OPINIÓ - EDITORIAL
Després del resultat de les eleccions gallegues i l'informe d'aquest cap de setmana, l'oportunitat de negociar una llei d'amnistia que ho siga de veritat i que no excloga ningú sembla més ferma que mai
Vicent Partal
25.02.2024 - 21:40
Actualització: 25.02.2024 - 23:07
Molt oportunament –si fos malpensat diria que massa oportunament i tot–, aquest cap de setmana la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha difós un treball molt interessant en què compara les legislacions i les pràctiques relatives a l’amnistia en cinquanta-sis estats de tot el món: els europeus i alguns de triats de fora d’Europa. Una de les constatacions visibles d’aquest estudi és que cap estat europeu, ni un, no estableix l’anomenat “terrorisme” com a línia vermella.
De fet, tan sols hi ha dos estats que diuen que no es pot amnistiar el terrorisme. L’un és el Brasil, però en el context de la polèmica llei d’amnistia del 1979 promulgada pels militars amb la intenció de convertir-la en una llei de punt final. I l’altre és Quirguísia. Així i tot, en tots dos casos es permet l’amnistia si encara no hi ha hagut condemna.
En vista d’aquests antecedents, doncs, la proposta del PSOE d’excloure de l’amnistia els investigats per terrorisme –encara que no hagen estat condemnats– posa Pedro Sánchez a
