L’ANC de Sabadell, Sílvia Orriols i la censura

 

 

OPINIÓ

 

 

"I és aquí on som ara: pentinant la gata en comptes de parlar de com materialitzaran la llibertat de Catalunya els partits independentistes"

 

 

 

 

VICTOR ALEXANDRE

16/04/2024 21:12

 

 

 

 

Déu n’hi do, el rebombori que ha generat el cicle de conferències de l’ANC de Sabadell per tal de conèixer, un per un (Junts, ERC, CUP, Alhora i Aliança Catalana), el projecte independentista dels cinc partits que, definint-se com a tals, es presenten a les eleccions del 12 de maig. Tot comença amb el comunicat d’ERC dient que es retirarà si també hi participa Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols. I tot seguit s’hi afegeix la CUP. Davant d’això, el secretariat de Sabadell sotmet a votació la decisió de mantenir el cicle o suspendre’l i es conclou per unanimitat que cal mantenir-lo. A partir d’aquí, els mitjans de comunicació s’hi interessen, la cosa agafa volada, es produeix un creuament de desqualificacions i es crea un gran rebombori. I és aquí on som ara: pentinant la gata en comptes de parlar de com materialitzaran la llibertat de Catalunya els partits independentistes. Els militars en saben molt, d’això. En diuen ‘maniobres de distracció’.

Si el lector em permet, voldria fer dues consideracions. Una, sobre la maniobra de distracció; l’altra, sobre els valors democràtics. En el primer cas, hem de tenir present que el retorn del president Puigdemont ha tornat a posar en primer pla el tema de la independència, cosa altament enutjosa per a aquells que, dient-se independentistes, no sols no tenen cap intenció de fer-la realitat sinó que s’han mostrat absolutament submisos davant el govern espanyol. Esquerra, concretament, se sent molt còmoda allà on pot desviar l’atenció amb qüestions autonomistes, però en un marc centrat exclusivament en la independència adopta la vella divisa del doctor Soler en les seves sessions de psicopatologia conjugal: «Quan la dona et diu “hem de parlar”, el millor que pots fer és no ser-hi».
Som, per tant, davant d’u

Les excuses de mal pagador del govern amb el Hard Rock . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El mateix govern que es vanta d’incorporar 2.442 milions d’euros més –nous– en l'apartat de despesa del pressupost, s'excusa per haver-se d’empassar el Hard Rock dient que no podria pagar-ne les indemnitzacions

 

 

El president Aragonès i Salvador Illa signen l'acord per al pressupost (fotografia: Andreu Dalmau).

 

 

 

Vicent Partal

27.02.2024 - 21:40

 

 

 

El pressupost de la Generalitat penja del Hard Rock. Esquerra Republicana, després d’empassar-se la B-40 i l’ampliació de l’aeroport, ara no ha tingut cap més remei que empassar-se també el Hard Rock. Amb això es completa el trio d’elements emblemàtics d’allò que els republicans diuen que no és el seu model de país i amb els quals els socialistes els van rostint a foc lent.

Ara com ara, això ha servit perquè el PSC s’avinga a aprovar el pressupost d’enguany. És un alleujament per al president Aragonès, però no n’hi ha prou i és enverinat. No n’hi ha prou perquè els comuns encara no tenen decidit el seu sí –avui Odei A.-Etxearte ho explica amb detall, tot això, en aquest article. I és enverinat perquè al final Esquerra ha caigut en el parany del tripartit. La cosa, segurament, no dóna per a més. Ells, segurament, no donen per a més.

I en relació amb això crec que avui cal remarcar el pretext que han donat per acabar acceptant el Hard Rock. Perquè explica una manera de fer política, perquè evidencia el poc valor que donen a les promeses fetes i als principis ideològics. Van dir que no ho farien mai, això de permetre el

Llei d’amnistia o llei del silenci. Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si la llei s'aprova com està, Sánchez haurà salvat un obstacle perillós i podrà encarar la continuïtat, de moment, amb el suport parlamentari suficient"

 

 

 

Ramon Cotarelo

22/02/2024 20:44 

 

 

 

 

 

Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.

L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions

A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa

És la llengua, coi!

 

 

OPINIÓ

 

 

"Voleu vots? Aneu a la guerra de la llengua. És el factor que millor demostra que no som espanyols"

 

 

 

 

Santiago Espot

19/02/2024 19:13 

 

 

 

 

 

Comprimir tot el sentit d’una campanya guanyadora en quatre paraules, mereix un lloc en el podi (en el cas que existís) dels estrategs electorals. Segurament James Carville, assessor de Bill Clinton l’any 1992 quan va assolir la presidència dels Estats Units, gaudiria d’aquest honor. Va tenir l’habilitat d’ensumar un clima col·lectiu. “És l’economia, estúpid” fou l’expressió que va penjar dins les oficines centrals de la campanya per tal de conscienciar als seus. La frase ha passat a la història.

Probablement, Carville es va avançar al que avui ja és una evidència en qualsevol campanya: si vols assolir l’èxit, parla només d’una cosa. Per què? Simplement perquè la nostra societat, majoritàriament, no té la capacitat de processar l’allau informativa al qual està sotmesa de forma constant. Tot són impactes continuats que nosaltres, volgudament, cerquem i acceptem de forma natural amb el mòbil enganxat tot el dia a les mans. Amb sort, ens quedem amb un ínfim tant per cent de què veiem, llegim o escoltem. Aquell que sap concentrar la nostra atenció i captar el nostre interès més enllà del que és habitual, ens converteix en promotors de la seva idea (ho rebotem, fem “m’agrada”…) i guanya.

 

 

Agradi o no, la psique del votant es mou també dins aquests paràmetres. Dipositar la papereta en una urna després de la lectura d’un programa electoral, queda tan lluny com la televisió en blanc i negre. Si parlo d’aquestes coses és perquè, a Catalunya,

Traspàs de Rodalies: Govern i Estat es donen sis mesos per fixar les bases

 

 

RODALIES

 

Els governs català i espanyol pacten sis comissions tècniques per crear la nova empresa mixta que gestionarà el servei

 

 

Óscar Puente i Ester Capella en una de les reunions bilaterals | Europa Press

 

Gabriel González

 
19/02/2024 14:17 

 

 

Els governs catalans i espanyols han començat la setmana amb una reunió per abordar com ha de ser el traspàs de Rodalies. Un traspàs que continua sense calendari exacte, però sí amb un compromís explícit de totes dues administracions per establir, en els pròxims sis mesos, les bases de la nova empresa mixta que gestionarà el servei. La trobada, liderada pel ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, serveix com a punt de partida per al traspàs de l’operadora. 

Els responsables d’infraestructures de cada govern han pactat la constitució de sis grups de treball de caràcter tècnic que baixaran al terreny l’acord polític. Aquestes comissions són: traspàs de l’operadora, serveis ferroviaris, pla de Rodalies, traspàs de la infraestructura, assumptes econòmics i assumptes jurídics. Al llarg del primer trimestre s’acabarà de concretar el calendari que seguiran aquestes comissions, ha dit Capella. La consellera les ha definit com un

Els pagesos no afluixen i preparen una «protesta transfronterera»

 

 

PAGESIA

 

El sindicat Unió de Pagesos reclama "accions àgils" i "mesures contundents" a l'Estat per resoldre la crisi agrària: "Prou hipocresia"

 

• Amb sequera i sense extrema dreta: la pagesia catalana enmig de la protesta europea
• De ramader a mestre: quan has de deixar el sector perquè hi perds diners

 

 

Els pagesos a la Meridiana durant la mobilització històrica a Barcelona | Frederic Esteve

 

 

 

 per Nació, Barcelona | 19 de febrer de 2024 a les 13:42

 

 

Unió de Pagesos (UP) ha anunciat més mobilitzacions a Catalunya per la setmana que ve i diu que treballa en una "protesta transfronterera" amb els pagesos d'Occitània i la Catalunya Nord. No obstant això, el sindicat centra ara els seus esforços en la manifestació d'aquest dimecres 21 davant del Ministeri d'Agricultura a Madrid.

 

"Hi haurà molta gent i molts tractors. I esperem que hi hagi respostes", ha afirmat aquest dilluns el coordinador nacional d'UP, Joan Caball, des de la Casa de l'Agricultura. Unió de Pagesos insisteix a demanar "accions àgils" i "mesures contundents" a l'Estat per resoldre la crisi agrària. "Prou hipocresia. Està en joc la continuïtat de la pagesia, conreus i granges de moltes famílies", ha recordat Caball.

Hi haurà ampliació.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.naciodigital.cat/noticia/268934/pagesos-protesta-transfronterera

 

L’enemic és X. Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"A les xarxes regna la llibertat d'expressió més il·limitada, la isegoria, que és la que fa possible la democràcia"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
15/02/2024 19:40

 

 

 

Ja fa temps que les xarxes, sobretot X, són objecte d’atacs per un periodisme determinat dels mitjans convencionals, no digitals. Les seves dues principals acusacions són a) que es tracta d’una mena de miratge, de bombolla, de participació social minoritària, irrellevant i b) que és un mitjà turbulent en què regna la violència verbal més aferrissada i degradada.

La realitat del país, la de tots els països, refuta de ple la primera objecció. Bona part de la política es fa a les xarxes; és ciberpolítica. Els partits, els representants, n’estan pendents i sempre tenen raons per intervenir: contestar les crítiques, formular-les, fer-se veure i sentir per compensar la manca de ressonància de la seva activitat parlamentària. Ells mateixos s’encarreguen de sintetitzar les seves intervencions i penjar-les a les xarxes. L’estat d’ànim d’aquestes és sovint el feedback dels governs. 

En realitat, aquesta agressivitat contra les xarxes tradueix l’enuig de trobar-se en una situació de competència molt incòmoda. L’àmbit de la comunicació és avui un totum revolutum amb tres contendents:

Sílvia Orriols. Per Fredi Bentanachs

 

 

OPINIÓ

 

 

Pel que sembla, tots els oracles de partits, tant els d’Esquerra com els de Junts, han trobat el remei a les seves covardies, Sílvia Oriols, el boc expiatori per tots els mals.

 

 

 

 

Vaig conèixer la Sílvia quan tenia 17 o 18 anys, venia de les JERC i va ingressar a les files d’Estat Català, aleshores jo estava a l’executiu i més tard vaig ser-ne secretari general. D’això ja fa un grapat d’anys, doncs bé, vàrem decidir que aquella noia de Ripoll, espavilada i amb un bon discurs, fes el seu primer míting públic com a jove d’Estat Català junt amb l’amic i patriota Xirinacs, a les Borges Blanques.

Explico aquesta anècdota per posar en context el personatge, més enllà del seu discurs al qual s’hi pot estar d’acord o no, la seva carrera política ha estat dins l’independentisme clàssic de sempre.

Els fets intolerables en democràcia ocorreguts a Ripoll aquest passat cap de setmana, on una colla d’esverats varen agredir la batllessa democràticament escollida i amb majoria al consistori ripollenc, la senyora Sílvia Orriols, no han estat denunciats ni condemnats encara per cap ens públic, ni pel Parlament, ni per la Generalitat, ni per cap partit. Sembla que l’odi i el suposat feminisme de les

Educació ajorna un curs les proves de competència bàsica de català oral per la "sobrecàrrega" de treball als centres

 

 

LLENGUA - SOCIETAT

 

 

L'avaluació es va posar en marxa l'any passat i les escoles que ho vulguin la podran fer amb el material de llavors

 

 

Llengua, Societat 

07.02.2024 11.15 h 

ACN

 

 

La consellera d\'Educació Anna Simó Autor/a: Blanca Blay

 

 

 

El Departament d'Educació ha ajornat excepcionalment un any les proves orals censals de català als alumnes, segons ha avançat l''Ara' i han confirmat fonts de la conselleria a l'ACN. Aquesta avaluació es va posar en marxa per primer cop el curs passat però, després de consultar-ho amb la Junta de Direccions, Educació ha decidit no fer-les enguany per la "sobrecàrrega de treball" pels centres que suposa la implantació de les altres noves proves diagnòstiques fixades per llei. Així, enguany es faran les proves de comprensió lectora, comprensió oral i les d'expressió escrita en català. Els centres que ho vulguin podran fer les proves per avaluar l'oralitat amb els materials del 2023 que els facilitarà Educació.

El Departament ha defensat que pràcticament no hi ha cap país o territori que faci tantes proves censals anualment, ja que suposen una càrrega molt important de treball per als centres. El més habitual és fer de dos a tres grans proves censals anuals i anar-les rotant anualment.

La conselleria ha expressat que el seu compromís amb el català i els seus usos és "ferm". En aquest sentit,

Immigració i colonització

 

 

OPINIÓ

 

 

"El nivell del debat polític oficial al respecte és d’un to fastigosament baix i mesquí"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
22/01/2024 19:02 

 

 

 

 

 

 

Els catalans tenim la característica de fer la viu-viu davant les situacions o debats compromesos. És una de les fórmules que tenen els pobles sotmesos per intentar sobreviure, i cal reconèixer que nosaltres ho hem portat gairebé a l’excel·lència. El problema d’aquest capteniment rau en el fet que amagar el cap sota l’ala, mai no comporta una solució. Sense dubte, el tema de la immigració és allà on millor es manifesta aquesta singularitat. Fins fa quatre dies, era el nostre elefant a l’habitació. Què fem?

 

Primer de tot, mirem una mica enrere per saber d’on venim i què ens passa. La primera onada migratòria (als anys vint del segle passat a causa de l’impacte de les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929), va ser integrada a la catalanitat gairebé del tot. Aleshores, els catalans, que no havien patit encara el franquisme,

Editorial Vicent Partal : Podem sí que pot (i Junts no)

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Posant el llistó altíssim i deixant-lo caure al darrer segon, no deixen sinó una interpretació possible: que tanta apel·lació solemne i tanta grandiloqüència era tan sols una tàctica negociadora, no una posició de fons

 

 

Míriam Nogueras (fotografia: Rodrigo Jiménez).

 

 

 

Vicent Partal

10.01.2024 - 21:40

Actualització: 11.01.2024 - 07:36

 

 

 

 

Ahir a Madrid hi havia en joc molt més que tres decrets llei.

Tal com havien anat les coses, i les negociacions, i vist el moment històric en què som, hi havia en joc també la credibilitat de Junts i de Podem, que amenaçaven de tombar els decrets i, per tant, de no tenir cap dificultat a enfrontar-se al govern espanyol. I la del PSOE, és clar.

I, cosa més important: hi havia en joc la possibilitat que un dels grans tabús de la transició caigués finalment. Aquell que diu que tot allò que no és PP ha de ballar inevitablement al voltant del PSOE i de les seues decisions,

El PSOE explica amb matisos els punts de l’acord amb Junts

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Defensa en un comunicat la constitucionalitat de la transferència "integral" d'immigració i aclareix que no farà les balances fiscals

 

 

 

 

 

Redacció   

11.01.2024 - 11:23

Actualització: 11.01.2024 - 11:39

 

 

 

El PSOE ha sortit al pas de l’allau de crítiques de la dreta espanyola per l’acord amb Junts que implica tot un seguit de concessions, com ara “la delegació” de les competències en immigració a la Generalitat i el reconeixement dels drets històrics de Catalunya en matèria de règim local. En un comunicat, matisa els punts de l’acord anunciats ahir a la tarda per Junts i reafirma que tot es fa d’acord amb la constitució. 

Sobre el traspàs de competències en immigració, el PSOE confirma que es farà amb “una llei orgànica de delegació de competències i recursos perquè Catalunya pugui fer una gestió integral de la immigració d’acord amb l’article 150.2 de la constitució [el que preveu el traspàs de competències del govern espanyol a les autonomies].” I afegeix: “Per tant, no es toca cap aspecte de la constitució i els

La culpa dels resultats de l’informe PISA només és del Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els mestres fa anys que ens recorden que l’educació va pel pedregar i alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem com a responsables i privilegiats"

 

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
07/12/2023 08:36 

 

 

 

 

 

Els resultats de l’informe PISA a Catalunya són responsabilitat del Departament d’Educació i del Ministeri d’Educació. Ja està. No és de la immigració, no és dels mestres, no és de la metodologia de l’informe, no és de la conjuntura. És dels governs perquè són els que tenen poder per influir en l’impacte de totes aquestes variables, i moltes altres.

El Departament d’Educació té la responsabilitat de fer un acompanyament de la immigració que garanteixi que la complexitat que introdueix a les aules no afecta el rendiment acadèmic global. Però sistemàticament ha reduït els recursos per a aules d’acollida, ha abdicat de distribuir els nouvinguts de forma equitativa a les escoles i ha fet un discurs polític contrari a la integració. I si consideren que Catalunya no pot acollir tanta població de fora, ho han de dir específicament i, o bé pactar les quotes d’acollida amb Espanya o bé, com sabem els que ja no creiem en contes de fades, fer el possible de separar-nos de qui ens impedeix decidir quina quantitat de nouvinguts podem assumir amb els recursos disponibles i de qui ens espolia aquests recursos.

D’altra banda, són els mestres els que, des de fa anys, ens recorden que l’educació va pel pedregar, i hem hagut de saber els resultats de l’informe PISA per parar-hi una mica més d’atenció. I encara alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem a ells com a responsables

Immigració i PISA, tòtem i tabú

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 per Marc Arza, 6 de desembre de 2023 a les 19:00

 

 

 

«La immigració és un tabú i esmentar-la en un debat públic de qualsevol manera que no sigui l'elogi i la celebració s'assenyala de seguida com una temptativa de racisme enverinat»

 

 

Ahir es van fer públics els resultats de les proves PISA 2022 i les conclusions són alarmants. Les proves mesuren l'evolució en comprensió lectora, habilitat matemàtica i coneixements científics dels nois i noies en acabar l'ensenyament obligatori. Els resultats permeten comparar països i regions de l'OCDE (una organització internacional de països desenvolupats) i a Catalunya hi ha motius per mirar-los amb preocupació.

Arreu de l'OCDE els resultats han evolucionat negativament els darrers deu anys, però Espanya se situa per sota de la mitjana, clarament a la cua entre els països de la Unió Europea, i Catalunya... és a la cua d'Espanya! La clatellada ha centrat el debat públic de les darreres hores. Debat, per dir-ne d'alguna manera. Passades vint-i-quatre hores ja es pot dir que a Catalunya la conversa pública que acompanya els resultats de les proves PISA és

més preocupant i dramàtica que els resultats mateixos.

El servei de Rodalies, finalment de la Generalitat: ERC i PSOE n’acorden el traspàs “integral”

 

 

El document pactat fa referència a un "traspàs integral" per fases i inclou vies, trens i recursos

 

 

 

Trobada Aragonès-Sánchez

 

Maria GarciaDijous, 

2 de novembre de 2023

 

 

 

La Generalitat finalment podrà gestionar de forma directa i integral el deficitari servei de Rodalies, una reclama històrica que finalment s’ha complert després de setmanes de negociacions entre ERC i el PSOE, tot i semblar que no arribaria mai. Finalment, però, el matí d’aquest dijous, 2 de novembre, ERC i PSOE han tancat l’acord per al traspàs de Rodalies, segons ha pogut saber l’ACN.

El documentat pactat entre ERC i el PSOE es titula ‘Culminar el traspàs integral de Rodalies’, segons han explicat fonts dels republicans, i estipula que el traspàs integral del servei inclou vies, trens i recursos. Tanmateix,

La Permanent de Junts es reuneix amb Puigdemont aquest dijous a Brussel·les per ultimar el pacte amb el PSO

 

 

INVESTIDURA

 

Junts assegura que encara falta "tancar serrells" per la llei d'amnistia 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 2 de novembre de 2023. 11:33
Actualitzat: Dijous, 2 de novembre de 2023. 12:17
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Permanent de Junts es reuneix aquest dijous presencialment a Brussel·les amb Carles Puigdemont per acabar d'ultimar el pacte amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, tal com va avançar dimarts ElNacional.cat. L'acord es va encarrilar després de la reunió entre el president a l'exili i el número 3 del PSOE al Parlament Europeu, però des de la formació independentista insisteixen que encara falta tancar serrells per enllestir el pacte. També aquesta tarda de dijous tindrà lloc una reunió extraordinària de l'Executiva del partit que se celebrarà de forma telemàtica. Amb tot, el Consell Nacional que podria celebrar-se aquest mateix cap de setmana encara no ha estat convocat, ja que és l'Executiva qui ho ha de demanar.

El PSOE busca el suport de Junts als pressupostos de l'Estat 

El català perd pes a l’escola de Canet de Mar: El TSJC l’obliga definitivament a fer una segona matèria en castellà

 

 

L'ofensiva contra l'escola en català es materialitza al centre Turó del Drac

 

 

 

Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre, el 9 de desembre de 2021

 

Carme Garau

Dijous, 26 d'octubre de 2023

 

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat definitivament l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir una “matèria principal” en castellà. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen a fer vehicular el castellà, com a mínim, en una assignatura troncal.

Amb aquesta decisió, el tribunal dona la raó parcialment a la família d’una alumna que va exigir més hores de classe en castellà i que va presentar recurs contra el Departament d’Ensenyament per haver-li denegat. Tanmateix, la sentència reconeix que no es pot establir percentatges en l’ús de les llengües pels recents canvis legislatius empresos pel Govern.

El cas d’aquesta escola del Maresme és un dels més sonats i mediàtics, ja que va obrir les portes a més peticions similars i a la imposició judicial del famós 25% de castellà, que comprometia greument el model de l’escola catalana. L’aplicació forçada de percentatges de llengües va generar neguit a la comunitat educativa i una campanya de desprestigi de la immersió lingüística.

El TSJC qüestiona la immersió

Patrícia Gomà: “ERC ha pres decisions rellevants sense debat”

 

 

PAÍS - BARCELONA

 

 

Entrevista a la candidata d’Horitzó Barcelona per a presidir la federació municipal d’Esquerra Republicana

 

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

FOTOGRAFIES 

Albert Salamé

 

 

Després d’anys d’hermetisme, ja suren les primeres veus crítiques amb certes decisions de la direcció nacional d’Esquerra Republicana, presidida per Oriol Junqueras. Els militants elegiran demà qui dirigirà la federació barcelonina del partit, que tindrà un paper determinant en el procés de selecció del substitut d’Ernest Maragall. S’hi enfronten dues llistes amb discrepàncies estratègiques. Una de les candidates, Patrícia Gomà (la Riba, Alt Camp, 1970), diu en aquesta entrevista que aquests darrers anys no s’ha escoltat prou la veu dels militants i que no s’han entès uns quants cops de timó. La més recent, l’entrada al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC i els comuns, que “va agafar per sorpresa els militants”. I fa una autocrítica clara: “L’estratègia no ha estat la correcta. Aquest mandat hem perdut moltes oportunitats.”

Actualment, Gomà és secretària general d’Educació. Abans, va ser secretària general de Justícia durant el mandat d’Ester Capella, que dóna suport a la llista, i ja va presidir la federació entre el 2011 i el 2015. L’acompanyen militants de llarga durada del partit, com ara, Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials, i el regidor Jordi Coronas. VilaWeb va demanar fa dies de trobar-se també amb la candidata de l’altra llista, la regidora Eva Baró, vice-presidenta cinquena de la Diputació de Barcelona, però l’entrevista no ha estat possible. L’equip de Baró ha adduït raons d’agenda. Els militants podran votar demà telemàticament –hi haurà un espai obert a la seu de la federació per als qui tinguin problemes informàtics–, i els resultats se sabran al vespre.

La disputa a Barcelona obre la primera esquerda orgànica a ERC després del 2017

 

—Per què és important qui dirigeix la federació de Barcelona d’Esquerra Republicana?
—La federació de Barcelona és la federació amb majúscules. Barcelona és la capital, la punta de llança d’Esquerra Republicana. És molt difícil de pensar que arribarem a l’alliberament nacional sense comptar amb la capital. I també perquè les polítiques d’esquerres que pot fer Esquerra a Barcelona serveixen perquè molts altres municipis en segueixin el rumb.

—Aquests darrers quatre anys, l’ha dirigida un equip mixt, amb un candidat de consens, Gerard Gómez del Moral, que ara se’n retira. Què ha fallat?

L’ANC rebutja un referèndum “a l’escocesa” i insisteix que la unilateralitat és l’única via

 

 

L'entitat aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l'1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat

 

 

 

Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, durant la conferència del Fòrum Europa Tribuna Catalunya Data de publicació: dimecres 18 d’octubre del 2023, 10:13 Localització: Barcelona Autor: Arnau Martínez

 

Redacció

Dimecres, 18 d'octubre de 2023

 

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de valorar les cinc propostes de referèndum recollides a l’informe elaborat pel Consell d’Acadèmics que ha de donar forma a l’Acord de Claredat, opta per decantar-se per la unilateralitat. Així, l’ANC, que també lamenta que l’informe s’emmarqui en l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, rebutja l’aposta del Govern de tirar endavant un referèndum d’autodeterminació “a l’escocesa”.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, insisteix que l’única via possible per a assolir la independència de Catalunya és la unilateralitat, al·legant que un referèndum a l’escocesa és una “pantalla que ja hem explorat”. “La Gran Bretanya s’ha espanyolitzat i ja no deixen fer aquest tipus de referèndums. És difícil que tinguem via per fer-ho”, ha expressat durant la seva intervenció al Fòrum Europa – Tribuna Catalunya. La líder de l’entitat independentista, en canvi, aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l’1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat, perquè, tal com ha recordat, dins l’Estat espanyol només hi ha l’opció de ser una comunitat autònoma, “una nació oprimida”.

Malgrat que l’escenari actual pel que fa a la independència no és massa optimista, especialment perquè no hi ha

L’independentisme, 6 anys després de l’1-O

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si realment volguessin l’alliberament del país, i el més ràpid possible, perquè la piconadora espanyolitzadora no s’atura, haurien declarat la independència fa temps"

 

 

 

 

Pilar Carracelas

04/10/2023 20:13 

 

 

 

 

 

Si una cosa hauríem de tenir clara passats sis anys de l’1 d’octubre de 2017 és que des d’aleshores, si el que es perseguia és l’alliberament del país, s’ha fet tot el contrari. Suposo que no cal que recordi que no només no es va declarar la independència, els partits dits independentistes es van presentar a les eleccions imposades per l’Estat, els nostres representants van abandonar el seu poble marxant a l’exili o entregant-se a les autoritats espanyoles, han acceptat tota ingerència de l’Estat en els nostres resultats electorals presentant altres candidats, el nostre sistema educatiu o la nostra llengua i han pactat amb els partits que han avalat la repressió policial, judicial i cultural del país. També han perseguit activament la dissidència, tant al carrer com als mitjans i a les xarxes.

Aquesta contramarxa és tal, que encara avui dia, en què molts a la classe política s’omplen la boca d’haver après lliçons (curiosament sense fer el que pertocaria als polítics quan cometen errors -i greus-, que és dimitir), cap partit que es digui independentista posa el focus en el que és evident que és el pas que queda per fer després d’un referèndum d’autodeterminació on els sís superen els nos: declarar la independència i defensar-la. Al contrari,