L’Iran desmenteix Trump i nega converses mentre Washington parla de diplomàcia

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Fonts iranianes asseguren que l’ajornament dels atacs és una marxa enrere dels EUA, no fruit de negociacions 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 23 de març de 2026. 13:28
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Nova contradicció en el relat del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. Mentre que Washington defensa que l’ajornament dels atacs a infraestructures energètiques iranianes respon a converses “positives i productives”, Teheran ho nega rotundament i assegura que no hi ha hagut cap contacte, ni directe ni indirecte, amb el president nord-americà, Donald Trump.

Segons fonts iranianes citades per mitjans oficials, la decisió de suspendre temporalment els bombardejos no és fruit de cap avenç diplomàtic, sinó d’un pas enrere de l’administració nord-americana davant les amenaces de represàlia. “Ha fet marxa enrere”, apunten aquestes fonts, que insisteixen que no hi ha hagut cap mena de negociació, ni tan sols a través d’intermediaris.

Enèsima contradicció entre Trump i l'Iran

Els mercats reaccionen amb eufòria a la treva temporal entre els EUA i l’Iran

 

 

ECONOMIA

 

L’ajornament de cinc dies dels atacs dels EUA impulsa les borses, fa caure el dòlar i enfonsa el petroli enmig d’expectatives de desescalada

 

 

 Redacció

23.03.2026 - 12:50

 

Els mercats financers internacionals han viscut avui una jornada de forts moviments una volta que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés la suspensió temporal de possibles atacs militars contra infraestructures energètiques de l’Iran.

Segons que ha explicat el mateix Trump, ha ordenat al Departament de Defensa posposar durant cinc dies “qualsevol i tots” els atacs previstos, després de mantenir converses que ha qualificat de “molt positives i productives” amb l’Iran. Aquesta decisió ha generat un alleujament immediat als mercats, davant la possibilitat d’una desescalada en el conflicte al Llevant.

Caiguda del dòlar i impuls de les borses

Israel anuncia l'assassinat del ministre d'Intel·ligència iranià en un nou bombardeig a Teheran

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Israel acusa Jatib d'haver estat el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran" 

 

 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 11:43
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

Jatib estava en el punt de mira del Departament del Tresor dels Estats Units, que el 2022 l'havia sancionat per la seva participació en "activitats cibernètiques contra els Estats Units i els seus aliats". Segons l'administració nord-americana, havia dirigit "diverses xarxes de ciberdelinqüència involucrades en ciberespionatge i atacs de ransomware, en suport dels objectius polítics de l'Iran". Per la

Govern i oposició xoquen davant un possible col·lapse imminent de l'economia catalana per la guerra a l'Iran

 

 

POLÍTICA - CATALUNYA

 

 

Junts proposa un pla de xoc urgent i el PP una rebaixa fiscal, mentre Illa intenta transmetre tranquil·litat i responsabilitat

 

El Govern Isla s’enfronta a una altra crisi de magnitud incerta |  Europa Press

 

 

11/03/2026 13:35:00h

per

E-Notícies

 

El Govern ha aprovat aquest dimarts una comissió interdepartamental amb els agents socials per anar monitorant els possibles efectes de la guerra a l'Iran. Avui mateix, en la sessió plenària del Parlament, s'ha visibilitzat la preocupació sobre aquesta qüestió. Junts i PSC han acordat una cimera urgent amb tots els partits per acordar mesures concretes, mentre que el PP ha qüestionat la manca de resposta davant la pujada del cost de la vida per als catalans. 

La situació, efectivament, és altament preocupant. Segons informació d'avui mateix de Vozpópuli, el Gobierno de Pedro Sánchez maneja informes interns que adverteixen d'un col·lapse de l'economia si la guerra s'allarga. A la pujada dels combustibles, la manca de gas, l'encariment dels productes bàsics i les

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic

 

 

Guerra Orient Mitjà

 

Teheran ataca almenys sis vaixells a l'estret d'Ormuz i al golf Pèrsic en les últimes hores; el Brent voreja els 100 dòlars 

 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 12 de març de 2026. 11:04
Actualitzat: Dijous, 12 de març de 2026. 12:46
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic, després d'haver-ne atacat almenys sis en les últimes hores. En mig de l'intent del president dels Estats Units, Donald Trump, de fer veure que la guerra ja s'ha acabat, Teheran va rebutjar tal idea i va amenaçar de bloquejar el petroli d'Ormuz. Dit i fet: aquest dimecres vam saber que tres vaixells van ser atacats a l'estret, una via clau per al transport energètic —hi acostuma a passar el 20% del petroli i del gas natural liquat de tot el món—; i aquest dijous han estat atacats dos petroliers en aigües de l'Iraq, a més d'un altre vaixell prop dels Emirats Àrabs Units (EAU). El resultat és clar: el barril de Brent voreja els 100 dòlars, malgrat que l'Associació Internacional d'Energia (AIE) ha aprovat l'alliberament de 400 milions de barrils de petroli.

Va ser l'Agència d'Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit (UKMTO, en anglès) qui aquest dimecres va informar que tres vaixells van ser impactats per projectils ben a prop de l'estret d'Ormuz. Primer, va notificar que el capità d'un portacontenidors va alertar que l'embarcació havia patit danys per part d'un projectil "sense identificar" a 46 quilòmetres al nord-oest de Ras al-Khayma, a la costa dels EAU, dins del golf Pèrsic. Després, un altre vaixell de càrrega va ser impactat a poc més de 20 quilòmetres al nord d'Oman, en el mateix estret, i va patir un incendi —la tripulació va haver d'abandonar-lo. Finalment, va haver-hi un tercer impacte a uns 92,6 quilòmetres al nord-oest de Dubai, a prop d'Ormuz.  

L'Iraq suspèn operacions petrolieres

Trump amenaça ara de colpejar "20 vegades més fort" l'Iran si bloqueja el petroli a l'estret d'Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

El president dels Estats Units va dir ahir que la guerra estava "pràcticament acabada" 

 

 

 

  Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 10:05
Actualitzat: Dimarts, 10 de març de 2026. 10:29
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

Nou cop de volant en el conflicte a l'Orient Mitjà. Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, donés per "pràcticament acabada" la guerra contra l'Iran, ara vira el discurs i amenaça d'intensificar l'ofensiva. Trump ha avisat aquest dilluns l'Iran que si bloqueja el flux de petroli a l'estret d'Ormuz, els Estats Units "colpejarà vint vegades més fort" que els atacs que ha llançat fins ara. El mandatari republicà ha afirmat en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, que "mort, foc i fúria regnaran sobre" el règim iranià, si bé ha afegit que espera i resa perquè "això no succeeixi".

Aquest cap de setmana, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran va afirmar que havia atacat un petrolier a l'estret d'Ormuz i va asseverar que el pas estava tancat al trànsit. Aquest estret, ubicat entre el Golf Pèrsic i l'oceà Índic, és un enclavament fonamental per a l'economia mundial. Es tracta d'uns 60 quilòmetres d'ample on el mar separa l'Iran del punt més septentrional d'Oman i és la principal via d'entrada per mar al golf Pèrsic. Es tracta, per tant, del pas de sortida de pràcticament tota la

El preu del petroli sobrepassa els 100 dòlars per primera vegada des del 2022

 

 GUERRA IRAN

 

Trump assegura que els preus cauran quan s'acabi l'ofensiva i l'amenaça militar de l'Iran 

 

Un vaixell petrolier / EP

 

 

Jose Díaz
09/03/2026 10:13  

 

La segona setmana de crisi bèl·lica a l’Orient Mitjà segueix posant al límit l’economia mundial. Abans de l’obertura de les borses el preu del petroli ha tornat a marcar valors extremadament alts, uns valors que no es registraven des de l’any 2022 amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. El preu del barril de Brent -índex de referència al mercat europeu- s’ha disparat un 15% quan passaven 17 minuts de les vuit del matí i s’ha situat en els 107 dòlars per barril i, durant alguns moments, s’ha arribat a cotitzar en els 115 dòlars. Aquestes pujades de preu s’han produït també en l’índex de referència del mercat americà, on el preu del barril de cru West Texas Intermediate (WTI) s’ha encarit prop d’un 13% i ha arribat a fregar els 103 dòlars.

No només ha estat el petroli el gran afectat per l’Orient Mitjà, sinó que el preu del gas en el mercat de futurs holandès també s’ha disparat amb força. Concretament, el preu del gas s’ha enfilat un 20% i s’ha situat en els 65,70 euros per megavat hora, tot i que en alguns moments la seva cotització s’ha arribat a enfilar un 30%.

Trump assegura que el preu del petroli i el gas caurà “ràpidament”

L'embargament comercial de Trump a Espanya posa en risc més de 4.000 milions d'euros per a Catalunya

 

L'economia catalana podria pagar un preu alt per l'estratègia internacional agressiva de Pedro Sánchez

 

 

Donald Trump amenaça de tallar el comerç amb Espanya | Agencia

 

04-03-2026

per E-Notícies

 

L'amenaça de Donald Trump de tallar les relacions comercials amb Espanya ha posat en guàrdia el govern de Catalunya i les empreses catalanes. El president dels Estats Units va anunciar la possibilitat d'un embargament comercial a causa de la posició del Gobierno de Pedro Sánchez davant la guerra a l'Orient Pròxim. L'estratègia internacional agressiva de Sánchez no només condemna Espanya a l'aïllament, sinó que també posa en risc un volum important d'inversions i exportacions a Catalunya.

Cal recordar que els Estats Units són el principal inversor estranger a Catalunya, i el país on més exporten les empreses catalanes. És lògic que, tenint això en compte, l'amenaça d'ahir de Donald Trump hagi causat preocupació a Catalunya.

El govern espanyol va intentar traslladar un missatge de calma ahir, després de l'órdago de Trump, i va apel·lar als Estats Units al compliment dels acords comercials. Però el risc d'un aïllament comercial en un moment geopolític especialment delicat és més que real, la qual cosa podria tenir un impacte

Repàs monumental d'una activista iraniana a Mònica Terribas en directe:‘Compte amb el que diem al món’

 

 

L'esquerra s'indigna per l'atac dels EUA i Israel però va callar davant la repressió dels aiatol·làs

 

 

Mònica Terribas va rebre un sever correctiu a les ones de RAC1 |  TV3

 

 

03/03/2026 05:47:00h

per

Redacció

 

 

Aquests dies l'esquerra està donant sobrades mostres de la seva superioritat moral, intentant dir als iranians què els convé i què no. Ja ho van fer amb Veneçuela, on van blanquejar un règim dictatorial amb l'única intenció de criticar l'imperialisme nord-americà. Aquests dies, mentre el poble iranià, sobretot dones, celebra l'atac dels EUA i Israel als aiatol·làs, l'esquerra occidental anomena "pederasta" Trump i "genocida" Netanyahu, però "cap d'estat" Jamenei.

Està bé veure com de tant en tant una dona iraniana posa al seu lloc els demòcrates de l'esquerra que repeteixen eslògans a les tertúlies. Com Mònica Terribas, que va voler posar contra les cordes una activista iraniana a RAC1 i en va sortir mal parada.

Va passar dilluns en la tertúlia del programa de Jordi Basté, El Món a RAC1. Els tertulians progres es donaven cops al pit dient que el que és important no és si el règim iranià és una dictadura o no o si reprimeix les dones, sinó el respecte al dret internacional. Aleshores va intervenir Ryma Sheermohammad, activista iraniana, que va donar una lliçó a Mònica Terribas i altres progres.

 

 

Ryma Sheermohammad, activista pels drets humans |  Cedida

 

 

Ryma Sheermohammad es va mostrar molt preocupada "sobretot per les anàlisis que s'estan fent sobre el meu país". Va lamentar que la comunitat internacional compri la narrativa del govern iranià i abandoni constantment la resistència contra els aiatol·làs. Aquesta activista es pregunta, per exemple, per què no surt als mitjans el paper que ha jugat l'Iran en la desestabilització de la regió.

Es va mostrar també indignada pel fet que molts mitjans estiguin venent el possible successor de Jamenei, Masoud Pezeshkian, com un reformista capaç de liderar una transició. "Dir això és riure's de les víctimes", ha dit aquesta activista, recordant que durant el seu mandat l'Iran ha patit la major persecució a les minories i les dones. "Hem d'anar amb compte amb el que estem dient al món", ha afegit.

Repàs monumental a Mònica Terribas

10 tuits que retraten l'esquerra espanyola i catalana després del cop al règim dels aiatol·làs

 

GUERRA IRAN

 

 

Mentre el poble iranià (sobretot les dones) celebra la mort de Jamenei, la nostra esquerra s'ofèn i es posa feta una fúria

 

Alí Khamenei, líder del règim tirànic iranià, ha estat liquidat |  Agencia

 
 

 02-03-2026

per E-Notícies

 

L'atac fulminant dels EUA i Israel a l'Iran, aquest dissabte, ha provocat una forta commoció arreu del món. Hi ha una lògica inquietud perquè suposa la culminació d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient, i per la por que derivi en un conflicte global. Però l'atac també ha estat aplaudit per bona part del món lliure i, sobretot, pel poble iranià sota la tirania dels aiatol·làs.

 

Donald Trump ha tornat a donar un cop exitós a una dictadura |  Europa Press

El curiós és el contrast entre les celebracions a Teheran, sobretot de les dones que fa temps que es rebel·len contra el règim, i la tristesa, i fins i tot la indignació, de l'esquerra a Espanya i a Catalunya. Figures polítiques i mediàtiques de l'univers progre han reaccionat airats com van fer amb Veneçuela, malgrat que la majoria del poble veneçolà i iranià van aplaudir la intervenció.

L'atac dels Estats Units i Israel ha estat tan exitós que en qüestió d'hores i sense gaire danys col·laterals van aconseguir eliminar gairebé tota la cúpula iraniana. A la qual cosa cal afegir el decapitament de Hamas i Hezbollah en els últims mesos.

Desolació a l'esquerra: Podemos, ERC, CUP, Comuns...

La guerra arriba a Europa? Explosions a Xipre mentre França, Alemanya i el Regne Unit amenacen d'atacar l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Un dron ataca la base d'Akrotiri després que el 'premier' britànic anunciés més participació en els atacs contra l'Iran 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 10:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

En mig de l'escalada regional a l'Orient Mitjà, ens preguntem: la guerra arriba a Europa? El cas és que poc abans de la mitjanit d'aquest diumenge es van registrar explosions a Xipre, mentre que França, Alemanya i el Regne Unit han amenaçat d'atacar l'Iran, sumant-se així als Estats Units i Israel. Concretament, un dron va atacar la base britànica d'Akrotiri, ubicada a Limassol —la segona ciutat de Xipre—, una estona després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià i donés permís a l'aviació estatunidenca per fer servir algunes de les seves bases a la zona. 

🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
 

En resum, París, Berlín i Londres —el denominat bloc E3— van trencar la seva equidistància inicial aquest diumenge i van advertir que es plantegen prendre mesures per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons per defensar tant els seus interessos com els dels seus aliats a l'Orient Mitjà. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment permetent les accions defensives necessàries i proporcionades per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons en el seu origen", van indicar, en una declaració conjunta. I van afegir: "Hem acordat col·laborar amb els EUA i els aliats de la regió en aquesta qüestió".

El bloc E3, contra l'Iran

Israel anuncia l'assassinat del ministre d'Intel·ligència iranià en un nou bombardeig a Teheran

 

 

GUERRA ORIENT MITJÀ

 

 

Israel acusa Jatib d'haver estat el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran" 

 

 

  Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 11:43
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

Jatib estava en el punt de mira del Departament del Tresor dels Estats Units, que el 2022 l'havia sancionat per la seva participació en "activitats cibernètiques contra els Estats Units i els seus aliats". Segons l'administració nord-americana, havia dirigit "diverses xarxes de ciberdelinqüència involucrades en ciberespionatge i atacs de ransomware, en suport dels objectius polítics de l'Iran". Per la

Israel anuncia l'assassinat del ministre d'Intel·ligència iranià en un nou bombardeig a Teheran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Israel acusa Jatib d'haver estat el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran" 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 11:43
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

Jatib estava en el punt de mira del Departament del Tresor dels Estats Units, que el 2022 l'havia sancionat per la seva participació en "activitats cibernètiques contra els Estats Units i els seus aliats". Segons l'administració nord-americana, havia dirigit "diverses xarxes de ciberdelinqüència involucrades en ciberespionatge i atacs de ransomware, en suport dels objectius polítics de l'Iran". Per la seva part, el govern israelià ha assegurat que el dirigent iranià assassinat hauria tingut un paper fonamental en la repressió de les protestes arreu del seu país, assenyalant-lo per la "detenció i l'assassinat de manifestants, però també en la configuració de l'avaluació d'intel·ligència". 

L'Iran respon a l'assassinat de Larijani amb atacs contra Tel-Aviv