Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PEACE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PEACE. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de novembre del 2025

Ucraïna fixa tres línies vermelles que qüestionen el “progrés cap a la pau” de Trump

 

 

UCRAÏNA

 

 

Kíiv admet avenços, però rebutja cessions al Donbàs, restriccions militars i renunciar a l'OTAN 

 


 

  Anna Solé Sans
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 11:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Casa Blanca de Donald Trump projecta un missatge d’optimisme gairebé inalterable sobre les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna, però fonts ucraïneses revelen que la distància entre el que Washington exigeix i el que Kíiv pot acceptar continua essent profunda. Tot i que Trump ha celebrat un “progrés enorme” i que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha qualificat les converses a Ginebra de “molt positives”, la realitat interna és molt més complexa. Segons un alt càrrec ucraïnès amb accés directe a les negociacions, la idea que només queden “uns pocs punts menors” per resoldre és, com a mínim, enganyosa. La font, que va parlar amb CNN des de la capital ucraïnesa, confirma que s’ha assolit un “consens” en la majoria dels 28 punts del pla filtrat la setmana passada. Però remarca que hi ha tres qüestions crucials on encara no hi ha cap acord, i que poden determinar el fracàs o l’èxit de la proposta de pau.

1. La cessió de territoris clau al Donbàs

El primer i més delicat punt és el futur del Donbàs, una regió que Rússia ha annexionat de manera il·legal, però que no controla completament sobre el terreny. Els Estats Units han suggerit que Ucraïna cedeixi parts del territori per convertir-les en una zona desmilitaritzada administrada per Moscou. Tot i que la font ucraïnesa reconeix “cert progrés” en la discussió, insisteix que no hi ha cap formulació acordada en els esborranys. Remarca que seria una “greu equivocació” dir que Ucraïna ja ha acceptat una versió concreta del punt territorial. El Donbàs inclou ciutats fortificades i línies defensives essencials per a la seguretat del país, i cedir-lo representa un risc polític i militar enorme per a Kíiv.

2. El límit al nombre de soldats ucraïnesos

dilluns, 24 de novembre del 2025

Gir de guió: EUA i Ucraïna prometen un pla de pau ‘actualitzat’ després de les crítiques prorusses

 

 

UCRAÏNA

 

El pla inicial amb aportacions russes provoca malestar europeu i força EUA i Ucraïna a redefinir la proposta 

 


 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 08:37
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.

A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.

Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"

dimarts, 18 de novembre del 2025

Zelenski arriba a Madrid a la recerca de més finançament armamentístic

 

 

GUERRA A UCRAÏNA 

 

El president ucraïnès preveu parlar amb Sánchez de la compra d’armament als Estats Units per defensar-se de Rússia 

 


 

  Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 18 de novembre de 2025. 11:24
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

El Congrés també ha entregat a la delegació ucraïnesa una còpia de la transcripció d'una comissió que aborda a l'assassinat en una manifestació l'any 1977 del treballador malagueny i sindicalista de Comissions Obreres Manuel José García Caparrós. El seu contingut continuarà sent secret i, per tant, Ucraïna no podrà fer pública la deliberació d’aquella comissió. Durant la visita, Armengol ha mostrat l’hemicicle a Zelenski, que ha fet broma amb la quantitat de periodistes que l’esperaven asseguts als escons dels diputats. La presidenta del Congrés ha mostrat els trets que hi ha al sostre, disparats en l’intent de cop d'estat del 23-F.

 

 

Armengol mostra a Zelenski els trets del 23-F al sostre de l'hemicicle del Congrés / Foto: EFE

 

 

 

Museu Reina Sofía, seu d’Indra, Zarzuela i Moncloa

divendres, 10 d’octubre del 2025

L’exèrcit d’Israel anuncia l’entrada en vigor de l’alto-el-foc a Gaza

 

 

MÓN 

 

Ja ha completat la primera fase del replegament, en el marc de l’acord de pau 

 

 

 

 

Fotografia: EFE/EPA/Haitham Imad


 Redacció

10-10-2025 - 11:48 h

 

 

L’Exèrcit d’Israel ha anunciat avui que l’acord d’alto-el-foc aconseguit amb Hamàs a la Franja de Gaza ha entrat en vigor a les 12.00 hores (hora local), després de completar la seva primera fase del replegament en el marc de l’acord aconseguit al fil de la proposta presentada la setmana passada pel president d’Estats Units.

“L’acord d’alto el foc va entrar en vigor a les 12.00 hores”, ha dit el portaveu en àrab de l’Exèrcit israelià, Avichai Adrai, en un missatge en el seu compte en la xarxa social X, on ha recalcat que les tropes de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) es troben ja

dijous, 2 d’octubre del 2025

Israel dona per acabat l’assalt a la Flotilla i deportarà els activistes

 

GUERRA ISRAEL - HAMÀS

 

 

El govern de Benjamin Netanyahu assegura que els detinguts estan "sans i estalvis"

 

 

Diversos vaixells de la Global Sumud Flotilla a Catània / Europa Press/Contacto/Ansa/Orietta Scardino

 

 

 

 

 

La marina d’Israel ha interceptat i assaltat totes les embarcacions de la Global Sumud Flotilla que navegava cap a la Gaza amb ajuda humanitària per intentar trencar el bloqueig marítim de la Franja. L’operació va començar aquest dimecres al vespre i durant tota la nit i el matí d’aquest dijous els soldats israelians han anat abordant vaixells i detenint els activistes que viatjaven a bord. Els tripulants han estat traslladats a port i s’espera que siguin deportats. El Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel ha assegurat tot els vaixells han estat interceptats excepte un, que es manté fora de la zona d’exclusió. Els activistes denuncien que les detencions s’han produït en aigües internacionals, mentre que Tel-Aviv matisa que totes s’han produït a la zona d’exclusió marítima marcada per l’armada israeliana.

 

Almenys hi ha 500 activistes detinguts, dels quals 65 són espanyols. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’activista Greta Thunberg estan entre els detinguts, ja que els vaixells en el qual viatjaven, l’Alma i el Sirius, han estat dels primers a ser interceptats. El govern d’Israel diu que les detencions s’han fet “de forma segura” i que els tripulants estan sans i estalvis, però des de la Flotilla asseguren que “l’estat dels participants i de la tripulació continua sense confirmar-se” i carreguen contra Tel-Aviv pel que consideren un “atac il·legal contra personal humanitari desarmat” i reclamen a la comunitat internacional que exigeixi el seu “alliberament immediat”. Els activistes també han denunciat que la marina israeliana els ha tallat les comunicacions abans d’assaltar els vaixells i que han fet servir “canons d’aigua contra algunes embarcacions”.

 

 

Què passarà amb els activistes detinguts?

dimecres, 10 de setembre del 2025

Polònia invoca l’article 4 de l’OTAN per l’incident amb drons russos

 

 

La incursió dels drons s’ha produït en el marc d’un atac massiu contra Ucraïna amb més de 400 drons i 40 míssils


Un sistema antiaeri Patriot a l'aeroport polonès de Rzeszów / Kay Nietfeld/DPA 23/1/2025 ONLY FOR USE IN SPAIN

 

 

dimarts, 9 de setembre del 2025

Israel ataca la cúpula de Hamàs a Doha

 

 

CONFLICTE  

 

Diferents explosions s’han sentit aquest dimarts la capital de Qatar on es refugia part de la cúpula de l’organització 

 


 

 

 

Adrià Asbert
Foto: Xarxes
Barcelona. Dimarts, 9 de setembre de 2025. 15:37
Actualitzat: Dimarts, 9 de setembre de 2025. 16:45
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

L’exèrcit d’Israel, les FDI, han confirmat a través de les xarxes socials que han atacat els líders de la cúpula de Hamàs a la ciutat de Doha, la capital de Qatar, després que l’agència Reuters i el mitjà digital Axios avancessin que s’havien sentit diverses explosions a la ciutat i es veia fum aixecant-se d’un districte de la ciutat. Segons ha pogut confirmar un periodista del digital estatunidenc moments després de les explosions, els objectius de l’atac serien diversos membres del lideratge de Hamàs que viuen a Qatar per refugiar-se dels atacs israelians a la Franja. “Durant anys, aquests membres del lideratge de Hamàs han liderat les operacions de l’organització terrorista, i són responsables directes de la brutal massacre del 7 d’octubre, i han estat orquestrant i dirigint la guerra contra l’Estat d’Israel”, afirmen les FDI al seu missatge a les xarxes.  Diversos mitjans israelians, entre ells l'ens públic KAN, recullen que Israel ha informat els Estats Units sobre l'atac llençat aquest dimarts contra alts càrrecs de Hamàs a Doha que, segons informa Al Jazeera, estaven reunits per discutir l'última proposta d'alto el foc per a la Franja de Gaza del president Donald Trump. Segons informen les fonts del moviment palestí, la delegació atacada hauria sobreviscut a l'atac.

 

  

 

Segons informa el mitjà qatarià Al Jazeera, l'atac hauria tingut com a objectiu la delegació negociadora de Hamàs present a la ciutat per a les negociacions per un alto el foc. "Atac a la delegació negociadora de Hamàs durant la seva reunió a Doha. La reunió va ser atacada mentre es discutia la proposta del

dilluns, 18 d’agost del 2025

Els dirigents europeus fan pinya amb Zelenski en la decisiva reunió d’avui amb Donald Trump

 

 

MÓN - EUROPA

 

En un gest inusual, els mandataris d'Alemanya, França, Finlàndia, Itàlia i el Regne Unit i la presidenta de la Comissió Europea acompanyen el president ucraïnès

 

Zelenski abraça Starmer en la reunió a Londres del passat dia 14 (Fotografia: Tolga Akmen)

 

 

Europa Press - Redacció 

 

 

A banda, l’OTAN també ha informat en un comunicat que Rutte viatjaria a Washington per participar-hi. En la mateixa línia,

Trump descarta que Ucraïna recuperi Crimea i entri a l’OTAN si vol posar fi a la guerra

 

 

Món - Europa

 

 

 

Zelenski diu que no haurien d'haver cedit mai territori perquè Putin ho va fer servir de base per a un nou atac

 

 


 

ACN

18-08-2025

 

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha advertit al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que no recuperaria Crimea ni podria entrar a l’OTAN. “El president Zelenski pot posar fi a la guerra amb Rússia gairebé immediatament, si vol, o pot continuar lluitant”, ha dit en un missatge a la seva xarxa social, Truth Social, hores abans d’una cimera crucial a la Casa Blanca amb el president ucraïnès i uns quants dirigents europeus.

En un altre escrit poc després d’haver aterrat a Washington, Zelenski ha dit que no haurien d’haver cedit mai Crimea, i que les converses als Estats Units havien de servir per posar fi a la guerra de manera ràpida i segura, amb una pau duradora, i “no com anys enrere”.

Zelenski –que en el seu anterior viatge als Estats Units va ser atacat directament per Trump i el seu

dimecres, 12 de març del 2025

Ucraïna accepta un alto el foc immediat de 30 dies

 

 

GUERRA UCRAÏNA  - RUSSIA

 

 

Ucraïna i els EUA s'han reunit aquest dimarts a l'Aràbia Saudita 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 11 de març de 2025. 19:26
Actualitzat: Dimarts, 11 de març de 2025. 21:03
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 


 

 

Ucraïna ha acceptat la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies a la guerra amb Rússia, segons un comunicat de tots dos països. Minuts abans, la Casa Blanca ja havia qualificat de "positiva" i "productiva" la reunió que s'ha celebrat a Jiddah (l'Aràbia Saudita), amb la participació d'una delegació dels Estats Units i una altra d'Ucraïna. La trobada ha servit per començar el diàleg per a una negociació amb el Kremlin, informa Efe. La proposta s'enviarà ara a Rússia per veure si l'accepta. "Les notícies que hem rebut d'aquesta reunió al llarg del dia, les quals hem traslladat al president [Donald Trump], són positives. Aquesta reunió ha estat productiva", ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

Després de l'anunci de l'acord, els Estats Units han informat que tornaran a subministrar ajuda i informació militar a Ucraïna, segons un comunicat conjunt emès aquest dimarts, després que delegacions de tots dos països mantinguessin una reunió a l'Aràbia Saudita. L'acord entre Ucraïna i els Estats Units ha estat anunciat a la declaració conjunta signada per ambdues parts després de la reunió que les respectives delegacions van mantenir aquest dimarts a l'Aràbia Saudita.

"Ucraïna va expressar la seva disposició a acceptar la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies, que es pot ampliar de mutu acord entre les parts i que està subjecte a l'acceptació i consegüent implementació per part de la Federació Russa", diu la declaració, que afegeix que Washington li comunicarà a Rússia "que la reciprocitat russa és clau per aconseguir la pau".

El comunicat conjunt també destaca la importància de prendre, durant l'alto el foc proposat, mesures humanitàries, com "l'intercanvi dels presoners de guerra, l'alliberament dels civils detinguts i el retorn dels nens ucraïnesos transferits per la força" a territoris sota control rus o a la Federació Russa. Totes dues delegacions han acordat, a més, nomenar els seus respectius equips de negociadors per a un procés de pau amb Rússia.

Acord sobre les terres rares

dilluns, 24 de febrer del 2025

La UE desembarca a Kíiv en el tercer aniversari de la invasió russa per donar suport a Zelenski

 

 

La Comissió Europea anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica per a contrarestar els atacs russos contra les infraestructures energètiques

 

 

La bandera de la UE i la d'Ucraïna onegen juntes davant de l'edifici de la Comissió Europea a Brussel·les Data de publicació: dilluns 24 de febrer del 2025, 08:29 Localització: Brussel·les Autor: Comissió Europea

 


Agències

24-02-2025

 

La Unió Europea ha desembarcat aquest dilluns a Kíiv per donar suport a Ucraïna quan es compleixen tres anys de la invasió russa del país i anunciar l’arribada de 3.500 milions d’euros d’ajuda per a armes i munició al març i noves mesures de suport energètic. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell, António Costa, ja són a la capital ucraïnesa, on també hi ha el president espanyol, Pedro Sánchez, i altres líders internacionals com el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. “En la lluita per la supervivència no només està en joc el destí d’Ucraïna, sinó el d’Europa”, ha assegurat Von der Leyen a les xarxes socials. “El nostre compromís amb el poble ucraïnès segueix intacte”, ha dit Sánchez.

Des de Kíiv, la Comissió Europea anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica, que facilitarà la integració del mercat elèctric d’Ucraïna amb el de la Unió Europea el 2027. La mesura, que també implicarà a Moldàvia, també preveu reforçar la connexió entre el bloc i Kíiv en el sector del gas. Així, la CE finançarà compres de gas per garantir reserves suficients i la seguretat energètica d’Ucraïna, i fomentarà la inversió en renovables, per incrementar-les en un 25%. En els últims tres anys, la CE ja ha invertit més de 2.000 milions d’euros en reforçar el sistema energètic ucraïnès.

L’objectiu de la mesura és contrarestar els atacs russos contra les infraestructures energètiques d’Ucraïna, que provoquen talls de llum o gas i deixen milers de persones en una enorme vulnerabilitat. La UE considera que integrant Ucraïna al seu bloc energètic podrà oferir-li una nova garantia de seguretat.

Reunió de ministres a Brussel·les

dilluns, 17 de febrer del 2025

El Regne Unit i Suècia, disposats a enviar tropes a Ucraïna si hi ha un acord de pau

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Aquesta tarda els principals dirigents europeus es reuniran a París per pactar una resposta als moviments de Trump, que vol acordar el final de la guerra sense els europeus

 

 

 


 

 


Redacció ACN

17.02.2025 - 11:14 - Actualització: 17.02.2025 - 12:11

 

 

 

El Regne Unit i Suècia estan disposats a enviar tropes a Ucraïna si es tanca un acord de pau amb Rússia. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha fet públic que prometrà “garanties de seguretat” a Kíiv, amb una ajuda anual de 3.000 milions de lliures fins el 2030, i fins i tot diu que hi desplegaria l’exèrcit britànic “si calgués”, perquè diu que això contribuiria a “garantir la seguretat del continent”. “El final d’aquesta guerra, quan arribi, no pot ser simplement una pausa temporal abans que Putin torni a atacar”, afirma. I subratlla que la seguretat d’Ucraïna és una qüestió “existencial” per a Europa.

La ministra d’Afers Estrangers de Suècia, Maria Malmer, tampoc no descarta d’enviar tropes sueques a Ucraïna “dins una força de manteniment de la pau”, en cas que es posi fi a la guerra. “Primer hem de negociar una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i Ucraïna”, ha declarat a Sveriges Radio. Unba vegada establerta la pau, ha dit, Suècia ha d’ajudar a mantenir-la.

 

Aquesta tarda es reuniran a París els principals mandataris europeus, en una cimera extraordinària per a parlar de la guerra d’Ucraïna i els desafiaments derivats de l’actitud del nou president dels Estats Units, Donald Trump.

A la reunió, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, hi participen els caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Polònia, els Països Baixos i Dinamarca. També hi assisteixen

Cimera paral·lela de Macron sobre Ucraïna: pla d'acció per fer front a les converses de Trump i Putin

 

 

UCRAÏNA

 

 

Funcionaris nord-americans inicien converses preliminars a Riad amb els seus homòlegs russos sobre un alto el foc a Ucraïna 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 17 de febrer de 2025. 11:08
Actualitzat: Dilluns, 17 de febrer de 2025. 11:50
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 


 

 

 

L'abisme transatlàntic sobtat sobre Ucraïna quedarà al descobert dilluns quan els funcionaris nord-americans iniciïn converses preliminars a Riad amb els seus homòlegs russos sobre un alto el foc. Al mateix temps, Emmanuel Macron serà l'amfitrió d'una cimera de potències de defensa europees a París per exigir que els Estats Units posin fi al bloqueig d'Europa i Kíiv en aquest procés. Les converses entre els Estats Units i Rússia precedeixen una reunió prevista aquesta setmana entre el ministre d'Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, i el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, la primera reunió entre els dos països en més de dos anys. A Europa hi ha temors que Rússia, a través de les converses amb els Estats Units, reprengui el pla d'imposar la neutralitat ucraïnesa i un repartiment conjunt entre els Estats Units i Rússia amb esferes d'influència acordades.

En aquest context, la cimera de París tindrà com a objectiu esbossar un pla d'acció europeu després de dies de sessions informatives caòtiques per part de l'administració Trump. La cimera també haurà de decidir com respondre a una petició dels Estats Units que s'especifiqui si els líders estan disposats a enviar tropes a una força d'estabilització en cas d'un alto el foc.

Qui participarà en aquesta cimera?

dijous, 16 de gener del 2025

Netanyahu acusa Hamàs de cercar “concessions d’última hora” i atura la reunió per a validar l’alto-el-foc

 

 

Món - Israel -Palestina

 

 

 

 


 

 

Redacció

16.01.2025 - 10:17



L’alto-el-foc a Gaza trontolla. El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, ha assegurat que Hamàs ha fet marxa enrere en alguns dels punts acordats, fet que ha congelat la reunió del govern per a validar l’alto-el-foc.

 

Per què aquest pacte entre Israel i Hamàs desperta més desconfiança que no alegria? I Editorial de Vicent Partal

 

 

“Hamàs incompleix parts de l’acord assolit amb els mitjancers i amb Israel en un intent d’aconseguir concessions d’última hora”, diu un comunicat de Netanyahu.

“El gabinet israelià no es reunirà fins que els mitjancers no notifiquin a Israel que Hamàs ha acceptat tots els elements de l’acord”, afegeix.

Un acord de tres fases

dimecres, 4 de desembre del 2024

El ministre de Defensa sud-coreà dimiteix pel caos de la llei marcial

 

 

MÓN - ÀSIA - PACÍFIC 


Kim Yong-hyun s'ha disculpat amb els ciutadans per la confusió i l'angoixa que va causar l'aplicació del règim marcial

 

L’estrany cop d’estat que ha fracassat a Corea del Sud

 


 

 

Redacció

 

dimecres, 27 de novembre del 2024

Els punts de l’acord d’alto-el-foc al Líban anunciat per Netanyahu

 

 

MÓN - LLEVANT

 

 

La treva preveu que l'Hesbol·là es retiri al nord del riu Litani i Israel surti de tot el territori libanès

 


 

 

 

Redacció

 26.11.2024 - 19:22

Actualització: 26.11.2024 - 20:27

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat un principi d’alto-al-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb la qual fa un any que manté un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

En una compareixença, aquesta mateixa tarda, després de la reunió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha dit que l’Hesbol·là no era el mateix Hesbol·là i que Israel havia fet retrocedir “dècades” la milícia xiïta. Ha dit que l’exèrcit israelià havia eliminat “el cap de la serp”, en referència al cap de l’organització islamista, Hassan Nasral·là.

Abans, havia reunit el seu gabinet de seguretat, i alguns dels seus ministres més destacats havien tingut converses al nivell més alt sobre aquest mateix afer. Hi ha reticències del sector més conservador del seu govern.

També ha dit que la durada de l’alto-el-foc dependria de què passés al Líban, i que tenia un pacte amb els EUA que l’autoritzava a actuar en cas que no es respectés el pacte. La setmana passada, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre d’arrest contra Netanyahu per crims de guerra i crims contra la humanitat per la guerra de Gaza. La treva és de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là s’ha de retirar al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, i Israel ha de sortir del territori libanès.

Sobre això, el diari L’Orient Le Jour ha publicat els punts de l’acord:

dimecres, 6 de novembre del 2024

Zelenski insta Trump a ajudar-lo a aconseguir una pau justa a Ucraïna

 

 

ESTATS UNITS

 

El president ucraïnès felicita el líder republicà per la seva “impressionant victòria” electoral 

 

Volodímir Zelenski en una reunió amb representants alemanys a Kíiv EFE.

 

 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha felicitat aquest dimecres el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, per la seva “impressionant victòria” electoral, i ha expressat la seva esperança que pugui treballar amb ell per a aconseguir una pau justa a Ucraïna.

“Aprecio el compromís de Trump amb el principi de ««la pau a través de la fortalesa»» en afers internacionals. És exactament el principi que pot, de manera pràctica, acostar-nos a una pau justa a Ucraïna”, ha dit Zelenski. “Espero que puguem posar-ho en marxa junts”, ha afegit el líder ucraïnès en un missatge publicat a a xarxa social X.

El líder ucraïnès ha recordat “la gran conversa” que va mantenir amb Trump a Nova York al setembre, quan tots dos van parlar

dilluns, 15 d’abril del 2024

Israel sobre l’atac de l’Iran: “El perill és convertir la guerra en internacional”

 

INTERNACIONAL

 

 

El país jueu denuncia un nou atac de l'Iran i nega que s'estigui cometent un "genocidi" a Gaza

 

 

Un dels moments de l'atac de l'Iran a Israel d'aquest dissabte / Europa Press

 

 


Antón Rosa

15-04-2024 10:09




L’ofensiva de l’Iran contra el territori d’Israel podria no haver acabat. Aquesta nit s’hauria viscut un nou episodi d’atacs amb míssils i drons que ha pogut ser repel·lit per les forces armades de Jerusalem. Així ho ha assegurat el portaveu de l’exèrcit d’Israel, Roni Kaplan, en una entrevista aquest dilluns a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha qualificat aquest conflicte com una guerra “entre el món lliure i el fanatisme islàmic”.

“Som un país democràtic. Com exèrcit estem preparats per qualsevol mena de contingència i no volem utilitzar una narrativa bel·ligerant. Això no és una lluita entre Israel i Hamàs“, ha insistit Kaplan, tot indicant que les tropes israelianes ja han aconseguit desmantellar 19 dels 24 batallons del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs). En la mateixa línia s’ha pronunciat ambaixadora d’Israel a l’estat espanyol Rodica Radian-Gordon, que ha negat de forma rotunda que s’estigui cometent un “genocidi” a Gaza i que ha situat l’escalada internacional del conflicte com el gran perill que es podria derivar del clima de tensió actual.

En una entrevista al mateix programa, Radian-Gordon ha assenyalat que els atacs patits en els darrers dies són una situació “sense precedents” perquè és el primer cop que s’ha vist una ofensiva directa per part de l’Iran contra el territori israelià. “Ara el perill és que la guerra es converteixi en un conflicte regional i internacional“, ha avisat i ha remarcat que l’ofensiva a la franja de Gaza continuarà mentre no s’aconsegueixi eliminar les tropes de Hamàs i alliberar les persones segrestades. Tot plegat en paral·lel a les declaracions que ha fet en les darreres hores el primer ministre del país jueu, Binyamín Netanyahu, on ha advertit que “multiplicarà per deu” els atacs que rebi com a resposta per part dels israelians.

Els iranians neguen ser els autors de l’atac d’aquesta nit

dilluns, 5 de febrer del 2024

Acord històric als EUA per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la política migratòria del país

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP

 


Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicans i demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990. En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no són elegibles per al permís de refugiat.

El discutit text té 370 pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford, republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres, fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.

Suport ferm a un pacte “mort”

dimecres, 22 de novembre del 2023

Israel i Hamàs pacten un alto al foc de quatre dies a Gaza

 

 

Netanyahu cessarà les hostilitats durant quatre dies i alliberarà presoners palestins, mentre que Hamàs alliberarà uns 50 ostatges, la majoria dones i nens

 

 

Imatge aèria de la gran destrucció provocada per un bombardeig d'Israel a Gaza Data de publicació: dijous 02 de novembre del 2023, 13:48 Localització: Gaza Autor: WHO

 


Redacció