El conflicte amb l’Iran exposa les contradiccions de l’estratègia de Trump

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ 

 

 

La fallida de les negociacions i el bloqueig d’Ormuz mostren el desajust entre promeses i realitat de la guerra 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 13 d'abril de 2026. 10:54
Actualitzat: Dilluns, 13 d'abril de 2026. 12:27
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La via diplomàtica entre els Estats Units i l’Iran s’ha tornat a trencar, i el buit que deixa la negociació fallida ha derivat en una nova escalada. Donald Trump ha anunciat un pla per bloquejar l’estret d’Ormuz, una de les rutes energètiques més sensibles del planeta, en un intent d’apujar la pressió sobre Teheran.

La decisió arriba després d’unes converses a Islamabad que han acabat sense acord i amb intercanvi d’acusacions d’inflexibilitat entre totes dues parts. Washington aspirava a obtenir concessions clau —com el fre al programa nuclear iranià i canvis en el control del pas marítim—, però l’Iran ha rebutjat cedir el seu principal instrument de pressió.

Aquest punt mort fa palès el desajust entre l’estratègia inicial de la Casa Blanca i l’evolució real del conflicte. El pla de Trump, basat en la idea d’una pressió militar i econòmica capaç de forçar una rendició ràpida, topa ara amb una realitat molt més complexa i lluny d’una victòria immediata.

Per què Trump vol bloquejar Ormuz?

Alt cost per a Trump en la treva amb l’Iran: guanya aire amb riscos polítics

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

L’alto el foc dona marge als EUA, però deixa dubtes sobre credibilitat, concessions i impacte global

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2026. 12:36
Actualitzat: Dimecres, 8 d'abril de 2026. 13:20
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L’acord d’alto el foc de dues setmanes entre els Estats Units i l’Iran ha evitat, almenys de moment, una escalada militar de gran abast. Però aquesta pausa arriba amb un preu que va més enllà del camp de batalla i que posa en qüestió la posició del president Donald Trump, tant internament com internacionalment. 

La decisió de Washington es va produir poques hores abans d'un ultimàtum fixat pel mateix Trump, que havia amenaçat d'atacar infraestructures clau iranianes si no s’arribava a un acord. Finalment, el pacte ha permès guanyar temps i obrir una finestra de negociació, evitant una confrontació directa amb conseqüències imprevisibles.

A curt termini, el moviment ha tingut efectes immediats. Els mercats han reaccionat amb optimisme: el preu del petroli ha caigut per sota dels 100 dòlars i les borses han repuntat. Aquest alleujament reflecteix la percepció que el pitjor escenari, una guerra oberta, s’ha pogut esquivar.

Una sortida tàctica amb riscos estratègics

Zelenski obre la porta a actuar contra l’Iran amb drons a l’estret d’Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Kíiv ofereix la seva experiència militar en plena crisi energètica i tensió a l'Orient Mitjà 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 30 de març de 2026. 14:22
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha obert la porta a una possible implicació del seu país en la crisi a l’estret d’Ormuz, suggerint el desplegament de drons navals ucraïnesos en aquesta via estratègica per al comerç energètic global.

En un missatge d’àudio compartit amb periodistes, Zelenski ha explicat que la “possible utilització de drons marítims ucraïnesos a l’estret d’Ormuz” forma part de nous acords que el seu govern està negociant amb aliats de l'Orient Mitjà. Segons el president, es tracta d’una qüestió “urgent i sensible per a tot el món”, especialment en el context de l’actual crisi energètica.

“Ells saben que poden comptar amb la nostra experiència en aquest àmbit”, ha assegurat Zelenski, en referència a la capacitat demostrada per Ucraïna en l’ús de tecnologia naval no tripulada durant la guerra amb Rússia.

Guerra oberta: en joc el comerç global

El director de l’OIEA creu que els EUA i l’Iran negociaran aquest cap de setmana a Islamabad

 

 

MÓN - LLEVANT

 

Preveu que les negociacions vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com ara els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat

 

 

 Redacció

25.03.2026 - 11:15

Actualització: 25.03.2026 - 11:46

 

El director de l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha dit que aquest cap de setmana els Estats Units i l’Iran negociarien a Islamabad, la capital del Paquistan. Unes negociacions que es preveu que vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat, segons que ha dit en una entrevista al Corriere della Sera. L’OIEA s’ha posat a disposició com a mediador imparcial.

Grossi considera que les tres setmanes de guerra han deixat un impacte important i poden facilitar un

L’Iran desmenteix Trump i nega converses mentre Washington parla de diplomàcia

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Fonts iranianes asseguren que l’ajornament dels atacs és una marxa enrere dels EUA, no fruit de negociacions 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 23 de març de 2026. 13:28
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Nova contradicció en el relat del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. Mentre que Washington defensa que l’ajornament dels atacs a infraestructures energètiques iranianes respon a converses “positives i productives”, Teheran ho nega rotundament i assegura que no hi ha hagut cap contacte, ni directe ni indirecte, amb el president nord-americà, Donald Trump.

Segons fonts iranianes citades per mitjans oficials, la decisió de suspendre temporalment els bombardejos no és fruit de cap avenç diplomàtic, sinó d’un pas enrere de l’administració nord-americana davant les amenaces de represàlia. “Ha fet marxa enrere”, apunten aquestes fonts, que insisteixen que no hi ha hagut cap mena de negociació, ni tan sols a través d’intermediaris.

Enèsima contradicció entre Trump i l'Iran

Israel anuncia l'assassinat del ministre d'Intel·ligència iranià en un nou bombardeig a Teheran

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Israel acusa Jatib d'haver estat el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran" 

 

 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 11:43
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

Jatib estava en el punt de mira del Departament del Tresor dels Estats Units, que el 2022 l'havia sancionat per la seva participació en "activitats cibernètiques contra els Estats Units i els seus aliats". Segons l'administració nord-americana, havia dirigit "diverses xarxes de ciberdelinqüència involucrades en ciberespionatge i atacs de ransomware, en suport dels objectius polítics de l'Iran". Per la

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic

 

 

Guerra Orient Mitjà

 

Teheran ataca almenys sis vaixells a l'estret d'Ormuz i al golf Pèrsic en les últimes hores; el Brent voreja els 100 dòlars 

 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 12 de març de 2026. 11:04
Actualitzat: Dijous, 12 de març de 2026. 12:46
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic, després d'haver-ne atacat almenys sis en les últimes hores. En mig de l'intent del president dels Estats Units, Donald Trump, de fer veure que la guerra ja s'ha acabat, Teheran va rebutjar tal idea i va amenaçar de bloquejar el petroli d'Ormuz. Dit i fet: aquest dimecres vam saber que tres vaixells van ser atacats a l'estret, una via clau per al transport energètic —hi acostuma a passar el 20% del petroli i del gas natural liquat de tot el món—; i aquest dijous han estat atacats dos petroliers en aigües de l'Iraq, a més d'un altre vaixell prop dels Emirats Àrabs Units (EAU). El resultat és clar: el barril de Brent voreja els 100 dòlars, malgrat que l'Associació Internacional d'Energia (AIE) ha aprovat l'alliberament de 400 milions de barrils de petroli.

Va ser l'Agència d'Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit (UKMTO, en anglès) qui aquest dimecres va informar que tres vaixells van ser impactats per projectils ben a prop de l'estret d'Ormuz. Primer, va notificar que el capità d'un portacontenidors va alertar que l'embarcació havia patit danys per part d'un projectil "sense identificar" a 46 quilòmetres al nord-oest de Ras al-Khayma, a la costa dels EAU, dins del golf Pèrsic. Després, un altre vaixell de càrrega va ser impactat a poc més de 20 quilòmetres al nord d'Oman, en el mateix estret, i va patir un incendi —la tripulació va haver d'abandonar-lo. Finalment, va haver-hi un tercer impacte a uns 92,6 quilòmetres al nord-oest de Dubai, a prop d'Ormuz.  

L'Iraq suspèn operacions petrolieres

Trump amenaça ara de colpejar "20 vegades més fort" l'Iran si bloqueja el petroli a l'estret d'Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

El president dels Estats Units va dir ahir que la guerra estava "pràcticament acabada" 

 

 

 

  Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 10:05
Actualitzat: Dimarts, 10 de març de 2026. 10:29
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

Nou cop de volant en el conflicte a l'Orient Mitjà. Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, donés per "pràcticament acabada" la guerra contra l'Iran, ara vira el discurs i amenaça d'intensificar l'ofensiva. Trump ha avisat aquest dilluns l'Iran que si bloqueja el flux de petroli a l'estret d'Ormuz, els Estats Units "colpejarà vint vegades més fort" que els atacs que ha llançat fins ara. El mandatari republicà ha afirmat en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, que "mort, foc i fúria regnaran sobre" el règim iranià, si bé ha afegit que espera i resa perquè "això no succeeixi".

Aquest cap de setmana, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran va afirmar que havia atacat un petrolier a l'estret d'Ormuz i va asseverar que el pas estava tancat al trànsit. Aquest estret, ubicat entre el Golf Pèrsic i l'oceà Índic, és un enclavament fonamental per a l'economia mundial. Es tracta d'uns 60 quilòmetres d'ample on el mar separa l'Iran del punt més septentrional d'Oman i és la principal via d'entrada per mar al golf Pèrsic. Es tracta, per tant, del pas de sortida de pràcticament tota la

El preu del petroli sobrepassa els 100 dòlars per primera vegada des del 2022

 

 GUERRA IRAN

 

Trump assegura que els preus cauran quan s'acabi l'ofensiva i l'amenaça militar de l'Iran 

 

Un vaixell petrolier / EP

 

 

Jose Díaz
09/03/2026 10:13  

 

La segona setmana de crisi bèl·lica a l’Orient Mitjà segueix posant al límit l’economia mundial. Abans de l’obertura de les borses el preu del petroli ha tornat a marcar valors extremadament alts, uns valors que no es registraven des de l’any 2022 amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. El preu del barril de Brent -índex de referència al mercat europeu- s’ha disparat un 15% quan passaven 17 minuts de les vuit del matí i s’ha situat en els 107 dòlars per barril i, durant alguns moments, s’ha arribat a cotitzar en els 115 dòlars. Aquestes pujades de preu s’han produït també en l’índex de referència del mercat americà, on el preu del barril de cru West Texas Intermediate (WTI) s’ha encarit prop d’un 13% i ha arribat a fregar els 103 dòlars.

No només ha estat el petroli el gran afectat per l’Orient Mitjà, sinó que el preu del gas en el mercat de futurs holandès també s’ha disparat amb força. Concretament, el preu del gas s’ha enfilat un 20% i s’ha situat en els 65,70 euros per megavat hora, tot i que en alguns moments la seva cotització s’ha arribat a enfilar un 30%.

Trump assegura que el preu del petroli i el gas caurà “ràpidament”

Última hora : Israel bombarda l’edifici on s’havia de reunir el consell que elegirà el nou líder suprem iranià

 

 

El conflicte causa centenars de morts, més de mig miler a l'Iran, i s'expandeix per tot el Llevant

 

 

 

03.03.2026 - 06:45

|

Actualització: 03.03.2026 - 16:55

 

Quart dia de guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha causat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i de bona part de la cúpula militar i política de Teheran. L’aiatol·là Alireza Arafi ha estat nomenat líder provisional de l’Iran. De matinada, han continuat els bombardaments sobre Teheran i Beirut. L’exèrcit israelià ha ordenat a les seves tropes que avancin al sud del Líban. La Guàrdia Revolucionària iraniana assegura que ha tancat la navegació a l’estret d’Ormuz, un dels llocs més importants de comerç de petroli a escala mundial.

 

Com funciona la successió de Khamenei, i qui podria ser el nou líder suprem de l’Iran?

  

 

D’ençà que va començar la guerra, els bàndols han bescanviat foc. Els atacs amb míssils iranians han afectat gairebé tots els països del Llevant. Es calcula que hi ha gairebé 800 morts a l’Iran i una desena a Israel. L’exèrcit nord-americà ha confirmat la mort de sis militars dels EUA.

 

Catar i els EAU, acorralats per l’Iran, lluiten contra corrent per convèncer Trump que rebaixi la tensió

Ara per ara, Xipre és l’únic país europeu esquitxat per la guerra arran d’un atac amb drons a la base militar britànica d’Akrotiri. Grècia, França i Alemanya han decidit de donar-li suport militar amb vaixells, caces i míssils.

Netanyahu amenaça amb més atacs contra l’Iran i l'Hesbol·là

10 tuits que retraten l'esquerra espanyola i catalana després del cop al règim dels aiatol·làs

 

GUERRA IRAN

 

 

Mentre el poble iranià (sobretot les dones) celebra la mort de Jamenei, la nostra esquerra s'ofèn i es posa feta una fúria

 

Alí Khamenei, líder del règim tirànic iranià, ha estat liquidat |  Agencia

 
 

 02-03-2026

per E-Notícies

 

L'atac fulminant dels EUA i Israel a l'Iran, aquest dissabte, ha provocat una forta commoció arreu del món. Hi ha una lògica inquietud perquè suposa la culminació d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient, i per la por que derivi en un conflicte global. Però l'atac també ha estat aplaudit per bona part del món lliure i, sobretot, pel poble iranià sota la tirania dels aiatol·làs.

 

Donald Trump ha tornat a donar un cop exitós a una dictadura |  Europa Press

El curiós és el contrast entre les celebracions a Teheran, sobretot de les dones que fa temps que es rebel·len contra el règim, i la tristesa, i fins i tot la indignació, de l'esquerra a Espanya i a Catalunya. Figures polítiques i mediàtiques de l'univers progre han reaccionat airats com van fer amb Veneçuela, malgrat que la majoria del poble veneçolà i iranià van aplaudir la intervenció.

L'atac dels Estats Units i Israel ha estat tan exitós que en qüestió d'hores i sense gaire danys col·laterals van aconseguir eliminar gairebé tota la cúpula iraniana. A la qual cosa cal afegir el decapitament de Hamas i Hezbollah en els últims mesos.

Desolació a l'esquerra: Podemos, ERC, CUP, Comuns...

La guerra arriba a Europa? Explosions a Xipre mentre França, Alemanya i el Regne Unit amenacen d'atacar l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Un dron ataca la base d'Akrotiri després que el 'premier' britànic anunciés més participació en els atacs contra l'Iran 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 10:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

En mig de l'escalada regional a l'Orient Mitjà, ens preguntem: la guerra arriba a Europa? El cas és que poc abans de la mitjanit d'aquest diumenge es van registrar explosions a Xipre, mentre que França, Alemanya i el Regne Unit han amenaçat d'atacar l'Iran, sumant-se així als Estats Units i Israel. Concretament, un dron va atacar la base britànica d'Akrotiri, ubicada a Limassol —la segona ciutat de Xipre—, una estona després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià i donés permís a l'aviació estatunidenca per fer servir algunes de les seves bases a la zona. 

🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
 

En resum, París, Berlín i Londres —el denominat bloc E3— van trencar la seva equidistància inicial aquest diumenge i van advertir que es plantegen prendre mesures per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons per defensar tant els seus interessos com els dels seus aliats a l'Orient Mitjà. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment permetent les accions defensives necessàries i proporcionades per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons en el seu origen", van indicar, en una declaració conjunta. I van afegir: "Hem acordat col·laborar amb els EUA i els aliats de la regió en aquesta qüestió".

El bloc E3, contra l'Iran

"Guerra oberta" entre el Pakistan i l'Afganistan: les claus

 

 

GUERRA

 

 

Cada banda s’acusa mútuament mentre la comunitat internacional demana calma i mediació immediata 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Barcelona. Divendres, 27 de febrer de 2026. 14:53
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els enfrontaments entre Pakistan i Afganistan han escalat després que el govern talibà anunciés una ofensiva contra posicions militars pakistaneses a prop de la frontera, i Islamabad respongués amb bombardejos sobre objectius a Kabul i a les províncies limítrofes de Kandahar i Paktika. És la més recent escalada d’un conflicte latent entre els dos veïns, amb un historial de violència intermitent. Els primers informes van emergir dijous 26 de febrer, quan el govern talibà va llançar una ofensiva a les províncies de Nangarhar, Nuristan, Kunar, Khost, Paktia i Paktika. Segons els portaveus talibans, els atacs van començar a les 20:00 hora local. El Pakistan va replicar ràpidament, acusant els insurgents d’haver obert foc sense provocació a diverses localitats de la seva província de Khyber Pakhtunkhwa.

Durant la matinada de divendres, les forces pakistaneses van realitzar una sèrie de bombardejos sobre objectius a Kabul i en altres províncies frontereres, segons fonts militars d'Islamabad. Es van informar més incidents prop del pas fronterer de Torkham, clau per al comerç i trànsit entre Peshawar i Jalalabad.

Qui hi ha implicat?

Zelenski demana al Parlament Europeu una data concreta per a l’adhesió d’Ucraïna a la UE

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Assegura que és una manera de pressionar Putin perquè aturi la invasió

 

 

 

 

Redacció

24.02.2026 | Actualització 24.02.2026 12:16h

 

 

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat en un ple extraordinari del Parlament Europeu que la UE fixi una data concreta per a l’adhesió del seu país al club comunitari. I ha avisat que, sense aquesta garantia, el president rus, Vladímir Putin, trobarà la manera de blocar Kíiv durant dècades.

En ocasió del quart aniversari de la invasió russa, Zelenski ha intervingut telemàticament davant dels comissaris europeus, els eurodiputats i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a qui ha agraït el suport de la Unió Europea “tots aquests anys” i ha insistit que calia establir una data per a la incorporació d’Ucraïna.

“És important per a nosaltres rebre una data clara d’adhesió a la UE. És molt important com a part del

L’antisemitisme de l’esquerra woke. Via Ramon Cotarelo

 

CRIT

 

23 de febrer de 2026

Per Ramón Cotarelo

 

 

 

 

 Palinur ho va dir des del principi de la nova confrontació entre dos vells enemics, Israel i els islamistes. Aquesta guerra reviu un conflicte secular que toca sentiments i passions molt profunds, no només dels combatents sinó, pràcticament de tot el món. És una guerra que interpel·la gents de tota condició, que desfà amistats, fins i tot famílies. Si Palinur fos religiós, diria que és una guerra de Déu.

És un conflicte que incideix en un tret civilitzatori occidental permanent: l’antisemitisme. Els seus efectes van més enllà dels camps de batalla. El recent pogrom de jueus a Austràlia així ho prova. Com l’expulsió de tres ancianes turistes del museu Reina Sofia per ser jueves. Els jueus ja no estan segurs enlloc del món, excepte a Israel, raó per la qual defensen el seu país

Els ucraïnesos es manifesten a Barcelona per denunciar els quatre anys de la invasió russa

 

 

Coincidint amb aquest aniversari, el Parlament de Catalunya hissarà la bandera ucraïnesa aquest dimarts

 

 

 

Redacció

 

ahir a les 20:27 1 minut de lectura

 

 (ACN/Redacció) La comunitat ucraïnesa s’ha manifestat a Barcelona aquest diumenge per denunciar els quatre anys de la invasió russa al país. Convocades per l’Associació d’Ucraïnesos a Catalunya Txervona Kalyna, centenars de persones s’han sumat a la marxa que ha començat a les 17 hores al passeig de Gràcia i que ha acabat amb una concentració a la plaça de Catalunya a partir de les 18 hores.

Demanen al món que no s’oblidi de la guerra

Durant la mobilització s’han cridat proclames contra el president rus, Vladímir Putin, i a favor de la resistència ucraïnesa. L’activista Karina Feka, una de les organitzadores de la marxa, ha avisat que Ucraïna “no es rendirà”, però ha demanat que el món no s’oblidi ni normalitzi la guerra. Així mateix, ha reclamat el suport de més països.

 

 

 

 

El Parlament hissarà la bandera ucraïnesa

Tirotejat a Moscou el cap de la intel·ligència militar de Rússia: què se'n sap?

 

 

RÚSSIA

 

 

L’atemptat s’afegeix a una sèrie d’accions violentes contra alts comandaments russos des de l’inici de la guerra 

 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: @bayraktar_1love
Barcelona. Divendres, 6 de febrer de 2026. 10:27
Actualitzat: Divendres, 6 de febrer de 2026. 12:56
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El tinent general Vladímir Alekseiev, subdirector del servei d’intel·ligència militar de Rússia (GRU), ha estat hospitalitzat aquest divendres després de resultar ferit de bala en un atemptat a Moscou. L’incident, confirmat pel Comitè d’Instrucció de Rússia (CIR), se suma a una sèrie d’atacs contra alts comandaments militars russos des de l’inici de la guerra a Ucraïna i alimenta la preocupació per la seguretat interna de l’aparell de defensa del Kremlin.

Segons la portaveu del CIR, Svetlana Petrenko, una persona encara no identificada hauria obert foc contra el general en un edifici situat a la carretera de Volokolamsk, al nord-oest de la capital russa. Després d'efectuar diversos trets, l’agressor ha fugit del lloc dels fets. Alekseiev ha estat traslladat d’urgència a un hospital de la ciutat, on rep atenció mèdica, tot i que les autoritats no han facilitat detalls sobre la gravetat de les ferides.

Investigació en marxa

Ucraïna fixa tres línies vermelles que qüestionen el “progrés cap a la pau” de Trump

 

 

UCRAÏNA

 

 

Kíiv admet avenços, però rebutja cessions al Donbàs, restriccions militars i renunciar a l'OTAN 

 

 

  Anna Solé Sans
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 11:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Casa Blanca de Donald Trump projecta un missatge d’optimisme gairebé inalterable sobre les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna, però fonts ucraïneses revelen que la distància entre el que Washington exigeix i el que Kíiv pot acceptar continua essent profunda. Tot i que Trump ha celebrat un “progrés enorme” i que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha qualificat les converses a Ginebra de “molt positives”, la realitat interna és molt més complexa. Segons un alt càrrec ucraïnès amb accés directe a les negociacions, la idea que només queden “uns pocs punts menors” per resoldre és, com a mínim, enganyosa. La font, que va parlar amb CNN des de la capital ucraïnesa, confirma que s’ha assolit un “consens” en la majoria dels 28 punts del pla filtrat la setmana passada. Però remarca que hi ha tres qüestions crucials on encara no hi ha cap acord, i que poden determinar el fracàs o l’èxit de la proposta de pau.

1. La cessió de territoris clau al Donbàs

El primer i més delicat punt és el futur del Donbàs, una regió que Rússia ha annexionat de manera il·legal, però que no controla completament sobre el terreny. Els Estats Units han suggerit que Ucraïna cedeixi parts del territori per convertir-les en una zona desmilitaritzada administrada per Moscou. Tot i que la font ucraïnesa reconeix “cert progrés” en la discussió, insisteix que no hi ha cap formulació acordada en els esborranys. Remarca que seria una “greu equivocació” dir que Ucraïna ja ha acceptat una versió concreta del punt territorial. El Donbàs inclou ciutats fortificades i línies defensives essencials per a la seguretat del país, i cedir-lo representa un risc polític i militar enorme per a Kíiv.

2. El límit al nombre de soldats ucraïnesos

Gir de guió: EUA i Ucraïna prometen un pla de pau ‘actualitzat’ després de les crítiques prorusses

 

 

UCRAÏNA

 

El pla inicial amb aportacions russes provoca malestar europeu i força EUA i Ucraïna a redefinir la proposta 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 08:37
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.

A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.

Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"

Zelenski arriba a Madrid a la recerca de més finançament armamentístic

 

 

GUERRA A UCRAÏNA 

 

El president ucraïnès preveu parlar amb Sánchez de la compra d’armament als Estats Units per defensar-se de Rússia 

 

 

  Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 18 de novembre de 2025. 11:24
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

El Congrés també ha entregat a la delegació ucraïnesa una còpia de la transcripció d'una comissió que aborda a l'assassinat en una manifestació l'any 1977 del treballador malagueny i sindicalista de Comissions Obreres Manuel José García Caparrós. El seu contingut continuarà sent secret i, per tant, Ucraïna no podrà fer pública la deliberació d’aquella comissió. Durant la visita, Armengol ha mostrat l’hemicicle a Zelenski, que ha fet broma amb la quantitat de periodistes que l’esperaven asseguts als escons dels diputats. La presidenta del Congrés ha mostrat els trets que hi ha al sostre, disparats en l’intent de cop d'estat del 23-F.

 

 

Armengol mostra a Zelenski els trets del 23-F al sostre de l'hemicicle del Congrés / Foto: EFE

 

 

 

Museu Reina Sofía, seu d’Indra, Zarzuela i Moncloa