Paral·lel 41, CUP 155

 

OPINIÓ 

                                                                              

 

 

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 21 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 Té certa gràcia que els espanyols —els quals, cal reconèixer-ho, són una penya extraordinàriament catxonda— ara ja puguin vantar-se de promoure el retorn de Carles Puigdemont al país, tot just quan l’auge d’Aliança Catalana està a punt de cruspir-se Junts per Catalunya (ja veus quines casualitats té la vida!) i, al seu torn, també quan algunes vedets del món d’ahir frisen obertament per matar el 130 amb l’excusa de reflotar Convergència i així cercar la unitat perduda del catalanisme. Ara que tothom s’atreveix a penjar llufes a Puigdemont amb escrits que, per simple valentia, calia disparar l’any 2017 (així feia nostre estimat bufó, Manel Vidal, que debutava articulísticament fa pocs dies escarnint la petitesa de mires del Molt Honorable), és precisament quan resulta més necessari protegir l’escassa legitimitat d’un polític a qui molts volen rebre a casa només per acabar d’enterrar-lo sense pietat.

Això explica l’entusiasme amb el qual les elits mediàtiques del país han promogut la irrupció de guinguetes com ara la fundació Paral·lel 41, una pensada de l’antiga consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que va presentar-se fa ben poc a la Pedrera sota l’agònica mirada del president Pujol (a saber, aquell polític que la majoria dels convergents tractaven d’empestat fins fa quatre dies mal comptats). A servidor li encanten aquest tipus de propostes, car no hi ha res més risible que veure un

La inseguretat a Catalunya ja és insuportable: un menor apunyala una dona quan anava a la feina

 

INSEGURETAT 

 

 

Una infermera va rebre una desena de ganivetades durant un intent de robatori a Badalona

 

 

La criminalitat està fent estralls a les ciutats catalanes |  Mossos d'Esquadra, @mossos, X

 

 

21/09/2026 05:30:00h

per E-Notícies

 

 

La successió d'episodis violents torna a situar la seguretat al centre del debat a Catalunya. L'últim cas s'ha produït aquest diumenge a Badalona, on una infermera ha resultat ferida amb arma blanca quan es dirigia al seu lloc de treball. La situació s'està fent ja insuportable per a aquells que estan farts de treballar, pagar impostos i veure com no poden ni sortir al carrer tranquils.

Els fets van ocórrer cap a les set del matí al barri de Sant Antoni de Llefià. La víctima caminava cap a l'Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet quan va ser abordada per un jove que pretenia robar-li. L'atacant hauria arribat a clavar-li al voltant d'una desena de ganivetades en diferents parts del cos.

 

Imatge de l'escenari del crim recent a Manresa |  EFE

 

 

Els crits de la dona van alertar diverses persones que van acudir en la seva ajuda. L'agressor va aconseguir escapar i els Mossos d'Esquadra han obert una investigació. La infermera va ser atesa en el mateix centre sanitari en què treballa i evoluciona favorablement.

De Badalona a l'assassinat de Carles Vilajosana

La família Maragall assegura que ERC no se'ls ha disculpat pels cartells difamatoris sobre l'Alzheimer

 

 

PSC

 

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", assegura Cristina Maragall

 

Cartells despectius sobre l'alzheimer de Pasqual Maragall a una seu d'ERC a Barcelona, el 9 de març del 2023 Autor/a: ERC Barcelona

 

 

Cristina Maragall, filla de Pasqual Maragall, ha denunciat a Betevé que ningú d’ERC s’ha posat en contacte amb la família per demanar perdó de manera directa pel cas dels cartells ofensius contra el seu pare i el seu oncle Ernest Maragall. "Ni com a família ni com a fundació" –Cristina presideix la Fundació Pasqual Maragall–.

Ho ha explicat al programa 'Bon dia, Barcelona' de la televisió municipal de Barcelona, només dos dies després que ERC tanqués finalment, més de dos anys després, la investigació interna sobre l’escàndol. El partit va demanar perdó públicament davant del consell nacional, però la filla de l’expresident considera que aquest gest no és suficient.

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", ha dit Cristina Maragall. Ha reclamat una disculpa "més sincera i adequada", especialment dirigida a les famílies afectades per l’Alzheimer.

Un atac de falsa bandera des de dins del partit

Falsos policies rapten un home al mig de l'AP-7, a Vilanova del Vallès, a plena llum del dia

 

 

 

 

Guillem RS
Barcelona
20/09/2026 21:11
3 minuts

 

Cinc homes encaputxats, vestits de negre i amb armilles amb la paraula “policia” escrita a l’esquena han interceptat aquest dissabte al vespre un vehicle a l’AP-7, a l’altura de Vilanova del Vallès, i s'han endut per la força un dels ocupants. L’escena, a plena llum del dia i davant de diversos conductors, ha quedat enregistrada en vídeo i les imatges han corregut com la pólvora per les xarxes socials. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir què hi ha darrere d’aquest assalt, que, segons ha pogut saber ElCaso.cat, tot apunta que està relacionat amb el món de les drogues.

 

  

Els fets van passar aquest dissabte, 19 de setembre, cap a dos quarts de vuit del vespre. Segons les primeres informacions, els cinc individus, que van simular ser agents de la Policia Nacional, van aconseguir aturar el vehicle de la víctima a l’autopista. Anaven amb la cara tapada, armilles identificatives i, segons les imatges difoses, alguns d’ells semblaven anar armats. Els atacants van treure violentament un home de l’interior del cotxe. La víctima, que apareix a les imatges amb la cara ensangonada i mig despullada, va ser arrossegada per l’asfalt mentre els falsos policies l’introduïen en un altre vehicle. Diversos conductors que circulaven per l’AP-7 van presenciar els fets i van alertar el 112, desconcertats perquè, tot i la indumentària policial dels assaltants, la manera d’actuar els havia fet sospitar que no es tractava d’una intervenció policial real.

Havia sortit feia poc de la presó

Clam davant l'actitud de David Cid i el diputat de la CUP en el debat de TVE: 'No tenen projecte' (Videos)

 

EXTREMA ESQUERRA

 

El moderador Lluís Falgàs els va haver de cridar a l'ordre en més d'una ocasió per les seves interrupcions i faltes de respecte

 

 

David Cid i Dani Cornellà van tenir una actitud qüestionable durant el debat |  E-Noticies

 

 

 

 

El debat de portaveus organitzat aquest dijous per RTVE Catalunya va deixar nombrosos enfrontaments entre els representants dels vuit partits del Parlament. Tanmateix, bona part de les reaccions a les xarxes es van centrar en l'actitud del portaveu dels Comuns, David Cid, i del diputat de la CUP Dani Cornellà, especialment durant els seus enfrontaments amb la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.

L'especial d'Aquí parlem, moderat per Lluís Falgàs, va reunir Elena Díaz (PSC), Salvador Vergés (Junts), Ester Capella (ERC), Lorena Roldán (PP), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Sílvia Orriols (Aliança). Durant una hora i mitja van abordar qüestions com educació, finançament, habitatge, immigració i seguretat.

 

El moderador Lluís Falgàs cridant a l'ordre David Cid i Dani Cornellà |  TVE

 

 

El programa va anar pujant de to a mesura que avançaven els blocs. Falgàs va haver de cridar l'atenció diverses vegades a David Cid per interrompre. Els enfrontaments van ser especialment intensos quan la discussió va arribar a assumptes com l'habitatge o la immigració.

‘No tenen rumb, ni tenen projecte’

Un dels xocs més destacats va enfrontar Cid amb Orriols. El dirigent dels Comuns va acusar la líder d'Aliança Catalana de fer-se “arrumacos” amb els diputats de Vox, una cosa que va ser molt criticada a les xarxes pel masclisme que destil·len les seves paraules. La mateixa Orriols va respondre que “els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per a aquest país”.

Les imatges de l'enfrontament van córrer ràpidament per X. Un dels vídeos aportats acumula més de 19 milions de visualitzacions, mentre que una altra publicació amb la resposta d'Orriols superava els 11 milions. Les xifres mostren l'enorme recorregut que va assolir l'episodi en les hores posteriors al programa.

 

 

Sílvia @orriolsderipoll respon a @ciddavid:

«Els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per aquest país…Perquè una mentida es repeteixi mil vegades no passa a ser veritat».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/1WqiYVtbmg

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

Les reaccions recollides en les publicacions van ser majoritàriament crítiques amb David Cid. Alguns usuaris li van retreure la seva actitud i altres van qualificar el seu comportament de “mal educat” o “irrespectuós”. El politòleg Magí Hildebrandt, pròxim a Aliança Catalana segons el seu propi perfil, va parlar directament d'un “ridícul espantós” de Cid i va elogiar la paciència d'Orriols.

Sílvia @orriolsderipoll respon a @danicornella sobre la seva activitat parlamentària: «Venir aquí i anar al bar a fer el cafè no significa treballar».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/zcChnpBSLo

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

 

També el filòsof i escriptor Toni Ros va carregar contra Cid i Cornellà en una publicació a X. Ros va utilitzar termes molt durs contra tots dos representants i va considerar “masclistes” algunes de les seves intervencions contra Orriols. Altres comentaris critiquen David Cid per les interrupcions constants i les faltes de respecte. Hi ha qui ja veu els Comuns fora del Parlament en les pròximes eleccions.

Cornellà també desferma crítiques

Dani Cornellà tampoc va quedar al marge de la polèmica. El diputat de la CUP va recriminar a Orriols la seva activitat parlamentària afirmant que “per legislar cal venir al Parlament”. La dirigent d'Aliança Catalana va respondre que “venir aquí i anar al bar a prendre cafè no vol dir treballar”. Aquest ha estat un dels talls més comentats a les xarxes, criticant també l'actitud del portaveu cupaire.

Franc Massaneda va respondre públicament a Cornellà i va qüestionar la seva trajectòria professional anterior a la seva arribada a la política. Altres usuaris van criticar el to emprat durant l'enfrontament. “És evident que quan has d'interrompre constantment i no deixar parlar l'altre és que no tens arguments ni raó”, planteja un dels comentaris.

 

 

 

Té collons que en @danicornella parli de "esforç" i pretengui arbitrar sobre qui treballa de valent i qui no. Pregunteu a qualsevol empresa o institució que hagi hagut d'interaccionar amb ell quan era regidor a Celrà. Pregunteu a qualsevol que ha patit el seu gandulerisme quan… https://t.co/YZfvwYhIA5

— Franc Massaneda (@DMassaneda) September 17, 2026

 

El periodista Rubén Novoa va resumir la seva valoració assegurant que “David Cid i Dani Cornellà no perdran un debat d'idees” sinó, al seu parer, “el judici moral de l'espectador que encara espera d'un diputat que deixi parlar l'altre”. Novoa va qualificar posteriorment el debat de “vergonya”, encara que també va dirigir les seves crítiques al conjunt de l'enfrontament i no al moderador.

Més enllà de la controvèrsia, el programa sí que va permetre visualitzar diferències polítiques concretes. Cid va reclamar reduir les ràtios, climatitzar les aules i accelerar les mesures educatives, mentre que la CUP va exigir elevar la inversió i negociar prèviament amb els sindicats. En habitatge, els Comuns van defensar la regulació dels lloguers i Cornellà va plantejar, entre altres mesures, prohibir els pisos turístics.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/clamor-davant-lactitud-david-cid-diputat-cup-debat-tve-no-tenen-projecte 

 

José Montilla trenca el cordó sanitari i agita el debat sobre la immigració

L'expresident rebutja excloure Vox i Aliança Catalana del debat educatiu i sosté que «estigmatitzar» serveix de poc

 

 

osé Montilla ha agitat el debat sobre el cordó sanitari a Catalunya |  Europa Press

 

17/09/2026 12:50:00h

 

per Redacció

 

 José Montilla es desmarca de l'estratègia d'aïllament de Vox i Aliança Catalana. L'expresident de la Generalitat i ex primer secretari del PSC ha defensat que ambdues formacions puguin participar en el debat sobre el futur de l'educació catalana impulsat per Salvador Illa, encara que ha deixat clar que no creu que treballin per assolir un gran acord.

Les paraules de Montilla arriben després dels dubtes dins del mateix Govern sobre quin paper havien de tenir ambdues formacions. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, havia assenyalat inicialment que no estava en la fulla de ruta comptar amb Vox i Aliança Catalana en les converses de fons, encara que posteriorment la portaveu Sílvia Paneque va aclarir que serien convocats juntament amb la resta de grups parlamentaris. L'Executiu manté, en qualsevol cas, que prioritzarà els acords amb la resta de forces.

 

Hi ha un debat sobre com actuar davant de partits com Aliança Catalana |  Europa Press

 

 

Montilla ha anat un pas més enllà en qüestionar directament la utilitat d'excloure'ls. "Que volen donar la seva opinió, doncs que puguin donar la seva opinió. Estigmatitzar segurament tampoc serveix de gran cosa", va afirmar aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio.

L'expresident socialista va donar suport, al mateix temps, a la iniciativa d'Illa per intentar assolir un ampli acord educatiu. Al seu parer, el president de la Generalitat ha plantejat «de manera molt correcta» l'obertura d'aquest debat i ara correspon als partits fer un esforç per entendre's.

"Estem en un context molt complicat i pot ser que es compliqui més", va advertir Montilla, que va demanar mirar més enllà del curt termini i pensar "una mica més en el país i en les coses que podem fer junts encara". Les seves paraules arriben en un moment en què el creixement electoral de Vox i, especialment, d'Aliança Catalana ha situat la relació amb aquestes formacions al centre del debat polític català.

'La immigració genera problemes'

GREU | El retard de Madrid en la condonació del FLA ha costat 2.300 milions d’euros en interessos als territoris dels Països Catalans

 

 

El bloqueig legislatiu de la quitança obliga Catalunya, el País Valencià i les Illes a pagar un sobrecost multimilionari per un deute que ja hauria d’estar extingit

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, saluda al líder d'ERC, Oriol Junqueras, a les portes del palau de la Moncloa aquest dijous Data de publicació: dijous 08 de gener del 2026, 11:23 Localització: Madrid Autor: Javier Barbancho

 

 

Joan Puig

17/09/2026 - 12:57 h.  

 

Acabarà la legislatura i no tindrem condonació del deuta

 

El retard crònic en la tramitació parlamentària a Madrid per aprovar la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ha obert un forat fiscal de dimensions majúscules a les finances de l’arc mediterrani. Segons les estimacions derivades dels tipus d’interès aplicats per l’Estat, Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears han hagut de pagar més de 2.300 milions d’euros només en interessos des que es va obrir la porta a la quitança el novembre de 2023.

Aquesta sagnia multimilionària és el resultat directe d’haver mantingut vius en els balanços autonòmics uns blocs de deute pendents de cancel·lació que sumen més d’30.000 milions d’euros. En lloc d’haver-se eliminat de forma immediata, el text legal ha patit un calvari de demores polítiques a les Corts Generals, allargant el procés durant gairebé tres anys en un context de tipus d’interès especialment elevats pel Banc Central Europeu (BCE).

Catalunya i el País Valencià, els més castigats

El Consell de la República aparta un dels seus dirigents per haver donat suport públicament a Sílvia Orriols

 

 

POLÍTICA 

 

Àlex Fenoll denuncia el 'assenyalament' patit per donar suport a Aliança Catalana i reivindica el dret a 'pensar diferent'

 

 

Àlex Fenoll ha donat la seva versió del que ha passat al seu compte de X |  E-Noticies

 

 

 

17/09/2026 09:10:00h

per Redacció

 

El Consell de la República ha decidit apartar Àlex Fenoll i Cruells del seu Govern després dels seus posicionaments públics favorables a Aliança Catalana. La institució independentista considera que les seves manifestacions són incompatibles amb els compromisos que va assumir quan va acceptar formar part de la seva direcció.

 

Álex Fenol posa amb el Gobierno del Consell de la República durant la Diada |  Consell de la República

 

 

La decisió arriba després que Fenoll expressés a les xarxes socials opinions favorables al partit liderat per Sílvia Orriols. L'empresari també s'havia mostrat molt crític amb ERC i Junts i havia presentat Aliança Catalana com una alternativa dins l'espai independentista.

El Consell ha explicat oficialment que els seus dirigents han d'exercir les seves responsabilitats "amb independència de qualsevol sigla política". Segons les normes assumides pels seus membres, aquests també es comprometen a no fer posicionaments públics a favor de partits o formacions polítiques mentre formin part del seu Govern.

El Consell apel·la a les seves normes internes

L'organització assegura que respecta plenament la llibertat d'expressió i les opinions personals dels seus membres. Tanmateix, sosté que ocupar una responsabilitat dins la seva estructura implica preservar els "valors, els principis i la imatge de la institució".

El detonant hauria estat l'activitat recent de Fenoll a les xarxes socials. Segons El Nacional, el dirigent va avalar una publicació sobre els resultats d'Alternativa per Alemanya (AfD) i, en aquest context, va defensar que Aliança Catalana demostrava ser un partit "més adult" que altres forces independentistes.

El Consell no va detallar en el seu comunicat quina publicació concreta havia motivat la decisió. Es va limitar a assenyalar que el posicionament públic de Fenoll contravenia els seus compromisos i s'allunyava dels valors defensats per l'organització, motiu pel qual donava per acabades les seves responsabilitats.

Fenoll denuncia un 'assenyalament'

Joan Carretero, ex conseller d'ERC i fundador de Reagrupament, anuncia el seu suport a Aliança Catalana

 

 

Aliança Catalana s'imposa al terror violent: Res provoca més terror que la dècada ignominiosa de traïció que han provocat els qui ara bramen contra el nou independentisme 

 

 

dissabte, de setembre 12, 2026 

 

 

El creixement i rejoveniment dels assistents a les manifestacions independentistes de la Diada han demostrat que el moviment d'alliberament nacional s'està reforçant. A Amposta unes 2.000 persones, a Girona 11.000 i a Barcelona 45.000 van marxar pels carrers reclamant un sol punt: Independència. Malauradament part dels organitzadors, en concret la titella d'ERC, Òmnium Cultural, van voler manipular la demanda popular imposant un discurs xenòfil de vol gallinaci: "si deixem de ser una societat d'acollida, perdem la nostra raó de ser", va dir. A més va voler imposar un independentisme excloent només per a xenòfils d'esquerres, les esquerres que han ensorrat Catalunya les dues darreres dècades. L'independentisme només avançarà si és transversal, no excloent, sense imposar cap ideologia, com qualsevol nació del món on hi ha persones de múltiples opinions. Lluny queden els temps del comunisme amb un partit únic, un pensament únic i un règim de terror. Se'n diu Democràcia.

Enfront dels excloents que volen una Catalunya woke enguany s'ha consolidat un independentisme transversal, en defensa de la identitat catalana, sense etiquetes, contra l'espoli fiscal, en defensa de la

La guerra del Sistema contra Orriols: la maquinària de la mentida

 

 

CRIT

 

 

 

 

 15 de setembre de 2026

Per Josep Bellpuig

 

Hi ha una forma especialment perversa de combatre un adversari polític: no demostrar que s’equivoca, sinó aconseguir que els ciutadans creguin que ha dit una cosa que mai no ha dit. És una tècnica tan antiga com la propaganda, però avui disposa d’una eina extraordinàriament poderosa: la capacitat dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials per convertir en poques hores una acusació partidista en una suposada veritat que acaba circulant com si hagués estat acreditada. Això és exactament el que ha passat amb Ramon Cotarelo després del seu discurs de l’Onze de Setembre al monestir de Ripoll. I el cas és prou greu com perquè s’hagi pogut constatar que, quan determinats interessos polítics se senten amenaçats, sembla que qualsevol arma pot acabar essent considerada legítima, fins i tot la mentida.

Comencem pel principi, perquè en aquesta qüestió els fets són importants. Ramon Cotarelo no va dir que calgués recuperar el servei militar obligatori per lluitar contra l’islam. No va formular aquesta proposta. No va demanar que es recuperés la mili per enviar els joves europeus a combatre musulmans. El que va dir és una altra cosa: que feia tres generacions que Europa vivia en pau i que aquesta situació havia fet que,

El Tribunal de Comptes allarga el període per aplicar l’amnistia i reinterpreta el TJUE

 

INJUSTICIA ESPANYOLA

 

 

L'entitat aplica la interpretació "restrictiva" de la resolució europea

 

 

La Santa Inquisició

 

Quico Sallés

15-09-2026

 

Després que fa menys d’una setmana s’anunciés que el Tribunal de Comptes reculava i aplicava la llei d’amnistia, una nova resolució de l’entitat refreda les expectatives. En una interlocutòria de 24 pàgines a la qual ha tingut accés El Món, el tribunal ha decidit tombar tots els recursos de reposició contra la resolució que obria un nou termini de deu dies a les parts per valorar l’efecte de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei d’amnistia. 

El tribunal justifica la seva decisió arran del fet que les associacions que van instar el procediment, com Societat Civil Catalana, han plantejat al·legacions sobre la sentència del TJUE i sobre com afecta el cas. De fet, la resolució de la justícia europea era precisament per resoldre les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes. En tot cas, ara l’ens administratiu de responsabilitat comptable tomba els recursos de reposició interposats pels afectats del procés. Uns recursos que comptaven amb el suport del ministeri fiscal. A més, els magistrats s’agafen a una interpretació “restrictiva” de la sentència del TJUE per justificar la demora. 

 

Part dispositiva de la sentència del Tribunal de Comptes/QS

 

 

 

Dret de les parts i reinterpretació

L’Spotify Camp Nou serà la seu de la final de la Champions League del 2029

 

 

CHAMPIONS - BARÇA

 

 

Una imatge recent de l’estadi del Barça UEFA.

 

 

Barcelona - 15 setembre 2026 12.01 h 

Joel Sebastian - Barcelona

 

El comitè executiu de la UEFA ha designat l’Spotify Camp Nou com la seu de la final de la Champions League del 2029. L’instal·lació, que estarà ja acabada i tindrà capacitat per a 105.000 espectadors acollirà el partit més important de la màxima competició continental, un desig que diferents estaments del club, encapçalats pel president del Barça, Joan Laporta, havien transmès en diverses declaracions als mitjans de comunicació.

Serà el 2029 quan l’Spotify Camp Nou es podrà mostrar al món en la seva plenitud, ja acabat amb la tercera graderia, les llotges VIP i la coberta, una instal·lació d’alta complexitat que obligarà a l’equip de Hansi Flick ha traslladar-se de nou a Montjuïc en l’inici del curs 2027/28.

L’estadi del Barça s’ha imposat al mític Wembley de Londres, i és que, l’alta capacitat d’espectadors del camp i la remodelació recent del recinte han fet decantar la balança a la UEFA, que també

Orriols frega els 30 escons i el PSC perdria 11 diputats segons una nova enquesta

 

Illa perdria la majoria progressista, i PP i Vox sumarien 28 diputats segons el sondeig de Sigma Dos 

( A les properes eleccions AC deuria demanar observadors internacional per   evitar frau electoral )  

 

 

 

 11/09/2026 10:55:00h

per Redacció 

 

La política catalana torna a moure's i ho fa en una direcció que podria alterar per complet els equilibris actuals del Parlament. Una nova enquesta de Sigma Dos per a El Mundo confirma el fort creixement d'Aliança Catalana i dibuixa, al mateix temps, un important desgast del PSC de Salvador Illa.

Els socialistes continuarien sent la primera força si avui se celebressin eleccions autonòmiques. Però perdrien bona part de l'avantatge aconseguida al maig de 2024: el PSC obtindria el 23,3% dels vots i es quedaria amb 31 diputats, onze menys que els 42 aconseguits en les últimes eleccions catalanes.

 

Sílvia Orriols amenaça la majoria progressista |  Europa Press

 

 

El gran terratrèmol es produiria immediatament darrere. Aliança Catalana assoliria el 16,7% dels vots i aconseguiria 26 escons, segons l'estimació. La formació liderada per Sílvia Orriols multiplicaria així per tretze els dos diputats que va obtenir el 2024 i es convertiria en la segona força del Parlament. A més, l'enquesta assenyala ja Sílvia Orriols com la líder millor valorada a Catalunya.

Orriols transforma el mapa polític català

Ripoll vesteix la Diada de país amb Ramon Cotarelo, Sílvia Orriols i la força de la cultura popula

 

La commemoració de l’Onze de Setembre reuneix l’acte institucional, les ofrenes a la tomba del comte Guifré, els gegants, les sardanes i un dinar popular

 

 

 

 El Ripollès  -  11/09/2026  -  16:07

 

Ripoll ha commemorat aquest divendres, 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya amb una jornada que ha combinat els actes institucionals amb la cultura, la tradició i la participació popular.

El monestir de Santa Maria de Ripoll ha acollit al matí l’acte institucional, presidit per la simbòlica tomba del comte Guifré. La commemoració ha inclòs la glossa del politòleg i escriptor Ramon Cotarelo, les ofrenes d’institucions, entitats i associacions, l’acompanyament musical d’Abril Lorenzo i el parlament de cloenda de la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols.

L’acte, conduït pel periodista Agustí Mas, ha convertit un dels espais més emblemàtics de la història de Catalunya en l’epicentre de la commemoració de l’Onze de Setembre a la capital del Ripollès.

Orriols reivindica la resistència de la nació catalana

A Aliança Catalana li fan la campanya de franc

 

OPINIÓ

 

A Catalunya, extrema dreta ha estat sempre el terme per referir-se als ultres espanyols, als fatxes espanyols, que del franquisme ençà han estat i són molt nombrosos. L’extrema dreta, o la ultradreta que pel cas ve a ser el mateix, és, doncs, això. Aliança Catalana no entra dintre d’aquests paràmetres i no se la pot definir, per tant, com una força d’extrema dreta. En tot cas, es podria dir que és un partit ultraconservador.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

 

Els partits tradicionals fa temps que han enfocat tot el seu discurs, tota la seva activitat, en definitiva tota la seva raó de ser a, en diuen ells, combatre l’extrema dreta. Parlin del que parlin, l’extrema dreta acaba sent sempre la culpable de tots els mals i l’espantall que amenaça l’esdevenidor. Durant un cert període l’estratagema els va funcionar i els electors els votaven a ells com a mal menor per evitar, certament, que arribés l’extrema dreta. La butlla, però, se’ls ha acabat i ara fer por amb l’excusa de l’extrema dreta ja no els funciona. Al contrari, se’ls ha girat la truita, de manera que com més hi clamen en contra, més vots li donen i més en perden ells. Tant és així que ha arribat el punt que molts electors que d’extrema dreta no en tenen res la votaran només per fer la guitza a aquests partits tradicionals que han perdut completament el nord.

Aquesta és una dinàmica que es pot dir que és igual a tot arreu, si més no a Europa. A França amb el Front Nacional, a Alemanya amb Alternativa per Alemanya —que, per cert, acaba de guanyar de manera aclaparadora les eleccions a Saxònia-Anhalt—, a Espanya amb Vox i a Catalunya amb Aliança Catalana, tot i que cada situació té les seves peculiaritats i no són estrictament comparables. A Catalunya, en tot cas, la qüestió és especialment exemplificadora de com actuen els cordons sanitaris en contra de l’anomenada —ho sigui o no— extrema dreta. Les formacions dites d’esquerra, des de la

El Govern "imposa el castellà" en els informes de salut

 

 

Llengua, Política 

 

Així ho ha denunciat ERc que ha instat l'executiu a rectificar

 

 

 08.09.2026 21.00 h

ACN

 

 

ERC ha acusat aquest dimarts el Govern d'"imposar el castellà" en els informes de salut i l'ha instat a rectificar i fer que tornin a ser "íntegrament en català". En un comunicat, el grup parlamentari ha rebutjat la incorporació del castellà en l'estructura dels documents clínics per part del Departament de Salut, que va iniciar el febrer de 2025, segons els republicans.

Per això, han registrat una pregunta parlamentària per sol·licitar al Govern quines instruccions ha traslladat als centres sanitaris i quin és el fonament jurídic del criteri que obliga a incorporar el castellà. També li exigeixen rectificar "de forma immediata".

El grup parlamentari també ha assegurat que ja ha fet les "gestions oportunes" per fer rectificar l'executiu amb relació a la incorporació del castellà en el document acreditatiu i, per tant, torni a ser només en català.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/71954/govern-imposa-castella-informes-salut  

 

Trapero dimiteix i obre un nou front a Interior en ple debat sobre la inseguretat a Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

La sortida del director general dels Mossos s’afegeix a altres relleus al departament de Parlon

 

 

Josep Lluís Trapero ha anunciat la seva dimissió dos anys i mig després |  EFE

 

 09/09/2026 09:20:00h

per

Redacció

 

 

Josep Lluís Trapero ha presentat la seva dimissió com a director general de la Policia de Catalunya després de dos anys en el càrrec. La seva sortida obliga Núria Parlon a afrontar una nova remodelació a la Conselleria d'Interior precisament en un moment en què la seguretat s'ha convertit en un dels grans assumptes de l'inici del curs polític.

El fins ara director general abandona així la responsabilitat política dels Mossos d'Esquadra. La seva etapa ha estat marcada per qüestions especialment sensibles com la lluita contra la multireincidència, el desplegament de càmeres de videovigilància o les mesures per combatre la presència d'armes blanques als carrers.

 

Parlon anunciarà avui una sèrie de canvis al Departament d’Interior |  E-Noticies

 

També ha hagut de gestionar algunes polèmiques. Entre aquestes, les crítiques per la presència de mossos infiltrats en assemblees de professors i el debat generat per la iniciativa d'introduir agents policials als centres educatius.

La marxa de Trapero no serà l'únic moviment que afrontarà Interior. Parlon té previst anunciar aquest dimecres

Aliança Catalana denuncia que l’extrema esquerra assenyala els seus negocis a Berga

 

 

ATACS PROCESSISTES

 

L’alcaldable d’Aliança Catalana a Berga, Judit Vinyes, denuncia que l’extrema esquerra ha començat a assenyalar els negocis vinculats a persones de la formació i considera que aquesta pràctica traspassa una "línia vermella".

 

 

 

 

7 de setembre de 2026

per Redacció 

 

«L’extrema esquerra assetja els nostres negocis»

Judit Vinyes denuncia a través d’un vídeo que s’ha trobat una etiqueta al seu lloc de feina. La candidata a la batllia d’Aliança Catalana a Berga diferencia entre la confrontació política i el que considera un atac directe contra l’activitat professional.

«Una cosa són les discrepàncies polítiques, opinar diferent, fins i tot que et puguin insultar, però l’altra cosa és venir al teu negoci i assenyalar-te», afirma Vinyes.

Segons la candidata d’Aliança Catalana, aquesta acció forma part d’una escalada contra la formació a Catalunya. «L’extrema esquerra no en té prou a vandalitzar totes les seus d’Aliança Catalana de tot Catalunya, que ara fa un pas més i ens assetja els nostres negocis i els assenyala», assegura.

 

 

 

A Berga, l’extrema esquerra fa un pas més i traspassa una línia vermella: ara assenyala els nostres llocs de feina.

El seu totalitarisme no té límits, però sempre ens tindran al davant, combatent-lo.

No farem ni un pas enrere. No ens feu por.

El canvi ha arribat.#SalvemBerga… pic.twitter.com/vXkp7L9OYJ

— Aliança Catalana-Berguedà (@BerguedaAC) September 6, 2026

 

«Això és intolerable»

Opinió : Els catalans volen marxar via Santiago Espot

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot 23.07.2026 05.45 h

 

 

Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una crisi política. De què estic parlant?

Fa una setmana, llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin” Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.

Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del país volen tocar el dos.

Anàlisi: la geografia electoral d’Aliança Catalana

 

El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.

 

 

 

 

24 de juliol de 2026

Per Redacció

 

La Catalunya interior, motor del creixement

Les dades més recents confirmen que Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori. Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria en un modest 9%.

Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada» (comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al 4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant dècades.

Ciutats mitjanes: el nou camp de batalla