Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu
ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap
sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en
realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una
crisi política. De què estic parlant?
Fa una setmana,
llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi
sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin”
Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que
passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.
Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen
el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern
no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del
país volen tocar el dos.
El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals
dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea
metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.
Les dades més recents confirmen que
Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori.
Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més
votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant
Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el
PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria
en un modest 9%.
Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País
constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada»
(comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al
4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el
seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la
Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant
dècades.
El cantautor confessa que l'estratègia de marxar tots a Bèlgica es va
aprovar gairebé per unanimitat, qualificant de «gran cagada» la divisió
final que va portar mig executiu a la presó
La formació de Sílvia Orriols aconseguiria fins a sis regidors a la capital catalana, el mateix que els Comuns
Aliança Catalana podria obtenir molt bons resultats a la ciutat comtal | Europa Press
22/07/2026
per Redacció
Aliança Catalana irrompria amb força a l'Ajuntament de Barcelona si les
eleccions municipals se celebressin ara. La formació presidida per
Sílvia Orriols obtindria entre cinc i sis regidors i un 12,4% dels vots.
Segons una projecció de Metrópoli Abierta, el
resultat situaria Aliança pràcticament empatada amb Barcelona en Comú,
que aconseguiria entre cinc i sis edils amb un 12,6% dels sufragis.
L'entrada de la formació independentista suposaria, a més, un cop dur
per a Junts, que passaria dels 11 regidors obtinguts el 2023 a només
quatre o cinc representants.
Aliança Catalana entraria amb força a l'Ajuntament de Barcelona | E-Noticies
El PSC de Jaume Collboni tornaria a guanyar les eleccions amb entre
11 i 12 regidors i el 23,7% dels vots. ERC pujaria fins a la segona
posició, amb set o vuit edils i un 17,4%, mentre els comuns patirien un
retrocés important respecte als seus nou representants actuals.
Enfonsament de Junts després de ser la força guanyadora en les últimes municipals
El cos policial confirma el desmantellament de desenes de grups criminals en el primer trimestre del 2026
La delinqüència a Barcelona no és una simple percepció i les dades ho confirmen | E-Noticies
22/07/2026
per Redacció
Que la delinqüència a Barcelona
és una realitat allunyada de qualsevol 'percepció' no es pot negar. La
pateixen els veïns i també els visitants que trepitgen els carrers de la
capital catalana. I les dades parlen per si mateixes, ja que els cossos
policials no donen l’abast.
Durant el primer trimestre de 2026, un total de 126 multireincidents
han estat expulsats d’Espanya en el marc dels dispositius desenvolupats a
Catalunya, 45 dels quals mitjançant acord judicial. Les xifres són
similars a les registrades durant el mateix període de l’any anterior,
quan es van executar 130 expulsions.
Així ho ha confirmat la
subdelegada del Gobierno a Barcelona, Mari Carmen García-Calvillo,
durant la Junta Local de Seguretat. Des de gener, les operacions
policials han permès identificar més de 7.330 persones i detenir-ne
L'escriptor Josep Vallverdú, pare de 'Rovelló', el clàssic de la
literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans
des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts amb 103 anys,
segons ha pogut confirmar l'ACN. Referent de la literatura infantil i
juvenil en català, Vallverdú deixa una ingent obra literària -més de 300
títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes,
traduccions, poesia i fins i tot teatre. L'any 2023 es va celebrar el
centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats per tot el
país. Ara fa un any va entregar a l'editorial La Galera 'El retorn de
Rovelló', la seqüela del clàssic que l'ha fet una icona de la literatura
catalana.
La Comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament ha resolt aquest
dimarts com a "faltes lleus" els expedients oberts per possible
vulneració del codi de conducta a la diputada i líder d'Aliança
Catalana, Sílvia Orriols, i al portaveu parlamentari de Vox, Joan
Garriga. En canvi, ha desestimat el cas que afectava la també diputada
de Vox Júlia Calvet i l'ha emmarcat dins la llibertat d'expressió. Així
ho ha anunciat el president de la comissió, Antoni Castellà, en
declaracions als mitjans al Parlament, en què ha explicat que s'ha
elevat a la Mesa la "necessitat que traslladi" als partits la
conveniència de reformar el reglament de la cambra, per "analitzar molt
més en profunditat qualsevol afer d'aquest tipus".
La comissió va
obrir un procediment de verificació a Orriols a petició d'ERC, després
que l'alcaldessa de Ripoll acusés la diputada dels republicans Najat
Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per
portar vel. Sobre Garriga hi ha dos expedients oberts: un per penjar
cartells amb la inscripció 'Companys assassí' a les finestres dels seus
despatxos, i un altre per les seves paraules del ple del 8 de maig del
2025 vinculant socialistes i prostitució.
Així, la comissió ha dictaminat que hi ha "faltes lleus" pel que fa a
Orriols i Garriga, atès que s'infringeix l'article setè del codi de
conducta del Parlament. Aquest especifica que els diputats han de
mantenir "en tot moment" una conducta "respectuosa" amb la resta de
parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació per raó de
gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició
social.
Segons fonts parlamentàries, i en el cas d'Orriols, la
diputada no va opinar sobre les religions, sinó que va practicar un
assetjament directe a Driouech. Les mencionades fonts també assenyalen
que, dins l'informe relatiu a la líder d'Aliança Catalana, la comissió
demana a la Mesa del Parlament que informi els grups parlamentaris que,
davant possibles "delictes d'odi", poden recórrer a la Fiscalia.
De
l'expedient de Garriga pels cartells sobre el president Lluís Companys,
les fonts parlamentàries recorden que el material es va penjar durant
un acte institucional. Així, diferencien entre la llibertat d'expressió i
aquest cas, on -en paraules seves- es va alterar el funcionament normal
d'un esdeveniment.
En els últims dies, Gemma Geis havia assegurat que al seu partit, amb sis regidors, se li havia anat "acabant la paciència"
Nura Portella Foto: ACN Barcelona. Dimarts, 14 de juliol de 2026. 09:14 Actualitzat: Dimarts, 14 de juliol de 2026. 14:54 Temps de lectura: 2 minuts
Després de dies a la corda fluixa, el tripartit independentista a l'Ajuntament de Girona,
liderat per Lluc Salellas, de Guanyem, s'ha trencat. Junts ha decidit
abandonar el govern municipal i la seva líder, Gemma Geis, ho va
comunicar ahir, dilluns nit, al batlle, segons avança l'ACN. Amb la
sortida d'aquests sis regidors, el govern municipal queda en minoria, amb 8 regidors de Guanyem i 3 d'Esquerra Republicana,
11 dels 27 que té el ple. Junts ha pres aquesta decisió quan queden deu
mesos per a les eleccions municipals de l'any vinent, en què tant Geis
com Salellas tornaran a encapçalar les candidatures dels seus partits.
Geis, fins ara vicealcaldessa de la ciutat, havia publicat recentment un
article on assegurava que al seu partit se li havia anat "acabant la
paciència" i, en el ple d'aquest dilluns, la possible sortida del govern
es va fer encara més evident. Amb tot, Salellas havia apostat per mantenir el pacte que el va portar a l'alcaldia: a
les eleccions del 2023, va aconseguir els mateixos regidors que l'ara
consellera Sílvia Paneque, com a candidata del PSC, però va quedar segon
en vots. El pacte independentista el va portar a liderar la ciutat.
En una roda de premsa per explicar la seva decisió aquest dimarts, Geis ha atribuït directament la sortida del govern al "personalisme" de l'alcalde Salellas,
i l'ha criticat per haver deixat en "segon lloc" elements que per a
Junts eren prioritaris. Concretament, la fins ara vicealcaldessa ha
parlat del funcionament intern de l'Ajuntament, la moratòria a
determinats comerços de la ciutat o el seu dia a dia. Segons la líder de
Junts a Girona, s'han descuidat les formes per part dels seus companys
de coalició. Amb tot, ha afirmat que Junts farà una "oposició responsable" fins a les eleccions del 23 de maig.
L'enquesta més important que publica la Generalitat torna a confirmar un possible terratrèmol electoral a Catalunya
El PSC tornaria a guanyar, però amb un fort creixement d’Aliança | E-Noticies
per
Redacció
El primer baròmetre de 2026 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixa
un nou tomb en el panorama polític català. Si fa tot just uns mesos
l'organisme dependent de la Generalitat situava Aliança Catalana
empatada tècnicament amb Junts, ara el partit de Sílvia Orriols fa un
pas més i es convertiria en la tercera força del Parlament, amb opcions
fins i tot de disputar el segon lloc a ERC.
Segons l'enquesta, el PSC continuaria sent el
partit més votat amb una forquilla d'entre 36 i 38 diputats, encara que
continua perdent suports respecte als 42 escons obtinguts a les
eleccions de 2024. La segona posició seria per a ERC, que continua
recuperant terreny i arribaria a entre 24 i 26 diputats, davant dels 20
actuals. Tanmateix, qui protagonitza el creixement més gran torna a ser
Aliança Catalana.
Enquesta Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) juliol 2026
L'Estat independent és el model preferit pels catalans, per sobre d'autonomia o part d'una Espanya federal
Assistents a la mobilització convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i
altres entitats independentistes a Barcelona amb motiu de la Diada, el
11 de setembre del 2025 Autor/a: ACN
El Baròmetre d’Opinió Política 1/2026 recull dades actualitzades
sobre la visió de la ciutadania catalana respecte al model de relació
que hauria de tenir Catalunya amb Espanya, així com sobre el seu
posicionament davant la independència i la percepció del paper dels
partits catalans en la defensa dels interessos de la nació.
Model de relació preferit
Segons
l’enquesta, un 36% dels catalans creu que Catalunya hauria de ser un
Estat independent. El 30% prefereix que Catalunya sigui una comunitat
autònoma dins Espanya, mentre que un 22% aposta per un Estat dins d’una
Espanya federal. Només un 7% considera que Catalunya hauria de ser una
regió d’Espanya i un 5% "no sap o no contesta".
Sílvia Orriols torna a protagonitzar una
intervenció contundent al Parlament de Catalunya. En aquesta ocasió, la
presidenta d’Aliança Catalana dirigeix el seu discurs contra la
proposició de llei d’habitatge impulsada per l’esquerra. De fet, l’acusa
de conduir el país cap a un model «més proper a les expropiacions
comunistes que a la tradició jurídica catalana».
En primer lloc, Orriols retreu a
l’esquerra que hagi convertit la política en un exercici purament
ideològic. «L’extrema esquerra s’ha habituat a concebre lleis
ideològiques, de tal manera que ja no cal analitzar ni identificar els
problemes o les causes», afirma. Segons la dirigent, n’hi ha prou «amb
assenyalar arbitràriament els rics, els propietaris, els empresaris, els
promotors o qualsevol que generi riquesa».
A continuació, la líder d’AC responsabilitza aquestes polítiques del
col·lapse del mercat. Denuncia que l’intervencionisme genera
«inseguretat jurídica pels propietaris, que es tradueix en pisos
tancats», i promotors «que no tenen cap incentiu per invertir». Per
tant, sentencia, «vostès no són la solució a la manca d’habitatge,
vostès en són els màxims instigadors».
«Pretenen penalitzar l’èxit en comptes de fomentar-lo»
El Futbol Club Barcelona sap que té al davant un mercat
de fitxatges molt important. Tenint en compte que la capacitat
econòmica de cara a l’estiu que ve podria rebaixar-se, principalment pel
fet d’haver de deixar l’Spotify Camp Nou per acabar definitivament les
obres, el club blaugrana està intentant tapar tots els forats possibles
aquest estiu amb fortes inversions, com les d’Anthony Gordon o els possibles fitxatges de Julián Alvarez o Karim Adeyemi. En aquest sentit, el Barça ha rebut una injecció econòmica molt important per fitxar: una emissió de bons pels drets televisius de 210 milions d’euros. D’aquests, 105 arribaran aquest mateix mes de juliol, i la resta, el pròxim mes de novembre.
El Barça obtindrà 210 milions d’euros per fitxar a partir d’una emissió de bons pels drets televisius
El mandat de Schrödinger tant a Catalunya com a Espanya
Comuns a Catalunya | E-Noticies
per
Redacció
En l'última sessió parlamentària, els Comuns van criticar el pèssim
estat del servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta crítica podria ser
compartida per una gran part de la societat catalana, i tindria sentit
si no fos perquè formen part del govern central. I és aquest govern
central l'encarregat de gestionar el sistema de rodalies català.
El Govern sol·licita informació a l'empresa de l'operari per elaborar un
informe, però defensa que els plecs de contractació "determinen
perfectament les diferents restriccions"
La consellera Paneque i la consellera Parlon al Centre de Comandament de la Bisbal d'Empordà / ACN
Diferents grups parlamentaris han demanat explicacions al Govern
per aclarir les circumstàncies de l’incendi de la Bisbal de l’Empordà
(Baix Empordà), que va cremar més de 2.000 hectàrees de l’espai
natural protegit de les Gavarres. Grups com Junts per Catalunya, Vox o
la CUP volen conèixer els detalls de l’origen de l’incendi, provocat
per un operari mentre treballava amb una radial a peu de carretera per a
una empresa subcontractada pel Departament de Territori tot i
que aquestes tasques estan suspeses quan hi ha un perill d’incendi molt
alt. L’home, que va ser detingut aquest divendres i va passar 48 hores
abans de passar a disposició judicial, està investigat en una causa per
incendi forestal. En aquest sentit, vol que el Govern aclareixi, entre
altres qüestions, si Territori havia comunicat les restriccions
derivades del risc d’incendi.
Junts per Catalunya ha registrat aquest dimarts una sol·licitud de
compareixença de la consellera de Territori, Habitatge i Transició
Ecològica, Sílvia Paneque, al Parlament de Catalunya perquè doni
explicacions sobre l’incendi de la Bisbal d’Empordà. En roda de premsa
al Parlament, el portaveu juntaire, Salvador Vergés, ha reclamat al Govern que aclareixi
Aliança Catalana de Barcelona ha informat que ha presentat davant del
Departament de Consum de la Generalitat de Catalunya més de 2.000
denúncies contra establiments comercials del Cap i Casal de Catalunya
que, segons el partit, incompleixen la normativa lingüística perquè no
retolen en català.
Des d'Aliança Catalana plantem cara! Hem denunciat més de 2.000 locals a Barcelona per no retolar en català. Davant la inacció còmplice de la Generalitat, que ni inspecciona ni sanciona, no ens aturarem: continuarem denunciant fins a fer complir la llei. Salvem el català! pic.twitter.com/GgCyHnC3zr
— Aliança Catalana Barcelona (@Barcelona_ACat) July 6, 2026
La formació nacionalista, el cap de llista de la qual a les eleccions municipals a Barcelona és Jordi Aragonès,
afirma que aquestes denúncies s’han presentat amb l’objectiu
La situació meteorològica adversa fa que l’incendi de Sentmenat s’hagi complicat
Ha afectat 113 hectàrees, segons els Agents Rurals
Antònia Castelló-Sentmenat
07/07/2026
Els quatre incendis simultanis que afecten el Principat de Catalunya en
els darrers dies evolucionen a velocitats diferents i són una veritable
prova de foc per als Bombers de la Generalitat, que han hagut de
pràcticament doblar els efectius per afrontar la complicada situació. El
que més preocupa, a hores d’ara, és el de Sentmenat.
Foc a Sentmenat
L’incendi
de Sentmenat, al Vallès Occidental, declarat dilluns al migdia, s’ha
complicat per la situació meteorològica adversa, que no n’afavoreix
l’extinció. La marinada seca i el vent del sud-oest fan que hi hagi més
complicacions de les que es preveien a primera hora del matí. Els
Bombers, segons informa l’ACN, asseguren que hi ha hagut “represes
importants” de focus secundaris en el flanc dret del foc, que és el que
s’estén cap a Caldes de Montbui. La prioritat dels Bombers és contenir
el perímetre, actualment molt inestable. La superfície cremada és ara
d’un centenar d’hectàrees (113) i el potencial de l’incendi arriba a les
2.000 hectàrees en aquesta zona del Vallès. Els Bombers hi treballen
amb 77 dotacions terrestres i aquest matí també s’hi han incorporat els
mitjans aeris. A més del nucli del Farell, Can Gurri, Sant Sebastià de
Montmajor, el Balcó de Sant Llorenç, Can Vinyals, Castellar del Vallès
nord i Sant Feliu del Racó continuen confinats.
Ja he parlat d’aquesta qüestió altres vegades
però ara que ha arribat l’estiu hi vull insistir. Ha arribat l’hora de
d’escoltar la veu profunda de la nostra pròpia terra. Aquest estiu, en
comptes de dispersar-nos per horitzons estranys, fem de les vacances un
pelegrinatge sagrat cap al cor mateix de la nostra pàtria. Recorrem
Catalunya no com a turistes, sinó com a fills que tornen a la casa
ancestral per retrobar l’esperit etern dels nostres avantpassats.
La nostra terra no és un territori on fer selfies: és un ésser
viu, curull de la memòria dels nostres ancestres. En cada muntanya, en
cada riu, en cada pedra mil·lenària batega l’ànima d’un poble que va
néixer lliure i que ha lluitat amb grandesa per mantenir-se català. Dels
antics comtes que van bastir una nació sobirana als confins de la
Mediterrània, passant pels herois que van defensar les nostres
llibertats contra tots els castellans i els francesos, fins als màrtirs
moderns que han patit presó i exili per defensar la nostra identitat.
Aquest és el nostre llinatge. Aquesta és la nostra sang.
Pugeu a Montserrat com qui puja al Sinaí particular de la nació: allà,
sota la mirada serena de la Moreneta, Patrona de Catalunya, sentireu com
l’ànima se us eixampla i es reconeix en la muntanya sagrada. Camineu
per les muralles de Girona, on encara ressonen les pregàries i els crits
de resistència dels catalans medievals que van vèncer els francesos
mercès al miracle de sant Narcís. Contempleu el Canigó, avui sota
ocupació francesa, cantat per Verdaguer, bressol dels nostres orígens
nacionals, trepitgeu el monestir de Sant Martí del Canigó, musicat per
Pau Casals en una immortal sardana. Endinseu-vos en els boscos i els
cims dels Pirineus, on els nostres avantpassats van guardar la llengua,
les costums i la llibertat com un tresor sagrat. Recorreu pobles com
Besalú, Pals o Siurana, joies d’una arquitectura que parla de fe, de
coratge i de bellesa catalanes. Visiteu Mallorca, Menorca, Eivissa i
Barcelona ha tornat a ser escenari d'un tiroteig mortal, que aquesta
vegada s'ha cobrat la vida d'un jove de 15 anys. Això eleva a set els
morts per arma de foc a Catalunya aquest any, i agreuja la crisi de
seguretat que apunta directament a la cúpula d'Interior. La preocupació
se centra ara en Barcelona, ciutat governada pel PSC que sembla haver
perdut definitivament el control.
Parc on va ser assassinat ahir a la nit el menor de 15 anys | E-Noticies
Aquest assassinat es produeix pocs dies després de l'execució a boca
de canó que va tenir lloc al carrer Balmes durant la visita del Papa.
Aquest nou tiroteig mortal ha passat també durant un gran esdeveniment,
ja que Barcelona està blindada pel Tour de França.
Flagrants delictes d’odi contra el català i les persones que el defensen
Teresa Comellas ha assolit la nota més alta de les proves d’accés a la universitat a les Illes Balears. En
el transcurs del reconeixement oficial per aquest gran mèrit acadèmic,
l’estudiant va voler agrair públicament el fet d’haver pogut rebre una
educació pública i en català, fent referència a la llengua pròpia de
l’arxipèlag tal com recull l’Estatut d’Autonomia.
Teresa Comellas ha obtingut la nota més alta de la selectivitat a les Illes Balears. En rebre el reconeixement oficial, va agrair haver rebut una educació pública i en la llengua pròpia d'aquest país (art. 4 de l'EAIB).
Aquesta mostra de gratitud i de normalitat cap al sistema educatiu local
ha desfermat una virulenta campanya de ciberassetjament a les xarxes
socials. Nombrosos usuaris han llançat missatges carregats
d’odi, catalanofòbia, burles i atacs personals dirigits de forma directa
a l’alumna, ignorant completament que es tracta d’una persona menor
d’edat. Diversos usuaris de les xarxes han sortit en la seva defensa, lamentant que
En Roger, un usuari del servei d’autobusos interurbans, ha denunciat
haver patit una agressió verbal i haver estat expulsat d’un vehicle de
la companyia Teisa pel simple fet d’adreçar-se a la conductora en
català, segons ha informat 'El Món'. Els fets van tenir lloc el 3 de
juny de 2026 en un trajecte entre Cassà de la Selva i Girona, i
l’entitat Acció Cassandra n’ha assumit la defensa jurídica. Segons la
denúncia presentada als Mossos d’Esquadra el 8 de juny, tot va començar
quan en Roger va demanar educadament a la conductora que abaixés el
volum de la música. Ho va fer en català. La resposta, segons el relat,
va ser despectiva i en castellà, amb una negativa a atendre’l en la
llengua pròpia del país. Una passatgera hi va intervenir, increpant-lo
amb crits com “Estamos en España” i exigint-li que parlés en castellà. Els insults van anar pujant de to:
