Nostàlgia de Deulofeu

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió s'ha produït dins de la nau"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo

28/11/2024 20:34

 

 

 

D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.

Realment, el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent, totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser escollides. El més important és la marca, l’estendard.

La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

El parany de la unitat independentista

 

 

OPINIÓ

 

"Puigdemont voldria ser líder de país, però és un home de partit; i és impossible reconèixer un líder de país en un home de partit"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
03/10/2024 17:59 

 

 

 

 

L’obsessió del president Puigdemont, la seva reiterada referència a la necessitat de la unitat independentista, mereix una consideració detinguda perquè explica moltes coses. L’entitat-paraigua que es proposarà al congrés de Junts és l’enèsima repetició d’aquest fetitxe unitari, el principal valedor del qual és Jordi Sánchez, el talp republicà i responsable de l’últim govern d’ERC i el seu monopoli dels mitjans de comunicació contra Junts.

Continuar predicant la unitat amb qui no la vol, no l’ha volgut mai, ni la voldrà, i encara menys vol la independència, mostra alguna cosa més que contumàcia. Fa sospitar una mica de mala fe. Semblava que ERC ho havia deixat clar amb la investidura de l’MHP. Però no ha sigut prou. En la seva darrera compareixença a Twitter, el president Puigdemont torna a reclamar la unitat. S’adreça a ERC i la CUP perquè reclamar unitat independentista al poble, que és l’únic que l’ha demostrat, seria excessivament cínic.

En la seva al·locució, Puigdemont reconeix que la unitat es va trencar ja fa set anys, però és ara quan li sembla imprescindible fer alguna cosa. Per què?

Això d’ERC no són “operacions B”, són operacions de desinformació

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Provar d’amagar la gravetat dels fets darrere denominacions equívoques o neutres és una maniobra que no es pot tolerar, perquè manipular la informació per desacreditar els altres és un atac al fonament de la democràcia

 

 

 

 

Vicent Partal

15.09.2024 - 21:40

 

 

Els nostres col·legues del diari Ara van destapar ahir que, després de l’escàndol pels cartells contra els germans Maragall, Esquerra Republicana de Catalunya havia decidit de canviar d’empresa per mantenir això que de manera intencionadament eufemística en diuen “la B” o les “campanyes de contrast”.

 

Segons que sembla, aquesta estructura de desinformació es va mantenir activa fins a les passades eleccions autonòmiques, pel cap baix, fent tot allò que feia abans: comptes falsos a les xarxes socials per a defensar ERC i el govern i, sobretot, per a fer córrer mentides sobre els seus rivals i fer vídeos, cartells i en general tota mena de pràctiques brutes contra els altres partits o contra qualsevol grup, organització o persona que la direcció d’Esquerra consideràs desafecta.

La notícia no em sorprèn. Em va sorprendre, molt, dies enrere, que Sergi Sabrià reconegués que feien aquestes coses, quan els van enxampar. Em va sorprendre que Marta Rovira

“Procés”: tancat per liquidació

 

 

 

OPINIÓ

 

 

"En plena crisi de pànic, uns decideixen tancar-se a casa (CUP), els altres demanen que els votin per la pena de l’exili (Junts) i el més enllà llencen des d’un avió a l’home del temps (Esquerra)"

 

 

 

 

 

Santiago Espot

10/06/2024

Ahir va abaixar la persiana una guingueta que ha tingut als catalans entretinguts i ensarronats durant una colla d’anys: l’anomenat “procés”. El negoci va començar prou bé. Cap al 2012, els seus promotors van descobrir que existia la demanda d’un article que mai no havien tingut en el seu catàleg: la independència. Què fer, doncs?, van pensar.

A correcuita, el van començar a vendre i la facturació no parava de créixer. La qualitat del producte fabricat era inexistent, però als clients poc els importava. El volien comprar fos al preu que fos, sense parar molta atenció en els detalls importants. Era tan gran el desfici dels consumidors que, a l’estiu i la tardor del 2017, als agents comercials de Junts, ERC i la CUP, els hi prenien literalment de les mans. No donaven l’abast i van exhaurir les existències. Tothom tenia l’article a casa

Les coses, però, es van començar a tòrcer quan la clientela va començar a veure que allò que li havien venut no tenia les prestacions promeses. Creixia la sensació d’aixecada de camisa quan

Els partits processistes perden el 60% de la seva representació a l’Eurocambra

 

 

NACIONAL

 

09/06/2024

 

 

 

 

Amb pràcticament el 100% del vot escrutat al conjunt de l’Estat, la suma de Junts i ERC perd tres eurodiputats respecte dels cinc assolits l’any 2019, així com més de 930.000 votants.

Si bé la candidatura Ara Repúbliques, dins la qual es presentava ERC, ha obtingut 3 escons, Diana Riba serà l’única membre del partit d’Oriol Junqueras que s’asseurà al Parlament Europeu.

Els darrers cinc anys,

Tota la cúpula d’ERC ha de plegar

 

 

OPINIÓ

 

"L’operació de lliurar la presidència de la Generalitat a un nacionalista espanyol no seria una deslleialtat a Catalunya; seria un acord de les esquerres"

 

 

 

 

 

 

Víctor Alexandre 
04/06/2024 20:05 

 

 

Tota la cúpula d’Esquerra ha de plegar. Tota sencera, amb Oriol Junqueras al capdavant, no pas parcialment. La mateixa nit de les darreres eleccions catalanes ja ho havien d’haver anunciat. No n’hi ha prou amb els anuncis de Pere Aragonès, Marta Rovira o Sergi Sabrià. En primer lloc, perquè la cúpula i el seu entorn són moltes més persones, i totes elles són responsables del correctiu que Catalunya ha aplicat al seu partit; i en segon, perquè no és lícit aquest joc de prestidigitació de fer veure que hi haurà canvis per tal que no canviï res. Les declaracions de Pere Aragonès dient “abandono la primera línia política” indiquen no només que ell i els seus no han entès res, sinó que tenen la ferma voluntat de mantenir-se subordinats al partit socialista. No són els únics, és cert, també hi ha els Comuns, però en el seu cas s’explica perquè per si sols no tenen cap futur, ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, que un partit que s’autoanomena independentista (les eleccions han demostrat que cada cop hi ha menys independentistes que l’hi considerin) sigui la pista d’aterratge d’un partit nacionalista espanyol, és un frau a la societat. 

Fixem-nos que Pere Aragonès no ha dit pas que plegui de la política, no ha dit pas que, d’ara endavant, mirarà de guanyar-se la vida en el mercat laboral com fem la immensa majoria de catalans. Ha dit només que “abandona la primera línia”. És a dir,

Res de llista unitària . Via Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

OPINIÓ EL VORAVIU

 

L’oportunitat és la repetició electoral i la coalició permanent fins a la república 

 

 

 

 

6 juny 2024 2.00 h  

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

El dijous 16 de maig, avui fa tres setmanes, i tres dies després de saber els resultats del 12-M, escrivia que ens mereixíem la repetició electoral i una coalició: “Si es vol tenir un govern fort i estable, sorgit d’un contundent resultat electoral i amb una àmplia participació de la ciutadania, el camí és prou simple dins la complexitat. 

Té dues etapes. Hem de tornar a anar a eleccions (primera etapa) i hem d’anar-hi amb una coalició electoral de tot l’independentisme (segona etapa). Primer

L'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, tancarà 300 llits a l'estiu per motius econòmics

 

 

SALUT

 

El centre hospitalari, que no disposa ja de fons vinculats a la covid-19, forçat a fer més ajustos 

 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Barcelona. Dimecres, 5 de juny de 2024. 21:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el més gran de Catalunya, veurà reduïda la seva capacitat assistencial aquest estiu. Segons ha avançat El Periódico de Catalunya i han confirmat fonts del centre hospitalari a ElNacional.cat, aquest any la reducció serà d’un volum de 300 llits de juliol a setembre, un centenar més que l’any passat, quan en va reduir 200. Les mateixes fonts apunten que aquesta reducció respon al “pla de mesures” que el centre s’ha vist obligat a aplicar per qüestions econòmiques. “Es redueixen un 24% els llits a l’estiu, fet que suposa un 30% més que 2023”, indiquen les fonts del centre hospitalari.

L’hospital barceloní travessa per dificultats econòmiques.

L’independentisme no són els partits

 

 

OPINIÓ

 

 

"Quan s'arriba al punt d'inflexió en què es troba ara l'independentisme, és el moment d'aturar-se a pensar què s'ha de fer d'una manera diferent"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sílvia Barroso
14/05/2024 10:59 

 

 

 

“Catalunya castiga l’independentisme”. Així titulava la seva portada el diari Abc aquest dilluns, l’endemà de les eleccions. “El triomf d’Illa enterra el Procés”, deia El País. Dues idees que satisfan la premsa de Madrid i tot el sistema polític i econòmic espanyol –amb puntals com del BBVA, que intenta quedar-se el Banc Sabadell i garantir que mai tindrà una direcció catalanista ni per accident– però que algú els hauria de matisar. Que el Procés s’acaba és cert, però no pel triomf de Salvador Illa, sinó de mort natural i des de ja fa temps. 

I això no vol dir que s’acabi l’independentisme. El que han castigat els votants catalans són els partits independentistes. Però encara continua havent-hi 1.361.942 vots independentistes –inclosos els 118.302 d’Aliança Catalana, un senyal d’alarma que han d’analitzar la resta de formacions sobiranistes, que saben que no poden

ERC obté el seu pitjor resultat des del 2010 i la pèrdua d’escons més àmplia de la seva història

 

 

POLITICA

 

 

La formació d’Aragonès cedeix el lideratge independentista a Junts i obté 20 escons i un 13,6% dels vots

 

12.05.2024 23.30 h 

ACN 

 

 

 

 

 

ERC ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des del 2010 i la caiguda d’escons més dura de la seva història. La formació liderada pel president Pere Aragonès ha perdut 13 escons i s’ha quedat només amb 20, amb un 13,6% dels sufragis. Amb aquests resultats, ERC ha cedit el lideratge de l’independentisme a la candidatura de JxCat de Carles Puigdemont, convertint-se així en la tercera força al Parlament. En les últimes eleccions, el 2021, també amb Pere Aragonès com a candidat, ERC va ser la segona força en vots i escons, amb 605.581 vots i el 21,3% dels sufragis, empatat en escons amb els socialistes de Salvador Illa. Llavors, ERC va ser primera força a Tarragona, però ara no ha aconseguit imposar-se a cap demarcació.

ERC ha estat el partit que ha perdut més vots en aquests comicis, reculant en més de 190.000 vots, i caient en 7,6 punts percentuals. ERC havia obtingut un 21% dels vots tant a les eleccions del 2021 com a les del 2017, tot i que en l’any del referèndum la xifra absoluta va ser molt més alta, amb 935.861 sufragis.

A Barcelona, ERC perd 7 escons

Salvador Illa guanya les eleccions a Catalunya 2024 i l’independentisme perd la majoria absoluta

 

 

Ciutadans desapareix del Parlament en no superar la barrera del 3 % dels vots aquest 12-M, mentre que Aliança Catalana hi irromp amb dos diputats

 

Sergio Segura ahir a les 22:30

 

 

 

 

 

 

 

Amb gairebé el 98 % dels vots escrutats, Salvador Illa (PSC) ha guanyat les eleccions a Catalunya 2024 i ha obtingut el 28,36 % dels vots i 42 diputats, al davant de Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya), que ha fet el “sorpasso” a ERC i es converteix en la segona força més votada amb el 21,19 % dels sufragis i 35 escons. Els republicans de Pere Aragonès, que van ser segons el 2021 i que han governat la Generalitat els darrers anys, han caigut fins a la tercera posició, després de perdre 13 diputats —ara en tenen 20 i el 2021 en van aconseguir 33— i obtenir un 13,66 % dels vots.

El PSC repeteix la victòria del 2021 i l’independentisme perd la majoria absoluta

Sílvia Orriols és més coneguda entre la ciutadania que els candidats del PP, Comuns, V🤢x i la CUP, segons l’enquesta de l’ARA

 

 

NACIONAL

 

06/05/2024

 

 

 

 

Per als entesos en demoscòpia electoral, la intenció de vot o la projecció d’escons no són les úniques dades d’interès que poden obtenir-se dels sondejos.

Mesurar el nivell d’aprovació i el percentatge de popularitat que susciten els diferents líders polítics entre els enquestats és de gran valor a l’hora d’afinar els pronòstics al màxim.

En aquest sentit, l’atribució de fins a 7 escons a Aliança Catalana (AC), tot i ser la més alta fins al moment, no és la informació més destacable en els resultats de l’última enquesta del diari ARA en relació amb aquesta formació.

Respecte del grau de coneixement dels aspirants a presidir la Generalitat, el 42,6% dels entrevistats declara saber qui és Sílvia Orriols. La batllessa de Ripoll duplica així la xifra corresponent a la candidata de la CUP, Laia Estrada, a qui només coneix el 21,1% de la mostra.

De la mateixa manera, la líder del partit extraparlamentari també supera les puntuacions obtingudes per Alejandro Fernández (PP), Jessica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (V🤢x).

D’acord amb el sondeig publicat diumenge per l’ARA, aquests candidats són menys coneguts que Sílvia Orriols, malgrat que tots tres ja foren caps de llista als comicis de l’any 2021.

Es dona el cas, a més a més, que tant Fernández com Albiach són diputats al Parlament d’ençà del 2015. Garriga, per la seva banda, ho ha estat durant els darrers tres anys.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://lalternatiu.cat/2024/05/06/silvia-orriols-es-mes-coneguda-entre-la-ciutadania-que-els-candidats-del-pp-comuns-vox-i-la-cup-segons-lenquesta-de-lara/ 

L’ANC de Sabadell, Sílvia Orriols i la censura

 

 

OPINIÓ

 

 

"I és aquí on som ara: pentinant la gata en comptes de parlar de com materialitzaran la llibertat de Catalunya els partits independentistes"

 

 

 

 

VICTOR ALEXANDRE

16/04/2024 21:12

 

 

 

 

Déu n’hi do, el rebombori que ha generat el cicle de conferències de l’ANC de Sabadell per tal de conèixer, un per un (Junts, ERC, CUP, Alhora i Aliança Catalana), el projecte independentista dels cinc partits que, definint-se com a tals, es presenten a les eleccions del 12 de maig. Tot comença amb el comunicat d’ERC dient que es retirarà si també hi participa Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols. I tot seguit s’hi afegeix la CUP. Davant d’això, el secretariat de Sabadell sotmet a votació la decisió de mantenir el cicle o suspendre’l i es conclou per unanimitat que cal mantenir-lo. A partir d’aquí, els mitjans de comunicació s’hi interessen, la cosa agafa volada, es produeix un creuament de desqualificacions i es crea un gran rebombori. I és aquí on som ara: pentinant la gata en comptes de parlar de com materialitzaran la llibertat de Catalunya els partits independentistes. Els militars en saben molt, d’això. En diuen ‘maniobres de distracció’.

Si el lector em permet, voldria fer dues consideracions. Una, sobre la maniobra de distracció; l’altra, sobre els valors democràtics. En el primer cas, hem de tenir present que el retorn del president Puigdemont ha tornat a posar en primer pla el tema de la independència, cosa altament enutjosa per a aquells que, dient-se independentistes, no sols no tenen cap intenció de fer-la realitat sinó que s’han mostrat absolutament submisos davant el govern espanyol. Esquerra, concretament, se sent molt còmoda allà on pot desviar l’atenció amb qüestions autonomistes, però en un marc centrat exclusivament en la independència adopta la vella divisa del doctor Soler en les seves sessions de psicopatologia conjugal: «Quan la dona et diu “hem de parlar”, el millor que pots fer és no ser-hi».
Som, per tant, davant d’u

Les excuses de mal pagador del govern amb el Hard Rock . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El mateix govern que es vanta d’incorporar 2.442 milions d’euros més –nous– en l'apartat de despesa del pressupost, s'excusa per haver-se d’empassar el Hard Rock dient que no podria pagar-ne les indemnitzacions

 

 

El president Aragonès i Salvador Illa signen l'acord per al pressupost (fotografia: Andreu Dalmau).

 

 

 

Vicent Partal

27.02.2024 - 21:40

 

 

 

El pressupost de la Generalitat penja del Hard Rock. Esquerra Republicana, després d’empassar-se la B-40 i l’ampliació de l’aeroport, ara no ha tingut cap més remei que empassar-se també el Hard Rock. Amb això es completa el trio d’elements emblemàtics d’allò que els republicans diuen que no és el seu model de país i amb els quals els socialistes els van rostint a foc lent.

Ara com ara, això ha servit perquè el PSC s’avinga a aprovar el pressupost d’enguany. És un alleujament per al president Aragonès, però no n’hi ha prou i és enverinat. No n’hi ha prou perquè els comuns encara no tenen decidit el seu sí –avui Odei A.-Etxearte ho explica amb detall, tot això, en aquest article. I és enverinat perquè al final Esquerra ha caigut en el parany del tripartit. La cosa, segurament, no dóna per a més. Ells, segurament, no donen per a més.

I en relació amb això crec que avui cal remarcar el pretext que han donat per acabar acceptant el Hard Rock. Perquè explica una manera de fer política, perquè evidencia el poc valor que donen a les promeses fetes i als principis ideològics. Van dir que no ho farien mai, això de permetre el

Llei d’amnistia o llei del silenci. Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si la llei s'aprova com està, Sánchez haurà salvat un obstacle perillós i podrà encarar la continuïtat, de moment, amb el suport parlamentari suficient"

 

 

 

Ramon Cotarelo

22/02/2024 20:44 

 

 

 

 

 

Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.

L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions

A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa

És la llengua, coi!

 

 

OPINIÓ

 

 

"Voleu vots? Aneu a la guerra de la llengua. És el factor que millor demostra que no som espanyols"

 

 

 

 

Santiago Espot

19/02/2024 19:13 

 

 

 

 

 

Comprimir tot el sentit d’una campanya guanyadora en quatre paraules, mereix un lloc en el podi (en el cas que existís) dels estrategs electorals. Segurament James Carville, assessor de Bill Clinton l’any 1992 quan va assolir la presidència dels Estats Units, gaudiria d’aquest honor. Va tenir l’habilitat d’ensumar un clima col·lectiu. “És l’economia, estúpid” fou l’expressió que va penjar dins les oficines centrals de la campanya per tal de conscienciar als seus. La frase ha passat a la història.

Probablement, Carville es va avançar al que avui ja és una evidència en qualsevol campanya: si vols assolir l’èxit, parla només d’una cosa. Per què? Simplement perquè la nostra societat, majoritàriament, no té la capacitat de processar l’allau informativa al qual està sotmesa de forma constant. Tot són impactes continuats que nosaltres, volgudament, cerquem i acceptem de forma natural amb el mòbil enganxat tot el dia a les mans. Amb sort, ens quedem amb un ínfim tant per cent de què veiem, llegim o escoltem. Aquell que sap concentrar la nostra atenció i captar el nostre interès més enllà del que és habitual, ens converteix en promotors de la seva idea (ho rebotem, fem “m’agrada”…) i guanya.

 

 

Agradi o no, la psique del votant es mou també dins aquests paràmetres. Dipositar la papereta en una urna després de la lectura d’un programa electoral, queda tan lluny com la televisió en blanc i negre. Si parlo d’aquestes coses és perquè, a Catalunya,

Traspàs de Rodalies: Govern i Estat es donen sis mesos per fixar les bases

 

 

RODALIES

 

Els governs català i espanyol pacten sis comissions tècniques per crear la nova empresa mixta que gestionarà el servei

 

 

Óscar Puente i Ester Capella en una de les reunions bilaterals | Europa Press

 

Gabriel González

 
19/02/2024 14:17 

 

 

Els governs catalans i espanyols han començat la setmana amb una reunió per abordar com ha de ser el traspàs de Rodalies. Un traspàs que continua sense calendari exacte, però sí amb un compromís explícit de totes dues administracions per establir, en els pròxims sis mesos, les bases de la nova empresa mixta que gestionarà el servei. La trobada, liderada pel ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, serveix com a punt de partida per al traspàs de l’operadora. 

Els responsables d’infraestructures de cada govern han pactat la constitució de sis grups de treball de caràcter tècnic que baixaran al terreny l’acord polític. Aquestes comissions són: traspàs de l’operadora, serveis ferroviaris, pla de Rodalies, traspàs de la infraestructura, assumptes econòmics i assumptes jurídics. Al llarg del primer trimestre s’acabarà de concretar el calendari que seguiran aquestes comissions, ha dit Capella. La consellera les ha definit com un

Els pagesos no afluixen i preparen una «protesta transfronterera»

 

 

PAGESIA

 

El sindicat Unió de Pagesos reclama "accions àgils" i "mesures contundents" a l'Estat per resoldre la crisi agrària: "Prou hipocresia"

 

• Amb sequera i sense extrema dreta: la pagesia catalana enmig de la protesta europea
• De ramader a mestre: quan has de deixar el sector perquè hi perds diners

 

 

Els pagesos a la Meridiana durant la mobilització històrica a Barcelona | Frederic Esteve

 

 

 

 per Nació, Barcelona | 19 de febrer de 2024 a les 13:42

 

 

Unió de Pagesos (UP) ha anunciat més mobilitzacions a Catalunya per la setmana que ve i diu que treballa en una "protesta transfronterera" amb els pagesos d'Occitània i la Catalunya Nord. No obstant això, el sindicat centra ara els seus esforços en la manifestació d'aquest dimecres 21 davant del Ministeri d'Agricultura a Madrid.

 

"Hi haurà molta gent i molts tractors. I esperem que hi hagi respostes", ha afirmat aquest dilluns el coordinador nacional d'UP, Joan Caball, des de la Casa de l'Agricultura. Unió de Pagesos insisteix a demanar "accions àgils" i "mesures contundents" a l'Estat per resoldre la crisi agrària. "Prou hipocresia. Està en joc la continuïtat de la pagesia, conreus i granges de moltes famílies", ha recordat Caball.

Hi haurà ampliació.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.naciodigital.cat/noticia/268934/pagesos-protesta-transfronterera

 

L’enemic és X. Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"A les xarxes regna la llibertat d'expressió més il·limitada, la isegoria, que és la que fa possible la democràcia"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
15/02/2024 19:40

 

 

 

Ja fa temps que les xarxes, sobretot X, són objecte d’atacs per un periodisme determinat dels mitjans convencionals, no digitals. Les seves dues principals acusacions són a) que es tracta d’una mena de miratge, de bombolla, de participació social minoritària, irrellevant i b) que és un mitjà turbulent en què regna la violència verbal més aferrissada i degradada.

La realitat del país, la de tots els països, refuta de ple la primera objecció. Bona part de la política es fa a les xarxes; és ciberpolítica. Els partits, els representants, n’estan pendents i sempre tenen raons per intervenir: contestar les crítiques, formular-les, fer-se veure i sentir per compensar la manca de ressonància de la seva activitat parlamentària. Ells mateixos s’encarreguen de sintetitzar les seves intervencions i penjar-les a les xarxes. L’estat d’ànim d’aquestes és sovint el feedback dels governs. 

En realitat, aquesta agressivitat contra les xarxes tradueix l’enuig de trobar-se en una situació de competència molt incòmoda. L’àmbit de la comunicació és avui un totum revolutum amb tres contendents: