Europa allarga la mà a Trump per reforçar la seguretat i frenar Rússia

 

 

ELECCIONS EUA

 

 

Els països europeus aposten per impulsar la despesa militar i de defensa, millorar la coordinació de l'OTAN i buscar una sortida a la guerra d'Ucraïna

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, amb el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

 
06/11/2024 10:37 

 

 

Europa ha reaccionat amb calma i voluntat de cooperació a l’aclaparadora victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Els principals líders europeus han felicitat el candidat republicà i li han allargat la mà per reforçar la seguretat del continent i frenar l’ànsia expansionista de Rússia. Un dels més matiners ha estat el president de França, Emmanuel Macron, que s’ha mostrat predisposat a treballar amb el mandatari estatunidenc “tal com es va fer durant quatre anys”. Macron ha reconegut que té diferències ideològiques importants amb Trump, però ha apostat per cooperar “amb respecte i ambició, per més pau i prosperitat”.

 

Congratulations, President @realDonaldTrump. Ready to work together as we did for four years. With your convictions and mine. With respect and ambition. For more peace and prosperity.

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) November 6, 2024

 

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha recordat que la Unió Europea i els Estats Units “són molt més que simples aliats” i el president del Consell Europeu, Charles Michel, confia que totes dues potències mantindran una “cooperació constructiva”. En una ínia similar, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha apostat per “mantenir fort el vincle transatlàntic, arrelat en els nostres valors compartits de llibertat, drets humans, democràcia i mercats oberts”. Més contundent ha estat el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que ha assegurat que el “lideratge” de Trump serà “clau una altra vegada per mantenir l’Aliança forta” i ha remarcat que té ganes de treballar amb ell perquè vol “aturar guerres”. 

 

El president dels EUA, Donald Trump, durant un acte de campanya / Europa Press/Contacto/Josh Brown

Els líders europeus reclamen reforçar l’aliança transatlàntica

L’eurocomissari Thierry Breton plega i acusa Von der Leyen d’haver pressionat Macron per fer-lo fora

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Breton diu que la presidenta de la Comissió va oferir una cartera de més pes a França en canvi que ell no repetís com a comissari

 

 

 

 

EUROPA PRESS

16.09.2024 - 09:28

Actualització: 16.09.2024 - 11:16

 

 

El comissari de Mercat Interior de la Comissió Europea i fins ara candidat de França per a repetir en el nou executiu comunitari, Thierry Breton, ha anunciat que plegaria i ha acusat la presidenta de la Comissió, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, d’haver pressionat Emmanuel Macron per forçar el canvi de candidat en canvi d’una cartera de més pes.

 

 

I would like to express my deepest gratitude to my colleagues in the College, Commission services, MEPs, Member States, and my team.

Together, we have worked tirelessly to advance an ambitious EU agenda.

It has been an honour & privilege to serve the common European interest🇪🇺 pic.twitter.com/wQ4eeHUnYu

— Thierry Breton (@ThierryBreton) September 16, 2024

 

 

“Arran d’aquests darrers esdeveniments, una prova més d’un govern qüestionable, he de concloure que

Macron nega la unitat de la llengua occitana

 

 

LLENGUA

 

 

Assegura que l'Estat francès compta amb setanta-dues llengües regionals i trosseja l'occità en diferents denominacions

 

 

Identitat, LlenguaIdentitat, Llengua 09.11.2023 05.45 h

 Redacció

 

 

 

 

 

El primer ministre de França i copríncep d\'Andorra, Emmanuel Macron

El primer ministre francès, Emmanuel Macron, ha assegurat a l'acte d'inauguració de la Ciutat Internacional de la Llengua Francesa que l'Estat té un total de setanta-dues llengües regionals, comptant la metròpoli i els territoris d'ultramar. En el cas de l'occità, Macron l'ha mutilat i ha tractat el dialecte propi de cada regió en què es parla com si fos un idioma independent. Després d'apel·lar a la unitat de França, i al seu caràcter "no excloent", malgrat que "ha viscut amb tantes llengües vernacles (patuès)", ha afirmat que el francès "cohabita harmoniosament amb les nostres setanta-dues llengües regionals; el bretó, l'euskera, el català, el cors, els parlars romànics, les llengües canac i les polinèsies".

Entremig d'aquesta enumeració, s'ha referit a l'occità, al que ha dividit en "bearnès, gascó i provençal", atorgant-los l'estatus d'idiomes diferents, tot i que no són més que tres variants dialectals.

Segons explica 'El Jornalet', el lingüista Bernard Cerquiglini va establir l'any 1999 que el nombre total de llengües a França era de

Macron proposa que Còrsega sigui una autonomia

 

 

MÓN - CÒRSEGA

 

 

Proposa de reformar la constitució francesa per dotar l'illa d'un estatus particular

 

 

 

 

 

ARNAU LLEONART

28.09.2023 - 11:55

Actualització: 28.09.2023 - 12:33

 

 

 

El president de la república francesa, Emmanuel Macron, ha proposat que Còrsega es constitueixi com una autonomia. Ho ha dit de l’Assemblea de Còrsega estant, a Aiacciu, en un discurs on ha proposat de dotar l’illa d’un estatus particular, que s’hauria de reflectir en una reforma de la constitució francesa. “Hem d’avançar, i per fer-ho caldrà que Còrsega entri a la constitució”, ha dit, i ha precisat que “la inscripció en un text és un gest essencial de reconeixement”. Aquesta inscripció, ha dit, es farà en un nou article del text legal.

 

Jean-Guy Talamoni, ex-president del parlament cors: “La llengua i la terra, aquest és el cor de totes les nostres reivindicacions”

 

Durant les darreres hores s’havia especulat amb la possibilitat que Macron aprofités la visita a Còrsega, en el marc del vuitantè aniversari de l’alliberament de l’illa, el 1943, per a proposar un nou règim polític com a resposta al sobiranisme creixent. I així ha estat:

Editorial Vicent Partal : Quaranta per cent del cens, noranta per cent del vot: compta el vot o el poder? (Nova Caledònia)

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Això, us diguen què us diguen, no és una qüestió de legalitats ni de legitimitats, sinó de poder  

 

Militants canacs demanant l'abstenció de la població al referèndum.

Per: Vicent Partal

13.12.2021  21:50

 

 

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va fer ahir aquesta piulada

 

 

Les Calédoniens ont fait le choix de la France, celui de l’unité, celui de la confiance. J’en suis très fier. C’est à nous, maintenant, qu’il revient de continuer à bâtir ce destin commun que nos aînés ont rêvé et initié.

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) December 12, 2021

 

 

Macron parla, amb aquest entusiasme, del tercer referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia, que es féu diumenge. I el valida, tot afirmant estar orgullós que els caledonians hagen optat per continuar essent francesos, per la unitat.

 

Ara mirem les dades. Aquest és el gràfic, molt complet, que publicava ahir el diari Le Monde.

 

 

 

 

Com podeu observar, en aquest tercer referèndum hi ha participat un 43,9% del cens i la

Carta-pressing de totes les regions franceses a Macron: "Volem immersió"

 

 

LLENGUA 

 

 

Lluís Bou
Foto: Amics de la Bressola
Barcelona. Dimecres, 2 de Juny 2021. 21:04

 

 

 

 

 

Els presidents de totes les regions franceses han enviat una carta al president de la República, Emmanuel Macron, per fer pressió a favor de la immersió, després de les multitudinàries manifestacions que es van celebrar el cap de setmana passat a Perpinyà i a altres localitats de zones amb llengua pròpia diferent al francès.

 

En la missiva, els presidents reclamen que l'Estat "asseguri definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals", cosa que és una demanda creixent. "En poques setmanes, pel que fa a la protecció i promoció de les llengües regionals, hem passat de la satisfacció de la incomprensió", assenyalen, al·ludint al fet que l'Assemblea francesa va aprovar la llei per àmplia majoria però després el ministeri d'Educació va impulsar que un grup de diputats de Macron la portessin al Constitucional. L'alt tribunal francès va tombar la immersió i va mantenir-se en el dogma jacobí que la llengua de la República és el francès.

 

Per als presidents de les regions, la decisió del Constitucional és un “revés incomprensible”. "Volem trobar amb vosaltres els mitjans per assegurar definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals, sigui en escoles públiques o en