OPINIÓ
"L’operació de lliurar la presidència de la Generalitat a un nacionalista espanyol no seria una deslleialtat a Catalunya; seria un acord de les esquerres"
Tota la cúpula d’Esquerra ha de plegar. Tota sencera, amb Oriol Junqueras al capdavant, no pas parcialment. La mateixa nit de les darreres eleccions catalanes ja ho havien d’haver anunciat. No n’hi ha prou amb els anuncis de Pere Aragonès, Marta Rovira o Sergi Sabrià. En primer lloc, perquè la cúpula i el seu entorn són moltes més persones, i totes elles són responsables del correctiu que Catalunya ha aplicat al seu partit; i en segon, perquè no és lícit aquest joc de prestidigitació de fer veure que hi haurà canvis per tal que no canviï res. Les declaracions de Pere Aragonès dient “abandono la primera línia política” indiquen no només que ell i els seus no han entès res, sinó que tenen la ferma voluntat de mantenir-se subordinats al partit socialista. No són els únics, és cert, també hi ha els Comuns, però en el seu cas s’explica perquè per si sols no tenen cap futur, ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, que un partit que s’autoanomena independentista (les eleccions han demostrat que cada cop hi ha menys independentistes que l’hi considerin) sigui la pista d’aterratge d’un partit nacionalista espanyol, és un frau a la societat.
Fixem-nos que Pere Aragonès no ha dit pas que plegui de la política, no ha dit pas que, d’ara endavant, mirarà de guanyar-se la vida en el mercat laboral com fem la immensa majoria de catalans. Ha dit només que “abandona la primera línia”. És a dir,
un pot de fum per aparentar que “han entès el missatge” i que faran dissabte, però reservant-se la tasca de continuar remenant les cireres del partit darrere d’una mampara. I si algú en té dubtes, n’hi ha prou que escolti la llarga lloança mai no vista que Pedro Sánchez va dedicar el 24 de maig passat a Pere Aragonès i a Esquerra Republicana en la cloenda de la reunió del Cercle d’Economia a Barcelona. Talment, el discurs d’un pare, que després d’haver col·locat el seu fill gran (PSC) a la junta de l’empresa, canta les excel·lències del petit (ERC) per mirar de col·locar-lo també. L’excusa amb què s’està treballant ara per justificar la maniobra de fer president Salvador Illa és la mateixa que es feu servir per justificar el nomenament de José Montilla: vendre-la com una “operació d’esquerres”. És a dir, que l’operació de lliurar la presidència de la Generalitat a un nacionalista espanyol no seria una deslleialtat a Catalunya; seria un acord de les esquerres “pel bé de Catalunya”. Per entendre’ns: seria una cosa tan positiva com lliurar el govern taiwanès al Partit Comunista Xinès “pel bé de Taiwan”.L’esfondrament electoral d’Esquerra Republicana s’explica perquè les còpies, per molt encobertes que es presentin, són molt poc seductores. Tenint a l’abast l’original, qui vol conformar-se amb una còpia? Per això hi ha hagut un bon grapat de vots d’ERC que s’han desplaçat cap al partit socialista. I si algú es pregunta com pot ser que un feix de votants independentistes hagin votat Salvador Illa, trobarà la resposta en el fet que eren votants provinents de l’operació republicana d’ampliar la base, el gran invent d’Oriol Junqueras; invent, aquest, que s’ha revelat un suïcidi, ja que consisteix a assemblar-se al Partit Socialista per captar un perfil de votant espanyolista moderat que no jutgi contradictori votar ERC. Ara s’ha vist que molt independentista no devia ser, aquest votant d’ERC que finalment ha votat PSC, oi? La còpia en paper carbó està molt antiquada. És així com Esquerra s’ha anat transformant en una cosa que ningú no sap ben bé què és, començant per la mateixa Esquerra. Li ha passat el mateix que als individus que pretenen ampliar la base de les seves amistats agradant a tothom: al final, mancats de personalitat, ni ells mateixos saben qui són.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/cupula-erc-plegar-victor-alexandre-861938/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada