Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OPINIÓ VICENT PARTAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OPINIÓ VICENT PARTAL. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de març del 2024

O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És d'una ceguesa imperdonable tractar des de la regió i tancadets en la regió autònoma que ens hagen endossat a cadascú, un problema que és clamorosament nacional: el de la llengua catalana

 

 

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (V🤢x).

 

 

Vicent Partal

24.03.2024 - 21:40



Els Països Catalans som, fonamentalment i per damunt de tot, una unitat d’agressió. Som objecte de la mateixa persecució a les mans de la mateixa gent, amb la mateixa intenció i voluntat en el passat, en el present i amb vista al futur. Però ho som amb intensitat diversa; tan sols perquè les situacions político-administratives són diferents. Tanmateix, que no oblide ningú que la intensitat, per definició, sempre és transitòria.

Si ho entenguéssem, sobretot si ho entengués el Principat –que és la zona més forta del país–, tot això que ens passa al País Valencià de fa uns quants dies seria l’objecte d’una preocupació generalitzada. I d’una gran alarma social.

Perquè ací a València, en una sola vesprada, dijous passat, el govern del PP i V🤢x va llançar una brutal ofensiva anticatalana en cinc proposicions de llei que promouran la segregació lingüística en favor del castellà a l’ensenyament, que imposaran un control polític ferri sobre els mitjans públics i en promouran l’espanyolització i que substituiran la llei de memòria històrica per una llei de “concòrdia” que parla de

divendres, 8 de març del 2024

L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 


 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

dimecres, 28 de febrer del 2024

Les excuses de mal pagador del govern amb el Hard Rock . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El mateix govern que es vanta d’incorporar 2.442 milions d’euros més –nous– en l'apartat de despesa del pressupost, s'excusa per haver-se d’empassar el Hard Rock dient que no podria pagar-ne les indemnitzacions

 

 

El president Aragonès i Salvador Illa signen l'acord per al pressupost (fotografia: Andreu Dalmau).

 

 

 

Vicent Partal

27.02.2024 - 21:40

 

 

 

El pressupost de la Generalitat penja del Hard Rock. Esquerra Republicana, després d’empassar-se la B-40 i l’ampliació de l’aeroport, ara no ha tingut cap més remei que empassar-se també el Hard Rock. Amb això es completa el trio d’elements emblemàtics d’allò que els republicans diuen que no és el seu model de país i amb els quals els socialistes els van rostint a foc lent.

Ara com ara, això ha servit perquè el PSC s’avinga a aprovar el pressupost d’enguany. És un alleujament per al president Aragonès, però no n’hi ha prou i és enverinat. No n’hi ha prou perquè els comuns encara no tenen decidit el seu sí –avui Odei A.-Etxearte ho explica amb detall, tot això, en aquest article. I és enverinat perquè al final Esquerra ha caigut en el parany del tripartit. La cosa, segurament, no dóna per a més. Ells, segurament, no donen per a més.

I en relació amb això crec que avui cal remarcar el pretext que han donat per acabar acceptant el Hard Rock. Perquè explica una manera de fer política, perquè evidencia el poc valor que donen a les promeses fetes i als principis ideològics. Van dir que no ho farien mai, això de permetre el

dilluns, 26 de febrer del 2024

El Consell d’Europa atrapa el PSOE per les trampes amb l’amnistia. I ara què? Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Després del resultat de les eleccions gallegues i l'informe d'aquest cap de setmana, l'oportunitat de negociar una llei d'amnistia que ho siga de veritat i que no excloga ningú sembla més ferma que mai

 

 


 

 

 

Vicent Partal 

25.02.2024 - 21:40

Actualització: 25.02.2024 - 23:07

 

 

Molt oportunament –si fos malpensat diria que massa oportunament i tot–, aquest cap de setmana la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha difós un treball molt interessant en què compara les legislacions i les pràctiques relatives a l’amnistia en cinquanta-sis estats de tot el món: els europeus i alguns de triats de fora d’Europa. Una de les constatacions visibles d’aquest estudi és que cap estat europeu, ni un, no estableix l’anomenat “terrorisme” com a línia vermella.

De fet, tan sols hi ha dos estats que diuen que no es pot amnistiar el terrorisme. L’un és el Brasil, però en el context de la polèmica llei d’amnistia del 1979 promulgada pels militars amb la intenció de convertir-la en una llei de punt final. I l’altre és Quirguísia. Així i tot, en tots dos casos es permet l’amnistia si encara no hi ha hagut condemna.

En vista d’aquests antecedents, doncs, la proposta del PSOE d’excloure de l’amnistia els investigats per terrorisme –encara que no hagen estat condemnats– posa Pedro Sánchez a

dimecres, 21 de febrer del 2024

Un possible Arenys de Munt, disfressat d’ILP . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La presentació de la ILP i el procés de recollida de signatures és una oportunitat per a somoure la bassa d'oli en què alguns polítics volen convertir aquest país

 

 


 

 

 

Vicent Partal

20.02.2024 - 21:40

 

 

Ahir el Parlament de Catalunya va acceptar la presentació per Solidaritat Catalana d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que té per finalitat de declarar la independència.

 

Els promotors d’aquesta ILP tindran ara cent vint dies per a recollir un mínim de cinquanta mil signatures, a partir del moment que ho indique la comissió de control del parlament. Si les aconsegueixen, el ple del parlament haurà de debatre aquesta proposta de DUI i votar-la.

La proposta va ser acceptada amb el vot a favor dels representants en la mesa de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC.

Ahir mateix, quan encara no havien passat ni quatre hores de la votació, PSC, PP, Ciutadans i V🤢x ja van presentar sengles escrits –“todos juntos en unión…”– amenaçant amb la repressió judicial i instant la mesa

dilluns, 19 de febrer del 2024

A Galícia l’esquerra espanyola frustra el canvi , Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

Els partits de l'esquerra espanyola s'han dedicat a competir els uns amb els altres, tot llançant vots quan sumats superen els vots que ha rebut el PP en aquestes eleccions.

 

 

El portaveu de Sumar a Galícia, Paulo Carlos López, comentant els resultats electorals. (Fotografia de Brais Lorenzo)

 

 

 

Vicent Partal

18.02.2024 - 21:40

Actualització: 19.02.2024 - 07:40

 

 

El PP renovarà la majoria absoluta a Galícia

 

És una notícia que no ens hauria d’estranyar, vista l’excepcionalitat històrica gallega. Cal recordar que, d’ençà que s’hi va estrenar l’autonomia, el PP hi ha guanyat totes les eleccions amb majoria absoluta, tret de la primera, en què Manuel Fraga va pactar amb la UCD; i el 2005, quan el PSOE i el BNG van poder formar govern, però tan sols per un escó. Aquesta és, atenció, la cinquena majoria absoluta consecutiva del Partit Popular, cosa que diu molt d’aquell país i posa en evidència que la fortalesa del PP gallec és excepcional.

Però el fet és que la campanya electoral havia despertat unes expectatives que, dissortadament, no s’han complert. L’impuls d’il·lusió que ha sabut crear el Bloc Nacionalista Gallec s’ha traduït en un resultat excepcional per a ells (obtenen més del doble d’escons que els socialistes), un resultat que cal realçar, però que no ha estat suficient per a dur el canvi.

Ana Pontón, sens dubte, ha sabut presentar-se com una alternativa ben sòlida al PP i ha portat els sobiranistes gallecs a fer un salt endavant que els permetrà de treballar a mitjà termini per guanyar la presidència de la Junta, convertida ja en líder indiscutible de l’esquerra gallega, de la Galícia progressista. Però, al costat això, aquesta nit cal parlar de l’esquerra espanyola. Perquè ha frustrat, literalment, el canvi.

És evident que un dels factors clau de la victòria del PP a Galícia és que, a la pràctica, no hi ha ni Vox ni cap altre partit de dretes –Ciutadans, quan era viu, tampoc no hi va fer forat. Això concentra el vot en el partit de Feijóo i li permet d’obtenir aquestes majories absolutes que en uns altres parlaments han esdevingut impossibles per l’existència de quatre partits o més.

L’esquerra, en canvi, i molt especialment en aquestes eleccions, s’ha dividit tant que una part substancial del vot s’ha perdut. Perquè les dades són rotundes al respecte. El PP en aquestes eleccions ha aconseguit 699.630 vots mentre que la suma de BNG, PSdeG, Sumar i Podemos representa 705,951 vots. La majoria absoluta del PP, doncs, ho és en escons, però no pas en vots.

Ara, el PSdeG ha caigut en vots i escons fins al pitjor resultat de la història, i això ha fet que la gran pujada del Bloc pràcticament siga inútil. Els socialistes no han estat capaços de retenir els seus vots ni d’afegir-ne al conjunt. I Sumar i Podem han fet un paper ben galdós, i han acabat molt lluny d’entrar al parlament gallec. Entre tots dos partits no fan ni el 3% dels vots.

De fet, ni l’un partit ni l’altre no han tingut mai cap possibilitat d’entrar al parlament –algun sondatge donava un escó a Sumar, però sempre posant-lo en dubte. I, tanmateix, aquests dos partits espanyols no han estat capaços de ser generosos. No han estat capaços de fer el gest de retirar-se en el darrer moment en favor del BNG, i demanar el vot per a Ana Pontón. O no han estat capaços, com s’havia dit fa setmanes, d’anar en una mateixa candidatura amb els socialistes. De concentrar, en definitiva, els vots i provar de generar una onada que hagués pogut obtenir més que el trist 3% que han obtingut separats.

Més i tot: abans de començar la campanya Pablo Iglesias va demanar el vot pel BNG i, malgrat això, els darrers dies de la campanya es va presentar a Galícia per desmentir-se i demanar el vot per a Podem, un vot llançat a la paperera. Fins al punt que, en el moment d’escriure aquest editorial, el PACMA passa davant de Podem en vots! I, segons que es veu, això de “sumar” val tan sols quan és a favor de Sumar, i per a fagocitar les esquerres perifèriques. Els gallecs, més bé que ningú, coneixen Yolanda Díaz i les seues maniobres. Compromís i Més farien ben fet de prendre nota de la situació gallega.

I quina és l’explicació de tanta irresponsabilitat? Evidentment que ells –l’esquerra espanyola– pensen tan sols en termes espanyols, pensen tan sols en la batalleta particular que sostenen tots tres a Madrid. Per això es presenten competint i barallant-se pel no-res allà on fa més falta la unitat i apuntalar aquell qui pot portar realment el canvi.

Les eleccions gallegues, doncs, ni el PSdeG ni encara menys Sumar i Podem no les miren ni les han mirades mai com les eleccions nacionals que són, on s’aborden el dia a dia i les necessitats de la població gallega, sinó com una peça més del joc que juguen i volen jugar durant tota la legislatura espanyola a Madrid. Que, lamentablement, això és l’única cosa que –ens ho han deixat ben clar aquesta nit– ells consideren important.

 

PS1. Aquests dies VilaWeb ha desplegat un important dispositiu periodístic amb motiu de les eleccions gallegues, amb entrevistes, reportatges i el seguiment de la nit electoral en directe. Avui us vull destacar la crònica de la nit electoral, signada des de Sant Jaume de Galícia per Ot Bou.

PS2. Bru Rovira és un gran periodista. Porgat, diu ell. Assumpció Maresma l’ha entrevistat arran de la publicació del seu llibre Matar el director“Hi va haver una purga d’una generació que tenia una visió del periodisme”

PS3. Pau Alabajos estrena, en exclusiva per a VilaWeb, la versió cantada del popular poema de Vicent Andrés Estellés “Assumiràs la veu del meu poble”. Podeu escoltar-ne el vídeo.

PS4. Ahir a Madrid es va celebrar una polèmica mascletà que Esperança Camps analitza en aquest article: “Madrid Río, la mascletada més provinciana”.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/a-galicia-lesquerra-espanyola-frustra-el-canvi/


divendres, 16 de febrer del 2024

Que a la Generalitat li caiga la cara de vergonya per això que fa amb Pablo Hasel. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La detenció de Pablo Hasel i el seu ingrés a presó no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte indigne que rep sí.

 

 


 

 

 

 

Vicent Partal 

15.02.2024 - 21:40

Actualització: 15.02.2024 - 21:57

 

 

 

Manlleve el titular i l’argument a Josep Miquel Arenas, que ho va deixar tot claríssim durant el debat que va fer amb subscriptors de VilaWeb despús-ahir –ací podeu veure el vídeo complet de l’acte.

Ell va dir que l’únic cantant que hi ha a la presó a Europa per les seues cançons és a Catalunya i es diu Pablo Hasel. I va afegir que a la Generalitat li hauria de caure la cara de vergonya pel maltractament a què el sotmet.

I és així, efectivament. La detenció i empresonament de Pablo Hasel no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte que rep sí.

Avui, per exemple, fa tres anys exactes que Pablo Hasel va entrar a la presó i es va convertir en presoner polític. I costa molt de no recordar, precisament avui, què va passar quan els presos del procés van complir tres anys de presó. Perquè tots deveu recordar que,

dimecres, 14 de febrer del 2024

L’odi no se’ls en va ni després de la independència… Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Un dels paranys més perillosos és posar tots els nacionalismes en el mateix sac, com si fossen un sol i únic fenomen. Els que són d'alliberament i els que oprimeixen

 

 


 

 

 

Vicent Partal

13.02.2024 - 21:40

Actualització: 14.02.2024 - 07:31

 

 

 

L’odi és una emoció extremadament poderosa que pot tenir conseqüències profundes en la societat i en la vida personal. Es manifesta com un sentiment intens de rebuig o aversió cap a una persona, grup o cosa, i pot ser alimentat per prejudicis, estereotips, por, ignorància o experiències negatives passades. I, la cosa pitjor de totes, no desapareix…

Ahir Rússia va ordenar de detenir la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas; el secretari d’estat d’aquest país, Taimar Peterkop; i el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys. La portaveu del govern rus, Maria Zakharova, va explicar que aquests tres polítics bàltics eren en una llista de cerca i captura i que serien detinguts immediatament si entrassen a Rússia o si aquest país els pogués capturar.

Tots tres són acusats, de manera grandiloqüent i demagògica, de “destruir la memòria de la lluita contra el feixisme i el nazisme”, per haver retirat restes dels monuments aixecats durant l’ocupació soviètica, il·legal i a la força, dels seus països.

El cas és que aviat farà trenta-quatre anys de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània i el nacionalisme rus no cedeix. En realitat, perquè no ha acceptat mai la independència de les repúbliques bàltiques. Però també

dilluns, 12 de febrer del 2024

El PP i la singularitat de Carles Puigdemont . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

A Puigdemont tant li fa qui mane a Madrid –que això és un afer intern espanyol–, sinó que li importa de quina manera els seus set vots poden fer avançar el procés d'independència de Catalunya. I per això els ofereix simultàniament al PSOE i al PP

 

 

 

Carles Puigdemont a l'Alguer, després de ser detingut.

 

 

 

Vicent Partal

 11.02.2024 - 21:40

 

 

El cap de setmana ha estat marcat pel tomb sobtat del discurs del PP sobre els possibles pactes amb Junts i sobre la figura del president Puigdemont.

En un gest que sembla una voladura controlada, dissabte al vespre el PP va fer córrer entre la premsa espanyola que havien parlat amb Junts d’una possible investidura de Feijóo, finalment no reeixida, però que tenen una agenda que inclou allò que anomenen una “reconciliació” amb Catalunya. Reconciliació que sembla que ha de tenir com a mesura destacada l’oferiment d’un indult al president Puigdemont.

El tomb és molt inesperat i sorprenent, sobretot perquè va acompanyat del reconeixement que Puigdemont no podrà ser condemnat per terrorisme –una cosa tan absurda que finalment la reconeixen ells mateixos i tot. I això sí que és xocant, perquè arriba enmig d’una brutal cacera de bruixes maccarthista que la dreta espanyola ha desfermat contra ell pertot arreu i sense gens ni mica de

divendres, 9 de febrer del 2024

La paradoxa que no es pot esquivar quan parlem de la quarta llista independentista.Per Vicent Partal

 

 OPINIÓ - EDITORIAL

 


Els votants del quart espai no volen fer més autonomisme, sinó proclamar la independència. No tenen interès en la Generalitat, sinó en la República. Però com es fa això? No és tenir noms i prou, cal tenir un projecte

 

 


 

 

 

Vicent Partal

08.02.2024 - 21:40

Actualització: 08.02.2024 - 21:46

 

 

L’entrevista que vàrem publicar ahir a Lluís Llach ha reobert, entre més temes, el debat sobre la creació d’una possible quarta llista independentista a les eleccions autonòmiques, ja pròximes. Llach, amb un discurs tan elaborat i directe com hom espera sempre d’ell, es va manifestar contrari que l’ANC n’impulse una, tot i reconèixer que estaria bé que algú omplís aquest espai.

En aquesta qüestió hi ha una paradoxa que a mi em sembla evident. El sac de vots és enorme, probablement mai no hi ha hagut un espai orfe, políticament parlant, i enrabiat, amb ganes de fer alguna cosa, com el que hi ha ara. Una quarta llista independentista, m’atreviria a dir que qualsevol quarta llista i tot, entraria segur al Parlament de Catalunya. Tanmateix, i ací hi ha la paradoxa, ningú no sap com organitzar-la, ningú no sap com posar en dansa un artefacte com aquest, ni què fer-ne després. Dit de manera resumida: hi ha una demanda molt gran, però no és clar que hi haja una oferta adequada. I em sembla que aquest debat no el podem esquivar i cal entomar-lo amb rigor i seriosament, perquè no és una qüestió de voluntat i prou, això.

Jo tan sols veig dues maneres d’organitzar una proposta com aquesta. Una, diguem-ne des de dalt, seria

dimecres, 7 de febrer del 2024

L’amnistia incompleta: 115 catalans que dormen amb les sabates posades. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

VilaWeb us fa avinents els noms de 115 persones, conegudes i no conegudes, que són incloses en els sumaris amb què els jutges esquivaran l'amnistia si no es millora el text i es tapen els forats que té ara

 

 


 

 

 

Vicent Partal

06.02.2024 - 21:40

Actualització: 06.02.2024 - 23:57

 

 

 

L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.

Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.

Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.

La llista inclou avui 115 noms.

divendres, 2 de febrer del 2024

L’independentisme no pot perdre el caràcter regenerador. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Aquesta dècada l'independentisme no s'ha mogut tan sols per fer del Principat una república independent. S'ha mogut per regenerar la vida pública. I a això no hi podem renunciar

 

 

 


 

 

 

Vicent Partal

01.02.2024 - 21:40

Actualització: 02.02.2024 - 00:37

 

 

 

Em preocupa una cosa que he vist com prenia cos durant aquesta intensa setmana política centrada en l’amnistia. És l’acceptació sistèmica i acrítica de l’anormalitat espanyola per part dels polítics catalans –molt particularment, els independentistes.

Després del vot negatiu de Junts, i generalment per a atacar-lo, hem arribat a sentir, com si fos un argument raonable, que no és possible de fer cap llei perfecta i que si es fes, igualment, els jutges la tombarien. De manera que conformem-nos amb la que tenim.

Anem a pams. Les lleis les fan els parlaments perquè són el poder –de tots tres– que voten directament els ciutadans. Hi ha separació de poders, però també hi ha jerarquia entre poders, i el parlament és al capdamunt de tot. Per això, en una democràcia, les lleis les fan els parlaments i els jutges es limiten a aplicar-les una volta han estat votades.

Quan el legislatiu fa una llei, aquesta llei té una finalitat.

dimecres, 31 de gener del 2024

Un no de Junts, necessari i valent, més enllà de l’amnistia i tot . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORAL

 

 

Simplement, era massa gran el perill d'aprovar aquesta llei d'amnistia de la manera com era redactada, amb els forats col·locats estratègicament pel PSOE

 

 

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González).

 

 

 

Vicent Partal

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.

Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.

Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i

dilluns, 29 de gener del 2024

Voteu que no a aquesta amnistia. Voteu que no al pressupost. Dissoleu l’Audiència espanyola. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ni ERC ni Junts no haurien de votar demà a favor d'una llei d'amnistia que, com que és mal feta, en compte de resoldre els problemes de la repressió encara els agreujarà

 

 

El jutge de l'Audiencia Nacional espanyola García Castellón

 

 

 

 

 Vicent Partal

28.01.2024 - 21:40

Actualització: 29.01.2024 - 07:49

 

 

Si no és que el PSOE acaba votant l’esmena que elimina les excepcions de terrorisme, demà els partits independentistes es trobaran abocats a prendre una de les pitjors decisions imaginables. Hauran de decidir si voten a favor o en contra d’una llei d’amnistia que, en compte de servir per a avançar, desfermarà una repressió terrible, tal com avisava ahir Gonzalo Boye, en aquesta entrevista.

Perquè el fet és que l’obcecació del PSOE per crear dins la llei una excepció de l’anomenat “terrorisme” va duent les coses a un extrem en què el teòric remei encara serà molt pitjor que no la malaltia.

Ja ho veiem ara: agafant-se a aquest forat legislatiu, l’Audiència espanyola ha emprès una campanya política destinada a convertir en terrorisme tot el procés d’independència i, a partir d’això, a empresonar tanta gent com puga i il·legalitzar tot el moviment independentista.

I ho torne a dir:

dimecres, 24 de gener del 2024

Editorial Vicent Partal : Un Ministeri de la Veritat per al govern d’Esquerra Republicana

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Amb els canvis es veu clar que a Esquerra continuen pensant que la clau del futur no està a prendre decisions polítiques serioses i realistes, sinó a vendre millor la seua imatge. Van per mal camí

 

 

 

El president Autonomista Aragonès, amb la vice-presidenta Vilagrà i el vice-conseller Sabrià.

 

 

 

Vicent Partal

23.01.2024 - 21:40

Actualització: 23.01.2024 - 22:01

 

 

 

Ahir va haver-hi canvis a palau, conseqüència de la proclamació del president Aragonès com a candidat d’Esquerra a les eleccions autonòmiques vinents. Uns canvis difícils d’entendre. Segons que es veu, un govern que està, literalment, sota mínims, en compte de reforçar-se políticament, per mirar de corregir i millorar l’obra feta fins ara, ho confia tot, pràcticament, a augmentar i greixar encara més el seu aparell propagandístic.

Els qui ens movem pel periodisme i coneixem de fa anys i de prop aquesta formació, tenim present l’obsessió malaltissa d’ERC pel control dels mitjans i del missatge públic. Ells no ho saben veure, però aquesta és una de les seues febleses, de les més grans, un dels problemes majors que tenen.

En aquest terreny, com en tants altres, Esquerra pateix de la superficialitat ideològica i del poc fons d’armari que té a l’hora de posar-se a analitzar la realitat. N’hauria d’haver après. L’Esquerra Republicana del tripartit ja patia d’una lectura professoral i mal païda, parcial i obsessiva, de Chomsky, Lippmann, Foucault i Barthes. I ja maniobrava aleshores per posar els mitjans sota les seues ordres, convençuts que

dimecres, 17 de gener del 2024

Catalunya renaix pel nord. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La consulta per a canviar el nom del Departament dels Pirineus Orientals certifica els grans passos que fem els catalans, també al nord de l’Albera

 

 

 

Fotografia: arxiu el Punt - VilaWeb.

 

 

 Vicent Partal

16.01.2024 - 21:40

 

Després de molts anys de promeses buides, finalment el Departament dels Pirineus Orientals –la institució oficial de Catalunya Nord– ha anunciat que faria una consulta ciutadana per a canviar el nom imposat a aquest tros del nostre país durant la Revolució Francesa.

A partir del febrer es constituirà un grup de treball per a determinar els noms que seran presentats. Al setembre es farà la consulta. I al desembre es proposarà a l’estat francès el nom seleccionat arran d’aquesta consulta.

Però el canvi de nom és una decisió del Consell d’Estat i ha de ser convalidat pel primer ministre francès amb un decret. No és un camí senzill, doncs, però sí que és molt prometedor.

Entenc que hi haja una part del moviment catalanista, al nord i al sud, que crega que és una proposta menor, que canviar tan sols el nom de la “província” sembla poca cosa. I és veritat que, en part, aquesta proposta no naix tant de la voluntat d’apartar-se de París com d’apartar-se de Tolosa –amb l’enemic equivocat, doncs. Encara cou la decisió que la regió on ens integrem porte per nom “Occitània” i no s’acceptàs el doble nom “Occitània-País Català”.

Tot això és així, però a parer meu hi ha uns altres aspectes que són molt importants i positius i que vull remarcar.

En primer lloc, i per damunt de tot, hi ha el fet que

dilluns, 15 de gener del 2024

La frivolitat de l’esquerra catalana amb les acusacions interessades de xenofòbia . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La banalització de la xenofòbia i el racisme que fa l'esquerra catalana per raons electorals és molt perillosa per al conjunt de la societat, però també és un perill per a ella mateixa

 

 

El CIE de Barcelona, des d'on el govern espanyol expulsa immigrants regularment

 

 

 

 

Vicent Partal

14.01.2024 - 21:40 Actualització: 14.01.2024 - 21:46

 

 

 

Per desgràcia, la vida política catalana ja fa dècades que és marcada per la disputa de l’hegemonia institucional entre Esquerra Republicana i Convergència Democràtica i el PDECat, primer, i ara Junts. Quan el carrer els ha pressionats, els partits han fet veure que podien treballar plegats per aconseguir la independència. Però la pulsió partidista s’ha acabat imposant gairebé sempre; ara sens dubte.

La competència és bàsicament de relat –és a dir, de control dels mitjans i generació d’ideologia– i d’ocupació de càrrecs institucionals –per a engreixar el partit-empresa i fer-lo com més potent i poderós millor. D’acord amb això, la realitat es disfressa i es dibuixa com interessa a cada moment.

Avui, com que ja no és realista pensar que ERC tinga intenció de fer res per assolir la independència, i Junts i la CUP també són sota sospita, ERC ja no vol disputar l’hegemonia en el terreny de l’independentisme i intenta de traslladar la batalla a

divendres, 12 de gener del 2024

Editorial Vicent Partal : Que no tornen mai, ni la Caixa ni el Sabadell ni els altres

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Quin interès hem de tenir ara, quan la normalitat s'ha imposat al xantatge, a posar la catifa vermella a aquelles empreses que el 2017 no van dubtar a anar contra la democràcia?

 

 


 

 

 

Vicent Partal

11.01.2024 - 21:40

 

 

Els acords signats el darrer minut entre el PSOE i Junts per salvar els decrets llei de Pedro Sánchez presenten moltes incògnites de concreció. Són promeses, algunes d’una complexitat majúscula per a ser aplicades, que ja acabarem comprovant d’ací a uns quants mesos si es compleixen mai o no.

D’aquests acords, n’hi ha un que m’ha deixat especialment desconcertat. És l’acord per a revertir la fugida de les seus socials d’algunes empreses, aquella maniobra impulsada pel rei dels espanyols i el govern de Mariano Rajoy els dies en què es va proclamar la independència, amb la intenció d’aturar-la.

Dic que m’ha deixat desconcertat pel simple fet que Junts haja posat això sobre la taula. Perquè no entenc quin trellat té, a partir d’una posició independentista, lluitar perquè tornen la Caixa o el Banc Sabadell, per esmentar dos exemples ben coneguts de les empreses que es van afegir al xantatge espanyol contra la població de Catalunya l’octubre del 2017.

Personalment, no vull que aquestes empreses, aquesta gent, tornen mai –un “tornen” que de fet és

dijous, 11 de gener del 2024

Editorial Vicent Partal : Podem sí que pot (i Junts no)

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Posant el llistó altíssim i deixant-lo caure al darrer segon, no deixen sinó una interpretació possible: que tanta apel·lació solemne i tanta grandiloqüència era tan sols una tàctica negociadora, no una posició de fons

 

 

Míriam Nogueras (fotografia: Rodrigo Jiménez).

 

 

 

Vicent Partal

10.01.2024 - 21:40

Actualització: 11.01.2024 - 07:36

 

 

 

 

Ahir a Madrid hi havia en joc molt més que tres decrets llei.

Tal com havien anat les coses, i les negociacions, i vist el moment històric en què som, hi havia en joc també la credibilitat de Junts i de Podem, que amenaçaven de tombar els decrets i, per tant, de no tenir cap dificultat a enfrontar-se al govern espanyol. I la del PSOE, és clar.

I, cosa més important: hi havia en joc la possibilitat que un dels grans tabús de la transició caigués finalment. Aquell que diu que tot allò que no és PP ha de ballar inevitablement al voltant del PSOE i de les seues decisions,

dijous, 14 de desembre del 2023

Jutges a la presó

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

A Madrid hi ha qui ha posat el crit al cel a la mínima insinuació que alguns dels jutges del procés haurien d’acabar anant a la presó. Com si un delicte deixàs de ser delicte perquè es comet a favor de l’estat

 


 

 

 

Vicent Partal 

13.12.2023 - 21:40

 

 

Una bona part dels jutges espanyols han reaccionat enfurismats davant la perspectiva que alguns d’aquests magistrats puguen ser acusats i perseguits, segons quins siguen els resultats de les comissions d’investigació creades al parlament espanyol per investigar l’operació Catalunya, el 17-A i el Catalangate. Com si el fet de ser jutges els hagués d’eximir de visitar la presó en cas que hagen comès algun crim.

Primer de tot, deixem que avancen les comissions en la seua tasca i després ja veurem si el fiscal general és capaç d’actuar com caldria. Però, ara per ara, ja hi ha uns fets, que són tan coneguts com difícils de discutir. És evident, per exemple, que alguns dels jutges implicats en la repressió contra Catalunya han prevaricat. I és ben sabut que la prevaricació judicial és castigada amb penes de presó d’un any a quatre. Aquest, doncs, hauria de ser, podria ser, el destí d’alguns Llarena, Marchena, García-Castellón, Espejel i companyia. “Hauria”, dic; que no vol dir necessàriament que ho siga.

Però en la polèmica desfermada m’ha cridat molt l’atenció –i m’ha fet gràcia especialment– que algun comentarista madrileny ja s’haja apressat a adduir, com si això fos un atenuant, el fet que actuaven