Els advocats d'Acció Cassandra ratifiquen la querella contra quatre exconsellers pel cas de la DGAIA

 DGAIA

 

Lluís Gibert i Josep Rosell afirmen que "pot haver-hi més responsables" de la suposada malversació en les ajudes socials 

 

 

Mayte Piulachs
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2026. 13:47
Actualitzat: Dimecres, 8 d'abril de 2026. 14:05
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els advocats de l'associació Acció Cassandra, Lluís Gibert i Josep Rosell, han ratificat aquest dimecres davant del jutge la querella que van presentar contra quatre exconsellers d’ERC i de Junts i sis ex alts càrrecs, als que acusa de malversació en la gestió de les ajudes de l’extinta Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).  La querella ha recaigut en el titular del jutjat d’instrucció 27 de Barcelona, el magistrat Xavier Paulí, el qual ha de resoldre si imposa una fiança a l’entitat per actuar com a acusació popular.  

“És un pas petit, però important”, ha declarat Rosell en sortir del jutjat. “Volem que s’investiguin les irregularitats de la DGAIA. Vam interposar la querella en tant que vam veure que hi ha denúncies per part d’una persona, informes de la Sindicatura de Greuges i de la Sindicatura de Comptes que confirmen aquestes irregularitats, i volem que un jutge ho investigui, en l’àmbit penal. I com ningú s’anima, ho hem fet nosaltres des de l’associació Cassandra, que defensa els interessos dels catalans”, ha manifestat Lluís Gibert. Gibert, que és el president de l’entitat, ha afegit: "Cal estirar el fil de les irregularitats i estic segur que en sortiran més, de responsables".

El posicionament de la Fiscalia

ESCÀNDOL DGAIA | La Vanguardia publica i esborra en hores un reportatge sobre l’alertador que destapa la corrupció multimilionària

 

 El diari del Grup Godó censura la veu del denunciant que va patir amenaces i assetjament per revelar irregularitats en prestacions indegudes 

 

 

 

Redacció

Diumenge, 22 de març de 2026

 

Un acte de censura que protegeix el silenci de l’administració i qüestiona la independència del principal mitjà català. La Vanguardia ha eliminat de forma permanent un reportatge propi que donava veu a l’alertador (whistleblower) de l’escàndol de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), un dels casos més greus de mala gestió i presumpta corrupció sistèmica a la Generalitat en els últims anys.

L’article, publicat recentment, denunciava la escassa cobertura mediàtica del cas, el calvari personal del denunciant —que va patir amenaces, assetjament laboral i necessitat d’escolta policial— i criticava durament “l’administració que calla” davant irregularitats multimilionàries. 

En poques hores, l’enllaç redirigeix a una pàgina d’error en castellà: “Recurs no disponible. El recurs s’ha eliminat de forma permanent i ja no serà disponible en el futur.

“Aquest esborrat ràpid suggereix una decisió editorial d’alt nivell al Grup Godó, que hauria rectificat dràsticament el treball dels periodistes implicats. No hi ha hagut explicació pública ni rectificació per part del diari. L’escàndol de la DGAIA implica:

Caos a la nova DGAIA: la Generalitat continua pagant ajudes indegudes a joves extutelats

 

 

DGAIA

 

 

El canvi de gestió hauria provocat un embús dels expedients antics i dels nous

 

 

 

Drets Socials va fer reformes «profundes» en el sistema |  E-Noticies, Parlament

 

 

 

02/02 2025 | 11:28h

per Redacció 

 

Una de les cares de l'escàndol de la DGAIA va ser el pagament d'ajudes indegudes a joves extutelats per valor de 4,7 milions d'euros entre 2019 i 2022. El Govern del PSC va anunciar al maig de l'any passat una reforma del sistema que incloïa la derivació de la gestió dels pagaments a la Direcció General de Prestacions Socials. En paral·lel, el Parlament va aprovar al setembre la condonació del deute als extutelats que van rebre ajudes de manera indeguda durant aquell període.

 

La DGAIA va abonar 4,7 milions d'euros en ajuts indeguts | Europa Press

 

 

Però lluny de solucionar el problema, la reforma del sistema hauria provocat un caos que perpetua el pagament indegut d'ajudes. Segons informa SER Catalunya, el Departament de Drets Socials continua pagant ajudes que no corresponen a joves extutelats mentre està en marxa la revisió d'expedients antics. El problema seria en les disfuncions pròpies del canvi de gestió de les ajudes.

A falta que la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, doni les explicacions pertinents, sembla que estem davant d'un nou error de gestió del Govern del PSC. Mentrestant, continua sense haver-hi responsabilitats polítiques per un dels majors escàndols

Cinc testimonis d’irregularitats de la DGAIA van haver de demanar garanties d’anonimat a la Síndica “per por de represàlies” del sistema

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

12/11/2025

 

 

La Síndica de Greuges va comparèixer dilluns en comissió parlamentària per a presentar l’informe titulat El suport a l’emancipació dels joves extutelats, que avalua el funcionament del sistema públic de prestacions a tutelats i extutelats per la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb el contingut de l’informe, publicat el passat mes de setembre, fins a cinc professionals pertanyents al sistema d’acompanyament d’aquests joves haurien traslladat a la Sindicatura el seu testimoni respecte de la realitat del servei, després que sortissin a la llum diversos casos de prestacions indegudes, per un valor acumulat que s’elevaria a gairebé cinc milions d’euros.

Les seves aportacions no són menors, atès que es tracta de treballadors de l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats de la DGAIA (ASJTET), del Servei de Seguiment i Valoració de la

El veto del PSC, ERC, Comuns i Junts a tres compareixents de la DGAIA desferma una altra tempesta política

 

 

POLÍTICA

 

Els quatre partits es van unir a la comissió d'investigació del Parlament per rebutjar la proposta de la CUP

 

 

Comuns, PSC i ERC voten a la comissió d'investigació |  Parlament

 

10/11/2025 12:20:00h

per

E-Notícies

 

La setmana passada es va celebrar al Parlament la sessió per decidir el pla de treball de la comissió d'investigació sobre l'activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquesta comissió d'investigació té la missió d'esclarir les irregularitats ocorregudes en el si d'aquest òrgan entre 2016 i 2021. En aquell període governaven ERC i Junts, i el Departament d'Afers Socials estava en mans dels republicans.

 

La diputada de Junts a la comissió d’investigació | Parlament

 

 

La votació de les compareixences en la primera sessió de la comissió d'investigació ha desencadenat una batalla política. La CUP va proposar la compareixença de tres encarregades de tapar els pagaments irregulars: Jasone Latorre, Irene Casamitjana i Teresa San Miguel. PSC, Junts, ERC i Comuns es van unir per votar en contra i rebutjar la seva presència a la comissió d'investigació.

Aquest nou escàndol ha estat destapat per Octuvre. El mitjà d'Albano Dante-Fachín i Marta Sibina ha acusat directament els diputats Mònica Rios (PSC), Ennatu Domingo (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC) i Núria Lozano (Comuns), de tapar la corrupció de la DGAIA.

 

 

 

🔴🔴🔴🔴 NOU VÍDEO

▶️Quatre diputats tapant la corrupció de la DGAIA?

Aquesta setmana ha començat la comissió d'investigació de la DGAIA al Parlament.

La cosa ha començat malament: hem descobert una cosa que ha de saber tothom. pic.twitter.com/V9x2aYMHZj

— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) November 7, 2025

 

 

Junts es defensa

L’auditoria interna de Drets Socials destapa “deficiències” dels pagaments de la DGAIA

 

 

DGAIA

 

Els auditors apunten el descontrol dels ajuts que percebien els joves extutelats

 

La seu del departament de Drets Socials i Inclusió aquest dilluns al matí per explicar la refundació de la DGAIA/Quico Sallés

 

Quico Sallés

30-10-2025 11:34h

 

 

El departament Drets Socials i Inclusió ha publicat aquest matí els resultats de l’informe definitiu de l’auditoria que va encarregar sobre el servei de seguiment i valoració de la prestació econòmica per a joves extutelats (SEVAP) d’anys anteriors. Uns serveis que van posar en alerta la Sindicatura de Comptes, el desgavell comptable del servei així com les denúncies a l’Oficina Antifrau sobre el control dels ajuts i subsidis de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Segons informa el mateix departament, els auditors confirmen les “deficiències en la gestió del seguiment de la prestació d’extutelats en els exercicis de 2023 i 2024”. “Deficiències” en el control i en la “revisió del compliment dels requisits” per cobrar la prestació. L’auditoria realitzada per Global&Local Audit, de 23 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, s’ha centrat en una mostra d’expedients dels anys 2023 i 2024.

En aquesta línia, l’informe assegura que “la contractació de l’equip de seguiment intensiu no hauria estat suficient per evitar els pagaments indeguts i apunten a l’existència de deficiències en la gestió de la prestació d’extutelats i copagament dels serveis d’habitatge”. El document també apunta a la manca de personal, eines de gestió insuficients o dèficits en la interoperabilitat com a mancances en la gestió de la prestació. Així mateix, el Departament farà arribar aquest document a la Comissió d’investigació sobre l’activitat de l’antiga DGAIA que es va constituir al Parlament de Catalunya a mitjans d’octubre.

 

La consellera Martínez Bravo, aquest matí al Parlament/Bernat Vilaró/ACN

 

 

“Percentatge elevat de pagaments indeguts”

D’ençà de la creació de la nova DGPPIA, l’entramat de fundacions involucrat en l’escàndol de la DGAIA ja ha rebut més de 9 milions d’euros en subvencions públiques

 

 

NACIONAL

 

 

 

17-10-2025

L'ALTERNATIU 

 

 

El passat dilluns va conèixer-se que el Govern ha prorrogat el contracte amb la Fundació Resilis, l’entitat encarregada de gestionar les ajudes per a joves tutelats i extutelats per la Generalitat. El Departament de Drets Socials ho justificava al·legant que es tracta d’una decisió “temporal” i que ja treballa en un nou sistema. Així i tot, la notícia va traduir-se en nombroses mostres de recel i estupefacció.

El motiu d’aquesta reacció social té a veure amb el fet que, per a molts, Resilis es troba sota sospita. La Sindicatura de Comptes va vincular la fundació a presumptes irregularitats en el pagament d’aquestes prestacions i, no obstant això, les continuarà gestionant com a mínim fins al desembre del 2026. El contracte té un valor d’uns 556.000 euros, amb la possibilitat, fins i tot, de perllongar-se quatre anys més per “raons d’interès públic”.

Sigui com sigui, el cas de la pròrroga contractual amb Resilis és només una peça més dins d’un engranatge molt més ampli que, malgrat els escàndols i les promeses de canvi, no ha deixat de rebre diners públics.

Un flux que no s’atura: més de 9 milions d’euros els darrers quatre mesos

Una membre d’ERC va intentar aturar la denúncia del treballador que destapà el cas DGAIA, segons un nou vídeo d’Octuvre

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

 

4-10-2025

 

 

La plataforma d’investigació periodística Octuvre ha publicat aquest dissabte un nou reportatge que destapa noves informacions al voltant de l’escàndol de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). En aquesta ocasió s’assenyala la màxima responsable del SEVAP, el servei de valoració, acompanyament i seguiment de prestacions econòmiques per a tutelats i extutelats.

Les noves revelacions tenen el seu origen en el cas del treballador del SEVAP, un servei que la DGAIA externalitzava a fundacions del tercer sector, que va detectar pagaments irregulars i possibles fraus amb fons públics destinats a infants i joves. Quan va intentar denunciar-ho a través dels canals interns de l’organització, es va topar amb indiferència, traves i represàlies.

Per tal de protegir-se, el treballador -que Octuvre identifica amb el pseudònim del Roger- optà per enregistrar les reunions amb els seus superiors jeràrquics. En una trobada amb la responsable territorial del SEVAP, Jasone Latorre, i la responsable de Recursos Humans, Josefa Jiménez Villa, es pot sentir es prova de relativitzar les irregularitats amb expressions com “això passa a tot arreu” o “no és la nostra feina jutjar si la feina està feta”. Les gravacions posen de manifest que, en lloc de donar suport al treballador, Latorre li arriba a recomanar que canviï de feina si la situació li resulta incòmoda.

En el vídeo, es destaca el fet que Latorre no és una figura qualsevol: era una de les màximes responsables del SEVAP i, alhora, membre de la llista d’ERC a Manresa, encapçalada Marc Aloy, actual alcalde de la capital del Bages. Segons la periodista Marta Sibina, això fa encara més greu el cas: una persona amb responsabilitats polítiques i institucionals que, només no va investigar un possible frau, sinó que hauria intentat tapar-lo.

Per al Octuvre, aquest episodi mostra com durant anys s’ha mirat cap a una altra banda davant d’una aparent xarxa de frau i corrupció que afectava directament els recursos públics, teòricament destinats a menors tutelats i extutelats. Mesos després de conèixer-se l’escàndol, les úniques repercussions han estat pel treballador, que ha patit assetjament laboral, amenaces i intimidacions, i forçat a viure sota protecció policial.

Tanmateix, diversos informes elaborats per organismes oficials de fiscalització evidencien el desgavell sistèmic instal·lat al si de la DGAIA. La Sindicatura de Comptes, per exemple, va determinar el 2014 que entre 2016 i 2020 es produïren irregularitats per valor de 944 milions d’euros gestionats per entitats i fundacions privades que treballen amb infants i joves. Fins al moment, les explicacions polítiques han estat insuficients.

 

 

 

🛑🛑🛑🛑
🛑 NOU ÀUDIO: Jasone Latorre / ERC Manresa / DGAIAhttps://t.co/8b5cDGhusp
Comparteix la informació amb els teus contactes.
(Sobretot amb els de Manresa!)
Bon dia!

— octuvre (@OctuvreCAT) October 4, 2025

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://lalternatiu.cat/2025/10/04/una-membre-derc-va-intentar-aturar-la-denuncia-del-treballador-que-destapa-el-cas-dgaia-segons-un-nou-video-doctuvre/ 

 

La Fiscalia demana al Tribunal de Comptes una investigació sobre el caos a la DGAIA

 

 

El Ministeri Públic tampoc no té dubtes: els comptes de l'extinta DGAIA són molt sospitosos

 

 

 

 

Redacció

30/09/2025

 

 

Novetats a l'escàndol polític més important dels últims anys a Catalunya. La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal de Comptes que investigui les irregularitats detectades en la gestió de l'extinta DGAIA. El Ministeri Públic vol aclarir si existeix responsabilitat comptable en els 167 milions d'euros en pagaments indeguts realitzats entre 2016 i 2022.

El document assenyala que la Generalitat va incórrer en una infracció de la Llei de Finances Públiques de Catalunya. El text descriu expedients amb ajuts socials mal concedits, pagaments no reclamats i quantitats prescrites que haurien causat un perjudici real a les arques públiques. És a dir, el que ja va denunciar amb gran detall i precisió la Sindicatura.

Dels 167 milions sota sospita, 7,17 milions ja estan prescrits, mentre que altres 4,7 milions corresponen a ajuts irregulars a joves extutelats. L'actual consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, ha anunciat que es condonarà bona part d'aquestes quantitats. Al parer de la consellera i la Generalitat, els errors són atribuïbles a l'administració i no als beneficiaris.

 

La Generalitat condonarà part dels deutes | Parlament

 

 

Context polític i mediàtic

No és només la DGAIA. És tot. Per Ramon Cotarelo

 

PALINUR

 

 

 

El govern del MHP Aragonès va ser una catàstrofe. En comptes de culminar (sic) la independència, la va torpedinar. I, en el terreny de l'eficàcia gestora, de la qual es vanagloriava, va filar desastre rere desastre, incompetència rere incompetència, sense que cap dels responsables dels desgavells dimitís. Era un govern d'ineptes, personalment molt aprofitats, protegit per un monopoli dels mitjans de comunicació que funcionava com a aparell de propaganda.

Reduït a un suport parlamentari raquític de la quarta part dels escons, no podia governar sense l'anuència de l'oposició, en aquest cas, PSC i Junts. És a dir, no governava. Feia el ridícul, com Pétain a França o Badoglio a Itàlia; titelles. Però destrossava l'independentisme, al mateix temps que l'aparell de propaganda repetia incansable el discurs de la intenció republicana de “no deixar ningú enrere”, pel camí a una Catalunya més ecologista, més feminista, més multicultural, més democràtica. I no sé si me'n deixo algun més.

A la impotència parlamentària del govern s'hi va sumar l'escàndol (encara no aclarit)