Un atemptat amb interrogants

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 24 de març de 2024. 21:10
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

 

 

 

L'atemptat del passat divendres a la nit al Crocus City Hall, un complex de concerts a prop de Moscou, que ha deixat provisionalment 137 morts i una xifra encara més alta de ferits greus, després que els atacants obrissin foc amb armes automàtiques i llancessin bombes incendiàries, ha apropat encara més el fantasma d'un conflicte a gran escala sobre el qual fa mesos que diversos governs europeus parlen.

La Comissió Europea, amb diferents llenguatges i matisos, també alimenta a vegades aquest temor i aprofita la circumstància per posar l'accent en la necessitat de reforçar les línies de defensa i augmentar significativament les partides econòmiques i les inversions en seguretat. El president francès, Emmanuel Macron, és, probablement, el líder del Vell Continent que porta la veu cantant entre els socis de la Unió Europea, mentre molts països comunitaris assenteixen amb el silenci per no despertar les seves respectives opinions públiques.

En espera que se sàpiga l'autoria definitiva de l'atemptat de Moscou, sabem que hi ha quatre detinguts. També sabem que Vladímir Putin culpa Ucraïna d'estar al darrere de la matança, que Volodímir Zelenski ho nega, que l'autoproclamat Estat Islàmic n'assumeix l'autoria i que països com els Estats Units consideren creïble

L’atac de Moscou posa en relleu les vulnerabilitats del règim de Putin

 

 

Món · The Washington Post

 

Els serveis de seguretat russos, ocupats amb la lluita contra els dissidents i la guerra d’Ucraïna, van llevar importància a l’amenaça gihadista provinent de l’Àsia Central

 

 

 

Vladímir Putin, durant el discurs posterior a l’atac de Moscou (fotografia: cedida pel govern de Rússia).

 

 

 

 The Washington Post · Catherine Belton i Robyn Dixon

 24.03.2024 - 21:40 Actualització: 24.03.2024 - 22:31

 

 

 

Quan Vladímir Putin finalment va parlar sobre el pitjor atac terrorista que ha patit Rússia d’ençà de fa vint anys, va passar per alt la clamorosa fallada del seu servei de seguretat per evitar l’assalt, que ha deixat almenys 137 morts, malgrat haver-hi un avís clar dels Estats Units del 7 de març que avisava que un atac en una sala de concerts podria ser imminent.

Tampoc va fer cap referència a l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atac a la sala de concerts Crocus City divendres i que Putin va denunciar repetidament com a enemic durant els anys de la intervenció militar de Rússia a Síria i sobre el qual, el 2017, Putin mateix va declarar victòria.

En compte d’això, va fer servir el discurs televisiu de cinc minuts de dissabte per destacar que els quatre autors directes

Corredors de la mort

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els que reben són els civils desarmats, i els únics corredors que hem vist fins ara són els de la mort"

 

 

 

Alfred Bosch
07/03/2022 19:49 

 

 

Com deia un conegut columnista ucraïnès, l’únic corredor humanitari que realment pot funcionar és el que permeti fer fora Vladimir Putin del Kremlin i acabar d’una vegada per totes amb la bogeria que ell ha provocat. Mentre el líder rus no desaparegui sembla molt difícil que hi hagi, no ja corredors dignes d’aquest nom, sinó qualsevol rastre d’humanitat en aquelles terres. Fins ara la tragèdia d’Ucraïna ha costat milers de vides, i es calcula que ha generat 1’5 milions de refugiats –els quals encara s’incrementaran de forma substancial. S’entén que la fugida sigui l’opció més raonable, o fins i tot l’única opció, per aquella gent que vulgui sortir viva de l’infern.

 

Al principi, la notícia dels corredors humanitaris va ser rebuda amb un moderat optimisme. Semblava que més enllà de la follia de la invasió armada, hi havia un bri de compassió humana, i que les