Junts suggereix frenar l’arribada d’immigrants a Catalunya, tal com proposava Aliança Catalana

 

POLITICA

 

Sílvia Orriols va proposar al setembre una moratòria per frenar l'efecte crida

 

 

 

 

Junts per Catalunya proposa frenar temporalment l'entrada de nous immigrants a Catalunya per centrar-se en la integració dels que ja són aquí. Segons avança RAC1, aquesta és la proposta del ‘Pla 8 milions’ llançat per la sectorial de migracions de Junts juntament amb una nodrida representació d'alcaldes. Un cop més, el món local i les estructures intermèdies del partit tornen a liderar el debat migratori davant l'immobilisme i la desorientació de la cúpula.

 

El partit de Puigdemont, a remolc de l'oriolisme | Europa Press

 

Però, a més, els juntaires tornen a arribar tard confirmant que qui marca l'agenda ara és Sílvia Orriols i ells van a remolc. La líder d'Aliança Catalana va proposar al setembre una moratòria de la immigració per gestionar la que ja és a Catalunya. De fet, és una reivindicació històrica que ja defensava abans d'arribar a l'alcaldia de Ripoll i al Parlament.

 

Necessitem una moratòria en immigració que ens permeti: apujar els sous, abaixar el percentatge d'atur i integrar i assimilar els immigrants que ja hem rebut.

O això, o el caos. #SalvemCatalunya pic.twitter.com/SuHK2f4d0t

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 17, 2021

 

 

La sectorial i els alcaldes de Junts parteixen de la realitat del col·lapse dels serveis públics per proposar un fre a la immigració. Es tracta d'una proposta que elevaran a la direcció del partit, que podria introduir canvis.

Aquesta mateixa setmana,

Sílvia Orriols critica els perjudicis de la multiculturalitat en la seguretat i la descatalanització del sistema judicial

 

 

CATALUNYA - ALIANÇA CATALANA 

 

 

 

12 de desembre de 2025

Per Redacció

 

 

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha tornat a ser l’escenari d’un punyent discurs de Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana. En aquest cas Orriols ha apuntat a com la multiculturalitat, al seu entendre, degrada Catalunya i satura els jutjats del país. “Violacions en grup, agressions físiques, matrimonis forçats, mutilacions genitals, baralles entre bandes, baralles als centres d’acollida, ja formen part de l’ordre del dia de la judicatura”, ha afirmat Orriols.

En aquest sentit Orriols responsabilitza la irresponsabilitat dels polítics com a causa del col·lapse de la policia i els jutjats. Orriols ha assegurat que a Catalunya hi ha “barra lliure per a qui vulgui delinquir i enriure’s dels catalans”. La líder nacionalista també ha declarat que

L'IRTA-CReSA experimentava amb la pesta porcina els dies en què va aparèixer el primer senglar infectat

 

 

PESTA PORCINA

 

Documents remesos a la Comissió Nacional de Bioseguretat informen de la prova d'unes vacunes 

 

 

 

Jordi Martín
Barcelona. Divendres, 12 de desembre de 2025. 08:10
Actualitzat: Divendres, 12 de desembre de 2025. 09:05
Temps de lectura: 4 minuts 

 

El Centre d’Investigació en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), el laboratori de Bellaterra sota sospita per la possible fuga del virus de la pesta porcina africana, tenia planificats almenys dos experiments amb aquest patogen durant els mateixos dies en què va aparèixer el primer senglar infectat a Collserola, a escassos 800 metres de les instal·lacions. Així ho revelen documents de la Comissió Nacional de Bioseguretat avançats aquest divendres per El País. Aquesta documentació mostra un experiment planificat per a octubre i novembre en què es volia provar un prototip de vacuna en una quinzena de porcs basada en una soca del virus arribada a Geòrgia el 2007. També una segona prova de vacuna, desenvolupada per la viròloga del Severo Ochoa de Madrid Yolanda Revilla, prevista per aquest novembre i desembre en una vintena de porcs.

El laboratori, que depèn de la Generalitat de Catalunya, va emetre un informe previ de 26 pàgines aportat a la Comissió Nacional de Bioseguretat en el qual es detallaven les mesures de seguretat per evitar una fuga del virus. Des de dutxes obligatòries als investigadors, filtres dobles de l'aire, descontaminació química de les orines i excrements dels porcs o incineració de residus. "Totes aquestes barreres de confinament i control garanteixen la seva no disseminació a l'exterior, per tant, nul impacte ambiental", assevera el document al qual ha accedit l'esmentat diari. Aquest està firmat pel cap de la Unitat de Biocontenció del laboratori, Xavier Abad, mentre que les investigacions amb la vacuna les realitzaven Fernando Rodríguez i Jordi Argilaguet.

Quan des del Govern s'apuntava a la possibilitat d'un entrepà amb embotit contaminat com a principal hipòtesi, la teoria sobre la possible fuga del laboratori va sorgir el 5 de desembre de l'informe d'un laboratori europeu de referència. Aquest va concloure que el virus que circula no és el mateix, però és molt similar a la soca que es va detectar a Geòrgia el 2007, una mostra que s’utilitza amb freqüència en instal·lacions de confinament per dur a terme estudis del virus o per avaluar l’eficàcia de les vacunes que estan en fase de desenvolupament. Per això el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i el Departament d'Agricultura han obert una investigació.

Ordeig demana evitar conclusions precipitades i avisa que és "difícil" que hagi sortit del laboratori

Toc d’atenció de l’IEC als polítics: “Els discursos institucionals s’han de fer en català”

 

LLENGUA CATALANA

 

 

La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans també ha destacat el paper de les escoles i demana més recursos en l'educació

 

 

 

 

Sandra García Prat

avui a les 12:28 |1 minut de lectura 

 

 

El català sembla que perd parlants a cada bugada i, segons dades concretes de l’Enquesta d’usos lingüístics de Catalunya, el seu retrocés com a llengua d’ús habitual és generalitzat arreu del país. En aquest moment crític per a la llengua, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré i Castellví, ha fet un toc d’atenció als responsables polítics: “Els discursos institucionals s’han de fer en català“.

Cabré ha destacat al Bon dia, Barcelona que “hi hauria d’haver un pacte intern a l’Ajuntament de Barcelona en què tots els grups polítics i tots els agents implicats en els barris tinguessin un horitzó comú“. En aquest sentit, apunta que, més enllà de la bona voluntat, cal que els agents parlin en català “perquè aquell que parla no és un individu; aquell que parla és un càrrec“.

El paper de les escoles i la falta de recursos

“Carles Muñoz Espinalt. Una vida per la llibertat de Catalunya”, de Frederic J. Porta

 

 

HISTÒRIA

 

 

 

 

4-Decembre-2024

per Felix Rabassa 

 

 

 L’historiador i politòleg Frederic J. Porta (1996), director de la vetusta, prestigiosa i recentment renovada Revista de Catalunya, així com de la revista Esperit, d’orientació independentista i conservadora, continua investigant l’independentisme català més radical, allò que en el passat hom anomenà el nacionalisme integral i separatisme durant la primera meitat del segle XX. Després d’haver estat un dels tres autors de la biografia de Josep Dencàs, un dels màxims dirigents d’Estat Català durant la dècada de 1930, i havent dirigit la publicació de tota l’obra completa del líder de Nosaltres Sols! Daniel Cardona en un sol volum editat per l’editorial Rafael Dalmau, en Frederic J. Porta s’ha endinsat en la vida d’un altre dels grans noms de l’independentisme i el nacionalisme catalans del segle XX, Carles Muñoz Espinalt. L’editorial Llibres de l’Índex ha estat l’encarregada de publicar la biografia que de l’eminent psicòleg i patriota català ha escrit el jove historiador barceloní.

En aquesta obra, Carles Muñoz Espinalt. Una vida per la llibertat de Catalunya, publicada per Llibres de l’Índex, l’autor ha narrat de forma més o menys lineal i cronològica la vida i sobretot l’obra política nacionalista exercida pel protagonista d’aquesta biografia, d’ençà del seu naixement l’any 1920 al vilatge osonenc de Montesquiu fins la seva mort l’any 1993. En Frederic J. Porta, durant totes les

El PSC, retratat: l’únic que s’absté en la votació perquè el Govern insti l’Estat a reconèixer oficialment les seleccions catalanes

 

El ple també reclama les "modificacions normatives necessàries" perquè Catalunya participi de competicions internacionals

 

 

Portaveus dels grups parlamentaris marquen el sentit del vot, durant el ple Data de publicació: dijous 04 de desembre del 2025, 13:58 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

 

Agències | Dijous, 4 de desembre de 2025

 

El Parlament ha aprovat tots els punts de la moció de Junts sobre el sector esportiu, durant la sessió d’aquest dijous a la tarda. La cambra ha reclamat així que el Govern insti l’executiu espanyol a reconèixer oficialment les seleccions esportives catalanes i fer les “modificacions normatives necessàries” per fer possible la seva participació en competicions internacionals oficials. Els grups de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança hi han votat a favor, i el PSC s’hi ha abstingut. En canvi, PPC i Vox hi han votat en contra. El ple també ha donat llum verda a instar el Govern a destinar un 1% del pròxim projecte de llei de pressupostos al sector esportiu, amb el suport de Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP i Aliança, i l’abstenció del PSC.

El ple també ha evidenciat que Catalunya pateix un “dèficit d’equipaments esportius” que perjudica la pràctica i l’activitat física, i ha constatat que el pla de xoc per modernitzar-los és “insuficient” per

Transformació del recinte firal de Montjuïc: el 2029 començaran les obres per construir-hi 548 pisos

 

 

En paral·lel, començaran els treballs per aixecar els nous equipaments que tindrà la zona, tot plegat amb un pressupost de 90,6 M €

 

 

 

  Marina Segura i Vidal | ahir a les 20:35 | 3 minuts de lectura 

 

 

 

 

 

Ja es pot imaginar com quedarà el nou recinte firal de Montjuïc. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dijous que ha aprovat un pla urbanístic que preveu construir-hi 548 habitatges, 48 més dels previstos. 500 seran pisos assequibles i 48, allotjaments dotacionals. S’aixecaran en tres illes tancades, al costat de l’actual plaça de l’Univers, generant un espai central i obert de 2.400 m². Per a fer-ho, s’enderrocarà el pavelló ubicat a la confluència del Paral·lel amb el carrer de Lleida.

Les noves concrecions en el projecte de transformació d’aquest recinte, que el consistori vol que sigui una nova centralitat metropolitana, també van acompanyades d’una nova data d’execució: els treballs començaran el 2029 i s’allargaran quatre anys, fins al 2033. El pressupost previst per la transformació de l’àmbit, incloent-hi habitatge, equipaments i urbanització és de 90,64 M €.

 

 

 

La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, s’ha mostrat “il·lusionada” perquè diu que aquests projectes permeten “fer ciutat de la mà dels elements bàsics d’una ciutat, que són l’habitatge, l’espai públic de qualitat i equipaments”.

Jordi Valls, tinent d’alcaldia d’Economia, ha assegurat amb aquest pla urbanístic es ratifica que aquest “és un espai de ciutat que ha d’allotjar activitat econòmica, però al mateix temps, ha de tenir estructura de barri“, ha dit.

Més espai per als Bombers i l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer

Opinió : La beca Collboni

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 3 de desembre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Per si això de dur pel món una nòmina d’escriptors bilingüe no fos un ideari prou despullat, Jaume Collboni ha decidit amenitzar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara amb la beca "Narrar Barcelona", guardó anual que es destinarà a un autor llatinoamericà perquè pugui visitar tres mesos la capital del nostre país i així excitar la ploma; com que la Sagrada Família o les golondrines podrien deixar els estrangers indiferents, l’Ajuntament ha pensat que caldria dotar-la amb un premi de 80.000 euros. La primera cosa que sobta, i el lector pot acusar-me de patir un cert esperit de greuge d’ofici, és que aital dotació supera de lluny qualsevol ajuda pública que pugui rebre un escriptor català (les beques de creació de la Generalitat, una cinquantena per any, se situen als 10.000 euros i 3.000 per a creadors novells; les "Barcelona Crea", que van més enllà de l’àmbit literari, són de vora 6.000 euros).

Dit d’una altra manera, l’Ajuntament ha pensat que resulta bona idea gastar-se vuitanta mil pepinos de la nostra quota d’autònoms per regalar-li una visita turística

Els bombers voluntaris redoblen l’ofensiva judicial contra la Generalitat

 

 

JUSTÍCIA

 

Pressió del col·lectiu a la consellera Núria Parlon

 

 

 

Els bombers en el moment de presentar la demanda/Bombers Precaris

 

 

Quico Sallés

03/12/2025 12:32

 

La taca d’oli s’estén de manera precisa i organitzada. Si el passat 21 de novembre més d’un centenar de bombers voluntaris van registrar a Lleida la primera demanda conjunta contra la Generalitat davant el Jutjat Social de Lleida, aquest dimecres ha estat el torn dels bombers voluntaris del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En concret, s’han presentat tres demandes conjuntes contra la Generalitat de 87 bombers voluntaris dels parcs d’aquestes demarcacions, pel reconeixement de l’existència de relació laboral en la prestació del seu servei. Les demandes s’han repartit als jutjats de Reus, Tarragona i Tortosa.

Els demandants presten serveis a les regions de Tarragona (40) i Terres de l’Ebre (47), i que es distribueixen en 10 parcs de bombers voluntaris -dels 12 existents en aquestes regions- i altres 3 mixtos. La presentació de la demanda també ha comptat amb una concentració de suport per part del col·lectiu dels bombers, que depèn de la Direcció General d’Extinció i Prevenció d’Incendis. Les demandes s’estan convertint en un neguit per a la consellera d’Interior, Núria Parlon.

De fet, dijous de la setmana vinent, un altre grup de bombers voluntaris, en aquest cas de la demarcació de Girona, tornaran a presentar un paquet de demandes col·lectives. I el 19 de desembre, serà el torn dels adscrits en els parcs de la regió de Barcelona. Un dia que s’ha convocat una mobilització al carrer. En total, es preveu presentar demandes conjuntes en 12 jutjats socials de Catalunya i que, a final d’any, siguin una mica més de 400 els demandants. Una xifra provisional que es podria ampliar durant els primers mesos de l’any que ve.

 

Núria Parlon enraona amb uns Bombers/ACN

 

 

Professionalització encoberta i el “bomber rider“

El Barça es manté líder a la lliga després de derrotar l’Atlètic de Madrid al Camp Nou

 

 

Barça

 

 

Raphinha, Dani Olmo i Ferran Torres han fet els gols de la remuntada

 

 

 

Oriol Gonzàlez Serra

ahir a les 23:06 | 1 minut de lectura  

 

El Barça s’ha endut un triomf treballat i vibrant davant l’Atlètic de Madrid al Camp Nou per 3 a 1. Després d’una primera meitat marcada pels gols de Baena i Raphinha i per un penal fallat per Lewandowski, els blaugrana han acabat decantant el matx a la represa gràcies a una diana de Dani Olmo. L’Atlètic ha continuat insistint fins al final, però el Barça ha sabut patir i a les acaballes del matx, Ferran Torres ha fet el tercer gol que ha tancat l’enfrontament. Una victòria de pes que manté el Barça com a líder de la lliga.

Intercanvi de cops a la primera meitat

Les xarxes socials enxampen l’agència de notícies de la Generalitat difonent falsedats contra Aliança Catalana

 

 

MITJANS

 

 

 

 

 

l'Alternatiu

01/12/2025 

 

 

La credibilitat de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) es troba greument qüestionada després que, les darreres hores, nombrosos usuaris de xarxes socials hagin acusat l’agència pública de difondre dades incompletes o errònies en una peça sobre l’activitat parlamentària d’Aliança Catalana (AC). La polèmica ha crescut fins al punt que la plataforma X ha acabat incorporant-hi una “nota de la comunitat” per a matisar la informació.

En l’article que origina la discussió, publicada aquest diumenge, l’ACN afirma que Aliança Catalana “no ha presentat cap moció relacionada amb la independència” d’ençà de la seva irrupció al Parlament, i que la seva activitat legislativa ha pivotat essencialment sobre polítiques antiimmigració.

Després que la publicació fos compartida a través del compte oficial de l’ACN a X, molts usuaris de la xarxa social n’han reaccionat fent avinent que

Els mandarins i les xarxes. Via Ramon Cotarelo

 

PALINUR

 

 

 

dimecres, 26 de novembre del 2025

 

 

Arnau Borràs ha publicat un vídeo molt interessant sobre els mitjans a Catalunya. El grup de què parla, Ramon Barnils, és una taula dels senyors de la premsa, els que remenen les cireres, ben situats a la conxorxa politicomediàtica https://www.lrp.cat/opinio/article/2126998-la-conxorxa-politicomediatica.html. Poca cosa a envejar a la dictadura estalinista i la premsa del Moviment. Una oligarquia de nul·litats a centres de poder i una situació de benefici eclesial. A més de la radiotelevisió pública, amb un pressupost de Hollywood que, per cert, malgasta, els mitjans privats són un jardí del govern, pròdigament regat amb diners públics. Per subvencionar, la Generalitat subvenciona fins i tot una guia d'espectacles, atès que ens governen els fills de la societat de l'espectacle.

Aquests mandarins formen un monopoli d'adoctrinament informatiu, ideològic que opera amb un criteri maniqueu, de bons i dolents o d'amic/enemic a la manera schmittiana. A l'amic, tot; a l'enemic, res; a l'indiferent, la legislació vigent.

L'oligarquia mediàtica viu al globus de pensament únic, el que els comunistes anomenen “hegemonia” via Gramsci. No hi ha informació. La consciència crítica no creu en la informació objectiva. Hi ha adoctrinament permanent i propaganda de la partitocràcia, especialment del tripartit. Els mitjans tots, públics i privats subvencionats transmeten el punt de vista del govern. Aquest no té res a veure amb la

Per debilitar l’independentisme, Espanya ja té ERC

 

 

OPINIÓ

 

 

"Interessa que ERC pugui fer-se passar per allò que no és tot desenvolupant la missió encomanada: desmobilitzar el país, fer creure que la independència ara no toca"

 

 

 

 

 

 Víctor Alexandre
25/11/2025 19:58 

 

 

 

 

Ara fa uns dies, El Món recollia unes polèmiques declaracions d’Oriol Junqueras sobre Aliança Catalana, en el decurs d’una entrevista al programa ‘Salvados’ de La Sexta. Eren unes declaracions que reiteraven el que ja havia dit una estona abans i que, com ell pretenia, han tingut molt de ressò. Deia això: “Aliança Catalana no té res d’independentista. Si l’Estat espanyol i els seus serveis secrets haguessin de dissenyar algun dia una eina per debilitar l’independentisme, s’assemblaria molt a Aliança Catalana”.

Junqueras i ERC van molt mancats de projecció i aquestes declaracions han estat un espot publicitari. Però no és pas només per això que les han fetes. Les han fetes per la necessitat urgent de fer oblidar coses molt més greus que la societat ha vist, com ara una corrupció interna i l’intent de fer passar tres farses per victòries èpiques. Comencem per les farses:

Els mercenaris del PSC tenen l’encàrrec d’arraconar el català a Barcelona

 

CRIT

 

 

 

 

26 de novembre de 2025

Per Jordi Amela

 

 

 

Sovint cal pensar en el passat per adonar-nos de com hem estat capaços d’evolucionar com a societat. L’home ja és capaç de posar rentadores i anar a buscar els fills a l’escola; els homosexuals ja es poden passejar en relativa tranquil·litat pels carrers de Barcelona; i el català està plenament normalitzat com a llengua oficial de Catalunya. O, calla… potser això no.

Seria difícil d’imaginar que un alt responsable del partit que governa digués que el català és “provincià”. De fet, ens hauríem de remuntar als temps en què els marits regalaven rentadores a les dones per recuperar aquest adjectiu: provincià.

Doncs resulta que el senyor David Escudé, regidor del districte de les Corts, president de l’Institut Barcelona Esports i vocal de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, membre del partit socialista, a banda d’acumular càrrecs i paguetes, acumula ignorància, mala fe i un verí i odi cronificat cap al català. I no només això:

OPINIÓ Divuit mesos

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Com sabran la majoria dels lectors, el Parlament de Catalunya és un indret on no passa gairebé mai res de transcendent i on els diputats treballen d’una forma més aviat relativa. Fins i tot quan se suposa que s’hi esdevé una jornada històrica, com aquella declaració d’independència d’uns pocs segons, el pas del temps matisa la revolució i la converteix en un simple experiment per enganyar els votants ingenus. Avesats a veure la cridòria guerracivilista habitual del Congreso madrileny, amb aquella gestualitat tan castellana de menyspreu, a la nostra tribu ja li plau disposar d’una cambra legislativa de pacífica arquitectura modernista amb un interior prou tranquil per a assegurar la migdiada als nostres polítics, metàfora perfecta d’allò que els cursis anomenen l’oasi (convivencial) català. Hi ha molta positura en definitiva, però poc magí; una mica com passa amb Josep Rull.

Això va canviar tot just la setmana passada, quan l’avorrida sessió de control al Govern de torn experimentà una petita convulsió quasi imperceptible. Tot va començar amb una conversa més aviat rutinària, en la qual Antoni Castellà (antigament diputat d’Unió Democràtica, d’aparença independentista) interpel·lava la consellera d’Economia, Alícia Romero, tot dient-li que se sumaria al prec de la singularitat econòmica del país amb la condició que Salvador Illa abracés el concert econòmic, recriminant també el retard d’un Govern que havia assegurat l’aprovació del nou model de finançament abans d’acabar l’any. Com a bona funcionària d’Espanya, la consellera li recordà que —en política— els retards són inevitables i que, en qualsevol cas, en aquella cambra hi havia líders polítics que havien promès la independència en divuit mesos, amb el resultat sabut per tots.

Castellà va exercitar-se a posar cara d’enfadat i, en la rèplica, demanà a Romero “no comparar la

La Policia Nacional investiga si hi ha una xarxa per fer passar joves per 'menas' de manera fraudulenta a Catalunya

 

 

CATALUNYA

 

Fa un mes, la policia desarticulava una altra xarxa criminal a Tarragona que es dedicava al mateix

 

 

La polèmica amb els 'menas' continua | Europa Press

 

 24/11/2025

per Redacció 

 

La Policia Nacional sospita que a Catalunya podria existir una xarxa organitzada dedicada a fer passar joves per 'menas' per accedir a ajudes públiques. L'alerta sorgeix després de la detenció a Girona d'uns pares que van abandonar el seu fill davant d'una comissaria amb l'objectiu que el menor fos reconegut com a 'mena'. El cas ha obligat a obrir noves línies d'investigació davant la possibilitat que existeixin més episodis amb el mateix patró delictiu.

La investigació es va iniciar quan els agents d'Estrangeria van detectar que el passaport del suposat menor abandonat incloïa un domicili a Girona. La incoherència va portar a verificar la seva situació real. Els agents van localitzar els progenitors i van confirmar que l'abandonament era deliberat.

 

L'assistència social té moltes zones fosques |  Europa Press

 

 Tots dos van ser detinguts per abandonament de menor, afavoriment de la immigració il·legal i frau a la Seguretat Social. Després de declarar, van quedar en llibertat, mentre l'administració retornava el menor a la família. Aquest cas és el primer detectat a Girona, però no és un fet aïllat.

La mateixa Policia Nacional admet que manté obertes diverses línies de treball per determinar si existeix una “dinàmica criminal”. És a dir, si més famílies intenten introduir els seus fills al sistema de tutela català de manera fraudulenta. No seria la primera vegada.

 

Un precedent recent: la macrooperació de Tarragona

Festa golejadora en el retorn del Barça al Camp Nou i líder provisional

 

 

ESPORTS - F.C.BARCELONA

 

 

L'equip de Hansi Flick ha superat sense problemes el conjunt d'Ernesto Valverde

 

 

 

 Raúl Muñoz Hernández

22 de novembre del 2025 | 2 minuts de lectura 

 

 

El retorn del Barça al Camp Nou ha estat una festa dins i fora del terreny de joc. El conjunt dirigit per Hansi Flick ha superat l’Athletic Club per un clar 4 a 0. Els blaugrana han pogut celebrar de la millor manera possible la tornada al seu feu davant una afició entregada que gairebé ha omplert l’estadi, amb 45.157 seguidors presents en un dia històric. Amb prou feines han quedat 244 seients lliures.

Primer gol de Lewandowski al nou Camp Nou

Després d’una prèvia emotiva i amb novetats a l’onze inicial (Joan Garcia, Kounde, Gerard Martín i Ferran Torres), Robert Lewandowski s’ha encarregat de començar la festa blaugrana amb l’1 a 0 al minut 5. El polonès continua en ratxa. Unai Simón no ha estat gaire encertat perquè la pilota no anava molt forta, tot i que li ha fet un bot que l’ha despistat. El porter basc ha col·laborat de forma involuntària també en el segon gol, ja en el temps afegit de la primera meitat. El xut de Ferran Torres després d’una passada magistral de Lamine Yamal amb l’exterior, no l’ha pogut aturar el porter del conjunt bilbaí.

La festa continua

Aliança Catalana vota a favor de convertir la comissaria espanyola de Via Laietana en un “centre de memòria”

 

 

 

 

21 de novembre de 2025

Per Redacció

 

 

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir una moció que demana al Govern català que exigeixi al Govern espanyol la transformació de l’edifici situat al número 43 de la Via Laietana en un centre de memòria democràtica. El text impulsat pels Comuns ha rebut el suport d’ERC, Junts, la CUP i Aliança Catalana, mentre que el PSC s’hi ha abstingut, i PP i Vox hi han votat en contra. 

Segons la moció, l’espai hauria de destinar-se íntegrament a la creació d’un centre d’arxius i interpretació de la tortura i la repressió, amb la participació d’entitats memorialistes i de drets humans. També es demana que la Generalitat formalitzi un acord amb l’Estat en un termini de tres mesos per garantir la transferència de l’edifici i fer realitat el projecte. 

El vot favorable d’Aliança Catalana a favor d’una moció presentada pels Comuns ha generat controvèrsia i ha estat àmpliament comentat pel fet que la formació d’extrema esquerra vota sistemàticament en contra de les mocions del partit nacionalista en funció del “cordó sanitari” que li vol aplicar. En aquest sentit Sílvia Orriols ha afirmat que “a diferència seva no fem cordons sanitaris a qui pensa diferent, nosaltres advoquem pel debat i la tolerància ideològica”. Així mateix,

Barcelona, el lideratge imprescindible per accelerar la independència de Catalunya

 

 

Crit

 

 

 

19 de novembre de 2025

Per Jordi Amela

 

 

Hi ha ciutats que no només representen un territori, sinó que condensen una aspiració col·lectiva. Barcelona és una d’aquestes capitals. Amb prop d’1,6 milions d’habitants, una economia sòlida i un prestigi internacional consolidat, Barcelona ocupa la 19a posició mundial al Global Power City Index. Lamentablement, però, hem perdut pistonada. La ciutat, així i tot, hauria de projectar la força i la determinació de les capitals que no esperen permís per demostrar el seu caràcter.

I, malgrat això, encara no ha assumit el seu rol de liderar, amb naturalitat i determinació, el camí cap a la independència de Catalunya. Òbviament, no ho ha fet perquè els barcelonins no han apostat per una força clarament independentista. I, tot i ser conscients de les dificultats que això representa, especialment tenint en compte l’evolució del perfil demogràfic de la ciutat, és evident que, sense el pilotatge d’una força amb les idees clares, la batalla està perduda.

 

Barcelona com a node central d’un procés d’independència modern

Milions d’euros públics en subvencions al diari ‘Ara’, al servei del projecte antilaportista de Víctor Font, cofundador del mitjà

 

NACIONAL - ESPORTS

 

 

 

 

 18/11/2025

 

Fa només uns dies, Víctor Font agitava el debat blaugrana amb una piulada en què acusava el president del Barça, Joan Laporta, d’utilitzar elements institucionals, com ara la mascota CAT o les copes dels títols de la temporada passada, en actes que, segons ell, tenen un clar component de campanya electoral. Amb les eleccions previstes per a la primavera de l’any que ve, Font apel·lava a la netedat del procés, advertint d’un possible “conflicte d’interessos” o, fins i tot, constitutiu d’una “il·legalitat”.

El missatge, d’entrada, podria semblar una crítica raonable i legítima manifestada per un soci compromès amb la defensa de la transparència. Tanmateix, aquesta presumpció s’ensorra quan qui la formula és un etern aspirant a la presidència del club que ha convertit el diari Ara, un dels mitjans més subvencionats de Catalunya, en una eina de propaganda al servei del seu projecte particular. Tan és així