l mirava i et deia: “Cal canviar el florolos del clamros”. I llavors podien passar dues coses: 1/ que pel que valia la peça i la mà d'obra, et sortia més a compte comprar-te una “cosa” nova o bé 2/ valia la pena posar un florolos del clamros nou. Si triaves l'opció 2, llavors entraves en la dimensió “la peça ha de venir d'Alemanya”. Això volia dir mínim una setmana per saber si a Alemanya tenien la peça i una altra setmana perquè comencés a córrer el comptador del “m'han dit que ja ha sortit”. A partir d'aquell moment ja podies anar trucant al “tècnic” dos cops per setmana per saber si, per fi, la peça que ja havia sortit, ja havia arribat.

 

Doncs bé, amb les vacunes tinc la mateixa sensació. Sobretot després que el secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, hagi dit aquesta tarda a can García Melero (TV3), si fa o no fa:

dimecres, 27 de gener del 2021

Diputats francesos demanen el suport de la UE als presos i exiliats catalans

 

 

UE

 

 

Núria Casas
Foto: Sergi Alcázar
Barcelona. Dimecres, 27 de gener de 2021. 14:46
Actualitzat Dimecres, 27 de gener de 2021. 14:47

 

 


 

 

Dotze diputats francesos de diferents ideologies i partits polítics exigeixen a la Unió Europea que aturi la persecució dels presos i exiliats independentistes catalans per part de l'Estat Espanyol. La reclamació s'ha posat de manifest en un fòrum europeu i consideren que la "justícia espanyola està transgredint els tractats europeus". La premsa francesa s'ha fet ressò de la notícia. El mateix diari Le Monde recorda que "França reconeix i respecta plenament la sobirania d'Espanya però els exiliats catalans han internacionalitzat la qüestió".

 

Així doncs, els diputats consideren que la notorietat que ha agafat el conflicte a Brussel·les, Ginebra o Escòcia fa que calgui prendre una decisió urgent: "Més enllà de la independència, la qüestió catalana és ara necessària en una reflexió més àmplia, francesa però sobretot europea, amb les eleccions i el seu repte per part de les autoritats espanyoles enfront els

AstraZeneca planta la UE i no dona explicacions pel retard de les vacunes

 

 

CORONAVIRUS

 

 

Núria Casas
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 27 de gener de 2021. 13:09
Actualitzat Dimecres, 27 de gener de 2021. 13:09

 

 

 


 

 

 

AstraZeneca s'ha retirat d'una reunió amb la Unió Europea prevista per avui per parlar de subministraments de vacunes, segons informa la Comissió Europea. Els alts representants continuen exigint a la companyia que aporti més explicacions sobre el seu anunci de tallar les administracions de vacunes durant el primer trimestre d'enguany. La polèmica ja ve de fa dies. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va trucar dilluns al conseller delegat d'AstraZeneca per exigir-li que compleixi amb les dates marcades d'acord amb el contracte.

 

De fet, els lliuraments de la vacuna AstraZeneca / Oxford, després de donar llum verda el regulador europeu, són menors del previst a causa de la caiguda "del rendiment d'una fàbrica", segons s'excusa la companyia britànica. Un anunci que dispara les alarmes i se suma a les dificultats en el lliurament de l'altra vacuna de Pfizer-BioNTech. D'altra banda, Von der Leyen exigeix mecanismes de transparència perquè les farmacèutiques tinguin l'obligació de notificar a les autoritats dels enviaments a tercers països de les dosis de vacunes produïdes al territori europeu.

 

La resposta d'Astrazeneca

dilluns, 26 d’octubre del 2020

Escandalosa manipulació dels mitjans espanyols davant la intervenció d’Aragonès a la conferència de presidents

 

 

Malgrat haver tocat tots els temes sobre la gestió de la pandèmia, la caverna només en destaca la seva menció als presos polítics

 

 

Agències 26/10/2020

 

 

 

El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, Pere Aragonès, escoltant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen


 


La caverna mediàtica torna a aprofitar la intervenció d’un independentista per informar de mala manera la població espanyola i crear més odi cap a Catalunya. Diaris com El Mundo, l’ABC o el VozPópuli han tergiversat aquest dilluns la informació sobre la intervenció del vicepresident Pere Aragonès durant la Conferència de presidents. El representant del govern català s’ha dirigit directament a la presidenta de la comissió Europea i li ha demanat poder gestionar directament els fons europeus i un fòrum de territoris amb la mateixa CE. 

 

A més, també ha demanat ajudes directes durant la segona onada del coronavirus, i el vicepresident també ho ha aprofitat per explicar, amb un bon domini de l’anglès, per què és ell qui ocupa el lloc en aquella taula i no el president Torra, fent referència un cop més a la repressió per part de l’estat i a l’existència de presos polítics.

 

Aquest fet l’han aprofitat els principals diaris espanyols per titular la intervenció d’Aragonès cap al que més odien: Catalunya. “Aragonès aprofita els fons de la covid per

dimecres, 13 de maig del 2020

La Unió Europea vol restaurar la lliure circulació abans de l’estiu



MÓN - EUROPA






Sis estats europeus reobriran divendres les seves fronteres · Brussel·les proposa d'anar obrint-les en tres fases diferents 















Per: ACN

13.05.2020  13:27




Brussel·les ha demanat de reobrir fronteres a la Unió Europea en tres fases i en funció de la situació epidemiològica a cada país o regió. El full de ruta de la Comissió Europea per a reactivar els moviments de persones i el turisme i reobrir l’Espai Schengen abans de l’estiu estableix un desconfinament que vagi d’una fase 0 actual amb restriccions generalitzades fins a una fase 2 d’aixecament total dels controls fronterers.



Són fases amb què cada estat hauria d’estar d’acord, sense que Brussel·les imposés la reobertura, i que tindran en compte la situació epidemiològica de cada país. També implicaran mesures excepcionals de seguretat, com els controls de temperatura als avions, l’ús de màscares durant els viatges i altres mesures que també

divendres, 8 de maig del 2020

Espanya és l’estat de la UE més denunciat per Brussel·les per incomplir el dret europeu el 2019




L'informe anual del TJUE inclou la sentència del cas Junqueras entre les resolucions més destacades 







El president del TJUE, Koen Lenaerts







Per: Redacció

08.05.2020  15:04




Espanya és l’estat de la Unió Europea amb més procediments d’infracció oberts el 2019 per Brussel·les, sis en total. En els últims cinc anys l’estat espanyol ha acumulat fins a vint casos nous al Tribunal de Justícia de la UE per incomplir el dret europeu i ha sigut condemnat en nou ocasions. D’altra banda, Espanya és el tercer estat de la UE que més preguntes va fer al TJUE el 2019. En concret, l’estat espanyol va presentar 64 qüestions prejudicials al tribunal amb seu a Luxemburg, només per darrere d’Itàlia (70 preguntes) i Alemanya (114).



Així ho recull l’anuari del TJUE publicat aquest divendres que inclou la sentència del cas Junqueras entre les resolucions més destacades de caràcter institucional de la UE del

Nou nyap del Gobierno: es queda sense les mascaretes que reparteix la UE per no haver fet la comanda




Brussel·les dóna als Estats membres (menys a Espanya) un total de milió i mig de mascaretes







Agències 08/05/2020






Una mà en primer pla sostenint un grapat de mascaretes a l'estació d'autobusos de Tarragona, a punt per repartir-les el 14 d'abril del 2020. (Horitzontal)







La Comissió Europea ha anunciat aquest divendres el repartiment d’1,5 milions de màscares per a personal sanitari en 18 països europeus entre els quals no hi ha Espanya perquè no va sol·licitar participar en aquesta iniciativa de compra conjunta de material necessari en la lluita contra el coronavirus, segons han indicat fonts comunitàries.



“Estem fent tot el possible per ajudar els Estats membres a proveir equips de protecció als treballadors sanitaris en primera línia. Ells són els herois de l’Europa actual, això és

dimarts, 28 d’abril del 2020

Exteriors envia a la UE i al Comitè de les Regions el pla contra el coronavirus



CORONAVIRUS






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 28 d'abril de 2020














La Conselleria d'Afers Exteriors ha enviat a la Comissió Europea i al Comitè de les Regions els plans del Govern per lluitar contra el coronavirus. Des del Departament asseguren que ha tingut "molt bona rebuda" i ha estat "el punt de partida per compartir experiències en la gestió de la pandèmia amb diversos actors internacionals".



El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha defensat "treballar conjuntament i compartir estratègies des d'un model descentralitzat i alhora en xarxa" a Europa. "Cap estat se'n sortirà sol", ha avisat.



Solé, ha exposat la voluntat de ser

dijous, 23 d’abril del 2020

La divisió a la UE hipoteca les expectatives d’una cimera clau per a la recuperació



PANDEMIA






Els líders no han superat el debat sobre com finançar un fons comú ni com repartir-ne els diners 







Brussel·les








El primer ministre italià, Giuseppe Conte, saludant l’expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, davant la mirada impassible (en primer pla) de Mark Rutte, primer ministre dels Països Baixos, en una imatge d’arxiu. / ABACA




“Si hi ha qui vol continuar somiant en una era amb coronabons, nosaltres no ho aprovarem. [...] Els diners no surten del paradís”. Amb aquesta contundència es referia ahir una font diplomàtica del nord europeu a algunes de les propostes que els caps d’estat i de govern discutiran aquesta tarda per abordar la recuperació econòmica davant la crisi del coronavirus. Sobre la taula hi ha un ampli menú d’idees que giren al voltant de la creació d’un fons de reconstrucció econòmica. Però el que no hi ha és consens. Per això les expectatives són mínimes. Els líders no hi arriben amb la voluntat de pactar el fons sinó, com a molt d’empènyer la Comissió Europea a dissenyar-lo vinculat amb el futur pressupost comunitari (també encallat per falta de consens) i tornar-ne a parlar així al juny, quan tenen l’esperança de reunir-se físicament i treballar sobre un esborrany.



Els ministres de Finances europeus ja van aprovar després de gairebé dos dies de converses un primer paquet de mig bilió d’euros en crèdits per diferents vies (a empreses, esquemes de regulació d’ocupació i governs), als quals els líders donaran llum verda aquest dijous. Però malgrat la magnitud i les primeres reticències, cap país de la UE ja no discuteix que cal articular un fons europeu de recuperació econòmica. El problema és com aconseguir els diners i com repartir-los (amb transferències o amb més crèdits).



Les opcions entre Roma i la Haia

dilluns, 20 d’abril del 2020

Entitats europeistes avisen que la UE es juga la "supervivència" en la resposta al virus



FORA UE - VISCA EFTA






Una desena d'associacions titllen "d'insuficients" les accions de la UE i demanen la mutualització del deute






Bandera de la Unió Europea | Europa Press






per ACN

 






Una desena d'entitats pertanyents a la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC) qualifiquen la resposta de la Unió Europea (UE) a la crisi pel covid-19 "d'insuficient" i avisen que la UE s'està jugant la seva "supervivència" en aquesta crisi.



En un manifest, les entitats denuncien que les accions de la UE davant el coronavirus tenen una "manca de visió netament europea" i no són "ambicioses". "L'amenaça sobre el futur de la UE és greu", alerten les entitats, que defensen, entre altres mesures, la

dimecres, 15 d’abril del 2020

Així incompleix el govern espanyol els criteris de la UE i l’OMS per a començar el desconfinament



MÓN - EUROPA






Les dues organitacions demanen no precipitar-se a l'hora de relaxar les restriccions i tenir més capacitat de diagnòstic i un sistema sanitari robust














‘Hem arribat al pic, som en la fase d’alentiment’, deia el ministre de Sanitat del govern espanyol, Salvador Illa, abans-d’ahir, just el dia que s’aixecava el confinament total que s’havia imposat les dues darreres setmanes per a contenir la pandèmia de la Covid-19.



Aquesta mateixa setmana s’han fet públics sengles informes de la Comissió Europea i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb una sèrie de recomanacions per a poder començar el desconfinament, de manera gradual i progressiva. I una d’aquestes recomanacions és que no hi hagi precipitació, que l’alentiment respecte del nombre de

dimecres, 1 d’abril del 2020

Les amenaces del Suprem als funcionaris de presons, denunciades a la UE i l'ONU



CORONAVIRUS






Carlota Camps
Foto: Roberto Lázaro
Barcelona. Dimecres, 1 d'abril de 2020


















L'avís del Tribunal Suprem als funcionaris de les presons catalanes per pressionar-los perquè no deixin en llibertat els presos polítics durant el confinament pel coronavirus continua portant cua. Des d'aquest dimecres, tant la Comissió Europea com l'ONU tenen sobre la taula una demanda d'investigació d'aquests fets.



Des d'ERC, l'eurodiputada Diana Riba ha enviat una carta al comissari de Justícia de la CE, Didier Reynders, i una altra a l'alta comissionada de l'ONU pels Drets Humans, Michelle Bachelet, en la qual els demana que investiguin el Tribunal Suprem per "amenaçar funcionaris, esmicolar la separació de poders i discriminar presos per motius polítics".










També els eurodiputats de JxCat, encapçalats per Carles Puigdemont, s'han adreçat a la

divendres, 27 de març del 2020

La bocassa de Borrell fa perdre a la UE milions de mascaretes




L’empresa xinesa Huawei deixarà de donar material després que el màxim representant de la UE hagi dit que les empreses busquen tenir un rèdit polític mitjançant la seva solidaritat







Gerard Sesé 27/03/2020






L'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, durant una roda de premsa a Estrasburg, l'11 de febrer del 2020. (Horitzontal)







Josep Borrell ha tornat a demostrar que no està en condicions de ser l’Alt Representant per la Política Exterior comunitària de la Unió Europa. La seva incontinència verbal, fins i tot per escrit, li ha costat molt car a la UE i, sobretot, al conjunt dels seus ciutadans.



Borrell, protagonista per les seves sortides de to davant un micròfon, ha demostrat que també pot ser tot un bocamoll escrivint articles.



Sota el nom “La pandèmia de coronavirus i el nou món que està creant” assegurava que moltes empreses estan fent donacions a Europa a canvi de tenir, en un futur, alguns