SOCIETAT
24/11/2024
La carta del professorat de l’escola secundària Friedrich Bergius, a Friedenau, Berlín, ha commogut i escandalitzat a parts iguals l’opinió pública alemanya. Segons informava el diari local Tagesspiegel, que ha tingut accés al document, els docents denuncien constants atacs i episodis d’assetjament per part dels alumnes.
Insults, amenaces i petards al pati són el pa de cada dia. Els banys s’han convertit en territori de por, on els mòbils, suposadament prohibits, es fan servir per a enregistrar humiliacions que després es comparteixen impunement a les xarxes.
En la majoria d’aules, el 80% dels alumnes no tenen l’alemany com a llengua materna. En algunes classes, fins i tot, aquest percentatge s’eleva al 100%. Diversos dels alumnes no han trepitjat mai una aula abans d’arribar aquí. Hi ha casos,
explica la carta, que són incapaços d’interpretar l’hora en un rellotge.No pot entendre’s aquest desastre sense remuntar-se a esdeveniments ocorreguts fa gairebé una dècada, quan Alemanya, amb Angela Merkel al capdavant, va obrir les portes de bat a bat a milions de refugiats. Una aposta temerària que va ignorar els reptes titànics que aquesta decisió comportava.
Berlín, com altres grans ciutats del país, va absorbir, en poc temps, onades d’estrangers procedents d’unes civilitzacions remotes i construïdes sobre uns valors que, atès el volum del fenomen, n’impedeixen un encaix pacífic.
Aquests individus no només van arribar carregats de necessitats, sinó també d’estructures trencades. A Friedenau, hi ha casos de famílies d’onze membres amuntegats en habitatges minúsculs i d’infants que creixen en cases de veïns, mentre els seus pares compleixen condemna o es dilueixen en l’absència.
La pobresa extrema i el desarrelament no són bons companys de la integració, i l’escola Friedrich Bergius és el lloc on aquesta veritat es manifesta amb cruesa. Amb la política de fronteres obertes promoguda a Alemanya a partir de 2015, la violència i el caos no van trigar a treure el cap en aquesta institució educativa.
Les xifres són més eloqüents que qualsevol descripció. En només dos mesos aquest centre educatiu ha comptabilitzat 489 absències injustificades, 517 derivacions a treballadors socials i 59 informes d’absentisme escolar. Els docents, que haurien de ser els artífexs d’un futur millor per a aquests alumnes, es veuen relegats a exercir de simples administradors de catàstrofes.
El més desolador, no obstant això, no són les xifres, sinó la resposta institucional: de les 59 denúncies presentades a les oficines de benestar juvenil, només una va obtenir resposta. Els professors de la Friedrich Bergius no demanen miracles, només mesures de sentit comú: més docents, un psicòleg escolar, millor supervisió als patis i un control més estricte de qui entra i surt de l’escola.
Aquest cas no és només un problema de Berlín; és un mirall on Europa s’hauria de mirar. Durant massa temps, ens han volgut fer creure que la solidaritat consistia a obrir portes sense preocupar-nos del que passaria després. Com si el fet d’acollir refugiats consistís només a deixar-los entrar. És integrar, formar, oferir oportunitats reals. I això és incompatible amb el foment de la seva entrada massiva i descontrolada.
Mentrestant, a Friedenau, els professors continuen esforçant-se cada dia, no ja per l’excel·lència acadèmica, sinó per evitar que l’escola acabi devorada pel caos. Entre insults, amenaces i petards, intenten ensenyar alguna cosa més que matemàtiques o alemany.
Proven, com poden, donar una mica d’esperança a nois que mai no n’han tingut gaire. I quan ells també caiguin, quan fins i tot els herois quotidians llencin la tovallola, no quedarà ningú per recollir-ne restes. Aleshores, potser, alguns es preguntaran si el preu de la ingenuïtat no ha estat massa alt.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada