OPINIÓ
A Catalunya, extrema dreta ha estat sempre el terme per referir-se als ultres espanyols, als fatxes espanyols, que del franquisme ençà han estat i són molt nombrosos. L’extrema dreta, o la ultradreta que pel cas ve a ser el mateix, és, doncs, això. Aliança Catalana no entra dintre d’aquests paràmetres i no se la pot definir, per tant, com una força d’extrema dreta. En tot cas, es podria dir que és un partit ultraconservador.
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
Els partits tradicionals fa temps que han enfocat tot el seu discurs, tota la seva activitat, en definitiva tota la seva raó de ser a, en diuen ells, combatre l’extrema dreta. Parlin del que parlin, l’extrema dreta acaba sent sempre la culpable de tots els mals i l’espantall que amenaça l’esdevenidor. Durant un cert període l’estratagema els va funcionar i els electors els votaven a ells com a mal menor per evitar, certament, que arribés l’extrema dreta. La butlla, però, se’ls ha acabat i ara fer por amb l’excusa de l’extrema dreta ja no els funciona. Al contrari, se’ls ha girat la truita, de manera que com més hi clamen en contra, més vots li donen i més en perden ells. Tant és així que ha arribat el punt que molts electors que d’extrema dreta no en tenen res la votaran només per fer la guitza a aquests partits tradicionals que han perdut completament el nord.
Aquesta és una dinàmica que es pot dir que és igual a tot arreu, si més no a Europa. A França amb el Front Nacional, a Alemanya amb Alternativa per Alemanya —que, per cert, acaba de guanyar de manera aclaparadora les eleccions a Saxònia-Anhalt—, a Espanya amb Vox i a Catalunya amb Aliança Catalana, tot i que cada situació té les seves peculiaritats i no són estrictament comparables. A Catalunya, en tot cas, la qüestió és especialment exemplificadora de com actuen els cordons sanitaris en contra de l’anomenada —ho sigui o no— extrema dreta. Les formacions dites d’esquerra, des de la
