UCRAÏNA
L’ofensiva russa incendia la Lavra de Kíiv, patrimoni mundial, i deixa almenys nou morts arreu del país
Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 15 de juny de 2026. 10:04
Actualitzat: Dilluns, 15 de juny de 2026. 11:47
Temps de lectura: 3 minuts
Mentre les flames encara devoraven una de les cúpules més emblemàtiques d’Ucraïna,
les campanes continuaven sonant. No era una cerimònia religiosa ni una
celebració. Era un acte de resistència. A primera hora del matí, els
responsables del monestir de la Lavra de Kíiv-Petxersk feien repicar les campanes davant d’un incendi que havia convertit en símbol una de les nits més dures que ha viscut la capital ucraïnesa en les darreres setmanes.
Rússia va llançar durant la matinada una ofensiva massiva contra diferents punts del país, amb 70 míssils i 611 drons,
segons les autoritats ucraïneses. Tot i que les defenses aèries van
interceptar bona part dels projectils, l’atac va deixar almenys nou
morts arreu del país, quatre dels quals a Kíiv, i va provocar danys en
nombroses infraestructures civils.
Entre els edificis afectats destaca la Catedral de la Dormició,
situada dins del complex monàstic de la Lavra de Kíiv-Petxersk, declarat
patrimoni mundial per la UNESCO i considerat un dels espais més sagrats del cristianisme ortodox eslau. Les
imatges de les flames ascendint cap a les cúpules daurades del temple
van córrer ràpidament per les xarxes socials i van generar una onada
d’indignació dins i fora d’Ucraïna.
er al govern ucraïnès, l’atac transcendeix l’àmbit militar. El president Volodímir Zelenski l'ha
qualificat d'“un dels crims més greus contra la cultura cristiana”
comesos per Rússia des de l’inici de la invasió. El ministre d’Afers
Estrangers, Andrí Sibiha, va anunciar que Kíiv impulsarà accions urgents davant
la UNESCO i altres organismes internacionals per denunciar el que
considera un atac deliberat contra el patrimoni cultural i religiós del
país.
La dimensió simbòlica del bombardeig ha tingut un gran impacte a Europa. França va comparar l’atac a la Lavra amb un hipotètic bombardeig sobre Notre-Dame de París, una analogia que pretén explicar el valor històric, espiritual i identitari que aquest monestir té per als ucraïnesos.
Bombardejos a tot el país
La nit de bombardejos també va afectar altres espais vinculats a la
memòria cultural del país. Entre ells hi ha els estudis cinematogràfics
Oleksandr Dovjenko de Kíiv, que custodien una de les col·leccions de
vestuari històric més importants d’Ucraïna. En total, les autoritats van
registrar danys en almenys setze punts diferents de la capital.
L’atac arriba en un moment especialment delicat. Les últimes setmanes
havien estat relativament tranquil·les a Kíiv, mentre l’atenció
internacional es concentrava en altres crisis globals i en els intents diplomàtics
per avançar cap a una eventual resolució del conflicte. Tanmateix,
Moscou ja havia advertit que preparava noves ofensives de gran
intensitat en resposta als atacs ucraïnesos contra infraestructures
energètiques i industrials russes.
Més de quatre anys de guerra
La guerra, que supera ja els quatre anys de durada, continua, així,
mostrant una altra de les seves cares més devastadores: la destrucció
del patrimoni que dona forma a la identitat d’un poble. Més enllà de les
víctimes i dels objectius militars, les imatges de la catedral en
flames han tornat a recordar que en aquest conflicte també estan en joc
la memòria, la cultura i els símbols que defineixen una nació.
Quan el fum encara s’enlairava sobre la Lavra, les campanes
continuaven sonant. Potser no podien apagar l’incendi, però sí enviar un
missatge: que alguns edificis representen molt més que pedra i or.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.elnacional.cat/ca/internacional/catedral-flames-sota-611-drons-atac-sacseja-simbol-religios-ucraina_1655003_102.html
