Alex Salmond: “La independència d’Escòcia és més probable ara que no abans”

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Entrevista a l'ex-primer ministre escocès que va fer possible el referèndum d'independència justament avui fa deu anys

 

 

Alex Salmond, en una imatge d'arxiu, el 2022, a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent (fotografia: Prats i Camps).

 
 

 

 

 

Andreu Barnils

17.09.2024 - 21:50

Actualització: 18.09.2024 - 01:09

 

 

Avui, 18 de setembre de 2024, fa justament deu anys del referèndum d’independència d’Escòcia. Les mirades de mig món eren posades en el primer ministre, Alex Salmond (1954), i en els ciutadans escocesos, que votaven sobre el futur del país. El no a la independència va guanyar. I el sí va arribar al 44,7%, tot i que el 2012 era per sota del 30%. Avui voreja el 50%, segons les enquestes. Catalunya i mig món va estar molt pendent d’aquell resultat, la premsa hi érem, i organitzacions internacionals, començant per l’ICEC d’Anna Arqué, hi enviava observadors. Avui, deu anys després, VilaWeb parla amb Alex Salmond, a punt de fer setanta anys, història viva del nacionalisme escocès, l’home que va forçar el referèndum a Westminster, que el va perdre després, que presentà la dimissió i retornà més tard amb un partit nou, Alba. Poca gent com Salmond pot explicar què va representar aquell referèndum i què representa ara.

 

 

 

—Avui sabem on és Escòcia després de votar no a la independència. On seria si hagués votat que sí?
—Doncs precisament faig una sèrie de televisió sobre això. Escòcia parla amb Alex Salmond (YouTube). M’he mirat l’economia, la política, la societat. I els experts estan d’acord que estaríem millor que ara. Però això no és dir gran cosa. Perquè aquests darrers deu anys estem en una decadència depriment. Si haguéssim votat que sí no seríem a la terra de xauxa, però sí que seríem una terra de petroli, gas i renovables. I això ens hauria deixat en molt bona posició.

—Per què el vau perdre, el referèndum?

Centenars de pagesos col·lapsen la A-9 i la AP-7 en una nova jornada de protestes a la Catalunya Nord

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

La protesta també ha causat congestions a les carreteres RD900, RD900A i RD914 · La policia recomana als conductors que no hi passin

 

 

 

 

 

 

Redacció

26.01.2024 - 10:39

Actualització: 26.01.2024 - 12:54

 

 

 

En una nova jornada de protestes contra la precarietat en el sector i l’augment dels imposts, centenars de pagesos de Catalunya Nord han sortit avui als carrers i han col·lapsat la A-9 entre el Voló i Perpinyà, com també la AP-7 a l’altura de la Jonquera, tancada des de la sortida 3 a Figueres nord-Roses.

 

 

 

#manifestationagriculteurs

En raison des manifestations d'agriculteurs en cours

➡️péage de Perpignan Sud de l'A9 fermé
➡️circulation très difficile aux abords du péage sud de Perpignan et sur l'A9
➡️péage du Boulou n°43 de l'A9 fermé

Évitez les secteurs, respectez les… pic.twitter.com/SZl1vjLYom

— Préfet des Pyrénées-Orientales (@Prefet66) January 26, 2024

⚫ AP-7 tallada per a tot tipus de vehicles al pk 21 (sortida 3) en sentit nord per una #manifestació que tanca la frontera

ℹ Darrer desviament per la mateixa sortida 3 de l'autopista, es recomana sortir abans#SCT pic.twitter.com/BhfGiRC0Go

— Trànsit (@transit) January 26, 2024

Les protestes han començat de bon matí, cap a les 7.00. A aquella hora, desenes d’agricultors de la Confederació de Pagesos ja blocaven el peatge sud de la A-9 a Perpinyà, que repetien les protestes d’ahir a la tarda. Un altre grup s’ha instal·lat a

Macron proposa que Còrsega sigui una autonomia

 

 

MÓN - CÒRSEGA

 

 

Proposa de reformar la constitució francesa per dotar l'illa d'un estatus particular

 

 

 

 

 

ARNAU LLEONART

28.09.2023 - 11:55

Actualització: 28.09.2023 - 12:33

 

 

 

El president de la república francesa, Emmanuel Macron, ha proposat que Còrsega es constitueixi com una autonomia. Ho ha dit de l’Assemblea de Còrsega estant, a Aiacciu, en un discurs on ha proposat de dotar l’illa d’un estatus particular, que s’hauria de reflectir en una reforma de la constitució francesa. “Hem d’avançar, i per fer-ho caldrà que Còrsega entri a la constitució”, ha dit, i ha precisat que “la inscripció en un text és un gest essencial de reconeixement”. Aquesta inscripció, ha dit, es farà en un nou article del text legal.

 

Jean-Guy Talamoni, ex-president del parlament cors: “La llengua i la terra, aquest és el cor de totes les nostres reivindicacions”

 

Durant les darreres hores s’havia especulat amb la possibilitat que Macron aprofités la visita a Còrsega, en el marc del vuitantè aniversari de l’alliberament de l’illa, el 1943, per a proposar un nou règim polític com a resposta al sobiranisme creixent. I així ha estat:

La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller conclou que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa"

 

Nicolas Garcia, batlle d'Elna, i els seus tinents de batllia, Pere Manzanares (esquerra) i Sylvaine Candille (dreta), al tribunal de Montpeller.

 

 

 

 

Alaaddine Azzouzi 

09.05.2023 - 11:10

Actualització: 09.05.2023 - 11:26

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha acordat de prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments d’Elna (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir), Portvendres (Rosselló), Tarerac (Conflent) i Sant Andreu de Sureda (Rosselló). Aquests ajuntaments havien modificat els reglaments municipals respectius per permetre l’ús del català als plens, i traduir les intervencions al francès. Ara la decisió del tribunal força els ajuntaments a canviar els reglaments en un termini de tres mesos a tot estirar.

El tribunal argumenta que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa”. Diu el que el fet d’haver traduït al francès les intervencions no és suficient, perquè traduir, a parer seu, situa el francès com a llengua de segon ordre.

Nicolas Garcia, batlle d’Elna, reconeix en conversa telefònica amb VilaWeb que la sentència és negativa i ha explicat que presentaran un recurs d’apel·lació. En declaracions anteriors, Garcia ja va dir que estava disposat a dur el cas fins a la justícia europea.

Plens en català

Macron guanya a Perpinyà; Le Pen, a Catalunya Nord

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

A Catalunya Nord hi ha un canvi respecte de l'any 2017, quan Emmanuel Macron va ser el candidat més votat  

 

Per: Redacció

24.04.2022  21:13

 

 

Marine Le Pen ha guanyat la segona volta de les eleccions a Catalunya Nord amb un 56,32% dels vots. En canvi, Emmanuel Macron hi ha obtingut el 43,68%. El resultat és un canvi respecte de l’any 2017, quan Emmanuel Macron va ser el candidat més votat, amb el 52,84% dels sufragis.

 

En canvi, a Perpinyà, el guanyador ha estat Macron, amb un resultat molt ajustat: un 52,02% dels vots contra un 47,98% de Le Pen. L’any 2017, el president sortint es va imposar a la ciutat amb el 59,71% dels vots.

 

Gautier Sabrià: “Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta a Perpinyà no significa un augment del racisme”

 

En la primera volta, del 10 d’abril, la candidata d’extrema dreta ja va ser l’aspirant més votada a Catalunya Nord, igual com fa cinc anys, amb un 32,7% dels vots i

El País filtra la carta de Sánchez a Mohammed VI que consuma la traïció al Sàhara Occidental

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

"Totes aquestes accions es faran amb la finalitat de garantir l'estabilitat i integritat territorial dels nostres països", assegura el president espanyol  

 

Per: Redacció

23.03.2022  09:16

 

 

El govern espanyol va consumar la traïció al Sàhara Occidental el 14 de març –quatre dies abans que ho anunciés el Marroc–, segons que informa El País, que ha publicat la carta de Pedro Sánchez a Mohammed VI per donar suport al seu pla d’autonomia limitada per al Sàhara Occidental. En el document, de poc més d’una pàgina, Sánchez assegura que la prosperitat de l’estat espanyol està lligada al Marroc i viceversa.

 

El govern espanyol no va avisar Algèria del canvi de criteri sobre el Sàhara Occidental

 

Sàhara: la gran traïció espanyola

 

“Reconec la importància que té la qüestió del Sàhara Occidental per al Marroc i els esforços seriosos i creïbles del Marroc, en el marc de les Nacions Unides, per

El poble sahrauí abandonat pels partits independentistes i progressistes

 

 

No fos cas que algun dia el món acceptés el mateix per l’autodeterminació de Galizia, Euskal Herria o els Països Catalans…

 

 

Joan Puig 20/03/2022

 

 

 

Els saharauis es preparen per una intensificació del combat contra el Marroc per aconseguir la independència.

 

 

El greu error del Front Polisari va ser acceptar la pau amb la promesa de les Nacions Unides, i també d’alguns grans estats del concert mundial, que la seva autodeterminació es respectaria amb la celebració d’un referèndum. Fa molts anys estan esperant aquesta sortida mentre que el Marroc l’ha anat contínuament boicotejant i, paral·lelament creant a la zona conquerida un territori on s’hi viu molt millor que en els camps de refugiats. Amb l’ajuda i complicitat de cada cop més països, el Marroc ha comprat desercions i reduint el poder dels saharians i del mateix Front Polisari.

 

Us recorda alguna cosa, l’actuació de tots aquests països? Recordeu els fets d’octubre a Catalunya? Ens van prometre que, si aturàvem la Declaració d’Independència, hi hauria negociacions sobre el nostre dret d’autodeterminació. I vàrem cometre el mateix error que ara el Front Polisari: aturar-ho tot, en un acte de bona disposició, per acabar sent enganyats. Molt pocs són els líders independentistes que ho han reconegut. Ho ha fet, i més d’un cop, el president legítim de Catalunya, el MHP Carles Puigdemont, i ben pocs més. I desenganyem-nos, sense reconèixer aquest error, difícilment recuperarem la

Editorial Vicent Partal : Sàhara Occidental: el desastre del 98 per l’Espanya de Juan Carlos i Pedro Sánchez (I), i PSOE: la traïció com a manera permanent de viure (i 2)

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Espanya ha tornat a la tradicional marginació –i al menysteniment d'aquesta marginació– en l'escenari europeu i mundial i, amb això, li ha tornat la por ancestral de no ser una nació com les altres  

 

 

Per: Vicent Partal

20.03.2022  21:30

 

 

 

“No podem mostrar gens de feblesa.” La frase, referint-se a Espanya, la va pronunciar Manuel Bastos el 1921, amb motiu d’allò que s’anomenà el “desastre d’Annual“. Aquella derrota de l’exèrcit espanyol a mans dels rifencs va portar al paroxisme la por d’Espanya de no ser una nació de les grans i, de retop, va originar la  nova concepció de la nació espanyola que els militars “africanistes” implantaren després durant dècades en la població. Gràcies al colp d’estat i la dictadura.

 

Cent anys justos després, aquest “no mostrar cap feblesa” i aquella por de no saber si Espanya és una nació gran que compta al món i a Europa, torna a ser, em sembla a mi, la clau més adequada per a interpretar la sobtada i indignant traïció executada per Pedro Sánchez contra el poble del Sàhara Occidental.

 

 

Espanya, una nació que no sap què és

 

Igual com avui, ara fa cent anys Espanya es movia tota nerviosa en cerca de la seua substància, delerosa de saber què era com a nació. Durant segles l’imperi espanyol s’havia considerat a si mateix una “nació a les Amèriques”, sense pretensions ni gaires connexions, ni interessos, a Europa. Però la pèrdua de les darreres colònies –Cuba, Puerto Rico i les Filipines– l’havia deixada de sobte completament desemparada i sense identitat, sense saber què era. D’allí nasqué aquella “generació del 98” que s’interrogava plena d’angoixa sobre el seu ésser nacional.

 

Quan les nacions havien començat a aparèixer com les coneixem avui, amb la Revolució Francesa, Espanya s’havia desvinculat d’aquell moviment, pel seu caràcter imperial –que li feia pensar que ser una nació era poc– i per l’odi a França, probablement el factor d’empobriment més constant de la seua història. Amb l’agreujant que durant el segle XIX a bona part d’Europa s’havia anat imposant la imatge d’una Espanya colorista, “oriental” en el sentit que Saïd va donar a la paraula, un lloc, com diu Gemma Torres, “de plaers i d’indolència, lluny dels països on dominava l’ètica de la raó i el treball”, una terra, en definitiva, exòtica, no gens europea, més aviat africana i tot. La conjunció d’aquestes dues menes de por –la de no ser reconeguts i la de no ser reconeguts com a europeus– va fer nàixer el colonialisme compensatori del Marroc i, alhora, la nova manera d’entendre Espanya. Una manera profundament nacionalista, masclista, reaccionària i agressiva que l’ha definit i marcat de fa un segle i que avui Vox encarna a la perfecció.

 

En aquell temps Espanya es preguntava, angoixada, com podria ser reconeguda com a membre del club de les nacions europees, diguem-ne, modernes i civilitzades. Sobretot tenint en compte que a la primeria del segle XX les grans nacions europees, aquelles que calia emular, tenien totes imperis colonials. El colonialisme espanyol al Marroc, com ja he dit, va ser per això mogut per la gran por de no ser massa europeus. Però, paradoxalment, el resultat no fou l’equiparació a Europa sinó el contrari: el franquisme i, per tant, la implantació d’una concepció absolutament antieuropea de la societat. Concepció que encara dura avui i que apareix per poc que grates.

 

La transició, amb la traïció al Sàhara com a pòrtic

D’armes i homes

 

 

OPINIÓ

 

 

"Putin està fent el que els EUA fan a tot arreu d'ençà de la IIGM: garantir la seva seguretat mitjançant guerres preventives i amb autorització o sense dels organismes internacionals"

 

 

 

Ramón Cotarelo
08/03/2022 19:44 

 

 

El 1941, quan Alemanya va envair Rússia, Serrano Súñer, conegut com el “cuñadísimo” de Franco, va acomiadar la Divisió Blava amb el memorable grit de “Rússia, culpable!”.

 

La russofòbia hispana ve de lluny.

 

Les arrels d’aquesta guerra no es troben al fi de la Guerra Freda com diuen alguns, sinó abans. De fet, s’originen a la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa, de 1973 a 1975, curullada amb l’Acta final de Hèlsinki, on tothom es comprometia a respectar l’statu quo posterior a la guerra. Seguretat era i és la paraula; seguretat de les fronteres. Fi d’una situació anguniosament arrossegada per gairebé mig segle, atès que la Segona Guerra Mundial va acabar sense cap tractat formal de pau. Els acords de Potsdam no ho eren. 

 

Fins al 1990 no es va firmar un tractat de pau amb Alemanya que reconeix la seva plena sobirania dins les seves actuals fronteres i la seguretat de tothom al continent. Aquest Tractat, que sí simbolitza el fi real de la segona guerra, coincideix, paradoxalment, amb l’enfonsament de la Unió Soviètica i el seu bloc, i

Corredors de la mort

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els que reben són els civils desarmats, i els únics corredors que hem vist fins ara són els de la mort"

 

 

 

Alfred Bosch
07/03/2022 19:49 

 

 

Com deia un conegut columnista ucraïnès, l’únic corredor humanitari que realment pot funcionar és el que permeti fer fora Vladimir Putin del Kremlin i acabar d’una vegada per totes amb la bogeria que ell ha provocat. Mentre el líder rus no desaparegui sembla molt difícil que hi hagi, no ja corredors dignes d’aquest nom, sinó qualsevol rastre d’humanitat en aquelles terres. Fins ara la tragèdia d’Ucraïna ha costat milers de vides, i es calcula que ha generat 1’5 milions de refugiats –els quals encara s’incrementaran de forma substancial. S’entén que la fugida sigui l’opció més raonable, o fins i tot l’única opció, per aquella gent que vulgui sortir viva de l’infern.

 

Al principi, la notícia dels corredors humanitaris va ser rebuda amb un moderat optimisme. Semblava que més enllà de la follia de la invasió armada, hi havia un bri de compassió humana, i que les

La Unió Europea inicia el procés d'adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia

 

 

UCRAÏNA  

 

La totalitat dels vint-i-set Estats membres han demanat avui a la Comissió Europea que iniciï els tràmits 

 

 

Joel Carrasco Albertus
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 7 de març de 2022. 16:30
Actualitzat: Dilluns, 7 de març de 2022. 16:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La Unió Europea ha acordat aquest dilluns iniciar el procés d'adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. Amb aquest procediment, en un futur, aquests tres països podran ser membres del club comunitari, després de les diverses peticions que van fer a Brussel·les la setmana passada. Segons ha informat la presidència francesa de la Unió, la totalitat dels vint-i-set Estats membres han demanat avui a la Comissió Europea que donés el primer pas endavant per acceptar Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia elaborat l'informe necessari per decidir si els països de la UE concedeixen la seva admissió com a país candidat.

 

Fa pocs dies, dijous de la setmana passada, les repúbliques exsoviètiques de Moldàvia i Geòrgia van sol·licitar formalment el seu desig d'adherir-se a la UE, seguint l'exemple d'Ucraïna. La invasió de Rússia contra el seu país veí ha accelerat aquestes peticions davant de la por d'una amenaça del Kremlin. "Avui

Reclamen una consulta popular per restablir el lema “Perpinyà, la catalana” a l’escut de Perpinyà

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

Es tracta d'una petició a la plataforma Change.org dirigida al batlle de la ciutat, l'ultradretà Louis Aliot  

 

Per: Redacció

15.02.2022  14:14

 

 

Un grup de ciutadans de Perpinyà han registrat una petició a la plataforma change.org perquè el batlle de la ciutat, Louis Aliot, del partit ultradretà Rassemblement National, convoqui una consulta popular per a restablir el lema “Perpinyà, la catalana” del blasó de la ciutat.

 

Segons que denuncien, el batlle va retirar el lema de l’escut de manera unilateral i sense consulta prèvia als ciutadans. També expliquen que ha intentat de fer desaparèixer els cartells en català als accessos a la vila.

 

 

“Són petits passos, que sense adonar-nos van esborrant la nostra cultura, la nostra història i els sentiments profunds catalans a Perpinyà i a la regió”, expliquen, en un

El Constitucional francès tomba la immersió en català i en altres llengües minoritzades

 

 

MÓN - FRANÇA

 

 

Tampoc no permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès  

 

Per: Redacció

21.05.2021  12:03

 

 

El Tribunal Constitucional francès ha tombat dos articles nuclears de la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, també coneguda com a llei Malac. Seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa hi havien presentat un recurs en contra, que el Constitucional ha acceptat parcialment. En concret, considera anticonstitucional l’article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l’article 9, que permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català.

 

Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició

 

 

Tots dos articles de la llei, diu el tribunal, són contraris a l’article 2 de la constitució francesa, que estableix que “la llengua de la República és el francès“. El Constitucional argumenta que, tenint en compte que l’única llengua recollida a la constitució és la francesa, no existeix el dret d’establir relacions jurídiques privades o públiques en altra llengua que