IMMIGRACIÓ
L’entitat que presideix Teresa Garcia-Milà demana un pacte entre el PSOE i el PP
Xavier Alegret
Barcelona. Dijous, 19 de febrer de 2026. 12:00
Actualitzat: Dijous, 19 de febrer de 2026. 12:54
Temps de lectura: 3 minuts
La immigració
està al centre del debat. Alguns partits l’hi ha situat i el govern
espanyol no n’ha estat aliè i ha actuat amb l’anunci de regularització
massiva de mig milió de persones immigrades en situació irregular. Les patronals van aplaudir la mesura perquè la immigració ha estat clau en el creixement econòmic d’Espanya i Catalunya en els últims anys, però alguns economistes estan advertint que cal anar amb compte amb el model econòmic i les conseqüències d’aquests fluxos migratoris. El Cercle d’Economia hi entra ara i va en aquesta línia: la immigració és necessària, però cal controlar-la.
Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, ha presentat aquest dijous l’última nota d’opinió de la institució, titulada La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social.
El títol ja és una declaració d’intencions: el Cercle advoca per una
política activa, no reactiva, que aturi els fluxos massius i promogui l’arribada de menys persones i més qualificades.
Només així Catalunya podrà avançar cap a un model productiu de més
valor, amb creixement del PIB per càpita i no només del PIB, i evitar
les tensions creixents que el fenomen provoca en els serveis socials i
l’habitatge.
“No es tracta només d’un fenomen demogràfic, sinó d’un factor
estructural que incideix de manera directa en el model econòmic, la
cohesió social, la sostenibilitat de l’estat del benestar i la qualitat
del debat democràtic”, adverteix el Cercle, que en reconeix les coses
bones: “Catalunya ha estat històricament un país d’immigrants, i aquesta realitat ha estat un element clau del seu creixement econòmic i progrés social. També les onades migratòries dels darrers vint-i-cinc anys han tingut efectes positius indiscutibles”.
No obstant això, adverteix també de la part negativa: “Aquesta onada no ha estat exempta de problemes i ha posat de manifest les limitacions del model vigent.
En bona part, l’augment molt intens de la immigració ha estat alhora
conseqüència i motor d’un model de creixement extensiu, basat en
l’increment de la població i de l’ocupació, però amb baixa
productivitat. Aquest model ha permès sostenir el creixement del PIB i
l’ocupació, però ha generat guanys molt limitats de renda per càpita i
una pèrdua de posicions relatives en el context europeu”.
Les onades també han tingut conseqüències socials: “Difícilment es pot garantir, a mitjà i llarg termini, la sostenibilitat del sistema de benestar.
(...). La rapidesa del procés migratori també ha tensat el mercat de
l’habitatge, en què l’oferta ha crescut molt per sota de la demanda,
així com els serveis públics essencials —educació, sanitat i serveis
socials—, cosa que ha dificultat la gestió de la cohesió social.
Aquestes tensions no afecten tothom igual: impacten amb més força en els
col·lectius amb menys recursos, i alimenten una percepció social de
competència pels mateixos béns escassos”.
Immigració més moderada i ordenada
