Putin aprova un decret que permet a Rússia l'ús d'armes nuclears davant un atac convencional

 

 

GUERRA UCRAÏNA

 

El líder rus signa aquest decret poc després que els EUA autoritzin l'ús de míssils de llarg abats a Kíiv 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2024. 09:58
Actualitzat: Dimarts, 19 de novembre de 2024. 10:41
Temps de lectura: 2 minuts 

El president rus, Vladímir Putin, ha firmat aquests dimarts una nova doctrina nuclear que permetrà a Rússia respondre amb armament nuclear davant d'atacs convencionals que considerin que amenacen la seva sobirania o la de Bielorússia. El document també considerarà "atac conjunt" l'agressió d'un país que no tingui armament atòmic, però que tingui el suport d'una potència nuclear. Aquesta nova normativa també permet que aquesta resposta nuclear caigui sobre un Estat no nuclear que compti amb aliats que sí que ho siguin, com és el cas d'Ucraïna. De fet, aquesta mesura està feta a mesura del nou context en la invasió russa d'Ucraïna, després que els Estats Units autoritzin l'ús de míssils de llarg abats a Kíiv. 

La doctrina, publicada al portal d'informació legal de l'Estat rus, amplia la categoria d'aliances militars contra les quals Rússia aplicarà l'estratègia de dissuasió nuclear. "L'agressió de qualsevol Estat pertanyent a una coalició militar (bloc, aliança) contra la Federació de Rússia i (o) sobre aliats és vista com una agressió de la coalició en conjunt", s'apunta en el decret. 

Aquestes dues últimes clàusules són considerades pels analistes com una clara advertència als Estats Units i l'OTAN, en cas que decideixin involucrar-se directament en el conflicte a Ucraïna, segons recull EFE. Rússia pot recórrer a les armes nuclears també en cas d'atac massiu amb avions de guerra, míssils de creuer, hipersònics, drones i altres aparells no tripulats que violin l'espai aeri del país.

Rússia davant la promesa de Biden

Un atemptat amb interrogants

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 24 de març de 2024. 21:10
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

 

 

 

L'atemptat del passat divendres a la nit al Crocus City Hall, un complex de concerts a prop de Moscou, que ha deixat provisionalment 137 morts i una xifra encara més alta de ferits greus, després que els atacants obrissin foc amb armes automàtiques i llancessin bombes incendiàries, ha apropat encara més el fantasma d'un conflicte a gran escala sobre el qual fa mesos que diversos governs europeus parlen.

La Comissió Europea, amb diferents llenguatges i matisos, també alimenta a vegades aquest temor i aprofita la circumstància per posar l'accent en la necessitat de reforçar les línies de defensa i augmentar significativament les partides econòmiques i les inversions en seguretat. El president francès, Emmanuel Macron, és, probablement, el líder del Vell Continent que porta la veu cantant entre els socis de la Unió Europea, mentre molts països comunitaris assenteixen amb el silenci per no despertar les seves respectives opinions públiques.

En espera que se sàpiga l'autoria definitiva de l'atemptat de Moscou, sabem que hi ha quatre detinguts. També sabem que Vladímir Putin culpa Ucraïna d'estar al darrere de la matança, que Volodímir Zelenski ho nega, que l'autoproclamat Estat Islàmic n'assumeix l'autoria i que països com els Estats Units consideren creïble

L’atac de Moscou posa en relleu les vulnerabilitats del règim de Putin

 

 

Món · The Washington Post

 

Els serveis de seguretat russos, ocupats amb la lluita contra els dissidents i la guerra d’Ucraïna, van llevar importància a l’amenaça gihadista provinent de l’Àsia Central

 

 

 

Vladímir Putin, durant el discurs posterior a l’atac de Moscou (fotografia: cedida pel govern de Rússia).

 

 

 

 The Washington Post · Catherine Belton i Robyn Dixon

 24.03.2024 - 21:40 Actualització: 24.03.2024 - 22:31

 

 

 

Quan Vladímir Putin finalment va parlar sobre el pitjor atac terrorista que ha patit Rússia d’ençà de fa vint anys, va passar per alt la clamorosa fallada del seu servei de seguretat per evitar l’assalt, que ha deixat almenys 137 morts, malgrat haver-hi un avís clar dels Estats Units del 7 de març que avisava que un atac en una sala de concerts podria ser imminent.

Tampoc va fer cap referència a l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atac a la sala de concerts Crocus City divendres i que Putin va denunciar repetidament com a enemic durant els anys de la intervenció militar de Rússia a Síria i sobre el qual, el 2017, Putin mateix va declarar victòria.

En compte d’això, va fer servir el discurs televisiu de cinc minuts de dissabte per destacar que els quatre autors directes

L'opositor ucraïnès Anatoli Xarí denuncia que l'han intentat assassinar aquest matí a Roda de Berà

 

 

ANATOLI XARÍ  

Un home armat amb una metralladora ha intentat disparar contra el cotxe on anaven ell i la seva dona 

 

Guillem RS / Carlos Manzano
Foto: Cedida
Barcelona. Dimecres, 6 de març de 2024. 12:43
Actualitzat: Dimecres, 6 de març de 2024. 14:03
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Ensurt dels grossos aquest matí a Roda de Berà (el Tarragonès). L'opositor ucraïnès Anatoli Xarí i la seva parella han hagut d'escapar d'un home que volia disparar contra ells, segons ha pogut saber ElNacional.cat de fonts de la família d'aquest periodista, que viu refugiat al Tarragonès. Quan la parella tornava a casa, al voltant de les nou del matí, un home els ha intentat aturar en un dels ponts que donen accés a casa seva i els ha apuntat amb una arma llarga, una metralladora, tal com ha explicat la dona de Xarí a aquest mitjà. 

Un home armat, en patinet i amb la cara tapada ataca la família Xarí

Tots dos han pogut escapar i amb el cotxe fugir pel carrer de casa seva, sense aturar-se. Han anat directament a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a presentar denúncia. La policia catalana ha obert una investigació per aclarir els fets i esperen que a les quatre de la tarda el periodista i la seva parella es personin de nou a la comissaria del Baix Penedès per denunciar els fets i escoltar-ne la declaració. Ara per ara, segons fonts de la policia catalana, s'ha obert una investigació d'ofici i s'està mirant què ha passat.

 

 

 

 

L'home anava vestit de color gris i portava la cara tapada, segons la descripció que han ofert a la policia l'opositor ucraïnès i la seva parella. Portava una arma llarga i anava amb patinet. Alguns testimonis han pogut veure l'home, asseguren els membres de seguretat de la família Xarí. Tot i això, no consta que l'agressor hagi arribat a disparar. No hi ha impactes al vehicle d'Anatoli Xarí. El periodista ucraïnès ha lamentat que la policia no hagi pentinat la zona per buscar l'autor d'aquest atac frustrat, i que tampoc no estigui buscant l'arma que, suposadament, portava l'home.

Uns mesos abans: van llençar un còctel Molotov a casa seva

"Putin és un assassí": crits al funeral d'Aleksei Navalni

 

 

RÚSSIA - 🎗

D.E.P.

 

 

La multitud que acomiada Navalni fora de l'església ha cridat "Putin és un assassí", en finalitzar la cerimònia 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 1 de març de 2024. 13:46
Actualitzat: Divendres, 1 de març de 2024. 15:50
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

 

 

Milers de russos s'han congregat davant de l'església moscovita, on aquest divendres té lloc el comiat del líder opositor Aleksei Navalni, mort fa dues setmanes en una presó àrtica en circumstàncies no aclarides. Entre els moscovites que han acudit a donar l'últim adeu a Navalni, desafiant els advertiments de les autoritats, es pot veure persones de totes les edats, algunes de les quals sostenen clavells i roses vermelles i blanques a les mans. Quan s'ha acabat la cerimònia, a l'Arquebisbat de la Mare de Déu a Moscou, el fèretre ha estat traslladat fins al cementiri de Borisov, per enterrar-lo. Durant aquest moment, centenars de persones que eren fora de l'església han cridat el nom de "Navalni" i alguns s'han atrevit, fins i tot, a cridar "Putin és un assassí".   

 

“Putin is a murderer” chant the mourners pic.twitter.com/G9unkToYKf

— OVD-Info English (@ovdinfo_en) March 1, 2024

As church bells ring mourners chant Navalny’s name. pic.twitter.com/wYO06IeeO2

— OVD-Info English (@ovdinfo_en) March 1, 2024

 

Diverses persones s'han acostat també a la mare de Navalni per donar-li suport i per agrair-li la tasca del seu fill. 

Navalni va morir dies abans d'un intercanvi per un txetxè condemnat per assassinat a Alemanya

 

 

RÚSSIA

 

 

El líder opositor rus, Aleksei Navalni, va morir a la presó dies abans del seu canvi pel txetxè Vadim Kràsikov 

 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 26 de febrer de 2024. 12:38
Actualitzat: Dilluns, 26 de febrer de 2024. 13:23
Temps de lectura :2 minuts

 

 

El líder opositor rus, Aleksei Navalni, va morir a la presó dies abans del seu canvi pel txetxè Vadim Kràsikov, condemnat a Alemanya per l'assassinat d'un ciutadà georgià, segons ha informat aquest dilluns l'equip del polític i recull Efe. "Navalni hauria d'haver estat posat en llibertat al cap de pocs dies, ja que nosaltres vam aconseguir un intercanvi", va assegurar María Pévtxikh, estreta col·laboradora de Navalni, a Telegram.

 

 

От этого ролика вам станет хуже. Но мы обязаны говорить вам правду. Мой рассказ о том, как мы два года пытались обменять Навального. Ничего уже не изменить, но я хочу, чтобы вы поняли насколько Путин поехавший психопат. Вся история по порядкуhttps://t.co/nZij8BRhpN

— Maria Pevchikh (@pevchikh) February 26, 2024

Pévtxikh ha explicat que, a principis de febrer, el president rus, Vladímir Putin, va rebre la proposta de bescanviar el seu enemic número u i dos ciutadans nord-americans més per Kràsikov, que va assassinar l'agost del 2019 a Berlín el georgià Zelimjan Jangoshvili. "Jo vaig rebre la confirmació que les negociacions estaven en marxa i es trobaven a la seva fase final la tarda del 15 de febrer", és a dir, un dia abans de l'"assassinat" de l'opositor, ha subratllat.

En aquest sentit, han destacat que els ajudants de Navalni van dedicar

On és el cos d'Aleksei Navalni?

 

 

RÚSSIA

 

 

Tres dies després de la seva mort, la incertesa continua sobre el parador del cos d'Aleksei Navalni 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 19 de febrer de 2024. 10:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Els aliats d'Aleksei Navalni han acusat el Kremlin de “cobrir les seves empremtes”, ja que, tres dies després de la mort sota custòdia del líder de l'oposició empresonat, la incertesa continuava envoltant el parador del cos i el que podria revelar com va morir. La mare de Navalni, Lyudmila Navàlnaia, i el seu advocat van viatjar durant el cap de setmana a la famosa colònia penal IK-3 “Llop Polar” al nord àrtic de Rússia, on Navalni havia estat detingut des de l'any passat, per localitzar el seu cos, però van rebre informació contradictòria de diverses institucions sobre la seva ubicació i se'n va anar sense recuperar-lo ni veure el seu fill.

A Lyudmila, que a diferència dels fills de Iulia i Navalni, encara viu a Rússia, primer li van dir que el cos del seu fill havia estat portat a Salekhard, la ciutat propera al complex penitenciari, però quan va arribar a la morgue dissabte estava tancada. "Ens estan fent fer voltes en cercles i cobrint les seves empremtes", ha detallat la portaveu de Navalni, Kira Iarmish.

"Al cos de Navalni s'han trobat hematomes per convulsions i compressions toràciques", destacava el portal NEXTA. Segons sembla, les informacions serien d'una font que hauria parlat amb Novaya Gazeta Europe. "El cos es troba ara a la morgue de l'hospital clínic del districte de Salekhard, mentre

Mor Aleksei Navalni a la presó, segons serveis penitenciaris

 

 

RÚSSIA

 

Segons serveis penitenciaris, s'hauria "sentit malament després d'un passeig"

 

Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 16 de febrer de 2024. 12:31
Actualitzat: Divendres, 16 de febrer de 2024. 12:38
Temps de lectura: 1 minut 

Mor l'opositor rus Aleksei Navalni a la presó, segons serveis penitenciaris. L'haurien trobat mort a la colònia on estava empresonat, a Kharp, una població del districte autònom de Iamalo-Nénets, situada als Urals i a 60 quilòmetres del Cercle Polar Àrtic. Navalni complia condemna de 30 anys. Les autoritats penitenciàries han informat de la seva mort sense donar més detalls. 

Els col·laboradors de Navalni, de 47 anys, tenien l'avís que era molt probable que les autoritats penitenciàries russes el traslladessin a una colònia penal de "règim especial" (el més sever), ja que el passat mes d'agost va rebre la seva última sentència condemnatòria per extremisme, acompanyat d'una pena de 19 anys de presó. Sumat als 11,5 anys que ja complia per frau, l'únic polític rus, que en l'última dècada ha fet perdre la son al president rus, Vladímir Putin.

 

Mor l'opositor rus Aleksei Navalni a la presó, segons serveis penitenciaris. L'haurien trobat mort a la

L’odi no se’ls en va ni després de la independència… Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Un dels paranys més perillosos és posar tots els nacionalismes en el mateix sac, com si fossen un sol i únic fenomen. Els que són d'alliberament i els que oprimeixen

 

 

 

 

 

Vicent Partal

13.02.2024 - 21:40

Actualització: 14.02.2024 - 07:31

 

 

 

L’odi és una emoció extremadament poderosa que pot tenir conseqüències profundes en la societat i en la vida personal. Es manifesta com un sentiment intens de rebuig o aversió cap a una persona, grup o cosa, i pot ser alimentat per prejudicis, estereotips, por, ignorància o experiències negatives passades. I, la cosa pitjor de totes, no desapareix…

Ahir Rússia va ordenar de detenir la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas; el secretari d’estat d’aquest país, Taimar Peterkop; i el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys. La portaveu del govern rus, Maria Zakharova, va explicar que aquests tres polítics bàltics eren en una llista de cerca i captura i que serien detinguts immediatament si entrassen a Rússia o si aquest país els pogués capturar.

Tots tres són acusats, de manera grandiloqüent i demagògica, de “destruir la memòria de la lluita contra el feixisme i el nazisme”, per haver retirat restes dels monuments aixecats durant l’ocupació soviètica, il·legal i a la força, dels seus països.

El cas és que aviat farà trenta-quatre anys de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània i el nacionalisme rus no cedeix. En realitat, perquè no ha acceptat mai la independència de les repúbliques bàltiques. Però també

Rússia recluta soldats a les regions més pobres del país i entre minories ètniques

 

 

UCRAÏNA

 

 

El govern rus està mobilitzant homes de les regions més pobres del país 

 

Judit Pellicer
Foto: Anatily Maltsev / Efe
Barcelona. Divendres, 23 de setembre de 2022. 10:15
Actualitzat: Divendres, 23 de setembre de 2022. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

La població russa no ha rebut amb els braços oberts la mesura del Kremlin de mobilitzar "parcialment" els ciutadans per fer front a les contínues derrotes que l'exèrcit regular està afrontant davant d'Ucraïna. Poc després que ho anunciés el president rus, Vladímir Putin, milers de ciutadans van sortir als carrers a protestar per la mesura. Almenys 1.311 persones han estat detingudes a 38 ciutats russes el dimecres després de saber la notícia de la mobilització. Només a Sant Petersburg se n'han comptabilitzat 524 i a Moscou 502, on les manifestacions han estat més multitudinàries. En aquest context, el Kremlin sembla haver volgut treure el focus de les grans ciutats a l'hora de reclutar reservistes. Segons informa El Mundo, el govern rus està reclutant reservistes a les zones més pobres, allunyades del front i amb un major nombre de població de minories ètniques. 

 

Lluny de les càmeres de les capitals, els més afectats per la mesura de mobilitzar els reservistes estan sent les comunitats de minories ètniques i les més pobres. "Se'ls estan emportant tots!", ha lamentat des de Buriatia l'activista Victoria Maladeava, de la Fundació Buriatia Lliure, qui recomana fugir a la veïna Mongòlia mentre sigui possible. En altres regions

Putin talla el gas a Finlàndia i obrirà bases militars per l’amenaça de l’OTAN

 

 

MÓN

 

 

Rússia critica la intenció de Suècia i Finlàndia d'entrar a l'OTAN perquè augment la "tensió"

 

 

Vladimir Putin al Kremlin -/Kremlin/dpa/EP

 

 

Xavi Fernández de Castro

20/05/2022 13:49 

 

 

Rússia tallarà l’enviament de gas natural a Finlàndia aquest mateix cap de setmana com a resposta a l’anunci del país escandiu de sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN. El Kremlin també ha assegurat que té previst obrir noves bases militars a l’oest de Rússia com a resposta a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica. Vladímir Putin va envair Ucraïna per evitar que entrés a l’OTAN i al final ha aconseguit que dos països tradicionalment neutres com Suècia i Finlàndia hagin fet el pas com a resposta a les amenaces del Kremlin.

 

L’empresa pública finlandesa Gasum ha confirmat que Gazprom els ha avisat que tancarà l’aixeta del gas aquest mateix dissabte a les 7.00 del matí. Finlàndia fa dies que esperava l’anunci de Rússia després d’haver-se negat a pagar el gas amb rubles, tal com reclamava Moscou, i ja havia preparat plans de contingència per quan es formalitzés l’amenaça. Putin també ha tallat el gas a Polònia i Bulgària perquè també es van negar a cedir a les pressions de Rússia.

 

 

Reunió de l’OTAN amb Finlàndia i Suècia al març / Jan Van De Vel/NATO/DPA

 

 

“Finlàndia està preparada per la fi del gas rus”, va assegurar fa uns dies la ministra d’Afers Europeus del país escandinau, Tytti Tuppurainen. Entre

Rússia expulsa 27 diplomàtics espanyols i personal de l'ambaixada

 

 

UCRAÏNA 

 

Rússia també ha expulsat 34 diplomàtics francesos i 24 italians com a resposta a les expulsions d'aquests països 

 

 

Nura Portella
Foto: Pixaby
Barcelona. Dimecres, 18 de maig de 2022. 14:40
Actualitzat: Dimecres, 18 de maig de 2022. 14:41
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Rússia expulsarà 27 diplomàtics i personal de l'Ambaixada espanyola a Moscou i del Consolat General a Sant Petersburg en resposta a l'expulsió del mateix nombre d'empleats de la delegació russa a Espanya anunciada l'abril pel govern espanyol, segons ha informat avui el Ministeri d'Exteriors rus. Aquestes persones han estat declarades "persona non grata" i hauran d'abandonar Rússia en un termini de set dies, segons ha transmès la diplomàcia russa aquest dimecres a l'ambaixador d'Espanya a Moscou, Marcos Gómez Martínez. "Des de Rússia es presenta una enèrgica protesta en relació amb l'anunci provocatiu fet per Madrid de declarar persona non grata a 27 empleats de les representacions russes a Espanya", ha assenyalat el departament que dirigeix Serguéi Lavrov en un comunicat.

 

Moscou subratlla així que "aquest pas poc amistós es reflectirà negativament en les relacions russoespanyoles". "Com a resposta, 27 empleats de l'Ambaixada d'Espanya a Moscou i del Consolat General d'Espanya a Sant Petersburg han estat declarats 'persona non grata'", afegeix Exteriors en la nota. Un treballador de la representació espanyola a Moscou ha comentat a Efe que estava preparat mentalment per a l'anunci rus i assumeix que s'acaba una etapa a Rússia, on havia format una família. "Se m'acaba un cicle vital, una època", assenyala, mentre afegeix el punt positiu a la notícia: "Tornar (a Espanya) també està bé".

 

El passat 5 d'abril, el govern espanyol va acordar expulsar 27 diplomàtics i personal de l'Ambaixada russa a Espanya com mostra de rebuig de les

Borrell demana alliberar Navalni i Rússia li retreu els presos polítics catalans

 

 

PRESOS POLÍTICS

 

 

Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 5 de febrer de 2021. 14:09
Actualitzat Divendres, 5 de febrer de 2021. 14:53

 

 

 

 

 

 

L’Alt Representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, ha hagut d’escoltar aquest matí els retrets que li ha dedicat el ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov, quan davant l’exigència de la UE sobre la posada en llibertat de l’opositor Alexei Navalni i els seus seguidors, li ha replicat recordant la brutalitat policial a Europa i la situació dels presos independentistes. Lavrov ha acusat Borrell d’aplicar una dobla vara de mesurar.

 

En una roda de premsa a Moscou després de la reunió que han mantingut els dos polítics, el cap de la diplomàcia europea ha insistit públicament a reclamar la posada en llibertat de Navalni i ha subratllat que la UE espera una investigació “independent i completa” sobre l’enverinament del líder opositor aquest estiu.

 

 

 

 

Després d’escoltar-lo, Lavrov ha replicat recordant els casos d’abusos policials viscuts darrerament a Europa i als Estats Units i en concret s’ha referit

El govern rus adverteix: "Les relacions amb Espanya seran més complicades"

 

 

PROCÉS

 

Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 29 d'octubre de 2020. 16:52
Actualitzat Dijous, 29 d'octubre de 2020. 17:00

 

 

 

 

 

El govern rus ha advertit en declaracions a TV3, que a partir d'ara les relacions amb Espanya seran "més complicades" i "poden empitjorar". L'executiu del país dels Urals ha expressat el seu malestar per l'informe de la Guàrdia Civil espanyola que assegura que Rússia va oferir 10.000 soldats al president Carles Puigdemont per culminar la independència, tesi que ha estat avalada pel jutge instructor del cas Volhov.

 

Una portaveu del govern rus, del ministeri d'Afers Exteriors, ha assegurat que aquesta afirmació de la Guàrdia Civil "és una absurditat de gran nivell". Ha afegit que ja estan acostumats a la propaganda antirussa originada a Espanya, però que tot i això

El jutge creu que el Kremlin està rere el Procés

 

 

Creu que Oriol Soler hauria conspirat amb Edward Snowden, Julian Assange, Rússia Today i Esputnik

 

 

 

Agents de la Guàrdia Civil davant la casa d'Oriol Soler | Jordi Borràs

per Quico Sallés   

28 d’octubre de 2020 13:07

 

 

El jutge titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona que ha ordenat l’escorcoll i detencions de l’empresariat que presumptament hauria finançat el Procés hi veu la mà russa al darrera. Segons la interlocutòria judicial, Oriol Soler hauria conspirat amb Ewuard Snowden, Julian Assange, Rússia Today i Esputnik. La idea del instructor és que Oriol Soler hauria participat en una campanya de desastabilització i desinformació amb participació russa.

 

La interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, recull una entrevista que Soler va mantenir amb Julian Assange, l'onze de setembre de 2017, a l'ambaixada d'Equador a Londres. Una trobada on també hi va participar Andreu Grinyó, un suposat expert -segons el jutge- en campanyes de comunicació i "afí a l'independentisme".  El relat de l'instructor assegura que "aquella reunió s'emmarca en l'estratègia de desinformació i desestabilització en la que també hauria participat el govern del Kremlin com part de la seva narrativa general sobre la Unió Europea, a tocar del col·lapse, principal missatge dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin: Russia Today i Sputnik".  La resolució que ordena l'escorcoll destaca que "l'editora en cap d'aquests mitjans i persona pròxima a Valdimir Putin, Margarita Simonyan, també és editora precisament de Julian Assange i Edward Snowden".

 

El jutge escriu que "l'estratègia coordinada de comunicació es va activar durant el referèndum i en la que va participar Soler i Assange va respondre a la combinació de diferents instruments: ús de xarxes socials, tuits de Julian Assange  i Ewuard Snowden, les fàbriques de l web respecte els mitjans russos Sputnik i Russia Today i els mitjans de comunicació catalans tan públics com privats, en els que participa Oriol Soler". La resolució addueix que "l'estratègia de comunicació s'incardina en la guerra d'informació a la que el general rus Valery Gerasimov fa nombroses referències".  

 

10.000 soldats russos 

Tensió diplomàtica entre Rússia i Espanya per les especulacions sobre espies

DIPLOMÀCIA









Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 22 de novembre de 2019

Les especulacions que circulen sobre la possibilitat que hi haguessin espies russos a Barcelona al voltant de l'1-O han obert tensió diplomàtica entre Rússia i Espanya.



L'ambaixador rus, Yuri Korchagin, ha parlat avui amb indignació a tres agències oficials russes i ha advertit que s'està intentant "desgastar les relacions positives" que hi ha entre Espanya i Rússia. Alhora ha reclamat una reunió de la comissió de seguiment de notícies falses que van acordar els ministres d'Afers Exteriors dels dos països, Josep Borrell i Sergei Lavrov, l'abril del 2018, i que de moment no s'ha creat.



Korchagin ha advertit el govern espanyol que si segueixen les especulacions els ciutadans es preocuparan i li acabaran demanant explicacions. "Preguntaran al govern espanyol per què manté silenci", ha afegit. "Al meu entendre, els espanyols, que no tenen miopia política, deuen pensar que