500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així

 

 

Cultura, Llengua 27.11.2024 11.30 h

 Redacció 

 

Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
 

 

 

 

'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.

463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'.  Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg

Macron carrega contra les llengües de les nacions sota domini francès

 

 

LLENGUA

 

El president francès proclama que les llengües dites "regionals" divideixen la nació francesa. 

 

 

 

 

22 de novembre de 2024

Per Nikolaz Cardellach

 

 

El 14 de novembre passat, el president francès Emmanuel Macron va pronunciar un discurs carregat de supremacisme etnocida francofrancès davant de l’Acadèmia Francesa, amb motiu de la publicació de la novena edició del Dictionnaire de l’Académie française aquest mes (l’edició precedent es va publicar el 1935, i la redacció de l’actual havia començat el 1992).

En aquest discurs, Macron lloa l’ordonança de Villers-Cotterêts dictada pel rei Francesc I el 1539, que imposava l’ús del francès en els textos judicials i administratius, i blasma la mera existència de les llengües dites “regionals” com a “instrument de divisió”:

“Sí, la nostra nació […], va ser constituïda per l’Estat i per la llengua, especialment des de Villers-Cotterêts. La llengua va ser el gresol de la unitat del país, en primer lloc dels seus textos administratius, de les lleis i judicis pronunciats; va ser la fàbrica d’una nació que, altrament, s’escolava entre les seves llengües vernacles, patuesos, llengües regionals diferents, moltes de les quals encara existeixen, però que eren, en el fons, un instrument de divisió de la nació.”

Macron no sembla que es va adonar de la incoherència palmària que suposa afirmar que la nació francesa va ser una creació

Marcel Barrena reivindica el cinema en català després de l’èxit aclaparador d”El 47′

 

 

El director assegura que les xifres del film i de 'Casa en flames' demostren que "si es promou i es finança cinema en català, la gent respon"

 

Ruth Rodríguez Porta 

avui a les 13:54

1 minut de lectura  

 

 

 

 

El director Marcel Barrena viu amb alegria però amb tranquil·litat una altra fita aconseguida per El 47: s’ha convertit en la pel·lícula en català més vista als cinemes espanyols en els últims 42 anys, amb 457.000 espectadors al conjunt de l’estat. Tot plegat, després de liderar taquilles durant setmanes. Un fet que demostra, creu, que cal apostar per les produccions en català. “Si es finança cinema en català, els directors i directores hi som, i la gent respon“, assegura. Bona mostra és que El 47 ha desbancat un altre èxit també en català, Casa en flames, de Dani de la Orden.

Tan sols La plaça del Diamant (1982), de Francesc Betriu, bat de moment el rècord del film de Barrena. El director, però, creu que no són comparables, ja que quaranta anys enrere el consum de cinema era completament diferent, sense plataformes ni internet. A més, afirma que ‘El 47’ no es doblarà i arribarà a plataformes i televisions en català i castellà, com fins ara s’ha projectat. “Unes 200.000 persones l’han vista en català i castellà a Burgos, Madrid, etc.”. 

El millor premi, els petits èxits

VÍDEO) L'any del castellà a la Setmana del Llibre en Català: La fira ha acollit un nou acte en castellà

 

 

NOTÍCIES - CULTURA - LLENGUA 

 

Malgrat la "garantia" de l'organització que "no es fa cap activitat que no sigui en català"

 

 

30.09.2024

REDACCIÓ 

 

 

 

Fotograma d'un vídeo d'un acte de la Setmana del Llibre en Català, el 29 de setembre del 2024 Autor/a: @AudetRamon

 

 

La 42a edició de la Setmana del Llibre en Català serà recordada pel canvi d'ubicació del passeig marítim al passeig Lluís Companys, però també per la presència del castellà. L'autora Lucía Serrano va presentar el seu darrer llibre 'Ens tractem bé', en la llengua que l'havia escrit, la castellana. Després l'Ajuntament de Barcelona, una de les administracions que dona suport a la mostra i cedeix l'espai, va portar llibres en castellà al seu estand, tal com va mostrar l'alcalde Jaume Collboni en una fotografia al seu Instagram personal que va acabar esborrant.

Després del primer incident, els organitzadors de la Setmana del Llibre en Català van demanar

El Consell d’Europa recrimina a Aragó la no protecció del català

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

26.09.2024

per REDACCIÓ

 

 

 

 

El Consell d’Europa, després de criticar durament el Regne d’Espanya pel fet que la seva justícia vulgui imposar un mínim del 25% de castellà a les escoles catalanes, afirma en el seu informe sobre les llengües anomenades “regionals” i “minoritàries” que la comunitat autònoma de l’Aragó hauria d’incloure “el nom del català a l’Estatut d’Autonomia” i, a més, hauria de “prendre mesures immediates i decidides, en cooperació amb els parlants, per protegir i salvaguardar el català i la seva cultura” en els territoris de la comunitat on es parla. Segons l’informe aquestes dues accions s’haurien de dur a terme de manera immediata.

Les “necessitats i desitjos dels parlants del català ja no es tenen en compte”, segons l’informe esmentat, a la vegada que

Com a Andorra, un estat és l’única cosa que necessites

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La llengua, el català, és la mateixa a Andorra la Vella que a Alacant, a Sant Cugat, a Elna i a Palma. Allò que no és igual és el poder polític. I és això, tan sols això, que marca la diferència

 

 

 
Vicent Partal

05.09.2024

Actualització: 05.09.2024 - 23:47

 

 

 

 

 

 

Un argentí a Andorra la Vella és tan argentí com un argentí a Alacant. Un canadenc a les Escaldes és tan canadenc com un canadenc a Sant Cugat. Un senegalès al Pas de la Casa és tan senegalès com un senegalès a Elna. Un paquistanès a Engordany és tan paquistanès com un paquistanès a Palma. I, tanmateix, dimarts, l’argentí d’Andorra la Vella, el canadenc de les Escaldes, el senegalès del Pas de la Casa i el paquistanès d’Engordany van actuar de manera ben diferent. Tots es van connectar al seu ordinador per aconseguir una plaça als cursos oficials de català que oferia el govern d’Andorra. Al cap de deu minuts, ja no quedaven gaires places, i al cap de mitja hora, cap ni una. Com si fossen entrades per a un concert de Taylor Swift.

La llengua, el català, és la mateixa a Andorra la Vella que a Alacant, a Sant Cugat, a Elna i a Palma. Allò que no és igual és el poder polític.

Andorra és un estat independent i legisla sobre la llengua amb el poder que li dóna el fet de ser un estat. Ja ho havia fet en el passat –tres vegades d’ençà de l’ordenació del Consell General, el juny del 1938–, però ara ho ha fet amb més contundència que mai, aprovant una llei que no tan sols obliga a entendre el català sinó a parlar-lo en l’esfera pública. Si vols ser cambrer, dependent d’una botiga o monitor d’esquí, per dir alguna cosa,

O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És d'una ceguesa imperdonable tractar des de la regió i tancadets en la regió autònoma que ens hagen endossat a cadascú, un problema que és clamorosament nacional: el de la llengua catalana

 

 

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (V🤢x).

 

 

Vicent Partal

24.03.2024 - 21:40

Els Països Catalans som, fonamentalment i per damunt de tot, una unitat d’agressió. Som objecte de la mateixa persecució a les mans de la mateixa gent, amb la mateixa intenció i voluntat en el passat, en el present i amb vista al futur. Però ho som amb intensitat diversa; tan sols perquè les situacions político-administratives són diferents. Tanmateix, que no oblide ningú que la intensitat, per definició, sempre és transitòria.

Si ho entenguéssem, sobretot si ho entengués el Principat –que és la zona més forta del país–, tot això que ens passa al País Valencià de fa uns quants dies seria l’objecte d’una preocupació generalitzada. I d’una gran alarma social.

Perquè ací a València, en una sola vesprada, dijous passat, el govern del PP i V🤢x va llançar una brutal ofensiva anticatalana en cinc proposicions de llei que promouran la segregació lingüística en favor del castellà a l’ensenyament, que imposaran un control polític ferri sobre els mitjans públics i en promouran l’espanyolització i que substituiran la llei de memòria històrica per una llei de “concòrdia” que parla de

És la llengua, coi!

 

 

OPINIÓ

 

 

"Voleu vots? Aneu a la guerra de la llengua. És el factor que millor demostra que no som espanyols"

 

 

 

 

Santiago Espot

19/02/2024 19:13 

 

 

 

 

 

Comprimir tot el sentit d’una campanya guanyadora en quatre paraules, mereix un lloc en el podi (en el cas que existís) dels estrategs electorals. Segurament James Carville, assessor de Bill Clinton l’any 1992 quan va assolir la presidència dels Estats Units, gaudiria d’aquest honor. Va tenir l’habilitat d’ensumar un clima col·lectiu. “És l’economia, estúpid” fou l’expressió que va penjar dins les oficines centrals de la campanya per tal de conscienciar als seus. La frase ha passat a la història.

Probablement, Carville es va avançar al que avui ja és una evidència en qualsevol campanya: si vols assolir l’èxit, parla només d’una cosa. Per què? Simplement perquè la nostra societat, majoritàriament, no té la capacitat de processar l’allau informativa al qual està sotmesa de forma constant. Tot són impactes continuats que nosaltres, volgudament, cerquem i acceptem de forma natural amb el mòbil enganxat tot el dia a les mans. Amb sort, ens quedem amb un ínfim tant per cent de què veiem, llegim o escoltem. Aquell que sap concentrar la nostra atenció i captar el nostre interès més enllà del que és habitual, ens converteix en promotors de la seva idea (ho rebotem, fem “m’agrada”…) i guanya.

 

 

Agradi o no, la psique del votant es mou també dins aquests paràmetres. Dipositar la papereta en una urna després de la lectura d’un programa electoral, queda tan lluny com la televisió en blanc i negre. Si parlo d’aquestes coses és perquè, a Catalunya,

Una àrbitra d'alevins expulsa un entrenador de futbol per parlar-li en català

 

 

LLENGUA

 

"Al rogarle que se dirija a mi en castellano, perpetúa su dialecto", explica el col·legiat a l'acta del partit

 

Llengua 12.02.2024 10.15 hRedacció

 

 

Expulsat d'un terreny de joc per parlar en català. Aquesta situació s'ha viscut aquest passat cap de setmana a Mallorca en el partit de futbol entre l'aleví B del Petra i el Cardassar, al poliesportiu Na Capitana de Petra

L'entrenador local, Miquel Santandreu, va veure una targeta vermella directa per parlar en català a l'àrbitra. Segons la versió de la col·legiada, que recull el 'dBalears', Santandreu

Pep Salsetes: “És més fàcil trobar un restaurant de cuina japonesa que catalana. Som un país colonitzat, tan clar com això!”

 

CULTURA  - GASTRONOMIA

 

Entrevista a Pep Salsetes, l’home que ha sabut salvaguardar la saviesa de la cuina popular

 

 

 

 

Assumpció Maresma Matas

 

FOTOGRAFIES

Albert Salamé

 

04.02.2024 - 21:40

Actualització: 05.02.2024 - 09:07

 

 

Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.

Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.

Podeu comprar De l’hort al plat de Pep Salsetes a la botiga de VilaWeb

Hi anem per parlar del llibre De l’hort al plat (Rosa dels Vents), que acaba de publicar i que té les arrels en el llibre La cuina de les quatre estacions, que va publicar l’any 1991. En parlem poc, del llibre, però podem dir que és cert el que diu la contracoberta: és la Bíblia del patrimoni culinari del país. És més que un recull de receptes, ordenat segons l’època de l’any. No hi ha mesures i sí que hi ha incitació a cuinar i a menjar bé cada dia.

Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.

Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.

Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.

—Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?

El cinema que triomfa als Oscars té poca estima a la llengua catalana

 

 

CULTURA

 

Ni “La Sociedad de la nieve” de J.A. Bayona ni ‘Robot dreams’ de productores catalanes no ofereixen la possibilitat de visualitzar-les en la llengua de casa nostre

 

 

 

 

Redacció

Dimarts, 23 de gener de 2024

 

 

 

 

 

Alguna cosa no funciona si les principals produccions catalanes no poden ser visualitzades en llengua catalana

El director de ‘La sociedad de la nieve’, J. A. Bayona, ha destacat la il·lusió que li fan les dues nominacions a la millor pel·lícula internacional i al millor maquillatge i perruqueria en la 96a edició dels Oscars, anunciades aquest dimarts. En declaracions a l’ACN, ha recordat quan era un nen que veia els premis de Hollywood cada any, cosa que encara fa. El cineasta ha celebrat anar a “la festa” dels Oscars amb ‘La sociedad de la nieve’ que tantes alegries els hi està donant. “No he processat molt que estic als Oscar, guanyis o perdis et costa una mica processar el que has viscut”, ha reconegut Bayona aquesta tarda a Barcelona, unes hores després que s’anunciessin els nominats.

Tothom està content però la llengua catalana queda marginada, només la pel·lícula de Bayona ofereix subtítols en català

El comitè d’experts del Consell d’Europa visita Catalunya per valorar la situació del català i l’aranès

 

 

ACTUALITAT -  L'UNILATERAL 

 

Per

David Folch

17 de gener de 2024

 

 

 

 

 

 

El comitè d’experts del Consell d’Europa, encarregat de valorar el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries per part de l’Estat espanyol, ha començat les seves tasques sobre el terreny a Barcelona. Els representants del Comitè d’Experts han estat rebuts pel secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i mantindran diverses entrevistes amb representants del Govern i de diverses institucions i entitats.

La finalitat de la visita és permetre als experts contrastar l’informe que l’Estat espanyol va enviar al Consell d’Europa sobre el compliment dels compromisos internacionals de l’Estat en relació amb el respecte dels drets lingüístics especificats a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELRoM) per al català i l’aranès durant el període 2017-2021. Aquest informe és elaborat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica i es fonamenta parcialment en els informes elaborats prèviament per la Generalitat de Catalunya.

Els experts es reuneixen amb representants de la Secretaria de Política Lingüística i dels Departaments d’Educació, Salut i Justícia, amb la Síndica de l’Aran, Maria Vergés, i amb la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas. L’equip inspector també coneixerà de primera mà el parer de l’Institut d’Estudis Catalans, la Xarxa Joan Lluís Vives d’universitats i l’Institut d’Estudis Aranesi, així com el

Albares passa la pilota de l’oficialitat als socis europeus i encara demana als ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir-la

 

 

Demana als ambaixadors que facin la feina que hauria d'haver fet l'Estat espanyol durant la presidència rotatòria del Consell de la UE

 

 

 

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, durant una atenció als mitjans a la sortida del Consell d'Afers Generals celebrat a Brussel·les on s'ha abordat l'oficialitat del català, el basc i el gallec Data de publicació: dimarts 19 de setembre del 2023, 12:04 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet

 

Redacció

Dilluns, 15 de gener de 2024

 

 

 

El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha demanat als seus ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. En una entrevista al diari ‘El Periódico’ publicada aquest dilluns, Albares ha assegurat que aconseguir el reconeixement europeu de les llengües cooficials és “una prioritat” del seu ministeri. Segons Albares, també ha demanat que es promogui a l’estranger “la literatura, el teatre i les expressions de tot tipus en català, euskera i gallec”, a més de l’espanyol. “Els he demanat que ho facin amb orgull, perquè és interès nacional espanyol”, ha dit.

 

Les paraules d’Albares arriben després que la setmana passada es publiqués que la presidència belga del Consell de la Unió Europea no té previst posar a l’agenda del proper Consell d’Afers Generals l’oficialitat del català.

 

Per ara, segueixen els estudis i informes tècnics per avaluar els costos i les implicacions de permetre que les tres llengües cooficials de l’Estat espanyol entrin en el règim lingüístic oficial de la UE.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/internacional/albares-passa-la-pilota-de-loficialitat-als-socis-europeus-i-encara-demana-als-ambaixadors-que-sesforcin-per-aconseguir-la/ 

Dubtes de Suècia i Finlàndia sobre l’oficialitat del català a la UE

 

 

Barcelona - 12 desembre 2023 11.52 h  

 

 

 

“Hem vist les estimacions i són molts diners”, assegura la ministra d’exteriors sueca

El responsable finlandès creu que hi ha coses que s’han de “clarificar” 

 

 

La ministra d’Exterior de Suècia, Jessika Roswall ACN.

 

 

 

 

S.P - Barcelona

 

Suècia i Finlàndia han expressat dubtes i reticències sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquesta línia, Suècia considera que la proposta, discutida novament aquest dimarts a Brussel·les, és massa costosa. “Hem vist les estimacions i són molts diners”, ha apuntat aquest dimarts la ministra d’Exteriors sueca, Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions d’euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec. 

Per la seva banda, com recull l’ACN, el ministre d’Exteriors finlandès, Anders Adlercreutz, ha apuntat que hi ha coses que cal “clarificar” per veure les implicacions que pot tenir l’oficialitat en el futur. Tot i això, ha defensat la diversitat lingüística a la Unió, un tema on “cal avançar”.

 El responsable d’Exteriors de Letònia, Arturs Krisjanis, s’ha limitat a dir que està disposat a escoltar després d’haver assegurat a la reunió d’octubre que no era una qüestió prioritària.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2364758-dubtes-de-suecia-i-finlandia-sobre-l-oficialitat-del-catala-a-la-ue.html 

Macron nega la unitat de la llengua occitana

 

 

LLENGUA

 

 

Assegura que l'Estat francès compta amb setanta-dues llengües regionals i trosseja l'occità en diferents denominacions

 

 

Identitat, LlenguaIdentitat, Llengua 09.11.2023 05.45 h

 Redacció

 

 

 

 

 

El primer ministre de França i copríncep d\'Andorra, Emmanuel Macron

El primer ministre francès, Emmanuel Macron, ha assegurat a l'acte d'inauguració de la Ciutat Internacional de la Llengua Francesa que l'Estat té un total de setanta-dues llengües regionals, comptant la metròpoli i els territoris d'ultramar. En el cas de l'occità, Macron l'ha mutilat i ha tractat el dialecte propi de cada regió en què es parla com si fos un idioma independent. Després d'apel·lar a la unitat de França, i al seu caràcter "no excloent", malgrat que "ha viscut amb tantes llengües vernacles (patuès)", ha afirmat que el francès "cohabita harmoniosament amb les nostres setanta-dues llengües regionals; el bretó, l'euskera, el català, el cors, els parlars romànics, les llengües canac i les polinèsies".

Entremig d'aquesta enumeració, s'ha referit a l'occità, al que ha dividit en "bearnès, gascó i provençal", atorgant-los l'estatus d'idiomes diferents, tot i que no són més que tres variants dialectals.

Segons explica 'El Jornalet', el lingüista Bernard Cerquiglini va establir l'any 1999 que el nombre total de llengües a França era de

Estudiants alemanys de batxillerat visiten Barcelona i aprenen català

 

 

CULTURA I SOCIETAT

 

 

Per

Ramon Munné

3 de novembre de 2023

 

 

 

 

 

L‘escola Humboldt (https://humboldt-schule.de/) de Wiesbaden ha promogut entre les seves activitats d’aprenentage una estada de dues setmanes de 18 estudiants de batxillerat a Barcelona.

Wiesbaden és la capital de l’estat federal de Hessen, al centre d’Alemanya i molt a prop de la ciutat de Frankfurt. L’escola Humboldt és un reconegut institut privat, fundat el 1958. Entre els seus reclams, assegura completar el batxillerat i poder accedir a la universitat en un any menys que la resta d’instituts. Es tracta, doncs, d’una escola prestigiosa i amb una trajectòria d’èxits que fa que sigui l’escollida per les famílies que aspiren a un ensenyament de molta qualitat.

Els estudiants que són a Barcelona, d’entre 15 i 16 anys, han escollit una llengua romànica com a assignatura opcional, en molts casos el castellà i fins i tot algun d’ells el llatí. En aquesta estada a Barcelona hi han afegit per primer cop

El català perd pes a l’escola de Canet de Mar: El TSJC l’obliga definitivament a fer una segona matèria en castellà

 

 

L'ofensiva contra l'escola en català es materialitza al centre Turó del Drac

 

 

 

Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre, el 9 de desembre de 2021

 

Carme Garau

Dijous, 26 d'octubre de 2023

 

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat definitivament l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir una “matèria principal” en castellà. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen a fer vehicular el castellà, com a mínim, en una assignatura troncal.

Amb aquesta decisió, el tribunal dona la raó parcialment a la família d’una alumna que va exigir més hores de classe en castellà i que va presentar recurs contra el Departament d’Ensenyament per haver-li denegat. Tanmateix, la sentència reconeix que no es pot establir percentatges en l’ús de les llengües pels recents canvis legislatius empresos pel Govern.

El cas d’aquesta escola del Maresme és un dels més sonats i mediàtics, ja que va obrir les portes a més peticions similars i a la imposició judicial del famós 25% de castellà, que comprometia greument el model de l’escola catalana. L’aplicació forçada de percentatges de llengües va generar neguit a la comunitat educativa i una campanya de desprestigi de la immersió lingüística.

El TSJC qüestiona la immersió

Editorial Vicent Partal : Amb els problemes per al català a Europa, es fan evidents les dificultats d’anar per camins de carro

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

La independència és l'única garantia de normalitat, que ens tracten amb normalitat, de ser normals. I el recel de països com Letònia contra el català no fan sinó posar-ho en relleu

 

 

 

José Manuel Albares, ministre espanyol d'Afers Estrangers. (Fotografia de Kiko Huesca)

 

 

Vicent Partal

 

24.10.2023 - 21:40

Actualització: 25.10.2023 - 10:45

 

 

El govern espanyol no aconsegueix de vèncer el recel dels altres estats europeus per a fer del català llengua oficial.

Hi ha un dubte, una qüestió sobre la qual podem discutir, que és si Espanya s’ho creu i si fa prou per aconseguir-ho. El 2013, el primer ministre letó d’aleshores, Vladis Dombrovskis, es va mostrar obert a la independència de Catalunya, i el govern lituà s’hi va referir també amb simpatia. Espanya va reaccionar furiosa, va activar totes les pressions imaginables i va acabar comprant la voluntat dels bàltics a còpia d’enviar avions espanyols a defensar el seu territori de les provocacions russes, avions que encara són allí. Aleshores l’estat espanyol va posar tota la carn que tenia i més al foc. I la veritat és que no sembla que ara faça això mateix.

Siga com siga, hi ha un recel de caràcter intern que, fins a un punt, les podem considerar lògiques. En aquesta Pissarreta explique el problema de la pressió demogràfica dels russòfons, especialment a

Les mirades es fixen en Luxemburg amb poques esperances que s’aprovi l’oficialitat del català

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

Demà es fa una altra sessió del Consell d'Afers Generals, amb l'oficialitat del català, l'èuscar i el gallec novament a l'ordre del dia

 

 

El ministre espanyol José Manuel Albares va vendre com un triomf haver començat el procés d'oficialització, però no hi ha cap data fixada perquè s'aprovi (fotografia: EFE/EPA/Julien Warnand).

 

 

 

Arnau Lleonart   

22.10.2023 - 21:40

Actualització: 23.10.2023 - 00:06

 

 

Representants dels governs dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea es reuniran demà a Luxemburg per assistir a una altra sessió del Consell d’Afers Generals amb l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec novament a l’ordre del dia. La qüestió ja es va tractar ara fa un mes, però abans de la reunió ja es veia clar que no tenia el suport unànime dels governs i es va retirar de la votació per estudiar-ho amb detall i donar respostes als dubtes dels altres executius. Tanmateix, si a l’ordre del dia de la reunió del setembre l’oficialitat apareixia amb la previsió de ser adoptada, a la de demà apareix simplement com a “informe d’evolució”. És a dir, els ministres intercanviaran impressions sobre els avenços fets durant aquest mes, però, si no hi ha cap sorpresa, tornaran a deixar per a més endavant la votació sobre l’oficialitat.

Així maniobra la Generalitat perquè el català sigui oficial a la UE

De fet, a la reunió preparatòria del Consell d’Afers Generals, el conegut com a COREPER II (Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea), es va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Fonts comunitàries apunten que si bé es va anunciar que en la reunió de demà s’exposaran oralment els avanços fets, no hi van dedicar gaire temps i cap dels delegats dels diferents països no hi van intervenir.

En la conferència per a detallar les condicions de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont

El precedent de la llengua que fa més de set anys que espera per ser oficial a la Unió Europea

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La sol·licitud de Xipre de fer oficial el turc, presentada el 2016, encara no ha estat votada al Consell de la UE

 

 

 

 

 

Alexandre Solano   

 

El mes d’agost, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va enviar una carta a la presidència del Consell de la Unió Europea, que ara és exercida pel president espanyol, Pedro Sánchez, per començar el procediment per a fer oficials el català, el gallec i l’èuscar.

La qüestió va ser tractada en la reunió del 19 de setembre i es va decidir d’endarrerir la votació fins a tenir un dictamen jurídic i una anàlisi de l’impacte econòmic i pràctic, sense acordar quan se’n tornaria a parlar. Tot i que la previsió és que sigui aviat, no hi ha un límit temporal i no sempre es compleixen els terminis, atès que algunes sol·licituds d’oficialitat fa temps, anys, que esperen a ser resoltes.

Ara fa set anys, la República de Xipre va sol·licitar que el turc fos oficial a la UE, perquè que és una de les dues llengües oficial de l’estat. L’illa és dividida de facto, amb el nord controlat d’ençà del 1984 per la República Turca de Xipre del Nord, un estat reconegut solament per Turquia, que té uns tres-cents mil habitants, considerats ciutadans de la UE. Això significa que, en realitat, a la República de