OPINIÓ - EDITORIAL
El PSOE aconsegueix l'única cosa que li importava mentre l’independentisme s’entesta a seguir el camí més autodestructiu possible
Vicent Partal
14.11.2023 - 21:40
Actualització: 15.11.2023 - 07:39
Avui comença la sessió d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L’èxit d’aquesta sessió semblava gairebé impossible l’endemà de les eleccions del juliol. El PSOE ha aconseguit el seu objectiu i tots els partits del parlament espanyol, tret del PP-UPN i Vox, votaran un candidat a la presidència que si una cosa ha demostrat sobretot en la seua carrera política és que no té escrúpols ni moralitat. Ni cap nord que no siga el poder. Ara li toca dur la disfressa de progressista i conciliador, d’audaç i tot, però no cal fer un gran esforç per recordar-lo en posicions ben diferents: envoltat de militars i fent un discurs gairebé d’extrema dreta durant la pandèmia, donant suport sense fissures al seu rei i al PP contra Catalunya, torejant els socis de Podem fins a convertir-los en la poca cosa domesticada que ara és Sumar.
El contrast és a la banda de l’independentisme, que arriba a aquesta investidura espanyola desorientat, debatent-se en una mar de dubtes, recels i imprecacions, sense cap certesa per a dipositar a les mans dels votants i carregat de retrets i violència. Autodestructiu en extrem.
Hi ha gent que opina que això és normal. Que hi ha una gran decepció per tot allò que ha passat aquests darrers anys i que això mena a aquest pessimisme que tant s’escampa. Jo hi ha coses que les trobe normals, com ara el desconcert i la prevenció que causa el canvi tan radical d’estratègia de Junts i la decepció per