Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alemanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alemanya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de novembre del 2024

Crit d’auxili de docents de Berlín pel clima de violència que pateixen en un institut on el 80% de l’alumnat no té l’alemany com a llengua materna

 

 

SOCIETAT

 

24/11/2024

 


 

 

 

La carta del professorat de l’escola secundària Friedrich Bergius, a Friedenau, Berlín, ha commogut i escandalitzat a parts iguals l’opinió pública alemanya. Segons informava el diari local Tagesspiegel, que ha tingut accés al document, els docents denuncien constants atacs i episodis d’assetjament per part dels alumnes.

Insults, amenaces i petards al pati són el pa de cada dia. Els banys s’han convertit en territori de por, on els mòbils, suposadament prohibits, es fan servir per a enregistrar humiliacions que després es comparteixen impunement a les xarxes.

En la majoria d’aules, el 80% dels alumnes no tenen l’alemany com a llengua materna. En algunes classes, fins i tot, aquest percentatge s’eleva al 100%. Diversos dels alumnes no han trepitjat mai una aula abans d’arribar aquí. Hi ha casos,

divendres, 27 de setembre del 2024

Aliança Catalana es reuneix a Brussel·les amb Alternativa per Alemanya

 

 

NACIONAL

 

26-09-2024

 

 

 


 


L’europarlamentari d’Alternativa per Alemanya (AfD) Siegbert Droese ha rebut aquest dijous a la seva oficina de Brussel·les la delegació internacional d’Aliança Catalana (AC).

Jordi Aragonès, responsable del programa polític de la formació catalana, es congratulava per l’establiment de relacions amb un partit amb què assegura “compartir la defensa d’una Europa de nacions sobiranes, riques i sense islamització”.

Per la seva banda, Droese ha compartit a través a les xarxes socials una fotografia de la reunió i ha destacat els paral·lelismes entre ambdues formacions, especialment, a l’hora de convèncer el jovent dels seus respectius països.

Així, l’eurodiputat descriu AC com

dilluns, 23 de setembre del 2024

Els socialdemòcrates alemanys baten l'extrema dreta per la mínima a Brandenburg

 

 

INTERNACIONAL

 

 

Els resultats finals dibuixen un escenari on els socialistes aconsegueixen frenar la ultradreta de l'AfD per un 1,4% dels vots 

 

 

Majoria de dretes i amb influència espanyola (limitada): així és la Comissió Europea que ens governarà 

 

 

 

El canceller Olaf Scholz, en una imatge d'arxiu | ACN

 

 

 

22 de setembre de 2024, 22:53
Actualitzat: 23 de setembre, 10:24h
 

 

 

El Partit Socialdemòcrata (SPD) ha guanyat les eleccions d'aquest diumenge a Brandenburg. En concret, han aconseguit la victòria amb un 31,2% de suport (+5), tot just un punt per davant de la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que aconsegueix un 29,8% de vots (+6,3), segons la projecció sobre vot recollida pels mitjans locals.

La tercera posició és per a l'Aliança Sahra Wagenknecht-Per la Raó i la Justícia (BSW, amb un 12,1%), mentre que la Unió Cristià Demòcrata (CDU) aconsegueix un 11,8% de vots. En quarta posició quedarien Los Verdes, amb un 5%, tot just per sobre del mínim per obtenir representació.

L'Esquerra (3,1%) i BVB/Votantes Lliures (2,6%) quedarien fora del parlament regional per percentatge, encara que podrien aconseguir algun escó per elecció directa.

Pel que fa a la participació,

dijous, 5 de setembre del 2024

Tiroteig al Consulat General d’Israel a Múnic (Alemanya)

 

 

INTERNACIONAL

 

 

5/09/2024

Per Pol Pérez

 

 


 

 

 

Segons informes policials, s’han produït trets prop del “Centre de Documentació Nazi” al centre de Munic. A la zona de Karolinenplatz, les forces policials han disparat contra una persona sospitosa i lestà greument ferida, ha escriure la policia de Munic a X. “L’àrea d’operacions acordonada és una gran àrea.

 

 

El diari Süddeutsche Zeitung informa citant veïns que han escoltat els trets. A més, crits de “Corre! Córrer”. La policia ha demanat que s’eviti la zona. “Tenim nombrosos serveis d’emergència al lloc”. Les zones afectades són els barris de

dimarts, 20 d’agost del 2024

Immigrants amb estatus de ‘refugiats’ a Alemanya passen les vacances al país d’on declaren patir persecució


 

 

INTERNACIONAL

 

 

18/08/2024

 

 

 


 


Un nombre creixent d’individus reconeguts com a refugiats pel govern alemany visiten periòdicament el seu país d’origen, és a dir, aquell del qual suposadament eren perseguits per raons polítiques o religioses.

Així ho ha desvetllat una recent investigació del mitjà germànic RTL Extra, que exposa

dilluns, 26 de febrer del 2024

Navalni va morir dies abans d'un intercanvi per un txetxè condemnat per assassinat a Alemanya

 

 

RÚSSIA

 

 

El líder opositor rus, Aleksei Navalni, va morir a la presó dies abans del seu canvi pel txetxè Vadim Kràsikov 

 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 26 de febrer de 2024. 12:38
Actualitzat: Dilluns, 26 de febrer de 2024. 13:23
Temps de lectura :2 minuts

 

 






El líder opositor rus, Aleksei Navalni, va morir a la presó dies abans del seu canvi pel txetxè Vadim Kràsikov, condemnat a Alemanya per l'assassinat d'un ciutadà georgià, segons ha informat aquest dilluns l'equip del polític i recull Efe. "Navalni hauria d'haver estat posat en llibertat al cap de pocs dies, ja que nosaltres vam aconseguir un intercanvi", va assegurar María Pévtxikh, estreta col·laboradora de Navalni, a Telegram.

 

 




Pévtxikh ha explicat que, a principis de febrer, el president rus, Vladímir Putin, va rebre la proposta de bescanviar el seu enemic número u i dos ciutadans nord-americans més per Kràsikov, que va assassinar l'agost del 2019 a Berlín el georgià Zelimjan Jangoshvili. "Jo vaig rebre la confirmació que les negociacions estaven en marxa i es trobaven a la seva fase final la tarda del 15 de febrer", és a dir, un dia abans de l'"assassinat" de l'opositor, ha subratllat.

En aquest sentit, han destacat que els ajudants de Navalni van dedicar

divendres, 6 d’octubre del 2023

El ministre president de Baden-Württemberg defensa l’ús del català a les institucions europees

 

 

Aragonès reivindica que l'aliança amb la regió alemanya "reforça el paper central de Catalunya en la transició energètica d'Europa"

 

 

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reuneix amb el ministre president de Baden-Württemberg, Winfried Kretschmann, al Palau de la Generalitat. Data de publicació: divendres 06 d’octubre del 2023, 09:05 Localització: Barcelona Autor: Marta Sierra

 

 

Redacció

El ministre president de Baden-Württemberg, Winfried Kretschmann, s’ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat. A la trobada, Kretschmann ha constatat que el català com a “llengua europea” no s’utilitza i ha afegit que “seria bo” que s’usés a les institucions.

Preguntat pels periodistes ha preferit no pronunciar-se sobre les negociacions entre Catalunya i l’estat espanyol argumentant que no és la seva responsabilitat. En la nova trobada, Aragonès i Kretschmann han refermat la seva col·laboració per impulsar l’hidrogen verd. De fet, el 2022, la Generalitat i el govern de Baden-Württenberg van acordar a Stuttgart crear un grup de treball per desenvolupar projectes sobre aquesta energia renovable.

Per la seva banda, Aragonès ha reivindicat que l’aliança amb la regió alemanya “reforça el paper central de Catalunya en la transició energètica d’Europa“. Més d’un any després de constituir el grup de treball, el president català ha considerat que

dimecres, 25 de gener del 2023

Un informe del Bundestag diu que Espanya va espiar il·legalment Puigdemont a Slesvig-Holstein

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El document avisa que cal tenir permís del govern per a poder fer ús de programes d'espionatge com Pegasus en territori alemany

 

 


 

 

 

ACN

25.01.2023 - 13:40

Actualització: 25.01.2023 - 13:52

 

 

Alemanya sospita que les autoritats espanyoles van utilitzar de manera il·legal programes d’espionatge quan es va detenir Carles Puigdemont, a l’estat de Slesvig-Holstein. En un informe publicat pel Bundestag, la cambra recorda que la detenció va comptar amb la participació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), tot assegurant que va punxar telèfons i va fer ús dispositiu de localització per determinar la posició del vehicle de Puigdemont.

 

Segons el document, aquesta vigilància seria il·legal a Alemanya. “Les activitats d’intel·ligència provinents d’altres serveis estrangers són fonamentalment inadmissibles com un exercici de poder d’un estat estranger a menys que el govern ho autoritzi”, assegura.

 

Ara bé, a consultes del Bundestag, el govern alemany d’aleshores, encapçalat per Angela Merkel i format per la coalició entre els

dilluns, 16 de gener del 2023

Crisi a Alemanya: dimiteix la ministra de Defensa per una polèmica gestió de l'ajuda a Ucraïna

 

 

ALEMANYA

 

 


 

 

La ministra Christine Lambrecht dimiteix per les pressions sobre la seva gestió de l'ajuda a Ucraïna i un polèmic vídeo 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Kay Nietfeld / Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de gener de 2023. 11:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

La ministra de Defensa d'Alemanya, Christine Lambrecht, ha anunciat la seva dimissió enmig de les pressions per la seva gestió de l'ajuda militar a Ucraïna i la controvèrsia generada als mitjans arran d'un desafortunat vídeo compartit a les xarxes socials. Així, Lambrecht hauria pres la decisió (impensable a Espanya) de rectificar i posar el seu càrrec a disposició del canceller Olaf Scholz després de mesos de ser qüestionada per la seva gestió de la invasió russa. "Avui he demanat al canceller federal deixar el càrrec de ministre federal de Defensa. L'enfocament dels mitjans sobre la meva persona fa difícil una informació i discussió professional sobre soldats, l'Exèrcit federal i qüestions de política de seguretat", ha lamentat en un comunicat.

 

La ministra de Defensa cedeix davant la pressió

dimecres, 7 de desembre del 2022

Detinguts a Alemanya 25 ultradretans sospitosos de planificar un cop d'estat

 

 

ALEMANYA 

 



 

Els detinguts pretenien acabar amb l'ordre estatal establert a Alemanya i substituir-lo per la seva pròpia forma d'estat




 

Marta Sánchez Iranzo
Barcelona. Dimecres, 7 de desembre de 2022. 10:45

 

 

 

Les forces de seguretat d'Alemanya han arrestat aquest dimecres 25 membres d'un grup ultradretà sospitosos de planificar un cop d'estat i de pretendre "usar mitjans militars" contra representants estatals i formar posteriorment el seu propi govern, segons han informat les autoritats. 

 

La Fiscalia alemanya ha assenyalat, a través d'un comunicat a la seva web, que els detinguts són "presumptes membres i seguidors d'una organització terrorista" fundada aproximadament a finals de novembre de 2021, que té com a objectiu "acabar amb l'ordre estatal establert a Alemanya i substituir-lo per la seva pròpia forma d'estat, les grans línies del qual ja han estat elaborades". A més, la Fiscalia ha confirmat

dijous, 29 de setembre del 2022

Suècia detecta una quarta fuita al gasoducte Nord Stream, que podria quedar inservible

 

 

Suècia, Dinamarca, Alemanya i la UE ho atribueix a un sabotatge i Rússia qualifica l'atac als gasoductes de "terrorisme internacional"

 

RedaccióActualitzat

 

 

La guarda costanera sueca ha detectat una nova fuita en el gasoducte Nord Stream. Segons informacions de la televisió pública alemanya ARD, Suècia va alertar d'una fuga que no es coneixia fins ara. D'aquesta manera ja són quatre les fugues als gasoductes del mar Bàltic que uneixen Rússia amb Alemanya.

 

Una patrulla de reconeixement sueca ha detectat la quarta, més petita que les altres, davant les seves costes i informa d'un vessament de 900 metres de diàmetre. Així, ja ha hi ha dues fugues per cada gasoducte submarí, el Nord Stream 1 i el Nord Stream 2. Totes se situen en aigües internacionals però dins les zones d'exclusió econòmica sueca i danesa. Les tres primeres es van detectar entre diumenge i dilluns de manera pràcticament simultània.


 

Els gasoductes podrien haver quedat inutilitzats

dijous, 15 de setembre del 2022

Estupefacció a Alemanya per la presència de Joan Carles I al funeral d'Elisabet II

 

 

MONARQUIA BRITÀNICA

 

 

Remarca que serà el primer cop que coincideixen Felip VI i el monarca acusat de corrupció, en dos anys i mig 

 

Lluís Bou
Foto: E.N.
Barcelona. Dijous, 15 de setembre de 2022. 15:44
Temps de lectura: 2 minuts
 
 
 
 
 

 
 
 
L'anunciada presència del rei Joan Carles I al funeral de la reina Elisabet II ha causat estupefacció a Alemanya. La revista Stern, una de les més importants del país, ha assenyalat que tot i les acusacions de corrupció contra el rei emèrit, aquesta serà "la primera aparició conjunta de la família reial espanyola en dos anys i mig", perquè fins ara Felip VI havia marcat distàncies amb el seu pare perquè no li donés mala imatge.
 
 

 

"El 19 de setembre tindrà lloc el funeral d'estat de la reina Isabel II (1926-2022). El rei espanyol Joan Carles I (84) és un dels aproximadament 2.000 convidats. Es diu que assistirà al funeral a l'abadia de Westminster juntament amb la seva dona Sofia (83), el seu fill el rei Felip VI (54) i la seva dona Letícia (50). Així ho informa la cadena de televisió RTVE citant la

divendres, 18 de juny del 2021

Alemanya retira Catalunya de la llista de països de risc per Covid

 

 

CORONAVIRUS

 

 

Lluís Bou
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 18 de Juny 2021. 16:25

 

 


 

 

El govern alemany ha retirat Catalunya de la llista de països de risc per viatjar pel coronavirus. Així consta en la darrera actualització de l'executiu germànic sobre les àrees d'arreu del planeta on considera que hi ha més risc de contagiar-se del virus. Altres països que han deixat de ser considerats com a lloc de risc són Suïssa, Noruega, França, Estònia, el sud de Dinamarca, Lituània, Jordània, els territoris palestins (Judea i Samària) i algunes regions holandeses. 

 

A escala espanyola, Alemanya també ha retirat el veto a Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid i l'enclau de Melilla. Segons explica el govern alemany, la classificació com a àrea de risc és el resultat de les anàlisis de les autoritats sanitàries i els ministeris d'Interior i Exteriors, entre d'altres.

 

Milloren les dades

dijous, 15 d’abril del 2021

Un grup d’aficionats del Bayern de Munic es querellen contra 65 agents de la policia espanyola

 

 

SOCIETAT - ESPORTS

 

 

Durant el descans d'un partit del 2017 al Bernabéu la policia va carregar a la graderia dels aficionats bavaresos

 

 


 


Per: Redacció

15.04.2021  08:22

 

 

Un grup de cinc aficionats del Bayern de Munic ha presentat una querella contra seixanta-cinc agents de la policia espanyola a qui acusen d’haver-los agredit al Santiago Bernabéu durant un partit de la Champions del 2017 entre l’equip bavarès i el Reial Madrid. Durant el descans la policia va carregar a la graderia dels aficionats del Bayern, causant diversos ferits. Els acusen de delictes contra la integritat moral i lesions.

 

 

 

 

 



La querella, presentada per Gonzalo Boye, assegura que els agents van carregar “despietadament” i que els aficionats alemanys

divendres, 4 de desembre del 2020

Merkel deixa en evidència Sánchez: aprova 89 mesures contra la ultradreta

 

 

EXTREMA DRETA

 

 

Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 3 de desembre de 2020. 16:24
Actualitzat Dijous, 3 de desembre de 2020. 16:36

 

 

 


 

 

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha deixat en evidència el president espanyol, Pedro Sánchez, i ha aprovat un paquet de 89 mesures per combatre l'extrema dreta. A Espanya no s'ha fet mai un plantejament similar, ni durant les etapes de govern socialista.

 

Les mesures, que han estat elaborades per diversos ministeris en col·laboració amb representants de la societat civil alemanya, s'inscriuen en el concepte de "democràcia defensiva o militant". S'aplicaran de forma immediata, segons ha informat la ministra de Justícia, Christine Lambrecht.

 

Aquestes són les principals mesures:

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Merkel situa Espanya com el nou problema d'Europa

 

 

CORONAVIRUS

 

 

Lluís Bou
Barcelona. Diumenge, 4 d'octubre de 2020. 17:55
Actualitzat Diumenge, 4 d'octubre de 2020. 18:53

 

 

 


 

 

 

El govern alemany, encapçalat per Angela Merkel, situa Espanya com el nou problema d'Europa, segons informa el mitjà americà Bloomberg, que cita fonts de la cancelleria. A més de ser el pitjor estat a combatre el coronavirus, no té govern estable des del 2015 i té dos problemes irresolts: el conflicte de Catalunya i la decadència de la monarquia, recorda.

 

Segons Bloomberg, a Merkel li preocupa tant el fet que Espanya, i en concret Madrid, s'hagin convertit en el focus de la pandèmia del coronavirus a la UE, com el fet que s'hi està revelant una "política tòxica". La crítica se suma a la que ahir dissabte feia The Economist des del Regne Unit, que parlava d'una "política verinosa". "Les autoritats alemanyes observen la situació d'Espanya

dijous, 6 d’agost del 2020

Una diputada alemanya demana una ordre de detenció contra Joan Carles I



MONARQUIA






Lluís Bou
Foto: Die Linke
Barcelona. Dimecres, 5 d'agost de 2020. 19:10
Actualitzat Dimecres, 5 d'agost de 2020. 22:42














La diputada al Bundestag Zaklin Nastic (Die Linke) ha demanat que la justícia espanyola actuï amb imparcialitat i emeti una euroordre de detenció contra el rei Joan Carles I.



"Ara veurem si la justícia espanyola és democràtica i políticament imparcial. Esperem una euroordre de detenció contra l'antic rei, al cap i a la fi, també en van emetre una contra Carles Puigdemont per un referèndum, quan era el president electe", ha indicat.








  







El Tribunal Suprem ha rebutjat precisament avui l'adopció de mesures cautelars que

dimecres, 24 de juny del 2020

Alemanya aïlla dues ciutats per una infecció massiva




Política

dimecres, 27 de maig del 2020

La crisi interna del 'deep state' espanyol arriba a Alemanya



CORONAVIRUS



Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 27 de maig de 2020













La crisi interna que ha posat de manifest el deep state espanyol, amb un enfrontament públic entre el govern i la Guàrdia Civil, ha arribat a Alemanya. El principal diari alemany, el Frankfurter Allgemeine, que fa dies que es mostrava preocupat per la coincidència d'una crisi econòmica amb la polarització política, ara ja parla directament de "tempesta" i no secunda Pedro Sánchez.


El rotatiu explica que tot deriva de la pregunta de si "el Dia de la Dona era més important que protegir-se del coronavirus", i explica com a partir d'aquí ha començat una deriva endimoniada. L'oposició acusa el govern del PSOE i Podemos "d'haver permès la manifestació per raons ideològiques, quan ja coneixia el perill del coronavirus". "I un tribunal està considerant el cas", afegeix.


"La disputa política ferotge s'ha convertit ara en una batalla legal", explica, i precisa que tot s'ha complicat molt més encara amb "fortes onades (hohe Wellen)" quan en la crisi ha

dimecres, 20 de maig del 2020

Angela Merkel, rotunda: "L'Estat-nació no té futur"



CORONAVIRUS






Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 20 de maig de 2020


















La cancellera alemanya Angela Merkel ha manifestat en una roda de premsa després de les trobades que ha mantingut aquests dies amb el president francès Emmanuel Macron, que cal que els Estat-nació perdin pes en favor d'una Europa unida. "L'Estat-nació per si sol no té futur", ha sentenciat la mandatària alemanya en un discurs molt comentat.
'Nosaltres dos [Macron i Merkel] estem convençuts que la resposta és que Europa ha d'actuar unida. L'Estat-nació per si sol no té futur. Alemanya només prosperarà si Europa prospera. Està molt clar. I això serveix per a la pau i la llibertat, igual que per a l'economia i la prosperitat", ha apuntat.






  


Segons Merkel, és el moment de fer una "proposta valenta", perquè la crisi sanitària, econòmica i social del coronavirus és el repte més gran que ha tingut la UE en la seva