L'ATP elimina l'estelada i no deixa ni una senyera per a donar la benvinguda al Trofeu Conde de Godó

 

 

ESPORTS

 

 

L'associació de tenistes professionals havia publicat un fotomuntatge amb una estelada, que ràpidament va esborrar

 

Espectacles i Esports, Identitat 03.04.2024 12.00 hRedacció

 

 

Fotomuntatge amb les dues publicacions d'Instagram sobre el Trofeu Conde de Godó Autor/a: @atptour

 

 

 

Aquest passat dilluns, des del compte oficial d'Instagram de l'ATP, l'associació de tenistes professionals, van publicar un fotomuntatge per a anunciar la nova edició del Trofeu Conde de Godó, amb el nom de la ciutat "Barcelona" i una estelada a la lletra "l". La imatge va desaparèixer ràpidament de les xarxes socials, no sense que abans ens féssim ressò des de 'Racó Català' d'aquest detall, ni la premsa espanyola ataqués l'ATP pel que considerava un episodi "vergonyós".

Vint-i-quatre hores després, un cop s'ha refredat el tema, l'associació tenística ho torna a intentar pujant de nou la mateixa fotografia amb el canvi 'obligat', l'eliminació de l'estelada, tot i que aquest cop, no l'han substituïda per la senyera. Han deixat l'"l "del mateix color groc que la resta de lletres, sigui per evitar una nova confusió o per intentar no provocar les ires de l'espanyolisme més furibund.

 

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63934/latp-elimina-lestelada-no-deixa-ni-senyera-donar-benvinguda-trofeu-conde-godo 

Sobre la immigració. Via Ramon Cotarelo

 

 

PALINURO 

 

dilluns,12,febrer 2024

 

Al llarg de la història les migracions han estat font de riquesa i benestar. A banda que la major part de les vegades s'hagin produït per cataclismes naturals o humans, principalment guerres i persecucions, els països que les han rebut s'han beneficiat com també ho han fet els mateixos emigrants, que han trobat una segona oportunitat a la vida.

L'exemple més conegut és el dels Estats Units, un país fet per immigrants voluntaris de tot el món, sense perdre de vista l'aportació involuntària dels immigrants forçosos, els esclaus. En Nord-Amèrica els immigrants van trobar una societat estable d'oportunitats on van poder i van saber integrar-se. Així ha esdevingut el primer país del món, el país de la frontera, el del "go West, young man". 

Amb aquestes limitacions (que sempre es donaran) la immigració és un fenomen beneficiós per a tothom i que cal regular en interès públic. Així mateix, respon a l'exercici d'un dret que hauria de ser de reconeixement universal, encara que, per raons molt diverses, no ho és: el de lliure circulació dels éssers humans. 

Tanmateix, la immigració és un tema tabú a l'esfera pública catalana, del qual els

Aquestes són les veus que carregaran contra la immersió lingüística davant els eurodiputats

 

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

El pare de l'escola de Canet de Mar, un exregidor de Cs i una argentina explicaran el seu rebuig a la immersió lingüística 

 

 

John McAulay
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 18 de desembre de 2023. 16:25
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

 

 

 

 

Espanyolisme a dojo. La missió d'eurodiputats contra la immersió lingüística arriba a Catalunya aquest dilluns, i ho farà amb la intenció d'agitar el rebuig contra el model educatiu català. Una missió evident quan es té en compte que darrere de l'operatiu hi ha el Partit Popular, Vox i Ciudadanos, partits que van tramitar la missió al Comitè de Peticions de l'Eurocambra com a demanda de l'entitat contrària a la immersió Asociación por una Escuela Bilingüe (AEB). L'objectiu encara serà més senzill quan es té en compte que molts dels individus i de les organitzacions que es reuniran amb els eurodiputats —tots ells de la dreta, l'extrema dreta i els liberals—, són precisament de caràcter espanyolista i deixaran clara la seva oposició. Així doncs, quines són les veus que carregaran contra la immersió lingüística davant els eurodiputats?

 

La protagonista és, sens dubte, Ana Losada, presidenta de l'AEB. Ella fa una dècada que participa activament a l'organització contrària a la immersió, iniciant la seva trajectòria amb l'objectiu d'aconseguir que la seva filla pogués estudiar en castellà a la seva escola de l'Hospitalet de Llobregat. Ho va acabar aconseguint i la Justícia li va donar la raó, imposant el 25% de castellà a les seves classes. Però no ha estat un èxit puntual, perquè ella mateixa ha capitanejat l'estratègia de l'AEB per assessorar més d'un centenar de famílies que s'han afegit a la mateixa croada, convertint-se doncs en l'artífex de les victòries judicials contra el model català.

També hi haurà una reunió amb Carlos Silva, president de Docentes Libres, una plataforma de professors espanyolistes que reclamen "la neutralitat dels centres educatius". Creada l'any passat, l'entitat va explicar en el seu comunicat de presentació que pretén "donar veu a molts professors que per diferents motius laborals suporten en silenci la pressió nacionalista als seus respectius centres". Per evidenciar el seu posicionament contrari a la immersió lingüística, només cal destacar que un dels seus objectius és també denunciar "la discriminació dels alumnes castellanoparlants per part de la Generalitat en la seva voluntat que el castellà continuï sent marginal en el sistema educatiu".

El pare de Canet, un ex de Cs i una argentina

Editorial Vicent Partal : Sobre els acords de Pasqua i el perill de la hipèrbole

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que aquesta negociació no és d’investidura i prou ja és clar. Però això no vol dir que puga arribar a ser un canvi de règim, com s’insinua, ni tan sols que arribe a bon port i done fruits

 

 

 

 

 

Vicent Partal

24.09.2023 - 21:40

 

 

Fa dies que l’entorn de Junts envia el missatge que allò que negocien el seu partit i el PSOE no és simplement la investidura de Pedro Sánchez, sinó una mena de canvi total de les relacions entre Catalunya i Espanya. I ho comparen obertament amb els famosos acords de Pasqua del 1998 al nord d’Irlanda.

Puc entendre que la referència als acords de Pasqua siga una hipèrbole fins i tot necessària, una imatge que vol significar, simplificant-ho, que es podria acabar negociant alguna cosa d’un volum i un valor excepcionals, molt diferent d’una simple negociació d’investidura. Puc entendre que es faça córrer la imatge per preparar la gent per a un gran capgirament de la política –que ja veurem si arriba a prendre forma o no. Ara, compte a emocionar-se massa, perquè, entrant en detalls, el paral·lelisme entre allò que va passar a Irlanda i això que passa ara entre Catalunya i Espanya és molt difícil d’establir i, de fet, encara són coses incomparables.

Sobretot perquè els actors i les responsabilitats de l’una situació i de l’altra no tenen res a veure. Els acords de pau d’Irlanda van ser un exercici extraordinari de diplomàcia que va saber combinar gairebé miraculosament negociacions diverses entre responsables diferents sobre nombrosos temes, i

El precedent de la llengua que fa més de set anys que espera per ser oficial a la Unió Europea

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La sol·licitud de Xipre de fer oficial el turc, presentada el 2016, encara no ha estat votada al Consell de la UE

 

 

 

 

 

Alexandre Solano   

 

El mes d’agost, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va enviar una carta a la presidència del Consell de la Unió Europea, que ara és exercida pel president espanyol, Pedro Sánchez, per començar el procediment per a fer oficials el català, el gallec i l’èuscar.

La qüestió va ser tractada en la reunió del 19 de setembre i es va decidir d’endarrerir la votació fins a tenir un dictamen jurídic i una anàlisi de l’impacte econòmic i pràctic, sense acordar quan se’n tornaria a parlar. Tot i que la previsió és que sigui aviat, no hi ha un límit temporal i no sempre es compleixen els terminis, atès que algunes sol·licituds d’oficialitat fa temps, anys, que esperen a ser resoltes.

Ara fa set anys, la República de Xipre va sol·licitar que el turc fos oficial a la UE, perquè que és una de les dues llengües oficial de l’estat. L’illa és dividida de facto, amb el nord controlat d’ençà del 1984 per la República Turca de Xipre del Nord, un estat reconegut solament per Turquia, que té uns tres-cents mil habitants, considerats ciutadans de la UE. Això significa que, en realitat, a la República de

VÍDEO | El ministre finlandès d’Afers Europeus es posiciona en català sobre l’oficialitat: “És massa aviat per prendre una decisió”

 

 

"Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea", ha matisat Anders Adlercreutz, tot i allunyar l'oficialització  

 

El ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz.

Redacció

Dimarts, 19 de setembre de 2023

 

El ministre finlandès d’Afers Europeus, Anders Adlercreutz, s’ha posicionat sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea i ho ha fet, precisament, en aquesta llengua. “Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions”, ha afirmat. Tanmateix, ha qüestionat que ara sigui el moment ideal. “És massa aviat per prendre una decisió avui“, ha dit en una atenció als mitjans de comunicació.

Per la seva banda, la secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que el país tingui “por” a les conseqüències que l’oficialitat del català, el basc i el gallec pugui tenir al seu territori. Boone ha dit que França està “a favor” que tothom pugui fer servir la seva llengua, però que probablement demanarà

El ‘cop d’Espanya’ que vindrà

 

 

OPINIÓ

 

 

"La política espanyola avança ràpidament cap a un trencament, una riuada que tindrà com a objectiu escombrar Sánchez, Díaz i el que faci falta"

 

 

 

Joan Rovira

17/09/2023 20:31 

 

 

 

 

Em costa molt, moltíssim, veure què hi guanya l’España nacional amb l’amnistia o perdonant-li la vida al català. Tinc la sensació que estem caient, ingènuament, de bona fe, en una trampa colossal que va més enllà que un dels habituals jocs de mans de Pedro Sánchez. Si no hi ha una rendició catalana, una genuflexió absoluta i creïble i una promesa solemne de no tornar-ho a fer (ja poden asseure’s i anar esperant…) quin sentit té tot plegat des del punt de vista dels amos i senyors de l’estat castellà? Per què redimonis s’han de rendir ells ara, quan estan guanyant? No ho veig, francament.

Però, vinga, suposem que l’operació amnistia avança, traspassa a empentes i rodolons la investidura i es comença a concretar en alguna fórmula legal creativa, embolicada i més o menys viable. Suposem també que el català puja de categoria oficial i es normalitza, enmig d’un rebombori fenomenal, al Congrés o a la Unió Europea. Suposem, finalment, que no entrem en la via suïcida d’unes segones eleccions i que el govern espanyol fa uns quants passos seriosos, amb poc entusiasme, cap a la mutació plurinacional d’Espanya. És molt suposar, sí, però suposem-ho. Ja estem veient que la realitat supera totes les previsions…

En aquest cas, el que no podem suposar és que l’España nacional es quedarà quieta com un conill enlluernat de nit per un cotxe al mig d’una carretera.

I aquí entra en joc l’estratègia improvisada, repetitiva i salvatge del PPVOX per a les setmanes vinents, dictada pel

Editorial Vicent Partal : Pedro Sánchez pot ser cruyffista?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La pregunta principal és fins on estarà disposat a conservar la pilota Pedro Sánchez. O, més ben dit, quin preu està disposat a pagar per a conservar-la

 

 

Vicent Partal

13.09.2023 - 21:40

Actualització: 14.09.2023 - 08:23

 

 

En la situació estranya que vivim, hi ha dos components que la tornen explosiva. Per una banda, fent un paral·lelisme amb la guerra freda, la credibilitat de la dissuasió impulsada pel president Puigdemont. Tothom sap que si ha de pitjar el botó vermell ho farà –signifique què signifique. És una credibilitat que Bildu o ERC han perdut pel comportament que han exhibit aquests darrers anys –ja no hi ha ningú que crega que siguen capaços de posar en un compromís el dirigent socialista–, però que Puigdemont manté intacta.

Hi ha un segon factor, tanmateix, que l’altre dia un amic futboler em definia com la sobtada conversió de Pedro Sánchez al cruyffisme. Perquè el president del govern espanyol ha assumit la principal tesi del catecisme futbolístic de l’astre neerlandès: si nosaltres tenim la pilota els altres no poden jugar. Cosa que, si és certa, implica que Sánchez està disposat a pagar qualsevol preu –o gairebé qualsevol preu– per mantenir-la en camp propi.

M’explique. Si tornem a fer eleccions, al gener, el PP és tan sols a quatre diputats de la majoria absoluta. Però no pas per culpa del nombre de vots sinó per la distribució d’aquests vots. En les eleccions del juliol, Feijóo

Miquel Buch, condemnat a 4 anys i mig de presó per nomenar com a assessor un mosso que feia d’escorta de Puigdemont

 

 

El tribunal també inhabilita Buch durant 20 anys, en creure que des del Govern es volia procurar "amb càrrec als fons públics, un servei d'escorta permanent a Puigdemont, declarat processat rebel"

 

 

 

Redacció

|Dijous, 14 de setembre de 2023

 

 

 

L’Audiència de Barcelona condemna a quatre anys i mig de presó l’exconseller d’Interior Miquel Buch, i l’inhabilita durant 20 anys més, en trobar-lo suposadament culpable d’un delicte de malversació, arran d’haver nomenat com a assessor un agent dels Mossos d’Esquadra que feia d’escorta de l’expresident Carles Puigdemont quan va marxar de Catalunya el 2017. A Lluís Escolà, l’agent, l’han condemnat a quatre anys de presó per malversació i a 19 anys d’inhabilitació per prevaricació i malversació.

 

Durant el judici, que va celebrar-se el passat mes de juliol, i que no va estar exempt de problemes tècnics i malentesos, tant Buch com Puigdemont van negar repetides vegades haver contractat un agent dels Mossos com a assessor perquè, de forma encoberta, fes d’escorta del president de Puigdemont mentre era a l’exili.

 

En la seva declaració, Puigdemont va negar haver instat Buch a contractar com a assessor un mosso d’esquadra per fer-li d’escorta mentre estava a l’exili, assegurant que tots els mossos que l’han acompanyat a Bèlgica no estaven de servei oficial i no feien d’escorta, ja que no duien arma, porra, armilla antibales ni l’autorització oficial per fer-ho. Sobre Escolà, Puigdemont va assegurar que

Editorial Vicent Partal : Que parle el carrer avui, que parle la gent

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Enguany serà més important que mai d’escoltar les veus del carrer. Escoltar amb molta atenció què diu la gent, què crida, com es mou, quines pancartes porta. Ens veiem al carrer

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

10.09.2023 - 21:40

 

 

La política institucional sempre és encotillada per la manca de participació de la gent. Per això és tant interessant com trist veure com les nits electorals somouen els discursos dels partits i dels governs, tot i que l’endemà mateix ja tornen a provar de domar la societat desplegant això que se n’ha dit “el relat”.

 

Al nostre país, aquesta darrera dècada hem vist com el moviment independentista ha estat capaç de bastir unes mobilitzacions enormes que han incidit en el marc de la política oficial i han canviat completament les regles del joc.

 

Avui fa deu anys de la Via Catalana, sense la qual no hauria passat res del que va passar el 2017. I no cal anar tan lluny.

Xiulets i crits de 'botiflers' enterboleixen l'acte d'ERC al Fossar de les Moreres

 

 

DIADA 2023

 

Un grup d'assistents ha aplaudit els membres d'ERC, però no s'ha arribat a la tensió de l'any passat 

 

 

John McAulay
Foto: ERC Barcelona
Barcelona. Dilluns, 11 de setembre de 2023. 08:14
Actualitzat: Dilluns, 11 de setembre de 2023. 08:27
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Un any més, el Fossar de les Moreres ha estat escena de crítiques contra Esquerra Republicana. Com cada vigília de la Diada, centenars de persones s’han aplegat aquesta nit a aquesta plaça del Born de Barcelona, on culmina la marxa de torxes i s'hi homenatgen els herois caiguts del 1714. I com ja comença a ser habitual, la presència de membres d'ERC ha generat animositat d'alguns independentistes assistents, que no s'han estat de mostrar el seu rebuig cap al partit.

🔴 Diada 2023, DIRECTE | Actes, ofrenes i manifestació de l'11 de setembre

Per part dels republicans, hi ha participat l'exconseller de Territori i exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez, la regidora d'ERC a Barcelona Elisenda Alamany, la diputada al Congrés Pilar Vallugera, i l'historiador Jordi Fernández-Cuadrench. Després de l'ofrena floral, els representants han compartit algunes paraules, i ha estat aleshores quan una part del públic ha proferit crits de 'botiflers', 'traïdors' i 'espanyols', a més de forts xiulets que han acabat per enterbolir les paraules d'ERC. En resposta, un altre grup d'assistents ha aplaudit els republicans i així mostrar el seu suport.

Una oportunitat inesperada

 

 

OPINIÓ

 

"El guirigall del mercat de Calaf en què s’ha convertit el procés per triar un president a Madrid, no ens deixa veure que dels juntaires depèn la possibilitat de desestabilitzar-lo una legislatura"

 

 

Santiago Espot
04/09/2023 20:10

 

 

 

Per ser capellà, cal llegir i conèixer la bíblia. A Catalunya, per dedicar-se a la política, caldria fer el mateix amb alguns llibres. Un d’ells és les memòries d’en Francesc Cambó, el pensament del qual ha impregnat bona part de l’acció dels principals dirigents de la política catalana de les darreres dècades. Tot i que alguns dels seus protagonistes potser ni ho saben…

 

No és cap secret que el líder de la Lliga Regionalista no era separatista, tal com s’anomenava als independentistes de l’època. Amb tot, a través de la seva lletra reconeix que combatre els partidaris de trencar amb Espanya havia estat una de les seves obsessions. La idea de la fundació d’un estat català sempre ha estat present, d’una forma o l’altra, en la nostra particular pugna política. De fet, mai no s’ha pogut amagar l’aversió mútua entre dues nacions i dues mentalitats. Cambó volia superar-ho i va fracassar.

Tot i la seva posició favorable a la “concòrdia”, la seva inquietud intel·lectual fa que 

Editorial Vicent Partal : Puigdemont, Yolanda Díaz i una fotografia a Brussel·les

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l'analfabetisme per enviar un missatge clar a la gent

 

 

Puigdemont, Yolanda Díaz i Toni Comin, ahir a Brussel·les (fotografia: Olivier Matthys).

 

 

 

Vicent Partal

04.09.2023 - 21:40

 

 

“Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l’analfabetisme per a enviar un missatge clar a la gent.” La frase és d’Ahmad al-Bukhari, un polític paquistanès que als anys cinquanta va exercir càrrecs importants a les Nacions Unides.

 

Bukhari era un polític molt innovador, que va saber entendre el gran paper que la imatge podia tenir en les relacions diplomàtiques, o simplement polítiques. La frase, aquesta frase seua, és tan clara que no requereix cap explicació addicional. I en tot cas la fotografia d’ahir, la del president Puigdemont i la vice-presidenta Díaz junts a Brussel·les, ho ha tornat a posar en evidència.

 

La reunió d’ahir tenia gairebé un únic objectiu:

Una Comissió del Parlament Europeu visitarà Catalunya al desembre per analitzar la immersió lingüística

 

 

Abans que la popular Dolors Montserrat presidís la PETI, l'òrgan havia denegat tres vegades les peticions de l'espanyolisme d'investigar la immersió lingüística

 

 

L'eurodiputada Feixista del PP Dolors Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu. Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29 Localització: Estrasburg Autor: Nazaret Romero

 

Maria Garcia

|Dilluns, 4 de setembre de 2023

 

 

El mes de desembre Catalunya rebrà la visita de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que examinarà el model d’immersió lingüística amb l’objectiu de respondre a la queixa plantejada per l’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). La visita tindrà lloc els propers 18, 19 i 20 de desembre. Una delegació de sis europarlamentaris es desplaçarà a Catalunya per a comprovar com impacta la immersió lingüística en els alumnes castellanoparlants, especialment en els alumnes amb necessitats especials i als arribats des d’altres comunitats autònomes, països europeus o extracomunitaris.

 

La missió de la Comissió de l’Eurocambra, sota el nom ‘Fact Finding Visit’ (FFV), respon a la queixa que l’AEB va presentar a finals del 2017 davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI), en la qual denunciaven “l’exclusió de l’espanyol/castellà a les aules catalanes i les perjudicials conseqüències per a la formació dels alumnes catalans”. Cal recordar que la persona que presideix la Comissió PETI és ni més ni menys que l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat. 

 

Abans que Monterrat presidís la Comissió, aquest òrgan de la UE s’havia negat en tres ocasions amb la petició dels partits espanyolistes de suprimir la immersió lingüística; peticions que van ser denegades pel fet que

Editorial Vicent Partal : El català i les votacions al Consell de la Unió Europea: una dada nova

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

A VilaWeb hem repassat les 1.128 votacions que hi ha hagut aquests darrers deu anys al Consell de la Unió Europea i cap proposta ni una, de cap estat, no ha estat rebutjada

 

 

 

 

 

30.08.2023 - 21:40

Vicent Partal

 

En el marc de les negociacions del govern espanyol amb Junts, que van acabar fent Francina Armengol presidenta del congrés espanyol, Madrid va fer arribar oficialment al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, el 17 d’agost, la sol·licitud d’incloure el català en la llista de llengües oficials que consten en el reglament número 1, que és el que regula el règim lingüístic de la Unió, i la voluntat que aquest punt es tracte en la reunió prevista el 19 de setembre.

 

Serà una setmana abans d’aquesta reunió que sabrem si el govern espanyol aconsegueix d’incloure o no aquest punt en l’ordre del dia –tot i que cal dir que, vist que Espanya exerceix ara la presidència rotatòria del Consell, no hauria de ser gens complicat d’aconseguir-ho. I allò que podem assegurar ja ara és que si la sol·licitud entra en l’ordre del dia –malgrat les especulacions alarmistes que fa una certa premsa espanyola– serà aprovada segur. Per què?

 

El periodista de VilaWeb Alexandre Solano ha repassat aquests dies una a una totes les decisions adoptades aquests darrers deu anys pel Consell de la Unió Europea i el resultat és que ni una sola proposta presentada per cap estat no ha estat derrotada. Ni una. I això, evidentment, no pot ser casualitat, sinó que respon a un model de

El Decret que “regula” la definició del règim lingüístic a les escoles

 

 

Per

Redacció Unilateral

31 d'agost de 2023

 

 

 

 

 

El 17 de juliol d’enguany llegíem que “el Departament d’Educació ha posat en exposició pública el decret que regula la definició del règim lingüístic a les escoles”. Aquest decret que desplega els punts fixats en relació amb les llengües emprades en l’ensenyament aprovada per ERC, PSC, Junts i els Comuns i quina sorpresa, hi diu que el castellà pot ser: “llengua d’ús curricular i educatiu per a alguns continguts específics, activitats educatives o recursos didàctics si així ho preveu el projecte lingüístic de centre”. Si bé la resposabilitat recau en el Departament i, de rebot, en les direccions dels centres, està clar que aquesta arbitrarietat és contraproduent ja que posa èmfasi en les persones que estiguin al càrrec i/a instàncies de cada entitat: és a dir, paper mullat i no rema a favor de les garanties de la immersió lingüística.

 

Aquest decret que forma part del Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028.

 

Tenint en compte els informes que anualment elabora i fan públics diverses entitats de prestigi i competents en la matèria com la Direcció General de Política Lingüística i, Plataforma per la Llengua, entre moltes d’altres, així com també la pràctica i realitat que viu la societat catalana al carrer i també en l’àmbit cultural i educatiu, no es pot obviar que aquest decret lluny de regular “el règim lingüístic” resulta ambigu, fet que sembla perjudicar la llengua minoritzada i que és emprada políticament i sense cap

ERC diu que ha pactat amb el PSOE la reforma del reglament per permetre l’ús del català i el PSOE diu que treballa en un esborrany

 

 

PROCESSISME

 

Discrepàncies importants entre els republicans i els socialistes per reformar el reglament del Congrés dels Diputats. La majoria absoluta del PP al Senat ho fa inviable  

 

Redacció

|Dimecres, 30 d'agost de 2023

 

 

ERC i el PSOE han pactat la reforma del reglament del Congrés que permetrà utilitzar el català i la resta de llengües cooficials de l’Estat a la cambra baixa espanyola, segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts dels republicans. La proposta de modificació es registrarà aquesta setmana i, si tira endavant, permetrà que català, basc i gallec es puguin fer servir a les sessions plenàries, les comissions i el registre escrit d’iniciatives parlamentàries. En aquest últim cas, els textos s’hauran d’acompanyar de la versió en castellà, tal com passarà al Butlletí Oficial de les Corts. Aquest dimecres

Editorial Vicent Partal : Assemblea de Representants: un final massa decebedor

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que el govern, com a remei, opte per dissoldre una Assemblea que s’havia convertit en una pedra a la sabata dins el Consell, deixa un regust molt amarg a la boca

 

 

 

 

29.08.2023 - 21:40

Actualització: 30.08.2023 - 07:58

Vicent Partal

 

Mitjançant un correu del president Puigdemont, ahir es va saber que el govern del Consell de la República havia decidit de sotmetre a votació dels afiliats un canvi de l’estructura de la institució que, si s’aprova, equivaldrà a la desaparició de l’Assemblea de Representants, el “parlament” elegit ara fa dos anys en un exercici magnífic de radicalitat democràtica. Ja veurem què vota la gent, però d’entrada la notícia és trista i descoratjadora.

 

Jo vaig votar en aquelles eleccions i recorde molt bé l’impacte que em va produir aquell vot, aquella manera de votar, de fer campanya i de triar els meus representants. Em va impressionar molt el mètode i tot allò que aquell dia es va posar a prova: la identitat republicana, el sistema de votació pel sistema de cadena de blocs, la capacitat de fer una campanya no basada en els partits polítics sinó en les persones, el mecanisme institucional amb el suport d’una sindicatura independent, la votació amb el mòbil o

Assemblea Nacional Catalana : Comunicat sobre la constitució de la mesa del Congrés espanyol, aprovada pels partits independentistes

 

 

Posted on 17/08/2023

 

 

 

 

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest és també l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol. 

 

És des d’aquesta perspectiva que a l’Assemblea plantegem d’entrada els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència per definir la postura útil i eficaç dels partits, amb els quals compartim objectiu, per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’Estat. 

 

Creiem, tal com hem exposat reiteradament, que només el bloqueig de les institucions espanyoles pot precipitar la fallida de l’Estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar. Entenem el bloqueig com una estratègia per aconseguir la independència, i no com una finalitat en si mateixa o una tàctica per aconseguir un millor posicionament dels partits en la partida estatal. L’entenem amb els ulls posats a Catalunya, i no des de la mirada cap a l’estat: entrar en

Sis anys dels atemptats 17-A 🎗🎗🌹🌹

 

 

El fascista fill de puta Margallo

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA : Acte de record a les víctimes del 17-A