HISTÒRIA
18 de setembre de 2025
Quan Barcelona va caure l’11 de setembre de 1714, molts van pensar que
la causa de la llibertat catalana havia quedat definitivament derrotada.
Tanmateix, uns dies més tard, a l’interior del país, encara flamejava
l’esperança. El castell de Cardona, la fortalesa més inexpugnable del
Principat, resistia com a símbol de dignitat i com a últim bastió d’una
nació que es negava a agenollar-se davant l’absolutisme castellà.
Cardona, coneguda com una fortalesa inexpugnable, no era només un
castell, sinó la darrera trinxera d’un poble que havia defensat amb
ungles i dents les seves constitucions, els seus drets i les seves
llibertats. L’11 de setembre no va ser el final immediat de la Guerra de
Successió a Catalunya. Els defensors de Cardona, formats per miquelets,
soldats regulars i voluntaris, sota el comandament del general Manuel
Desvalls, es van mantenir ferms davant les tropes borbòniques.
Durant set dies més, aquells homes van suportar l’assetjament enemic i
van refusar la rendició. Sabien que la seva resistència
no podia canviar
el curs de la guerra, però també sabien que la seva lluita tenia un
significat més profund: mantenir viu, encara que fos per uns dies,
l’esperit d’un poble lliure.
El 18 de setembre, finalment, la capitulació es va fer inevitable. Els
defensors de Cardona aconseguiren unes condicions honorables: pogueren
sortir amb armes, banderes i honors militars, reconeguts com a
combatents valents i no com a rebels. Cardona va caure amb dignitat,
deixant clara al món la fermesa d’un poble que no renunciava als seus
drets.
La capitulació de Cardona és, doncs, un episodi que sovint resta a
l’ombra del record de l’Onze de Setembre, però que cal reivindicar amb
tota la seva grandesa. Fou el darrer crit de llibertat d’una Nació
sotmesa per la força, però no doblegada moralment. Els murs del castell
encara guarden l’eco d’aquells dies heroics, en què uns pocs van
resistir contra un imperi sencer.
La memòria de Cardona no és només història, és un llegat de sacrifici
i determinació. El 18 de setembre de 1714 no va ser només la fi d’una
resistència militar: va ser l’inici d’una memòria col·lectiva que encara
avui ens inspira a lluitar contra la submissió a França i Espanya.
Cardona no fou una derrota més: fou una victòria moral. La
capitulació honorable va demostrar al món que els catalans, fins i tot
en la desfeta, sabien mantenir-se dempeus. I en aquesta dignitat rau la
força d’un poble que, segles després, continua reclamant el que li fou
arrabassat per les armes: la llibertat i la sobirania.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.estat.cat/la-capitulacio-de-cardona-18-de-setembre-de-1714-lultim-bastio-de-la-llibertat-catalana/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada