Ucraïna accepta un alto el foc immediat de 30 dies

 

 

GUERRA UCRAÏNA  - RUSSIA

 

 

Ucraïna i els EUA s'han reunit aquest dimarts a l'Aràbia Saudita 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 11 de març de 2025. 19:26
Actualitzat: Dimarts, 11 de març de 2025. 21:03
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

Ucraïna ha acceptat la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies a la guerra amb Rússia, segons un comunicat de tots dos països. Minuts abans, la Casa Blanca ja havia qualificat de "positiva" i "productiva" la reunió que s'ha celebrat a Jiddah (l'Aràbia Saudita), amb la participació d'una delegació dels Estats Units i una altra d'Ucraïna. La trobada ha servit per començar el diàleg per a una negociació amb el Kremlin, informa Efe. La proposta s'enviarà ara a Rússia per veure si l'accepta. "Les notícies que hem rebut d'aquesta reunió al llarg del dia, les quals hem traslladat al president [Donald Trump], són positives. Aquesta reunió ha estat productiva", ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

Després de l'anunci de l'acord, els Estats Units han informat que tornaran a subministrar ajuda i informació militar a Ucraïna, segons un comunicat conjunt emès aquest dimarts, després que delegacions de tots dos països mantinguessin una reunió a l'Aràbia Saudita. L'acord entre Ucraïna i els Estats Units ha estat anunciat a la declaració conjunta signada per ambdues parts després de la reunió que les respectives delegacions van mantenir aquest dimarts a l'Aràbia Saudita.

"Ucraïna va expressar la seva disposició a acceptar la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies, que es pot ampliar de mutu acord entre les parts i que està subjecte a l'acceptació i consegüent implementació per part de la Federació Russa", diu la declaració, que afegeix que Washington li comunicarà a Rússia "que la reciprocitat russa és clau per aconseguir la pau".

El comunicat conjunt també destaca la importància de prendre, durant l'alto el foc proposat, mesures humanitàries, com "l'intercanvi dels presoners de guerra, l'alliberament dels civils detinguts i el retorn dels nens ucraïnesos transferits per la força" a territoris sota control rus o a la Federació Russa. Totes dues delegacions han acordat, a més, nomenar els seus respectius equips de negociadors per a un procés de pau amb Rússia.

Acord sobre les terres rares

La UE desembarca a Kíiv en el tercer aniversari de la invasió russa per donar suport a Zelenski

 

 

La Comissió Europea anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica per a contrarestar els atacs russos contra les infraestructures energètiques

 

 

La bandera de la UE i la d'Ucraïna onegen juntes davant de l'edifici de la Comissió Europea a Brussel·les Data de publicació: dilluns 24 de febrer del 2025, 08:29 Localització: Brussel·les Autor: Comissió Europea

 

Agències

24-02-2025

 

La Unió Europea ha desembarcat aquest dilluns a Kíiv per donar suport a Ucraïna quan es compleixen tres anys de la invasió russa del país i anunciar l’arribada de 3.500 milions d’euros d’ajuda per a armes i munició al març i noves mesures de suport energètic. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell, António Costa, ja són a la capital ucraïnesa, on també hi ha el president espanyol, Pedro Sánchez, i altres líders internacionals com el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. “En la lluita per la supervivència no només està en joc el destí d’Ucraïna, sinó el d’Europa”, ha assegurat Von der Leyen a les xarxes socials. “El nostre compromís amb el poble ucraïnès segueix intacte”, ha dit Sánchez.

Des de Kíiv, la Comissió Europea anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica, que facilitarà la integració del mercat elèctric d’Ucraïna amb el de la Unió Europea el 2027. La mesura, que també implicarà a Moldàvia, també preveu reforçar la connexió entre el bloc i Kíiv en el sector del gas. Així, la CE finançarà compres de gas per garantir reserves suficients i la seguretat energètica d’Ucraïna, i fomentarà la inversió en renovables, per incrementar-les en un 25%. En els últims tres anys, la CE ja ha invertit més de 2.000 milions d’euros en reforçar el sistema energètic ucraïnès.

L’objectiu de la mesura és contrarestar els atacs russos contra les infraestructures energètiques d’Ucraïna, que provoquen talls de llum o gas i deixen milers de persones en una enorme vulnerabilitat. La UE considera que integrant Ucraïna al seu bloc energètic podrà oferir-li una nova garantia de seguretat.

Reunió de ministres a Brussel·les

El Regne Unit i Suècia, disposats a enviar tropes a Ucraïna si hi ha un acord de pau

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Aquesta tarda els principals dirigents europeus es reuniran a París per pactar una resposta als moviments de Trump, que vol acordar el final de la guerra sense els europeus

 

 

 

 

 

Redacció ACN

17.02.2025 - 11:14 - Actualització: 17.02.2025 - 12:11

 

 

 

El Regne Unit i Suècia estan disposats a enviar tropes a Ucraïna si es tanca un acord de pau amb Rússia. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha fet públic que prometrà “garanties de seguretat” a Kíiv, amb una ajuda anual de 3.000 milions de lliures fins el 2030, i fins i tot diu que hi desplegaria l’exèrcit britànic “si calgués”, perquè diu que això contribuiria a “garantir la seguretat del continent”. “El final d’aquesta guerra, quan arribi, no pot ser simplement una pausa temporal abans que Putin torni a atacar”, afirma. I subratlla que la seguretat d’Ucraïna és una qüestió “existencial” per a Europa.

La ministra d’Afers Estrangers de Suècia, Maria Malmer, tampoc no descarta d’enviar tropes sueques a Ucraïna “dins una força de manteniment de la pau”, en cas que es posi fi a la guerra. “Primer hem de negociar una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i Ucraïna”, ha declarat a Sveriges Radio. Unba vegada establerta la pau, ha dit, Suècia ha d’ajudar a mantenir-la.

Macron convoca a París els dirigents europeus, per respondre a la provocació nord-americana sobre Ucraïna

 

Aquesta tarda es reuniran a París els principals mandataris europeus, en una cimera extraordinària per a parlar de la guerra d’Ucraïna i els desafiaments derivats de l’actitud del nou president dels Estats Units, Donald Trump.

A la reunió, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, hi participen els caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Polònia, els Països Baixos i Dinamarca. També hi assisteixen

Cimera paral·lela de Macron sobre Ucraïna: pla d'acció per fer front a les converses de Trump i Putin

 

 

UCRAÏNA

 

 

Funcionaris nord-americans inicien converses preliminars a Riad amb els seus homòlegs russos sobre un alto el foc a Ucraïna 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 17 de febrer de 2025. 11:08
Actualitzat: Dilluns, 17 de febrer de 2025. 11:50
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

 

L'abisme transatlàntic sobtat sobre Ucraïna quedarà al descobert dilluns quan els funcionaris nord-americans iniciïn converses preliminars a Riad amb els seus homòlegs russos sobre un alto el foc. Al mateix temps, Emmanuel Macron serà l'amfitrió d'una cimera de potències de defensa europees a París per exigir que els Estats Units posin fi al bloqueig d'Europa i Kíiv en aquest procés. Les converses entre els Estats Units i Rússia precedeixen una reunió prevista aquesta setmana entre el ministre d'Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, i el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, la primera reunió entre els dos països en més de dos anys. A Europa hi ha temors que Rússia, a través de les converses amb els Estats Units, reprengui el pla d'imposar la neutralitat ucraïnesa i un repartiment conjunt entre els Estats Units i Rússia amb esferes d'influència acordades.

En aquest context, la cimera de París tindrà com a objectiu esbossar un pla d'acció europeu després de dies de sessions informatives caòtiques per part de l'administració Trump. La cimera també haurà de decidir com respondre a una petició dels Estats Units que s'especifiqui si els líders estan disposats a enviar tropes a una força d'estabilització en cas d'un alto el foc.

Qui participarà en aquesta cimera?

Netanyahu acusa Hamàs de cercar “concessions d’última hora” i atura la reunió per a validar l’alto-el-foc

 

 

Món - Israel -Palestina

 

 

• "El gabinet israelià no es reunirà fins que els mitjancers no notifiquin a Israel que Hamàs ha acceptat tots els elements de l'acord", diu en un comunicat

• Els familiars dels ostatges israelians a Gaza acullen l’alto-el-foc amb alleujament, però també amb angoixa 
• Els familiars dels ostatges israelians a Gaza acullen l’alto-el-foc amb alleujament, però també amb angoixa 

 

 

 

 

Redacció

16.01.2025 - 10:17

L’alto-el-foc a Gaza trontolla. El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, ha assegurat que Hamàs ha fet marxa enrere en alguns dels punts acordats, fet que ha congelat la reunió del govern per a validar l’alto-el-foc.

 

Per què aquest pacte entre Israel i Hamàs desperta més desconfiança que no alegria? I Editorial de Vicent Partal

 

 

“Hamàs incompleix parts de l’acord assolit amb els mitjancers i amb Israel en un intent d’aconseguir concessions d’última hora”, diu un comunicat de Netanyahu.

“El gabinet israelià no es reunirà fins que els mitjancers no notifiquin a Israel que Hamàs ha acceptat tots els elements de l’acord”, afegeix.

Un acord de tres fases

El ministre de Defensa sud-coreà dimiteix pel caos de la llei marcial

 

 

MÓN - ÀSIA - PACÍFIC 

Kim Yong-hyun s'ha disculpat amb els ciutadans per la confusió i l'angoixa que va causar l'aplicació del règim marcial

 

L’estrany cop d’estat que ha fracassat a Corea del Sud

 

 

 

Redacció

 

04.12.2024 - 10:58

Actualització: 04.12.2024 - 11:26

 

 

El ministre de Defensa de Corea del Sud, Kim Yong-hyun, ha presentat la dimissió arran del caos que es va generar ahir amb l’aplicació de la llei marcial. Membres de l’exèrcit es van desplegar pel centre de Seül i grups de les forces especials van assaltar l’Assemblea Nacional, d’on es van retirar quan el ple va aprovar l’aixecament del règim marcial.

Kim Yong-hyun s’ha disculpat amb els ciutadans per la confusió i l’angoixa que va causar l’aplicació de la llei marcial. El ministre continuarà en el càrrec fins que el president, Yoon Suk-yeol, accepti la dimissió. No se sap res del dirigent d’ençà que en plena matinada (hora sud-coreana) es va fer enrere. El ministre, en un comunicat, ha dit que entomava tota la responsabilitat pel caos polític.

Aquest matí, l’oposició, encapçalada pel Partit Demòcrata, ha començat els tràmits parlamentaris per a presentar una moció de censura contra el president. L’oposició disposa de 192 diputats –el ple de l’Assemblea l’integren 300– i en calen 200 per a tombar Yoon.

D’altra banda, els principals sindicats del país han amenaçat amb una vaga general indefinida si el president no dimiteix.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/ministre-defensa-corea-sud-dimiteix-caos-llei-marcial/

Els punts de l’acord d’alto-el-foc al Líban anunciat per Netanyahu

 

 

MÓN - LLEVANT

 

 

La treva preveu que l'Hesbol·là es retiri al nord del riu Litani i Israel surti de tot el territori libanès

 

 

 

 

Redacció

 26.11.2024 - 19:22

Actualització: 26.11.2024 - 20:27

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat un principi d’alto-al-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb la qual fa un any que manté un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

En una compareixença, aquesta mateixa tarda, després de la reunió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha dit que l’Hesbol·là no era el mateix Hesbol·là i que Israel havia fet retrocedir “dècades” la milícia xiïta. Ha dit que l’exèrcit israelià havia eliminat “el cap de la serp”, en referència al cap de l’organització islamista, Hassan Nasral·là.

Abans, havia reunit el seu gabinet de seguretat, i alguns dels seus ministres més destacats havien tingut converses al nivell més alt sobre aquest mateix afer. Hi ha reticències del sector més conservador del seu govern.

També ha dit que la durada de l’alto-el-foc dependria de què passés al Líban, i que tenia un pacte amb els EUA que l’autoritzava a actuar en cas que no es respectés el pacte. La setmana passada, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre d’arrest contra Netanyahu per crims de guerra i crims contra la humanitat per la guerra de Gaza. La treva és de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là s’ha de retirar al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, i Israel ha de sortir del territori libanès.

Sobre això, el diari L’Orient Le Jour ha publicat els punts de l’acord:

Zelenski insta Trump a ajudar-lo a aconseguir una pau justa a Ucraïna

 

 

ESTATS UNITS

 

barcelona - 6 novembre 2024 10.04 h  

 

El president ucraïnès felicita el líder republicà per la seva “impressionant victòria” electoral 

 

Volodímir Zelenski en una reunió amb representants alemanys a Kíiv EFE.

 

 

R. G - barcelona

 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha felicitat aquest dimecres el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, per la seva “impressionant victòria” electoral, i ha expressat la seva esperança que pugui treballar amb ell per a aconseguir una pau justa a Ucraïna.

“Aprecio el compromís de Trump amb el principi de ««la pau a través de la fortalesa»» en afers internacionals. És exactament el principi que pot, de manera pràctica, acostar-nos a una pau justa a Ucraïna”, ha dit Zelenski. “Espero que puguem posar-ho en marxa junts”, ha afegit el líder ucraïnès en un missatge publicat a a xarxa social X.

El líder ucraïnès ha recordat “la gran conversa” que va mantenir amb Trump a Nova York al setembre, quan tots dos van parlar

Israel sobre l’atac de l’Iran: “El perill és convertir la guerra en internacional”

 

INTERNACIONAL

 

 

El país jueu denuncia un nou atac de l'Iran i nega que s'estigui cometent un "genocidi" a Gaza

 

 

Un dels moments de l'atac de l'Iran a Israel d'aquest dissabte / Europa Press

 

 

Antón Rosa

15-04-2024 10:09

L’ofensiva de l’Iran contra el territori d’Israel podria no haver acabat. Aquesta nit s’hauria viscut un nou episodi d’atacs amb míssils i drons que ha pogut ser repel·lit per les forces armades de Jerusalem. Així ho ha assegurat el portaveu de l’exèrcit d’Israel, Roni Kaplan, en una entrevista aquest dilluns a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha qualificat aquest conflicte com una guerra “entre el món lliure i el fanatisme islàmic”.

“Som un país democràtic. Com exèrcit estem preparats per qualsevol mena de contingència i no volem utilitzar una narrativa bel·ligerant. Això no és una lluita entre Israel i Hamàs“, ha insistit Kaplan, tot indicant que les tropes israelianes ja han aconseguit desmantellar 19 dels 24 batallons del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs). En la mateixa línia s’ha pronunciat ambaixadora d’Israel a l’estat espanyol Rodica Radian-Gordon, que ha negat de forma rotunda que s’estigui cometent un “genocidi” a Gaza i que ha situat l’escalada internacional del conflicte com el gran perill que es podria derivar del clima de tensió actual.

En una entrevista al mateix programa, Radian-Gordon ha assenyalat que els atacs patits en els darrers dies són una situació “sense precedents” perquè és el primer cop que s’ha vist una ofensiva directa per part de l’Iran contra el territori israelià. “Ara el perill és que la guerra es converteixi en un conflicte regional i internacional“, ha avisat i ha remarcat que l’ofensiva a la franja de Gaza continuarà mentre no s’aconsegueixi eliminar les tropes de Hamàs i alliberar les persones segrestades. Tot plegat en paral·lel a les declaracions que ha fet en les darreres hores el primer ministre del país jueu, Binyamín Netanyahu, on ha advertit que “multiplicarà per deu” els atacs que rebi com a resposta per part dels israelians.

Els iranians neguen ser els autors de l’atac d’aquesta nit

Acord històric als EUA per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la política migratòria del país

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP

 

Anton Rosa

 
05/02/2024 08:53 

 

 

Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicans i demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990. En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no són elegibles per al permís de refugiat.

El discutit text té 370 pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford, republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres, fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.

Suport ferm a un pacte “mort”

Israel i Hamàs pacten un alto al foc de quatre dies a Gaza

 

 

Netanyahu cessarà les hostilitats durant quatre dies i alliberarà presoners palestins, mentre que Hamàs alliberarà uns 50 ostatges, la majoria dones i nens

 

 

Imatge aèria de la gran destrucció provocada per un bombardeig d'Israel a Gaza Data de publicació: dijous 02 de novembre del 2023, 13:48 Localització: Gaza Autor: WHO

 

Redacció

Dimecres, 22 de novembre de 2023

 

Després de gairebé dos mesos de guerra, Israel i Hamàs han acordat finalment un alto al foc a Gaza a canvi d’un intercanvi d’ostatges i presoners. Les dues parts han accedit a aturar les hostilitats durant almenys quatre dies, després de dies de converses amb Qatar, Egipte i els Estats Units, que també han participat en les negociacions.

Hamàs s’ha compromès a alliberar 50 ostatges, la majoria dones i nens, així com

Per què Israel no ha començat encara l’ofensiva a Gaza?

 

 

MÓN - The Washington Post

 

La principal discussió és si pot assolir els seus objectius a Gaza amb una invasió terrestre.

 

 

 

 

The Washington Post

26.10.2023 - 21:40

 

The Washington Post · Adam Taylor

 

Després de l’atac d’Hamàs contra Israel el 7 d’octubre, alguns esperaven que Israel emprengués gairebé immediatament una ofensiva terrestre contra Gaza. En un discurs a la nació poc després d’aquell atac, que va deixar 1.400 israelians morts, segons les xifres oficials, el primer ministre Benjamin Netanyahu va afirmar que havia ordenat “una àmplia mobilització de les reserves per a lluitar a una escala i intensitat que l’enemic no ha experimentat fins ara”.

No obstant això, malgrat una ràpida mobilització que va fer que centenars de milers de reservistes israelians s’unissin a les seves unitats i malgrat les declaracions que les forces de defensa d’Israel es troben “preparades”, no ha començat cap ofensiva terrestre. Tal com informa el meu col·lega Steve Hendrix d’Israel estant, hi ha cada vegada més dubtes sobre aquest aparent retard. “Tant els que anhelen que comenci la guerra terrestre com els que la temen cerquen pistes”, escriu.

Les tropes terrestres israelianes es van retirar unilateralment de la franja de Gaza el 2005 i van imposar un blocatge terrestre, aeri i marítim dos anys més tard, quan Hamàs va aconseguir el poder. D’ençà de llavors hi han tornat temporalment dues vegades: durant l’operació Plom Fos (2008-2009) i durant l’operació Marge Protector (2014).

Israel ha indicat que aquesta vegada serà una operació molt més gran, per la violència exercida per Hamàs, amb l’objectiu no solament de desgastar Hamàs, sinó de destruir-la per sempre. Però, tot i que

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Quin sentit té destruir la presa de Nova Kakhovka?

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La destrucció de la presa ha causat una enorme inundació i ha tingut conseqüències també militars

 

 

 

 

 

Redacció

06.06.2023 - 18:27

Actualització: 06.06.2023 - 22:04

 

 

La destrucció de la presa de Nova Kakhovka aquesta matinada ha originat un desastre en la zona baixa de la desembocadura del riu Dniprò. Aquesta presa és la darrera de totes les que controlen el flux del riu i la que és més a prop de la mar. La destrucció ha causat una gran inundació que afecta precisament la zona de contacte entre les tropes russes i ucraïneses, en la zona que hom suposava que era l’escollida per a la contraofensiva de Kíiv.

 

Qui n’ha estat l’autor és una incògnita, però en aquest vídeo Vicent Partal analitza quin dels dos contendents pot tenir-hi més d’interès i per què.