Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ForaPartitsProccessistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ForaPartitsProccessistes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de març del 2025

Rufián agreuja els seus insults a Junts: diu 'rata' a un diputat per la llei contra ocupacions

 

 

ERC I JUNTS

 

“Es pensen que són els amos de Catalunya; a nosaltres no ens trepitgen”, diu el líder d'ERC a Madrid 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dimecres, 19 de març de 2025. 09:59
Actualitzat: Dimecres, 19 de març de 2025. 13:40
Temps de lectura: 3 minuts  

 


 

 


Gabriel Rufián ha agreujat aquest dimecres els seus insults als diputats de Junts per Catalunya. Una setmana després de dir “miserables” als seus rivals independentistes al Congrés dels Diputats a causa d’una picabaralla sobre Rodalies, ara el líder d’Esquerra Republicana a Madrid ha respost a una piulada del parlamentari Josep Maria Cruset amb l’emoticona d’una rata. El juntaire es feia ressò al seu compte de Twitter (X) que aquest dimarts la cambra baixa va fer el primer pas per aprovar una llei impulsada pel seu partit contra les ocupacions, i que partits com ERC, Bildu i comuns hi havien votat en contra. “Cadascú que en tregui la seva conclusió”, apuntava el diputat de Junts. I ara Rufián ha assegurat que el seu insult és “una resposta a una agressió del senyor Cruset”. “Sempre responem a agressions i sempre faig curt; no ataco mai, sinó que els responc; es pensen que són els amos de Catalunya; a nosaltres no ens trepitgen”, ha dit més tard en declaracions als passadissos del Congrés.

 

 

 

Gabriel Rufián ha agreujat aquest dimecres els seus insults als diputats de Junts per Catalunya. Una setmana després de dir “miserables” als seus rivals independentistes al Congrés dels Diputats a causa d’una picabaralla sobre Rodalies, ara el líder d’Esquerra Republicana a Madrid ha respost a una piulada del parlamentari Josep Maria Cruset amb l’emoticona d’una rata. El juntaire es feia ressò al seu compte de Twitter (X) que aquest dimarts la cambra baixa va fer el primer pas per aprovar una llei impulsada pel seu partit contra les ocupacions, i que partits com ERC, Bildu i comuns hi havien votat en contra. “Cadascú que en tregui la seva conclusió”, apuntava el diputat de Junts. I ara Rufián ha assegurat que el seu insult és “una resposta a una agressió del senyor Cruset”. “Sempre responem a agressions i sempre faig curt; no ataco mai, sinó que els responc; es pensen que són els amos de Catalunya; a nosaltres no ens trepitgen”, ha dit més tard en declaracions als passadissos del Congrés.

No ha sigut l’únic tret que el líder de les files republicanes al Congrés ha disparat contra Junts aquest dimecres. En la sessió de control al govern espanyol, a Rufián li ha tocat preguntar al president Pedro Sánchez. El republicà ha increpat el líder socialista pel caos que es viu constantment a Rodalies, un transport públic que representa un “infern” diari per als usuaris catalans. Enmig de la seva pregunta, ha aprofitat per “assenyalar la dreta catalana”. “Imaginin la impunitat mediàtica i digital que té aquesta gent per trinxar-nos a nosaltres mentre fiquen els seus amiguets al consell d’administració de Renfe; senyora Nogueras, rodes de premsa amb la bandera espanyola, no; però ficar els amics a empreses espanyoles, sí”, ha etzibat Rufián.

La picabaralla de la setmana passada

divendres, 21 de febrer del 2025

Educació fa fora un docent per defensar el català i criticar que el castellà fos la llengua de treball

 

 

LLENGUA

 

 

El departament nega l'acusació, però admet que la denúncia que feia del centre era certa

 

Llengua

Redacció 

 

 

Façana del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) Autor/a: Creda

 

 

Roger Castro ha denunciat que el departament d'Educació l'ha fet fora de la feina per defensar el català i criticar que la llengua de treball fos el castellà. Castro era logopeda del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).

Segons ha explicat al 3/24, quan portava dos cursos es va incorporar una persona que no parlava català va provocar que totes les comunicacions professionals passessin a fer-se exclusivament en castellà. El professor defensa que en un centre de la Generalitat que dona suport a alumnes amb dificultats d'aprenentatge, és encara més important parlar en català: "Hem de ser un element cohesionador de la

divendres, 14 de febrer del 2025

Catalunya rebutja la moció de la CUP per fer del català única llengua vehicular a l’ensenyament. Aliança Catalana hi vota a favor

 

 

 


 

 

dimecres, 12 de febrer del 2025

El Suprem confirma la condemna de 4 anys de presó a Laura Borràs i rebutja l'amnistia i l'indult

 

 

El tribunal afirma que la condemna és "proporcionada" i que no s'ha d'amnistiar ni indultar l'expresidenta de Junts 

 

 


 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 12 de febrer de 2025. 12:39
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

Res de res. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys de presó per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació  i falsedat documental en concedir uns contractes a un amic quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, segons ha informat el tribunal aquest dimecres. L'alt tribunal espanyol, a més, ha rebutjat aplicar-li l'amnistia en considerar que els fets no tenen relació amb el procés independentista. A més, el Suprem tampoc seria favorable per indultar parcialment Borràs, com proposava el TSJC, per evitar la seva entrada a la presó. "La pena és proporcionada", afirma el Suprem de la condemna a  l'expresidenta del Parlament i de Junts.

La redacció d'ElNacional.cat està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.
 
 
 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/suprem-confirma-condemna-4-anys-preso-laura-borras-rebutja-amnistia-indult_1362338_102.html  


dilluns, 27 de gener del 2025

L’enquesta de Ripoll que fa tremolar als partits procesistes

 

 

POLITICA

 

El sociòleg Sergi_288 a X va publicar una enquesta a X on Sílvia Orriols obtenia una majoria aclaparadora. 

 

 

 Una enquesta recent realitzada a la vila de Ripoll entre el 23 i el 25 de gener de 2025 pel sociòleg Sergi_288 reflecteix les preferències polítiques del municipi en un context marcat per tensions a l’ajuntament. Amb una participació estimada del 67-69%, els resultats apunten que Aliança Catalana (AC), liderada per Sílvia Orriols, obtindria una majoria clara, amb el 40,2% dels vots i 8 regidors, superant els 6 que té actualment.

Aquest augment de suport es produeix després d’un període turbulent per al govern municipal. Recentment, Sílvia Orriols va perdre una moció de confiança derivada del rebuig als pressupostos. Tot i això, la seva figura sembla consolidar-se com la preferida per una gran part del poble, que reclama la seva continuïtat com a batllessa.

 

https://twitter.com/Sergi288/status/1883231551426822627


Una oposició fragmentada

Aliança Catalana denuncia ser víctima d’una “escalada de violència política”

 

 

El partit acusa el Govern d'inacció contra una "ofensiva intolerable"

 

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dissabte 08 de juliol del 2023, 07:00 Localització: Ripoll Autor: Mar Martí

 


Redacció

dimarts, 21 de gener del 2025

Sílvia Orriols signa una qüestió de confiança davant el rebuig de l’oposició ripollesa al seu projecte de pressupostos

 

 

NACIONAL

20/01/2025

 


 


La batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha signat una qüestió de confiança després de no assolir l’aprovació dels pressupostos municipals. La proposta pressupostària del grup municipal d’Aliança Catalana ha rebut únicament els sis vots favorables de la seva formació al ple extraordinari celebrat aquest dilluns. Els deu regidors de l’oposició, per la seva banda, hi han votat en contra.

Davant d’aquesta situació, Orriols ja havia anunciat hores abans la seva decisió de plantejar una qüestió de confiança. Aquest mecanisme, previst a l’article 197 bis de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), permet als alcaldes vincular l’aprovació dels pressupostos a la seva continuïtat en el càrrec. 

D’acord amb la legislació vigent,

divendres, 29 de novembre del 2024

Nostàlgia de Deulofeu

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió s'ha produït dins de la nau"

 

 

 

 

 

D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.

Realment, el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent, totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser escollides. El més important és la marca, l’estendard.

La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la

dimarts, 26 de novembre del 2024

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 


 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 




Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

divendres, 4 d’octubre del 2024

El parany de la unitat independentista

 

 

OPINIÓ

 

"Puigdemont voldria ser líder de país, però és un home de partit; i és impossible reconèixer un líder de país en un home de partit"

 


dilluns, 16 de setembre del 2024

Això d’ERC no són “operacions B”, són operacions de desinformació

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Provar d’amagar la gravetat dels fets darrere denominacions equívoques o neutres és una maniobra que no es pot tolerar, perquè manipular la informació per desacreditar els altres és un atac al fonament de la democràcia

 


 

 

 

Vicent Partal

15.09.2024 - 21:40

 

 

Els nostres col·legues del diari Ara van destapar ahir que, després de l’escàndol pels cartells contra els germans Maragall, Esquerra Republicana de Catalunya havia decidit de canviar d’empresa per mantenir això que de manera intencionadament eufemística en diuen “la B” o les “campanyes de contrast”.

 

Segons que sembla, aquesta estructura de desinformació es va mantenir activa fins a les passades eleccions autonòmiques, pel cap baix, fent tot allò que feia abans: comptes falsos a les xarxes socials per a defensar ERC i el govern i, sobretot, per a fer córrer mentides sobre els seus rivals i fer vídeos, cartells i en general tota mena de pràctiques brutes contra els altres partits o contra qualsevol grup, organització o persona que la direcció d’Esquerra consideràs desafecta.

La notícia no em sorprèn. Em va sorprendre, molt, dies enrere, que Sergi Sabrià reconegués que feien aquestes coses, quan els van enxampar. Em va sorprendre que Marta Rovira

dimarts, 11 de juny del 2024

“Procés”: tancat per liquidació

 

 

 

OPINIÓ

 

 

"En plena crisi de pànic, uns decideixen tancar-se a casa (CUP), els altres demanen que els votin per la pena de l’exili (Junts) i el més enllà llencen des d’un avió a l’home del temps (Esquerra)"

 

 


 




Santiago Espot

10/06/2024




Ahir va abaixar la persiana una guingueta que ha tingut als catalans entretinguts i ensarronats durant una colla d’anys: l’anomenat “procés”. El negoci va començar prou bé. Cap al 2012, els seus promotors van descobrir que existia la demanda d’un article que mai no havien tingut en el seu catàleg: la independència. Què fer, doncs?, van pensar.

A correcuita, el van començar a vendre i la facturació no parava de créixer. La qualitat del producte fabricat era inexistent, però als clients poc els importava. El volien comprar fos al preu que fos, sense parar molta atenció en els detalls importants. Era tan gran el desfici dels consumidors que, a l’estiu i la tardor del 2017, als agents comercials de Junts, ERC i la CUP, els hi prenien literalment de les mans. No donaven l’abast i van exhaurir les existències. Tothom tenia l’article a casa

Les coses, però, es van començar a tòrcer quan la clientela va començar a veure que allò que li havien venut no tenia les prestacions promeses. Creixia la sensació d’aixecada de camisa quan

dilluns, 10 de juny del 2024

Els partits processistes perden el 60% de la seva representació a l’Eurocambra

 

 

NACIONAL

 

09/06/2024

 

 



 

 

Amb pràcticament el 100% del vot escrutat al conjunt de l’Estat, la suma de Junts i ERC perd tres eurodiputats respecte dels cinc assolits l’any 2019, així com més de 930.000 votants.

Si bé la candidatura Ara Repúbliques, dins la qual es presentava ERC, ha obtingut 3 escons, Diana Riba serà l’única membre del partit d’Oriol Junqueras que s’asseurà al Parlament Europeu.

Els darrers cinc anys,

dijous, 6 de juny del 2024

Tota la cúpula d’ERC ha de plegar

 

 

OPINIÓ

 

"L’operació de lliurar la presidència de la Generalitat a un nacionalista espanyol no seria una deslleialtat a Catalunya; seria un acord de les esquerres"

 

 

 

 


 


Tota la cúpula d’Esquerra ha de plegar. Tota sencera, amb Oriol Junqueras al capdavant, no pas parcialment. La mateixa nit de les darreres eleccions catalanes ja ho havien d’haver anunciat. No n’hi ha prou amb els anuncis de Pere Aragonès, Marta Rovira o Sergi Sabrià. En primer lloc, perquè la cúpula i el seu entorn són moltes més persones, i totes elles són responsables del correctiu que Catalunya ha aplicat al seu partit; i en segon, perquè no és lícit aquest joc de prestidigitació de fer veure que hi haurà canvis per tal que no canviï res. Les declaracions de Pere Aragonès dient “abandono la primera línia política” indiquen no només que ell i els seus no han entès res, sinó que tenen la ferma voluntat de mantenir-se subordinats al partit socialista. No són els únics, és cert, també hi ha els Comuns, però en el seu cas s’explica perquè per si sols no tenen cap futur, ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, que un partit que s’autoanomena independentista (les eleccions han demostrat que cada cop hi ha menys independentistes que l’hi considerin) sigui la pista d’aterratge d’un partit nacionalista espanyol, és un frau a la societat. 

Fixem-nos que Pere Aragonès no ha dit pas que plegui de la política, no ha dit pas que, d’ara endavant, mirarà de guanyar-se la vida en el mercat laboral com fem la immensa majoria de catalans. Ha dit només que “abandona la primera línia”. És a dir,

Res de llista unitària . Via Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

OPINIÓ EL VORAVIU

 

L’oportunitat és la repetició electoral i la coalició permanent fins a la república 

 


 

 

 

6 juny 2024 2.00 h  

 

 

El dijous 16 de maig, avui fa tres setmanes, i tres dies després de saber els resultats del 12-M, escrivia que ens mereixíem la repetició electoral i una coalició: “Si es vol tenir un govern fort i estable, sorgit d’un contundent resultat electoral i amb una àmplia participació de la ciutadania, el camí és prou simple dins la complexitat. 

Té dues etapes. Hem de tornar a anar a eleccions (primera etapa) i hem d’anar-hi amb una coalició electoral de tot l’independentisme (segona etapa). Primer

L'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, tancarà 300 llits a l'estiu per motius econòmics

 

 

SALUT

 

El centre hospitalari, que no disposa ja de fons vinculats a la covid-19, forçat a fer més ajustos 

 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Barcelona. Dimecres, 5 de juny de 2024. 21:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

 

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el més gran de Catalunya, veurà reduïda la seva capacitat assistencial aquest estiu. Segons ha avançat El Periódico de Catalunya i han confirmat fonts del centre hospitalari a ElNacional.cat, aquest any la reducció serà d’un volum de 300 llits de juliol a setembre, un centenar més que l’any passat, quan en va reduir 200. Les mateixes fonts apunten que aquesta reducció respon al “pla de mesures” que el centre s’ha vist obligat a aplicar per qüestions econòmiques. “Es redueixen un 24% els llits a l’estiu, fet que suposa un 30% més que 2023”, indiquen les fonts del centre hospitalari.

L’hospital barceloní travessa per dificultats econòmiques.

dimecres, 15 de maig del 2024

L’independentisme no són els partits

 

 

OPINIÓ

 

 

"Quan s'arriba al punt d'inflexió en què es troba ara l'independentisme, és el moment d'aturar-se a pensar què s'ha de fer d'una manera diferent"

 

 

 

Sílvia Barroso

dilluns, 13 de maig del 2024

ERC obté el seu pitjor resultat des del 2010 i la pèrdua d’escons més àmplia de la seva història

 

 

POLITICA

 

 

La formació d’Aragonès cedeix el lideratge independentista a Junts i obté 20 escons i un 13,6% dels vots

 

 

ACN 

 

 

 El candidat d'ERC al 12-M, Pere Aragonès, arriba a l'Estació del Nord, el 12 de maig del 2024


 

 

ERC ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des del 2010 i la caiguda d’escons més dura de la seva història. La formació liderada pel president Pere Aragonès ha perdut 13 escons i s’ha quedat només amb 20, amb un 13,6% dels sufragis. Amb aquests resultats, ERC ha cedit el lideratge de l’independentisme a la candidatura de JxCat de Carles Puigdemont, convertint-se així en la tercera força al Parlament. En les últimes eleccions, el 2021, també amb Pere Aragonès com a candidat, ERC va ser la segona força en vots i escons, amb 605.581 vots i el 21,3% dels sufragis, empatat en escons amb els socialistes de Salvador Illa. Llavors, ERC va ser primera força a Tarragona, però ara no ha aconseguit imposar-se a cap demarcació.

ERC ha estat el partit que ha perdut més vots en aquests comicis, reculant en més de 190.000 vots, i caient en 7,6 punts percentuals. ERC havia obtingut un 21% dels vots tant a les eleccions del 2021 com a les del 2017, tot i que en l’any del referèndum la xifra absoluta va ser molt més alta, amb 935.861 sufragis.

A Barcelona, ERC perd 7 escons

Salvador Illa guanya les eleccions a Catalunya 2024 i l’independentisme perd la majoria absoluta

 

 

Ciutadans desapareix del Parlament en no superar la barrera del 3 % dels vots aquest 12-M, mentre que Aliança Catalana hi irromp amb dos diputats

 



 

 

Amb gairebé el 98 % dels vots escrutats, Salvador Illa (PSC) ha guanyat les eleccions a Catalunya 2024 i ha obtingut el 28,36 % dels vots i 42 diputats, al davant de Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya), que ha fet el “sorpasso” a ERC i es converteix en la segona força més votada amb el 21,19 % dels sufragis i 35 escons. Els republicans de Pere Aragonès, que van ser segons el 2021 i que han governat la Generalitat els darrers anys, han caigut fins a la tercera posició, després de perdre 13 diputats —ara en tenen 20 i el 2021 en van aconseguir 33— i obtenir un 13,66 % dels vots.

El PSC repeteix la victòria del 2021 i l’independentisme perd la majoria absoluta

dimecres, 8 de maig del 2024

Sílvia Orriols és més coneguda entre la ciutadania que els candidats del PP, Comuns, V🤢x i la CUP, segons l’enquesta de l’ARA

 

 

NACIONAL

 

06/05/2024

 

 

 




 

Per als entesos en demoscòpia electoral, la intenció de vot o la projecció d’escons no són les úniques dades d’interès que poden obtenir-se dels sondejos.

Mesurar el nivell d’aprovació i el percentatge de popularitat que susciten els diferents líders polítics entre els enquestats és de gran valor a l’hora d’afinar els pronòstics al màxim.

En aquest sentit, l’atribució de fins a 7 escons a Aliança Catalana (AC), tot i ser la més alta fins al moment, no és la informació més destacable en els resultats de l’última enquesta del diari ARA en relació amb aquesta formació.

Respecte del grau de coneixement dels aspirants a presidir la Generalitat, el 42,6% dels entrevistats declara saber qui és Sílvia Orriols. La batllessa de Ripoll duplica així la xifra corresponent a la candidata de la CUP, Laia Estrada, a qui només coneix el 21,1% de la mostra.

De la mateixa manera, la líder del partit extraparlamentari també supera les puntuacions obtingudes per Alejandro Fernández (PP), Jessica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (V🤢x).

D’acord amb el sondeig publicat diumenge per l’ARA, aquests candidats són menys coneguts que Sílvia Orriols, malgrat que tots tres ja foren caps de llista als comicis de l’any 2021.

Es dona el cas, a més a més, que tant Fernández com Albiach són diputats al Parlament d’ençà del 2015. Garriga, per la seva banda, ho ha estat durant els darrers tres anys.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://lalternatiu.cat/2024/05/06/silvia-orriols-es-mes-coneguda-entre-la-ciutadania-que-els-candidats-del-pp-comuns-vox-i-la-cup-segons-lenquesta-de-lara/