Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu
ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap
sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en
realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una
crisi política. De què estic parlant?
Fa una setmana,
llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi
sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin”
Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que
passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.
Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen
el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern
no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del
país volen tocar el dos.
El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals
dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea
metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.
Les dades més recents confirmen que
Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori.
Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més
votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant
Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el
PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria
en un modest 9%.
Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País
constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada»
(comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al
4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el
seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la
Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant
dècades.
El cantautor confessa que l'estratègia de marxar tots a Bèlgica es va
aprovar gairebé per unanimitat, qualificant de «gran cagada» la divisió
final que va portar mig executiu a la presó
La formació de Sílvia Orriols aconseguiria fins a sis regidors a la capital catalana, el mateix que els Comuns
Aliança Catalana podria obtenir molt bons resultats a la ciutat comtal | Europa Press
22/07/2026
per Redacció
Aliança Catalana irrompria amb força a l'Ajuntament de Barcelona si les
eleccions municipals se celebressin ara. La formació presidida per
Sílvia Orriols obtindria entre cinc i sis regidors i un 12,4% dels vots.
Segons una projecció de Metrópoli Abierta, el
resultat situaria Aliança pràcticament empatada amb Barcelona en Comú,
que aconseguiria entre cinc i sis edils amb un 12,6% dels sufragis.
L'entrada de la formació independentista suposaria, a més, un cop dur
per a Junts, que passaria dels 11 regidors obtinguts el 2023 a només
quatre o cinc representants.
Aliança Catalana entraria amb força a l'Ajuntament de Barcelona | E-Noticies
El PSC de Jaume Collboni tornaria a guanyar les eleccions amb entre
11 i 12 regidors i el 23,7% dels vots. ERC pujaria fins a la segona
posició, amb set o vuit edils i un 17,4%, mentre els comuns patirien un
retrocés important respecte als seus nou representants actuals.
Enfonsament de Junts després de ser la força guanyadora en les últimes municipals
L’artista urbà Tvboy ha vist com la seva darrera obra dedicada a
Ferran Torres per la victòria d'Espanya a la final del mundial ha durat
poc més de 24 hores. El mural, pintat aquest dilluns a la plaça Joanic
del barri de Gràcia, ha aparegut aquest dimecres al matí amb pintades
que expressen el desgrat per una imatge del jugador del FC Barcelona
vestit amb els colors de la selecció espanyola.
La imatge original
mostrava el davanter de Foios (Horta Nord) fent un petó a la Copa
del Món amb la samarreta d'Espanya, acompanyat de la frase "Making
History" i les dues estrelles en referència al segon títol mundial. La
signatura de Tvboy completava l’obra. Ara, però,
La Comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament ha resolt aquest
dimarts com a "faltes lleus" els expedients oberts per possible
vulneració del codi de conducta a la diputada i líder d'Aliança
Catalana, Sílvia Orriols, i al portaveu parlamentari de Vox, Joan
Garriga. En canvi, ha desestimat el cas que afectava la també diputada
de Vox Júlia Calvet i l'ha emmarcat dins la llibertat d'expressió. Així
ho ha anunciat el president de la comissió, Antoni Castellà, en
declaracions als mitjans al Parlament, en què ha explicat que s'ha
elevat a la Mesa la "necessitat que traslladi" als partits la
conveniència de reformar el reglament de la cambra, per "analitzar molt
més en profunditat qualsevol afer d'aquest tipus".
La comissió va
obrir un procediment de verificació a Orriols a petició d'ERC, després
que l'alcaldessa de Ripoll acusés la diputada dels republicans Najat
Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per
portar vel. Sobre Garriga hi ha dos expedients oberts: un per penjar
cartells amb la inscripció 'Companys assassí' a les finestres dels seus
despatxos, i un altre per les seves paraules del ple del 8 de maig del
2025 vinculant socialistes i prostitució.
Així, la comissió ha dictaminat que hi ha "faltes lleus" pel que fa a
Orriols i Garriga, atès que s'infringeix l'article setè del codi de
conducta del Parlament. Aquest especifica que els diputats han de
mantenir "en tot moment" una conducta "respectuosa" amb la resta de
parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació per raó de
gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició
social.
Segons fonts parlamentàries, i en el cas d'Orriols, la
diputada no va opinar sobre les religions, sinó que va practicar un
assetjament directe a Driouech. Les mencionades fonts també assenyalen
que, dins l'informe relatiu a la líder d'Aliança Catalana, la comissió
demana a la Mesa del Parlament que informi els grups parlamentaris que,
davant possibles "delictes d'odi", poden recórrer a la Fiscalia.
De
l'expedient de Garriga pels cartells sobre el president Lluís Companys,
les fonts parlamentàries recorden que el material es va penjar durant
un acte institucional. Així, diferencien entre la llibertat d'expressió i
aquest cas, on -en paraules seves- es va alterar el funcionament normal
d'un esdeveniment.
En els últims dies, Gemma Geis havia assegurat que al seu partit, amb sis regidors, se li havia anat "acabant la paciència"
Nura Portella Foto: ACN Barcelona. Dimarts, 14 de juliol de 2026. 09:14 Actualitzat: Dimarts, 14 de juliol de 2026. 14:54 Temps de lectura: 2 minuts
Després de dies a la corda fluixa, el tripartit independentista a l'Ajuntament de Girona,
liderat per Lluc Salellas, de Guanyem, s'ha trencat. Junts ha decidit
abandonar el govern municipal i la seva líder, Gemma Geis, ho va
comunicar ahir, dilluns nit, al batlle, segons avança l'ACN. Amb la
sortida d'aquests sis regidors, el govern municipal queda en minoria, amb 8 regidors de Guanyem i 3 d'Esquerra Republicana,
11 dels 27 que té el ple. Junts ha pres aquesta decisió quan queden deu
mesos per a les eleccions municipals de l'any vinent, en què tant Geis
com Salellas tornaran a encapçalar les candidatures dels seus partits.
Geis, fins ara vicealcaldessa de la ciutat, havia publicat recentment un
article on assegurava que al seu partit se li havia anat "acabant la
paciència" i, en el ple d'aquest dilluns, la possible sortida del govern
es va fer encara més evident. Amb tot, Salellas havia apostat per mantenir el pacte que el va portar a l'alcaldia: a
les eleccions del 2023, va aconseguir els mateixos regidors que l'ara
consellera Sílvia Paneque, com a candidata del PSC, però va quedar segon
en vots. El pacte independentista el va portar a liderar la ciutat.
En una roda de premsa per explicar la seva decisió aquest dimarts, Geis ha atribuït directament la sortida del govern al "personalisme" de l'alcalde Salellas,
i l'ha criticat per haver deixat en "segon lloc" elements que per a
Junts eren prioritaris. Concretament, la fins ara vicealcaldessa ha
parlat del funcionament intern de l'Ajuntament, la moratòria a
determinats comerços de la ciutat o el seu dia a dia. Segons la líder de
Junts a Girona, s'han descuidat les formes per part dels seus companys
de coalició. Amb tot, ha afirmat que Junts farà una "oposició responsable" fins a les eleccions del 23 de maig.
L'enquesta més important que publica la Generalitat torna a confirmar un possible terratrèmol electoral a Catalunya
El PSC tornaria a guanyar, però amb un fort creixement d’Aliança | E-Noticies
per
Redacció
El primer baròmetre de 2026 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixa
un nou tomb en el panorama polític català. Si fa tot just uns mesos
l'organisme dependent de la Generalitat situava Aliança Catalana
empatada tècnicament amb Junts, ara el partit de Sílvia Orriols fa un
pas més i es convertiria en la tercera força del Parlament, amb opcions
fins i tot de disputar el segon lloc a ERC.
Segons l'enquesta, el PSC continuaria sent el
partit més votat amb una forquilla d'entre 36 i 38 diputats, encara que
continua perdent suports respecte als 42 escons obtinguts a les
eleccions de 2024. La segona posició seria per a ERC, que continua
recuperant terreny i arribaria a entre 24 i 26 diputats, davant dels 20
actuals. Tanmateix, qui protagonitza el creixement més gran torna a ser
Aliança Catalana.
Enquesta Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) juliol 2026
L'Estat independent és el model preferit pels catalans, per sobre d'autonomia o part d'una Espanya federal
Assistents a la mobilització convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i
altres entitats independentistes a Barcelona amb motiu de la Diada, el
11 de setembre del 2025 Autor/a: ACN
El Baròmetre d’Opinió Política 1/2026 recull dades actualitzades
sobre la visió de la ciutadania catalana respecte al model de relació
que hauria de tenir Catalunya amb Espanya, així com sobre el seu
posicionament davant la independència i la percepció del paper dels
partits catalans en la defensa dels interessos de la nació.
Model de relació preferit
Segons
l’enquesta, un 36% dels catalans creu que Catalunya hauria de ser un
Estat independent. El 30% prefereix que Catalunya sigui una comunitat
autònoma dins Espanya, mentre que un 22% aposta per un Estat dins d’una
Espanya federal. Només un 7% considera que Catalunya hauria de ser una
regió d’Espanya i un 5% "no sap o no contesta".
Sílvia Orriols torna a protagonitzar una
intervenció contundent al Parlament de Catalunya. En aquesta ocasió, la
presidenta d’Aliança Catalana dirigeix el seu discurs contra la
proposició de llei d’habitatge impulsada per l’esquerra. De fet, l’acusa
de conduir el país cap a un model «més proper a les expropiacions
comunistes que a la tradició jurídica catalana».
En primer lloc, Orriols retreu a
l’esquerra que hagi convertit la política en un exercici purament
ideològic. «L’extrema esquerra s’ha habituat a concebre lleis
ideològiques, de tal manera que ja no cal analitzar ni identificar els
problemes o les causes», afirma. Segons la dirigent, n’hi ha prou «amb
assenyalar arbitràriament els rics, els propietaris, els empresaris, els
promotors o qualsevol que generi riquesa».
A continuació, la líder d’AC responsabilitza aquestes polítiques del
col·lapse del mercat. Denuncia que l’intervencionisme genera
«inseguretat jurídica pels propietaris, que es tradueix en pisos
tancats», i promotors «que no tenen cap incentiu per invertir». Per
tant, sentencia, «vostès no són la solució a la manca d’habitatge,
vostès en són els màxims instigadors».
«Pretenen penalitzar l’èxit en comptes de fomentar-lo»
Actualment és evident que la venda de diaris impresos i revistes està en
caiguda lliure. Concretament, en el cas català s’ha arribat a avaluar
la reducció de la premsa en paper en prop d’un 80 % durant les darreres
dues dècades. Unes dades realment catastròfiques pel sector. Certament
els motius són múltiples i diversos però, en general, se’n solen citar
els següents:
L’inesperat augment del consum digital de la informació, a través
telèfons, mòbils o tauletes, que són uns mitjans més ràpids i immediats
que el paper.
La teòrica gratuïtat d’aquesta font d’informació (en realitat paguem
amb les nostres dades personals), que permet als seus lectors
estalviar-se una despesa recurrent.
Al canvi generacional en la manera de consumir la informació. Les
generacions més joves han crescut totalment immerses dins d’un món
digital de fàcil accés, de manera que no tenen l’hàbit d’adquirir
informació en format físic i prefereixen continguts més àgils i
multimèdia, etc..,
Tanmateix, n’hi ha un del qual se’n parla ben poc: la creixent pèrdua de
qualitat i independència dels mitjans d’informació tradicional. Aquests
ja fa anys que van passar a basar bona part del seu negoci editorial en
l’obtenció de subvencions públiques i en la publicació de propaganda
institucional. Sens dubte un mitjà ràpid per a cobrir les seves ingents
despeses, però problemàtic, atès que en limita de manera exponencial la
llibertat d’expressió. Alhora, aquesta dependència no ha fet més que
El mandat de Schrödinger tant a Catalunya com a Espanya
Comuns a Catalunya | E-Noticies
per
Redacció
En l'última sessió parlamentària, els Comuns van criticar el pèssim
estat del servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta crítica podria ser
compartida per una gran part de la societat catalana, i tindria sentit
si no fos perquè formen part del govern central. I és aquest govern
central l'encarregat de gestionar el sistema de rodalies català.
La Moncloa utilitza el bloqueig del Congrés com a coartada perfecta per
retenir la clau de la caixa catalana i estalviar-se el conflicte
territorial que faria esclatar la legislatura.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa
Data de publicació: dijous 13 de març del 2025, 10:59
Localització: Madrid
Autor: Roger Pi de Cabanyes
El Govern sol·licita informació a l'empresa de l'operari per elaborar un
informe, però defensa que els plecs de contractació "determinen
perfectament les diferents restriccions"
La consellera Paneque i la consellera Parlon al Centre de Comandament de la Bisbal d'Empordà / ACN
Diferents grups parlamentaris han demanat explicacions al Govern
per aclarir les circumstàncies de l’incendi de la Bisbal de l’Empordà
(Baix Empordà), que va cremar més de 2.000 hectàrees de l’espai
natural protegit de les Gavarres. Grups com Junts per Catalunya, Vox o
la CUP volen conèixer els detalls de l’origen de l’incendi, provocat
per un operari mentre treballava amb una radial a peu de carretera per a
una empresa subcontractada pel Departament de Territori tot i
que aquestes tasques estan suspeses quan hi ha un perill d’incendi molt
alt. L’home, que va ser detingut aquest divendres i va passar 48 hores
abans de passar a disposició judicial, està investigat en una causa per
incendi forestal. En aquest sentit, vol que el Govern aclareixi, entre
altres qüestions, si Territori havia comunicat les restriccions
derivades del risc d’incendi.
Junts per Catalunya ha registrat aquest dimarts una sol·licitud de
compareixença de la consellera de Territori, Habitatge i Transició
Ecològica, Sílvia Paneque, al Parlament de Catalunya perquè doni
explicacions sobre l’incendi de la Bisbal d’Empordà. En roda de premsa
al Parlament, el portaveu juntaire, Salvador Vergés, ha reclamat al Govern que aclareixi
Aliança Catalana de Barcelona ha informat que ha presentat davant del
Departament de Consum de la Generalitat de Catalunya més de 2.000
denúncies contra establiments comercials del Cap i Casal de Catalunya
que, segons el partit, incompleixen la normativa lingüística perquè no
retolen en català.
Des d'Aliança Catalana plantem cara! Hem denunciat més de 2.000 locals a Barcelona per no retolar en català. Davant la inacció còmplice de la Generalitat, que ni inspecciona ni sanciona, no ens aturarem: continuarem denunciant fins a fer complir la llei. Salvem el català! pic.twitter.com/GgCyHnC3zr
— Aliança Catalana Barcelona (@Barcelona_ACat) July 6, 2026
La formació nacionalista, el cap de llista de la qual a les eleccions municipals a Barcelona és Jordi Aragonès,
afirma que aquestes denúncies s’han presentat amb l’objectiu
Ja he parlat d’aquesta qüestió altres vegades
però ara que ha arribat l’estiu hi vull insistir. Ha arribat l’hora de
d’escoltar la veu profunda de la nostra pròpia terra. Aquest estiu, en
comptes de dispersar-nos per horitzons estranys, fem de les vacances un
pelegrinatge sagrat cap al cor mateix de la nostra pàtria. Recorrem
Catalunya no com a turistes, sinó com a fills que tornen a la casa
ancestral per retrobar l’esperit etern dels nostres avantpassats.
La nostra terra no és un territori on fer selfies: és un ésser
viu, curull de la memòria dels nostres ancestres. En cada muntanya, en
cada riu, en cada pedra mil·lenària batega l’ànima d’un poble que va
néixer lliure i que ha lluitat amb grandesa per mantenir-se català. Dels
antics comtes que van bastir una nació sobirana als confins de la
Mediterrània, passant pels herois que van defensar les nostres
llibertats contra tots els castellans i els francesos, fins als màrtirs
moderns que han patit presó i exili per defensar la nostra identitat.
Aquest és el nostre llinatge. Aquesta és la nostra sang.
Pugeu a Montserrat com qui puja al Sinaí particular de la nació: allà,
sota la mirada serena de la Moreneta, Patrona de Catalunya, sentireu com
l’ànima se us eixampla i es reconeix en la muntanya sagrada. Camineu
per les muralles de Girona, on encara ressonen les pregàries i els crits
de resistència dels catalans medievals que van vèncer els francesos
mercès al miracle de sant Narcís. Contempleu el Canigó, avui sota
ocupació francesa, cantat per Verdaguer, bressol dels nostres orígens
nacionals, trepitgeu el monestir de Sant Martí del Canigó, musicat per
Pau Casals en una immortal sardana. Endinseu-vos en els boscos i els
cims dels Pirineus, on els nostres avantpassats van guardar la llengua,
les costums i la llibertat com un tresor sagrat. Recorreu pobles com
Besalú, Pals o Siurana, joies d’una arquitectura que parla de fe, de
coratge i de bellesa catalanes. Visiteu Mallorca, Menorca, Eivissa i
L’esquerra catalana ha convertit la pressió fiscal en una qüestió
ideològica. Qualsevol nou impost, qualsevol augment de la recaptació i
qualsevol càrrega addicional sobre famílies i empreses és presentat
automàticament com un exercici de justícia social. Però la realitat és
molt menys noble: darrere d’aquest discurs s’amaga un model que castiga
l’esforç, penalitza l’estalvi i condemna els catalans a un empobriment
progressiu. I tot per finançar amb els diners dels catalans
l’establiment a Catalunya de centenars de milers d’estrangers que
contribuïran a la descatalanització accelerada del país.
Durant anys, els partits de l’esquerra catalana han donat suport o han
impulsat algunes de les figures fiscals més gravoses de l’Estat
espanyol, mentre repetien el mantra que «pagaran els rics». La realitat,
però, és que els grans patrimonis disposen de mecanismes, assessors i
estructures societàries per reduir l’impacte fiscal. Qui acaba passant
per caixa és el metge, el petit empresari, l’autònom, el comerciant o el
treballador que ha aconseguit estalviar després de dècades d’esforç.
L’impost de successions és probablement el millor exemple d’aquesta
hipocresia fiscal. L’esquerra el presenta com una eina de redistribució,
però en la pràctica és un impost sobre l’estalvi, la previsió i la
El Departament obre les votacions per decidir si es manté el nom actual o
es canvia per "Pirineus Catalans" o "Pirineus Mediterranis"
Joan Puig
Dilluns 22 de Juny 2026
Aquest dilluns s’ha posat en marxa una il·lusionant consulta popular que
permetrà als ciutadans de la Catalunya del Nord decidir el nom oficial
del seu territori. El procés participatiu, impulsat pel Departament dels
Pirineus Orientals, s’allargarà fins al 15 d’agost i ofereix tres
opcions de futur: mantenir la denominació actual o evolucionar cap a
“Pirineus Catalans” o “Pirineus Mediterranis”.
Aquesta votació obre un ventall de noves oportunitats per a la regió.
L’opció de “Pirineus Catalans” respon a la voluntat de reconèixer i
enriquir la identitat cultural autòctona, mentre que la proposta de
“Pirineus Mediterranis” es presenta com un gran impuls per al sector
turístic i econòmic local.
La corrupció dels mitjans de comunicació i els polítics catalans
sobresurt en dos camps. Un és el silenci, la censura que apliquen per no
informar dels casos de robatoris flagrants, de fraus i estafes
sistemàtiques perpetrats per tots els partits de la partitocràcia.
Especialment, Esquerra Republicana. El partit que presumia de no tenir
ni un sol cas de corrupció és, en realitat, un pou de lladrocini i
bandidatge que viu de parasitar l'administració pública. Els
periodistes, molts d'ells, militants o endollats del partit, cobren per
amagar la informació o per mentir directament.
L'altre camp del silenci d'aquests
mitjans és la seva indigència mental, que els porta a seguir a ulls
clucs el pensament únic woke a favor de la invasió i la conquesta
islàmiques d'Europa. Tots hi estan d'acord (i per això
Encara ressonen les polèmiques paraules de la regidora de Seguretat sobre l'augment dels robatoris
La regidora de Seguretat a Vic, Bet Franquesa | YouTube
per
Redacció
La detenció de dos perillosos delinqüents amb antecedents a Vic ha
acabat amb cinc agents ferits, un d'ells de gravetat. La situació es va
descontrolar quan dos agents de paisà van procedir a la detenció i van
haver de demanar reforços. Es tracta de dos germans de 20 i 21 anys de
nacionalitat marroquina, amb antecedents per robatori amb força en
domicilis i un d'ells amb una ordre de detenció.
Segons el relat dels fets ofert per El Caso, els delinqüents van
intentar apoderar-se de l'arma reglamentària d'un dels agents i el van
amenaçar de gravetat a ell i a la seva família. Van caldre diversos
agents per reduir-los. Una agent va patir contusions i una lesió
cervical, i tres agents van patir múltiples cops en braços, cames i
genolls. La pitjor part se la va endur un agent que va rebre un tall al
braç que va requerir disset punts de sutura, tot i que és fora de
perill.
Agents dels Mossos en una imatge d'arxiu | Mossos d'Esquadra
Aquest cas ha posat de manifest la perillositat a la qual s'enfronten
habitualment els agents de l'autoritat. Però també
