Zelenski insta Trump a ajudar-lo a aconseguir una pau justa a Ucraïna

 

 

ESTATS UNITS

 

barcelona - 6 novembre 2024 10.04 h  

 

El president ucraïnès felicita el líder republicà per la seva “impressionant victòria” electoral 

 

Volodímir Zelenski en una reunió amb representants alemanys a Kíiv EFE.

 

 

R. G - barcelona

 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha felicitat aquest dimecres el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, per la seva “impressionant victòria” electoral, i ha expressat la seva esperança que pugui treballar amb ell per a aconseguir una pau justa a Ucraïna.

“Aprecio el compromís de Trump amb el principi de ««la pau a través de la fortalesa»» en afers internacionals. És exactament el principi que pot, de manera pràctica, acostar-nos a una pau justa a Ucraïna”, ha dit Zelenski. “Espero que puguem posar-ho en marxa junts”, ha afegit el líder ucraïnès en un missatge publicat a a xarxa social X.

El líder ucraïnès ha recordat “la gran conversa” que va mantenir amb Trump a Nova York al setembre, quan tots dos van parlar

Israel sobre l’atac de l’Iran: “El perill és convertir la guerra en internacional”

 

INTERNACIONAL

 

 

El país jueu denuncia un nou atac de l'Iran i nega que s'estigui cometent un "genocidi" a Gaza

 

 

Un dels moments de l'atac de l'Iran a Israel d'aquest dissabte / Europa Press

 

 

Antón Rosa

15-04-2024 10:09

L’ofensiva de l’Iran contra el territori d’Israel podria no haver acabat. Aquesta nit s’hauria viscut un nou episodi d’atacs amb míssils i drons que ha pogut ser repel·lit per les forces armades de Jerusalem. Així ho ha assegurat el portaveu de l’exèrcit d’Israel, Roni Kaplan, en una entrevista aquest dilluns a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha qualificat aquest conflicte com una guerra “entre el món lliure i el fanatisme islàmic”.

“Som un país democràtic. Com exèrcit estem preparats per qualsevol mena de contingència i no volem utilitzar una narrativa bel·ligerant. Això no és una lluita entre Israel i Hamàs“, ha insistit Kaplan, tot indicant que les tropes israelianes ja han aconseguit desmantellar 19 dels 24 batallons del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs). En la mateixa línia s’ha pronunciat ambaixadora d’Israel a l’estat espanyol Rodica Radian-Gordon, que ha negat de forma rotunda que s’estigui cometent un “genocidi” a Gaza i que ha situat l’escalada internacional del conflicte com el gran perill que es podria derivar del clima de tensió actual.

En una entrevista al mateix programa, Radian-Gordon ha assenyalat que els atacs patits en els darrers dies són una situació “sense precedents” perquè és el primer cop que s’ha vist una ofensiva directa per part de l’Iran contra el territori israelià. “Ara el perill és que la guerra es converteixi en un conflicte regional i internacional“, ha avisat i ha remarcat que l’ofensiva a la franja de Gaza continuarà mentre no s’aconsegueixi eliminar les tropes de Hamàs i alliberar les persones segrestades. Tot plegat en paral·lel a les declaracions que ha fet en les darreres hores el primer ministre del país jueu, Binyamín Netanyahu, on ha advertit que “multiplicarà per deu” els atacs que rebi com a resposta per part dels israelians.

Els iranians neguen ser els autors de l’atac d’aquesta nit

Acord històric als EUA per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la política migratòria del país

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP

 

Anton Rosa

 
05/02/2024 08:53 

 

 

Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicans i demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990. En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no són elegibles per al permís de refugiat.

El discutit text té 370 pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford, republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres, fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.

Suport ferm a un pacte “mort”

Israel i Hamàs pacten un alto al foc de quatre dies a Gaza

 

 

Netanyahu cessarà les hostilitats durant quatre dies i alliberarà presoners palestins, mentre que Hamàs alliberarà uns 50 ostatges, la majoria dones i nens

 

 

Imatge aèria de la gran destrucció provocada per un bombardeig d'Israel a Gaza Data de publicació: dijous 02 de novembre del 2023, 13:48 Localització: Gaza Autor: WHO

 

Redacció

Dimecres, 22 de novembre de 2023

 

Després de gairebé dos mesos de guerra, Israel i Hamàs han acordat finalment un alto al foc a Gaza a canvi d’un intercanvi d’ostatges i presoners. Les dues parts han accedit a aturar les hostilitats durant almenys quatre dies, després de dies de converses amb Qatar, Egipte i els Estats Units, que també han participat en les negociacions.

Hamàs s’ha compromès a alliberar 50 ostatges, la majoria dones i nens, així com

Per què Israel no ha començat encara l’ofensiva a Gaza?

 

 

MÓN - The Washington Post

 

La principal discussió és si pot assolir els seus objectius a Gaza amb una invasió terrestre.

 

 

 

 

The Washington Post

26.10.2023 - 21:40

 

The Washington Post · Adam Taylor

 

Després de l’atac d’Hamàs contra Israel el 7 d’octubre, alguns esperaven que Israel emprengués gairebé immediatament una ofensiva terrestre contra Gaza. En un discurs a la nació poc després d’aquell atac, que va deixar 1.400 israelians morts, segons les xifres oficials, el primer ministre Benjamin Netanyahu va afirmar que havia ordenat “una àmplia mobilització de les reserves per a lluitar a una escala i intensitat que l’enemic no ha experimentat fins ara”.

No obstant això, malgrat una ràpida mobilització que va fer que centenars de milers de reservistes israelians s’unissin a les seves unitats i malgrat les declaracions que les forces de defensa d’Israel es troben “preparades”, no ha començat cap ofensiva terrestre. Tal com informa el meu col·lega Steve Hendrix d’Israel estant, hi ha cada vegada més dubtes sobre aquest aparent retard. “Tant els que anhelen que comenci la guerra terrestre com els que la temen cerquen pistes”, escriu.

Les tropes terrestres israelianes es van retirar unilateralment de la franja de Gaza el 2005 i van imposar un blocatge terrestre, aeri i marítim dos anys més tard, quan Hamàs va aconseguir el poder. D’ençà de llavors hi han tornat temporalment dues vegades: durant l’operació Plom Fos (2008-2009) i durant l’operació Marge Protector (2014).

Israel ha indicat que aquesta vegada serà una operació molt més gran, per la violència exercida per Hamàs, amb l’objectiu no solament de desgastar Hamàs, sinó de destruir-la per sempre. Però, tot i que

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Quin sentit té destruir la presa de Nova Kakhovka?

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La destrucció de la presa ha causat una enorme inundació i ha tingut conseqüències també militars

 

 

 

 

 

Redacció

06.06.2023 - 18:27

Actualització: 06.06.2023 - 22:04

 

 

La destrucció de la presa de Nova Kakhovka aquesta matinada ha originat un desastre en la zona baixa de la desembocadura del riu Dniprò. Aquesta presa és la darrera de totes les que controlen el flux del riu i la que és més a prop de la mar. La destrucció ha causat una gran inundació que afecta precisament la zona de contacte entre les tropes russes i ucraïneses, en la zona que hom suposava que era l’escollida per a la contraofensiva de Kíiv.

 

Qui n’ha estat l’autor és una incògnita, però en aquest vídeo Vicent Partal analitza quin dels dos contendents pot tenir-hi més d’interès i per què.