Última hora : Israel bombarda l’edifici on s’havia de reunir el consell que elegirà el nou líder suprem iranià

 

 

El conflicte causa centenars de morts, més de mig miler a l'Iran, i s'expandeix per tot el Llevant

 

 

 

03.03.2026 - 06:45

|

Actualització: 03.03.2026 - 16:55

 

Quart dia de guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha causat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i de bona part de la cúpula militar i política de Teheran. L’aiatol·là Alireza Arafi ha estat nomenat líder provisional de l’Iran. De matinada, han continuat els bombardaments sobre Teheran i Beirut. L’exèrcit israelià ha ordenat a les seves tropes que avancin al sud del Líban. La Guàrdia Revolucionària iraniana assegura que ha tancat la navegació a l’estret d’Ormuz, un dels llocs més importants de comerç de petroli a escala mundial.

 

Com funciona la successió de Khamenei, i qui podria ser el nou líder suprem de l’Iran?

  

 

D’ençà que va començar la guerra, els bàndols han bescanviat foc. Els atacs amb míssils iranians han afectat gairebé tots els països del Llevant. Es calcula que hi ha gairebé 800 morts a l’Iran i una desena a Israel. L’exèrcit nord-americà ha confirmat la mort de sis militars dels EUA.

 

Catar i els EAU, acorralats per l’Iran, lluiten contra corrent per convèncer Trump que rebaixi la tensió

Ara per ara, Xipre és l’únic país europeu esquitxat per la guerra arran d’un atac amb drons a la base militar britànica d’Akrotiri. Grècia, França i Alemanya han decidit de donar-li suport militar amb vaixells, caces i míssils.

Netanyahu amenaça amb més atacs contra l’Iran i l'Hesbol·là

10 tuits que retraten l'esquerra espanyola i catalana després del cop al règim dels aiatol·làs

 

GUERRA IRAN

 

 

Mentre el poble iranià (sobretot les dones) celebra la mort de Jamenei, la nostra esquerra s'ofèn i es posa feta una fúria

 

Alí Khamenei, líder del règim tirànic iranià, ha estat liquidat |  Agencia

 
 

 02-03-2026

per E-Notícies

 

L'atac fulminant dels EUA i Israel a l'Iran, aquest dissabte, ha provocat una forta commoció arreu del món. Hi ha una lògica inquietud perquè suposa la culminació d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient, i per la por que derivi en un conflicte global. Però l'atac també ha estat aplaudit per bona part del món lliure i, sobretot, pel poble iranià sota la tirania dels aiatol·làs.

 

Donald Trump ha tornat a donar un cop exitós a una dictadura |  Europa Press

El curiós és el contrast entre les celebracions a Teheran, sobretot de les dones que fa temps que es rebel·len contra el règim, i la tristesa, i fins i tot la indignació, de l'esquerra a Espanya i a Catalunya. Figures polítiques i mediàtiques de l'univers progre han reaccionat airats com van fer amb Veneçuela, malgrat que la majoria del poble veneçolà i iranià van aplaudir la intervenció.

L'atac dels Estats Units i Israel ha estat tan exitós que en qüestió d'hores i sense gaire danys col·laterals van aconseguir eliminar gairebé tota la cúpula iraniana. A la qual cosa cal afegir el decapitament de Hamas i Hezbollah en els últims mesos.

Desolació a l'esquerra: Podemos, ERC, CUP, Comuns...

La guerra arriba a Europa? Explosions a Xipre mentre França, Alemanya i el Regne Unit amenacen d'atacar l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Un dron ataca la base d'Akrotiri després que el 'premier' britànic anunciés més participació en els atacs contra l'Iran 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 10:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

En mig de l'escalada regional a l'Orient Mitjà, ens preguntem: la guerra arriba a Europa? El cas és que poc abans de la mitjanit d'aquest diumenge es van registrar explosions a Xipre, mentre que França, Alemanya i el Regne Unit han amenaçat d'atacar l'Iran, sumant-se així als Estats Units i Israel. Concretament, un dron va atacar la base britànica d'Akrotiri, ubicada a Limassol —la segona ciutat de Xipre—, una estona després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià i donés permís a l'aviació estatunidenca per fer servir algunes de les seves bases a la zona. 

🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
 

En resum, París, Berlín i Londres —el denominat bloc E3— van trencar la seva equidistància inicial aquest diumenge i van advertir que es plantegen prendre mesures per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons per defensar tant els seus interessos com els dels seus aliats a l'Orient Mitjà. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment permetent les accions defensives necessàries i proporcionades per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons en el seu origen", van indicar, en una declaració conjunta. I van afegir: "Hem acordat col·laborar amb els EUA i els aliats de la regió en aquesta qüestió".

El bloc E3, contra l'Iran

"Guerra oberta" entre el Pakistan i l'Afganistan: les claus

 

 

GUERRA

 

 

Cada banda s’acusa mútuament mentre la comunitat internacional demana calma i mediació immediata 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Barcelona. Divendres, 27 de febrer de 2026. 14:53
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els enfrontaments entre Pakistan i Afganistan han escalat després que el govern talibà anunciés una ofensiva contra posicions militars pakistaneses a prop de la frontera, i Islamabad respongués amb bombardejos sobre objectius a Kabul i a les províncies limítrofes de Kandahar i Paktika. És la més recent escalada d’un conflicte latent entre els dos veïns, amb un historial de violència intermitent. Els primers informes van emergir dijous 26 de febrer, quan el govern talibà va llançar una ofensiva a les províncies de Nangarhar, Nuristan, Kunar, Khost, Paktia i Paktika. Segons els portaveus talibans, els atacs van començar a les 20:00 hora local. El Pakistan va replicar ràpidament, acusant els insurgents d’haver obert foc sense provocació a diverses localitats de la seva província de Khyber Pakhtunkhwa.

Durant la matinada de divendres, les forces pakistaneses van realitzar una sèrie de bombardejos sobre objectius a Kabul i en altres províncies frontereres, segons fonts militars d'Islamabad. Es van informar més incidents prop del pas fronterer de Torkham, clau per al comerç i trànsit entre Peshawar i Jalalabad.

Qui hi ha implicat?

Zelenski demana al Parlament Europeu una data concreta per a l’adhesió d’Ucraïna a la UE

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Assegura que és una manera de pressionar Putin perquè aturi la invasió

 

 

 

 

Redacció

24.02.2026 | Actualització 24.02.2026 12:16h

 

 

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat en un ple extraordinari del Parlament Europeu que la UE fixi una data concreta per a l’adhesió del seu país al club comunitari. I ha avisat que, sense aquesta garantia, el president rus, Vladímir Putin, trobarà la manera de blocar Kíiv durant dècades.

En ocasió del quart aniversari de la invasió russa, Zelenski ha intervingut telemàticament davant dels comissaris europeus, els eurodiputats i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a qui ha agraït el suport de la Unió Europea “tots aquests anys” i ha insistit que calia establir una data per a la incorporació d’Ucraïna.

“És important per a nosaltres rebre una data clara d’adhesió a la UE. És molt important com a part del

L’antisemitisme de l’esquerra woke. Via Ramon Cotarelo

 

CRIT

 

23 de febrer de 2026

Per Ramón Cotarelo

 

 

 

 

 Palinur ho va dir des del principi de la nova confrontació entre dos vells enemics, Israel i els islamistes. Aquesta guerra reviu un conflicte secular que toca sentiments i passions molt profunds, no només dels combatents sinó, pràcticament de tot el món. És una guerra que interpel·la gents de tota condició, que desfà amistats, fins i tot famílies. Si Palinur fos religiós, diria que és una guerra de Déu.

És un conflicte que incideix en un tret civilitzatori occidental permanent: l’antisemitisme. Els seus efectes van més enllà dels camps de batalla. El recent pogrom de jueus a Austràlia així ho prova. Com l’expulsió de tres ancianes turistes del museu Reina Sofia per ser jueves. Els jueus ja no estan segurs enlloc del món, excepte a Israel, raó per la qual defensen el seu país

Els ucraïnesos es manifesten a Barcelona per denunciar els quatre anys de la invasió russa

 

 

Coincidint amb aquest aniversari, el Parlament de Catalunya hissarà la bandera ucraïnesa aquest dimarts

 

 

 

Redacció

 

ahir a les 20:27 1 minut de lectura

 

 (ACN/Redacció) La comunitat ucraïnesa s’ha manifestat a Barcelona aquest diumenge per denunciar els quatre anys de la invasió russa al país. Convocades per l’Associació d’Ucraïnesos a Catalunya Txervona Kalyna, centenars de persones s’han sumat a la marxa que ha començat a les 17 hores al passeig de Gràcia i que ha acabat amb una concentració a la plaça de Catalunya a partir de les 18 hores.

Demanen al món que no s’oblidi de la guerra

Durant la mobilització s’han cridat proclames contra el president rus, Vladímir Putin, i a favor de la resistència ucraïnesa. L’activista Karina Feka, una de les organitzadores de la marxa, ha avisat que Ucraïna “no es rendirà”, però ha demanat que el món no s’oblidi ni normalitzi la guerra. Així mateix, ha reclamat el suport de més països.

 

 

 

 

El Parlament hissarà la bandera ucraïnesa

Tirotejat a Moscou el cap de la intel·ligència militar de Rússia: què se'n sap?

 

 

RÚSSIA

 

 

L’atemptat s’afegeix a una sèrie d’accions violentes contra alts comandaments russos des de l’inici de la guerra 

 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: @bayraktar_1love
Barcelona. Divendres, 6 de febrer de 2026. 10:27
Actualitzat: Divendres, 6 de febrer de 2026. 12:56
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El tinent general Vladímir Alekseiev, subdirector del servei d’intel·ligència militar de Rússia (GRU), ha estat hospitalitzat aquest divendres després de resultar ferit de bala en un atemptat a Moscou. L’incident, confirmat pel Comitè d’Instrucció de Rússia (CIR), se suma a una sèrie d’atacs contra alts comandaments militars russos des de l’inici de la guerra a Ucraïna i alimenta la preocupació per la seguretat interna de l’aparell de defensa del Kremlin.

Segons la portaveu del CIR, Svetlana Petrenko, una persona encara no identificada hauria obert foc contra el general en un edifici situat a la carretera de Volokolamsk, al nord-oest de la capital russa. Després d'efectuar diversos trets, l’agressor ha fugit del lloc dels fets. Alekseiev ha estat traslladat d’urgència a un hospital de la ciutat, on rep atenció mèdica, tot i que les autoritats no han facilitat detalls sobre la gravetat de les ferides.

Investigació en marxa

Ucraïna fixa tres línies vermelles que qüestionen el “progrés cap a la pau” de Trump

 

 

UCRAÏNA

 

 

Kíiv admet avenços, però rebutja cessions al Donbàs, restriccions militars i renunciar a l'OTAN 

 

 

  Anna Solé Sans
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 11:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Casa Blanca de Donald Trump projecta un missatge d’optimisme gairebé inalterable sobre les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna, però fonts ucraïneses revelen que la distància entre el que Washington exigeix i el que Kíiv pot acceptar continua essent profunda. Tot i que Trump ha celebrat un “progrés enorme” i que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha qualificat les converses a Ginebra de “molt positives”, la realitat interna és molt més complexa. Segons un alt càrrec ucraïnès amb accés directe a les negociacions, la idea que només queden “uns pocs punts menors” per resoldre és, com a mínim, enganyosa. La font, que va parlar amb CNN des de la capital ucraïnesa, confirma que s’ha assolit un “consens” en la majoria dels 28 punts del pla filtrat la setmana passada. Però remarca que hi ha tres qüestions crucials on encara no hi ha cap acord, i que poden determinar el fracàs o l’èxit de la proposta de pau.

1. La cessió de territoris clau al Donbàs

El primer i més delicat punt és el futur del Donbàs, una regió que Rússia ha annexionat de manera il·legal, però que no controla completament sobre el terreny. Els Estats Units han suggerit que Ucraïna cedeixi parts del territori per convertir-les en una zona desmilitaritzada administrada per Moscou. Tot i que la font ucraïnesa reconeix “cert progrés” en la discussió, insisteix que no hi ha cap formulació acordada en els esborranys. Remarca que seria una “greu equivocació” dir que Ucraïna ja ha acceptat una versió concreta del punt territorial. El Donbàs inclou ciutats fortificades i línies defensives essencials per a la seguretat del país, i cedir-lo representa un risc polític i militar enorme per a Kíiv.

2. El límit al nombre de soldats ucraïnesos

Gir de guió: EUA i Ucraïna prometen un pla de pau ‘actualitzat’ després de les crítiques prorusses

 

 

UCRAÏNA

 

El pla inicial amb aportacions russes provoca malestar europeu i força EUA i Ucraïna a redefinir la proposta 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 08:37
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.

A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.

Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"

Zelenski arriba a Madrid a la recerca de més finançament armamentístic

 

 

GUERRA A UCRAÏNA 

 

El president ucraïnès preveu parlar amb Sánchez de la compra d’armament als Estats Units per defensar-se de Rússia 

 

 

  Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 18 de novembre de 2025. 11:24
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

El Congrés també ha entregat a la delegació ucraïnesa una còpia de la transcripció d'una comissió que aborda a l'assassinat en una manifestació l'any 1977 del treballador malagueny i sindicalista de Comissions Obreres Manuel José García Caparrós. El seu contingut continuarà sent secret i, per tant, Ucraïna no podrà fer pública la deliberació d’aquella comissió. Durant la visita, Armengol ha mostrat l’hemicicle a Zelenski, que ha fet broma amb la quantitat de periodistes que l’esperaven asseguts als escons dels diputats. La presidenta del Congrés ha mostrat els trets que hi ha al sostre, disparats en l’intent de cop d'estat del 23-F.

 

 

Armengol mostra a Zelenski els trets del 23-F al sostre de l'hemicicle del Congrés / Foto: EFE

 

 

 

Museu Reina Sofía, seu d’Indra, Zarzuela i Moncloa

L’exèrcit d’Israel anuncia l’entrada en vigor de l’alto-el-foc a Gaza

 

 

MÓN 

 

Ja ha completat la primera fase del replegament, en el marc de l’acord de pau 

 

 

 

 

Fotografia: EFE/EPA/Haitham Imad

 Redacció

10-10-2025 - 11:48 h

 

 

L’Exèrcit d’Israel ha anunciat avui que l’acord d’alto-el-foc aconseguit amb Hamàs a la Franja de Gaza ha entrat en vigor a les 12.00 hores (hora local), després de completar la seva primera fase del replegament en el marc de l’acord aconseguit al fil de la proposta presentada la setmana passada pel president d’Estats Units.

“L’acord d’alto el foc va entrar en vigor a les 12.00 hores”, ha dit el portaveu en àrab de l’Exèrcit israelià, Avichai Adrai, en un missatge en el seu compte en la xarxa social X, on ha recalcat que les tropes de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) es troben ja

Israel dona per acabat l’assalt a la Flotilla i deportarà els activistes

 

GUERRA ISRAEL - HAMÀS

 

 

El govern de Benjamin Netanyahu assegura que els detinguts estan "sans i estalvis"

 

 

Diversos vaixells de la Global Sumud Flotilla a Catània / Europa Press/Contacto/Ansa/Orietta Scardino

 

 

 

Xavi Fernández de Castro

02/10/2025 07:48 Última actualització: 02/10/2025 13:02

 

 

La marina d’Israel ha interceptat i assaltat totes les embarcacions de la Global Sumud Flotilla que navegava cap a la Gaza amb ajuda humanitària per intentar trencar el bloqueig marítim de la Franja. L’operació va començar aquest dimecres al vespre i durant tota la nit i el matí d’aquest dijous els soldats israelians han anat abordant vaixells i detenint els activistes que viatjaven a bord. Els tripulants han estat traslladats a port i s’espera que siguin deportats. El Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel ha assegurat tot els vaixells han estat interceptats excepte un, que es manté fora de la zona d’exclusió. Els activistes denuncien que les detencions s’han produït en aigües internacionals, mentre que Tel-Aviv matisa que totes s’han produït a la zona d’exclusió marítima marcada per l’armada israeliana.

 

The Hamas-Sumud provocation is over.

None of the Hamas-Sumud provocation yachts has succeeded in its attempt to enter an active combat zone or breach the lawful naval blockade.

All the passengers are safe and in good health. They are making their way safely to Israel, from…

— Israel Foreign Ministry (@IsraelMFA) October 2, 2025

Almenys hi ha 500 activistes detinguts, dels quals 65 són espanyols. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’activista Greta Thunberg estan entre els detinguts, ja que els vaixells en el qual viatjaven, l’Alma i el Sirius, han estat dels primers a ser interceptats. El govern d’Israel diu que les detencions s’han fet “de forma segura” i que els tripulants estan sans i estalvis, però des de la Flotilla asseguren que “l’estat dels participants i de la tripulació continua sense confirmar-se” i carreguen contra Tel-Aviv pel que consideren un “atac il·legal contra personal humanitari desarmat” i reclamen a la comunitat internacional que exigeixi el seu “alliberament immediat”. Els activistes també han denunciat que la marina israeliana els ha tallat les comunicacions abans d’assaltar els vaixells i que han fet servir “canons d’aigua contra algunes embarcacions”.

🚨 INTERCEPTION 🚨
Israeli forces have illegally boarded the Flotilla’s vessel Oxygono and others in international waters. Livestreams and communication are down, and the status of those on board is unknown. Governments must demand their safety and release. pic.twitter.com/GEPMQJQz00

— Global Sumud Flotilla Commentary (@GlobalSumudF) October 2, 2025

 

 

Què passarà amb els activistes detinguts?

Polònia invoca l’article 4 de l’OTAN per l’incident amb drons russos

 

 

La incursió dels drons s’ha produït en el marc d’un atac massiu contra Ucraïna amb més de 400 drons i 40 míssils

Un sistema antiaeri Patriot a l'aeroport polonès de Rzeszów / Kay Nietfeld/DPA 23/1/2025 ONLY FOR USE IN SPAIN

 

 

Xavi Fernández de Castro 

10/09/2025 11:41 Última actualització: 10/09/2025 13:30  

 

 

Polònia ha abatut aquesta matinada diversos drons russos que han penetrat el seu territori en una “violació sense precedents” del seu espai aeri. Els drons tenien com a objectiu Ucraïna, que aquesta nit ha patit un atac massiu amb més de 400 drons i 40 míssils. El primer ministre, Donald Tusk, s’ha reunit amb els principals ministres del seu gabinet per abordar la situació i ha anunciat davant del Parlament que invocarà l’article 4 del Tractat de l’Atlàntic Nord per formalitzar consultes amb la resta d’aliats de l’OTAN. L’article 4 estableix que es pot cridar a consultes la resta d’aliats quan un país consideri que la seva integritat territorial, independència política o seguretat estan amenaçades i és el pas previ a qualsevol decisió o acció conjunta de l’OTAN.

El govern polonès ha convocat a primera hora una reunió d’urgència per analitzar la situació. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha advertit que és un “precedent extremadament perillós per a Europa”, mentre que el ministre d’Exteriors, Andri Sibiga, ha assegurat que és una mostra de la “sensació d’impunitat” que té el president rus, Vladímir Putin.

“Les forces poloneses i aliades han detectat desenes d’objectes pel radar i aquells que podien representar una amenaça han estat neutralitzats”, ha explicat el Comandament Operacional de les

Israel ataca la cúpula de Hamàs a Doha

 

 

CONFLICTE  

 

Diferents explosions s’han sentit aquest dimarts la capital de Qatar on es refugia part de la cúpula de l’organització 

 

 

 

 

Adrià Asbert
Foto: Xarxes
Barcelona. Dimarts, 9 de setembre de 2025. 15:37
Actualitzat: Dimarts, 9 de setembre de 2025. 16:45
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

L’exèrcit d’Israel, les FDI, han confirmat a través de les xarxes socials que han atacat els líders de la cúpula de Hamàs a la ciutat de Doha, la capital de Qatar, després que l’agència Reuters i el mitjà digital Axios avancessin que s’havien sentit diverses explosions a la ciutat i es veia fum aixecant-se d’un districte de la ciutat. Segons ha pogut confirmar un periodista del digital estatunidenc moments després de les explosions, els objectius de l’atac serien diversos membres del lideratge de Hamàs que viuen a Qatar per refugiar-se dels atacs israelians a la Franja. “Durant anys, aquests membres del lideratge de Hamàs han liderat les operacions de l’organització terrorista, i són responsables directes de la brutal massacre del 7 d’octubre, i han estat orquestrant i dirigint la guerra contra l’Estat d’Israel”, afirmen les FDI al seu missatge a les xarxes.  Diversos mitjans israelians, entre ells l'ens públic KAN, recullen que Israel ha informat els Estats Units sobre l'atac llençat aquest dimarts contra alts càrrecs de Hamàs a Doha que, segons informa Al Jazeera, estaven reunits per discutir l'última proposta d'alto el foc per a la Franja de Gaza del president Donald Trump. Segons informen les fonts del moviment palestí, la delegació atacada hauria sobreviscut a l'atac.

 

  

Moment the Israel strikes hit Doha, leading to panic in the streets.

Qatar 🇶🇦 https://t.co/0iYzq1UHqy pic.twitter.com/sWBuWusA8E

— Thomas van Linge (@ThomasVLinge) September 9, 2025

 

Segons informa el mitjà qatarià Al Jazeera, l'atac hauria tingut com a objectiu la delegació negociadora de Hamàs present a la ciutat per a les negociacions per un alto el foc. "Atac a la delegació negociadora de Hamàs durant la seva reunió a Doha. La reunió va ser atacada mentre es discutia la proposta del

Els dirigents europeus fan pinya amb Zelenski en la decisiva reunió d’avui amb Donald Trump

 

 

MÓN - EUROPA

 

En un gest inusual, els mandataris d'Alemanya, França, Finlàndia, Itàlia i el Regne Unit i la presidenta de la Comissió Europea acompanyen el president ucraïnès

 

Zelenski abraça Starmer en la reunió a Londres del passat dia 14 (Fotografia: Tolga Akmen)

 

 

Europa Press - Redacció 

17.08.2025 - 13:17

Actualització: 18.08.2025 - 07:47

 

 

En un gest inusual i altament significatiu, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i més dirigents europeus com ara el canceller alemany, Friedrich Merz, el primer ministre britànic, Keir Starmer, el president francès, Emmanuel Macron, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president de Finlàndia, Alexander Stubb, han confirmat que participarien en la reunió d’avui Washington entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. “A petició del president Zelenski, seré a la reunió amb el president Trump i altres líders europeus a la Casa Blanca demà”, ha indicat en un breu missatge publicat a la xarxa social X.

Zelenski diu que el rebuig de Rússia a un alto-el-foc complica les negociacions de pau

 

 

This afternoon, I will welcome @ZelenskyyUa in Brussels.

Together, we will participate in the Coalition of Willing VTC.

At the request of President Zelenskyy, I will join the meeting with President Trump and other European leaders in the White House tomorrow.

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) August 17, 2025

 

 

A banda, l’OTAN també ha informat en un comunicat que Rutte viatjaria a Washington per participar-hi. En la mateixa línia,

Trump descarta que Ucraïna recuperi Crimea i entri a l’OTAN si vol posar fi a la guerra

 

 

Món - Europa

 

 

 

Zelenski diu que no haurien d'haver cedit mai territori perquè Putin ho va fer servir de base per a un nou atac

 

 

 

ACN

18-08-2025

 

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha advertit al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que no recuperaria Crimea ni podria entrar a l’OTAN. “El president Zelenski pot posar fi a la guerra amb Rússia gairebé immediatament, si vol, o pot continuar lluitant”, ha dit en un missatge a la seva xarxa social, Truth Social, hores abans d’una cimera crucial a la Casa Blanca amb el president ucraïnès i uns quants dirigents europeus.

En un altre escrit poc després d’haver aterrat a Washington, Zelenski ha dit que no haurien d’haver cedit mai Crimea, i que les converses als Estats Units havien de servir per posar fi a la guerra de manera ràpida i segura, amb una pau duradora, i “no com anys enrere”.

Zelenski –que en el seu anterior viatge als Estats Units va ser atacat directament per Trump i el seu

Ucraïna accepta un alto el foc immediat de 30 dies

 

 

GUERRA UCRAÏNA  - RUSSIA

 

 

Ucraïna i els EUA s'han reunit aquest dimarts a l'Aràbia Saudita 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 11 de març de 2025. 19:26
Actualitzat: Dimarts, 11 de març de 2025. 21:03
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

Ucraïna ha acceptat la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies a la guerra amb Rússia, segons un comunicat de tots dos països. Minuts abans, la Casa Blanca ja havia qualificat de "positiva" i "productiva" la reunió que s'ha celebrat a Jiddah (l'Aràbia Saudita), amb la participació d'una delegació dels Estats Units i una altra d'Ucraïna. La trobada ha servit per començar el diàleg per a una negociació amb el Kremlin, informa Efe. La proposta s'enviarà ara a Rússia per veure si l'accepta. "Les notícies que hem rebut d'aquesta reunió al llarg del dia, les quals hem traslladat al president [Donald Trump], són positives. Aquesta reunió ha estat productiva", ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

Després de l'anunci de l'acord, els Estats Units han informat que tornaran a subministrar ajuda i informació militar a Ucraïna, segons un comunicat conjunt emès aquest dimarts, després que delegacions de tots dos països mantinguessin una reunió a l'Aràbia Saudita. L'acord entre Ucraïna i els Estats Units ha estat anunciat a la declaració conjunta signada per ambdues parts després de la reunió que les respectives delegacions van mantenir aquest dimarts a l'Aràbia Saudita.

"Ucraïna va expressar la seva disposició a acceptar la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies, que es pot ampliar de mutu acord entre les parts i que està subjecte a l'acceptació i consegüent implementació per part de la Federació Russa", diu la declaració, que afegeix que Washington li comunicarà a Rússia "que la reciprocitat russa és clau per aconseguir la pau".

El comunicat conjunt també destaca la importància de prendre, durant l'alto el foc proposat, mesures humanitàries, com "l'intercanvi dels presoners de guerra, l'alliberament dels civils detinguts i el retorn dels nens ucraïnesos transferits per la força" a territoris sota control rus o a la Federació Russa. Totes dues delegacions han acordat, a més, nomenar els seus respectius equips de negociadors per a un procés de pau amb Rússia.

Acord sobre les terres rares

La UE desembarca a Kíiv en el tercer aniversari de la invasió russa per donar suport a Zelenski

 

 

La Comissió Europea anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica per a contrarestar els atacs russos contra les infraestructures energètiques

 

 

La bandera de la UE i la d'Ucraïna onegen juntes davant de l'edifici de la Comissió Europea a Brussel·les Data de publicació: dilluns 24 de febrer del 2025, 08:29 Localització: Brussel·les Autor: Comissió Europea

 

Agències

24-02-2025

 

La Unió Europea ha desembarcat aquest dilluns a Kíiv per donar suport a Ucraïna quan es compleixen tres anys de la invasió russa del país i anunciar l’arribada de 3.500 milions d’euros d’ajuda per a armes i munició al març i noves mesures de suport energètic. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell, António Costa, ja són a la capital ucraïnesa, on també hi ha el president espanyol, Pedro Sánchez, i altres líders internacionals com el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. “En la lluita per la supervivència no només està en joc el destí d’Ucraïna, sinó el d’Europa”, ha assegurat Von der Leyen a les xarxes socials. “El nostre compromís amb el poble ucraïnès segueix intacte”, ha dit Sánchez.

Des de Kíiv, la Comissió Europea anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica, que facilitarà la integració del mercat elèctric d’Ucraïna amb el de la Unió Europea el 2027. La mesura, que també implicarà a Moldàvia, també preveu reforçar la connexió entre el bloc i Kíiv en el sector del gas. Així, la CE finançarà compres de gas per garantir reserves suficients i la seguretat energètica d’Ucraïna, i fomentarà la inversió en renovables, per incrementar-les en un 25%. En els últims tres anys, la CE ja ha invertit més de 2.000 milions d’euros en reforçar el sistema energètic ucraïnès.

L’objectiu de la mesura és contrarestar els atacs russos contra les infraestructures energètiques d’Ucraïna, que provoquen talls de llum o gas i deixen milers de persones en una enorme vulnerabilitat. La UE considera que integrant Ucraïna al seu bloc energètic podrà oferir-li una nova garantia de seguretat.

Reunió de ministres a Brussel·les

El Regne Unit i Suècia, disposats a enviar tropes a Ucraïna si hi ha un acord de pau

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Aquesta tarda els principals dirigents europeus es reuniran a París per pactar una resposta als moviments de Trump, que vol acordar el final de la guerra sense els europeus

 

 

 

 

 

Redacció ACN

17.02.2025 - 11:14 - Actualització: 17.02.2025 - 12:11

 

 

 

El Regne Unit i Suècia estan disposats a enviar tropes a Ucraïna si es tanca un acord de pau amb Rússia. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha fet públic que prometrà “garanties de seguretat” a Kíiv, amb una ajuda anual de 3.000 milions de lliures fins el 2030, i fins i tot diu que hi desplegaria l’exèrcit britànic “si calgués”, perquè diu que això contribuiria a “garantir la seguretat del continent”. “El final d’aquesta guerra, quan arribi, no pot ser simplement una pausa temporal abans que Putin torni a atacar”, afirma. I subratlla que la seguretat d’Ucraïna és una qüestió “existencial” per a Europa.

La ministra d’Afers Estrangers de Suècia, Maria Malmer, tampoc no descarta d’enviar tropes sueques a Ucraïna “dins una força de manteniment de la pau”, en cas que es posi fi a la guerra. “Primer hem de negociar una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i Ucraïna”, ha declarat a Sveriges Radio. Unba vegada establerta la pau, ha dit, Suècia ha d’ajudar a mantenir-la.

Macron convoca a París els dirigents europeus, per respondre a la provocació nord-americana sobre Ucraïna

 

Aquesta tarda es reuniran a París els principals mandataris europeus, en una cimera extraordinària per a parlar de la guerra d’Ucraïna i els desafiaments derivats de l’actitud del nou president dels Estats Units, Donald Trump.

A la reunió, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, hi participen els caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Polònia, els Països Baixos i Dinamarca. També hi assisteixen