CATALUNYA NORD
CRIT
El 2 d’abril de 1700, el rei de França, Lluís XIV, va promulgar un edicte que prohibia oficialment l’ús de la llengua catalana als comtats catalans del nord dels Pirineus que s’havien annexat a França el 1659, el territori que avui anomenem Catalunya del Nord. Aquest edicte s’emmarcava dins la política d’uniformització imperialista lingüística i cultural de l’Estat francès, que buscava imposar el francès com a única llengua d’administració, educació i vida pública.
Les comarques del Rosselló, el Vallespir, la Fenolleda, el Conflent, el Capcir i el nord de la Cerdanya havien estat annexionades a França el 1659 com a conseqüència del Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra dels Segadors entre Castella i Catalunya i a la secular guerra entre la monarquia hispànica i la francesa. Després de l’annexió a França, tanmateix, els catalans nord-pirinencs van seguir lluitant per aconseguir la reintegració del seu territori a la resta del Principat de Catalunya. La revolta armada dels “angelets de la terra”i la conspiració antifrancesa de Vilafranca de Conflent van ser dos intents que no van reeixir de fer tornar les comarques nord-catalanes a la unió amb la resta del país.
Malgrat que el tractat dels Pirineus entre Castella i França garantia el respecte a les institucions i costums locals, en poc temps
l’administració francesa va iniciar un procés de centralització i d’assimilació violenta del territori al sistema francès.L’edicte del 2 d’abril de 1700 establia que el francès seria l’única llengua oficial en els actes administratius, judicials i eclesiàstics. Això significava la prohibició del català en l’ensenyament, en la producció escrita oficial i en qualsevol àmbit de l’administració. Aquesta mesura formava part d’una estratègia més àmplia de francesització de les comarques catalanes del nord dels Pirineus, que incloïa també la supressió de les institucions pròpies i la imposició de les lleis franceses.
Tot i la resistència de la població, que va continuar fent servir la llengua en l’àmbit privat i familiar, la prohibició oficial va accelerar el procés de substitució lingüística. L’escola, sobretot a partir del segle XIX, esdevingué un instrument clau en la imposició del francès, i amb el pas dels segles, la transmissió generacional del català es va anar debilitant, fet que es va començar a produir després de la Segona Guerra Mundial.
Avui dia, la llengua catalana encara es parla a la Catalunya Nord, tot i que en una situació de minorització. Diversos moviments culturals i associacions treballen per la seva preservació i promoció enfront de l’imperialisme francès.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.estat.cat/2-dabril-de-1700-el-rei-de-franca-prohibeix-el-catala-a-la-catalunya-del-nord/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada