Alcaldes de Junts demanen a Puigdemont que aixequi el cordó sanitari a AC

 

 

POLITICA

 

 

Jaume Giró i ara els alcaldes: Junts no podrà amagar gaire més temps el fracàs de la seva estratègia

 

 

Els alcaldes saben que aquesta estratègia no funciona |Euroa Press

 

 

25/09/2025 09:00:00h

per

Redacció

 

 El debat intern a Junts s’intensifica. Una dotzena d’alcaldes de la formació han reclamat a la direcció del partit un canvi de rumb. Segons va avançar la premsa, els edils es van reunir amb el secretari general, Jordi Turull, per traslladar-li la seva preocupació pel desgast de la marca Junts i l’auge d’AC.

 

A la reunió, els alcaldes van demanar obrir-se a fórmules de col·laboració amb el PSC al Parlament, de la mateixa manera que el grup de Junts a Madrid ha pactat amb el PSOE. Però el punt més sensible va ser l’exigència d’aixecar el cordó sanitari contra Orriols. No proposen una aliança directa, però sí la possibilitat de votar conjuntament aquelles iniciatives en què puguin coincidir. Entre elles, la prohibició del vel a les escoles o mesures relacionades amb la seguretat i la immigració.

 

 

Orriols és el nou maldecap de Junts |Europa Press

 

El territori, en alerta per l’ascens d’Orriols

Trencat el cordó sanitari, ara què?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Junts ha arribat a la conclusió que els cordons sanitaris són un error perquè han fracassat. És a la inversa: han fracassat perquè són un error"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
20/02/2025 21:22  

 

 

 

 

 

 

La decisió de Junts a Ripoll, avortant la prevista moció de censura, ha estat una subversió de l’ordre constituït a Catalunya i un terratrèmol a l’independentisme institucional. Què queda ara, oh déus, del famós “cordó sanitari”? Junts ha donat prioritat a la via nacional. Segons les llengües depravades, perquè tem perdre suport electoral a favor d’AC. Pot ser i és normal atès que en democràcia es competeix pels vots. O és que als altres no els importa el propi impacte electoral?  

Davant l’allau de crítiques dels seus fins ahir aliats, Junts ha explicat el gir mitjançant veus autoritzades. D’una banda, a Ripoll, ha caigut del cavall, com sant Pau, i ha comprès que la moció de censura no tenia defensa democràtica possible. D’altra banda, en l’ordre nacional, ha arribat a la conclusió que els cordons sanitaris són un error perquè han fracassat. És a la inversa: han fracassat perquè són un error. Però no ens ballarem per minúcies. El fet és que Sílvia Orriols segueix alcaldessa i el cordó sanitari està trencat. Justament el que demanaven les xarxes.

Els que han quedat literalment als peus dels cavalls són els tres fogosos regidors juntaires, ferms defensors de la moció de censura fins que es van assabentar pels mitjans que eren ferms defensors del contrari. I per les mateixes democràtiques raons, cosa que estalvia la feina de buscar-ne de noves. Aquestes coses passen a tot arreu on hi ha jerarquies. I si algú invoca els principis, se li envia a veure el Dr. Groucho Marx.

Impedir que es consumi una operació força indigna per constituir un front del no pel no, sense res més en comú que un no, gairebé sembla moralment obligat. Això no vol dir que respectar la raó i el sentit comú a Ripoll s’hagi de traduir

Catalunya rebutja la moció de la CUP per fer del català única llengua vehicular a l’ensenyament. Aliança Catalana hi vota a favor

 

 

 

 

 

14 de febrer de 2025

Per Redacció

 

 

El Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta que instava el govern a defensar i garantir el català com a única llengua vehicular i d’aprenentatge en tots els centres educatius. Aquesta moció, presentada per la CUP i modificada amb una esmena d’ERC, també proposava que el català fos la llengua d’ús en l’ensenyament als infants immigrants, basant-se en la metodologia de la immersió lingüística. Tot i comptar amb el suport de Junts, ERC, els Comuns, la CUP i Aliança Catalana, la iniciativa no ha prosperat a causa dels vots en contra del PSC, PP i Vox.

A més, el Parlament ha rebutjat la proposta de no aplicar les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliguen a impartir un mínim del 25% de les classes en castellà. Aquest punt també ha estat rebutjat pels vots en contra del PSC, PP i Vox, malgrat el suport de Junts, ERC, els Comuns i la CUP.

D’altra banda, la cambra ha aprovat instar el govern a donar suport a la xarxa d’escoles de la Bressola,

Cal trencar el cordó sanitari

 

 

OPINIÓ

 

"L'única forma d'aturar la pujada d'AC no és recórrer a la màgia negra ni al vudú, sinó apropiar-se d'algunes de les seves propostes que tenen més ressò social"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
13/02/2025 19:58  

 

 

 

 

 

L’opció entre parlar o no parlar amb Aliança Catalana (AC) és objecte d’encesos debats al si de l’independentisme. Temps enrere es va decidir no fer-ho i se’l va imposar un “cordó sanitari”, un cordó del silenci. Alarmat per aquest absurd propòsit cartoixà, fa dies l’MHP Artur Mas demanava que Junts trenqui el silenci i parli amb AC. Només parlar, Déu ens guardi, res d’acordar alguna cosa. Malgrat tot, li ha caigut un bon regalim des de les instàncies més altes d’una organització a la qual, de moment, no pertany.

En principi, el president Mas té raó. Renunciar a parlar és renunciar al que distingeix els éssers humans de les bèsties. Si no es parla, les bèsties passen a dirimir les discrepàncies. I ho fan amb brams i violència, com ja s’ha vist.

Ara bé, si només hi vol parlar sense acordar res, de què vol parlar; del temps? Parlar, no al buit sinó a un altre de concret és el mateix que reconèixer-ho, d’acord amb la teoria dels actes de parla, d’Austin. És la funció performativa de la parla; parlar és actuar. Això d’acordar vindrà després. Però ja només parlant es trenca el cordó sanitari que, a banda de ser inútil per a l’objectiu que persegueix, fa tuf de pràctiques inquisitorials que tothom rebutja.

I quin és l’objectiu? Òbviament, no un de puresa ideològica democràtica per més que al Parlament se’n digui “nazi” o “racista” na Sílvia Orriols sense cap altre raonament. L’objectiu real és parar els peus a AC, a qui tothom augura una important pujada electoral. Probablement, la votarà una part important dels abstencionistes decebuts amb l’independentisme possibilista, per dir-ho suaument. Però això també treu de polleguera els partits, que es veuran proporcionalment minvats.

La darrera decisió de desposseir-la de l’alcaldia mitjançant una moció de censura dels altres grups municipals, si es duu a terme, tampoc no servirà de res. La desposseïda conservarà la plataforma parlamentària a què es dedicarà amb més temps i entusiasme, tot esperant que les municipals del 2027 li donin la majoria absoluta a Ripoll. La censura produirà frustració a l’electorat i un batlle unionista perquè els dos partits independentistes, tan units com diu que estan, són incapaços de posar-se d’acord en un candidat a alcalde. És a dir, tant si es posen d’acord (Ripoll) com si no (Generalitat), el resultat és el mateix: un alcalde o president unionista. Digne d’estudi.

L’única forma d’aturar la pujada d’AC no és recórrer a la màgia negra ni al vudú, per molt multiculturals que siguem, sinó apropiar-se d’algunes de les seves propostes que tenen més ressò social. “Si no pots derrotar-los, uneix-te a ells”, diu el celebrat pragmatisme americà. Si això passa, AC es vanarà d’haver provocat el tomb, però aquest és un preu que s’ha de pagar per ser a la inòpia i pretendre que hi siguin els altres.

És maliciós pensar que l’exigència peremptòria del traspàs integral de les competències d’immigració respon a aquest esperit de contenir l’avenç del que es continua anomenant “extrema dreta” tractant de segar-li l’herba sota els peus? El problema, però, és si, arribat el moment, l’independentisme partitocràtic podrà gestionar aitals competències sense el suport dels de Sílvia Orriols. I poc serà el suport que s’hi pugui obtenir si no se’n parla amb ells.

L’estigma d’extrema dreta, òbviament fals pel que fa a Orriols, ja no és eficaç, ni tan sols quan s’arriba al desbarat de titllar-la de “perill social”, com si fos la pesta negra. En canvi, el radicalisme independentista d’AC pot atraure molts vots. Tant de l’abstenció, ja ho hem dit, com dels electors dels altres partits.  

L’hostilitat i l’agressivitat de l’extrema esquerra cap al partit d’Orriols es beneficia de la palesa negligència de les autoritats davant un atac violent a la llibertat d’expressió. El silenci dels altres partits -llevat d’una tèbia protesta de Junts- indica una complicitat oculta amb els trets feixistes d’aquestes brigades d’assalt. Fins i tot, una secreta conformitat, això que els alemanys diuen Schadenfreude, l’alegria pel mal causat. Tot això és aigua al molí electoral d’AC. 

Amb l’experiència dels darrers vuit anys, si els partits anomenats independentistes aspiren a tornar a ser algú a Catalunya, tard o d’hora hauran de trencar el cordó sanitari, que només beneficia a Espanya. Hauran de parlar amb AC, vulguin o no.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :

https://elmon.cat/opinio/cal-trencar-el-cordo-sanitari-967214/ 

Cordons inútils

 

 

EL VORAVIU

 

 

Signar segons què només augmenta la visibilitat dels que volen acordonar 

 

 

 

OPINIÓ

10/05/ 2024 2.00 h

 

 

  Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

No acceptaran ni per acció ni per omissió els vots d’extrema dreta per formar una majoria d’investidura ni de govern. També n’evitaran la presència a la mesa i en altres institucions del Parlament i de la Generalitat. També volen aturar les iniciatives legislatives que presentin. L’estratègia conjunta de Comuns, PSC, ERC, Junts i CUP és, sobre el paper, aïllar la ultradreta. A la pràctica, ni l’han aïllada, ni l’aïllen, ni l’aïllaran. Fum, fum, fum en el millor dels casos. L’estratègia de signar acords d’aïllament no fa res més que regar i adobar, i ajuda a créixer i reproduir-se. On queda el “prohibit prohibir” de l’esquerra? Ha aixecat llambordes i hi ha trobat reconfortants despatxos en els quals acomodar-se. Com

No hi ha res

 

 

OPINIÓ

 

 

"Qualsevol que segueixi una mica l’actualitat, podria pensar que alguna vila del Pirineu català és l’embrió d’un algun moviment de masses adreçat a decapitar infidels amb turban"

 

 

 

 

Santiago Espot

12/06/2023 19:58 

 

 

Per fer qualsevol revolució, la primera condició és acceptar una realitat. En el cas dels catalans, si volem fundar un estat (que és una acció revolucionària), haurem d’entomar quina és la nostra veritable situació. En voleu una descripció crua i precisa? No hi ha res. Tot és un terreny erm després del fiasco de l’octubre del 2017. Gradualment, des d’aquella data, la carraca institucional se n’ha anat degradant i esllanguint-se fins a arribar avui on la discussió que ens ocupa és si tenim algú d’extrema dreta dins les nostres rengles. Amb uns pocs milers de vots a Ripoll o a Manresa, i que el règim no preveia, sembla que Catalunya hagi esdevingut l’Alemanya dels dies abans del III Reich. Embolica que fa fort per tal d’emmascarar les misèries d’Esquerra, Junts o la CUP.  Són tan febles que sembla que hagin embogit.

 

La partitocràcia, i molts dels seus sicaris mediàtics, han entrat en pànic per causa de l’abstenció del passat 28 de maig. No poden amagar que les raons no són només la deixadesa o el nul interès per la cosa pública. Per primera vegada, la lectura de tot plegat va més enllà dels tòpics tronats amb els quals fins ara hom justificava el capteniment de no acostar-se a les urnes. El votant partidari de trencar amb Espanya ha fet un gest conscient de càstig i de…

Compte amb els cordons sanitaris!

 

 

OPINIÓ

 

 

Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimarts, 13 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Aliança Catalana va guanyar les passades eleccions municipals a Ripoll. Encapçalat a la ciutat per Sílvia Orriols, no podrà governar si la resta de partits, ERC, Junts, PSC i la CUP, fan una aliança per aconseguir majoria. Veurem què passarà. Ara és Ripoll qui està en el punt de mira; però, de fet, el concepte de “cordó sanitari” s’ha posat de moda en política d'un cert temps ençà per aplicar un càstig als partits d’extrema dreta, o que s’identifiquen com a tals, una vegada han aconseguit prou vots per entrar a les institucions. 

 

Tothom —això és exagerat— s’ho mira de ben a prop, per motius diferents, però en aquest cas cal destacar que no parlem d'extrema dreta espanyola, sinó d’extrema dreta catalana. Ni en un cas ni en l’altre em sento còmoda amb la idea del cordó sanitari. El concepte em sembla no ja desencertat, sinó directament ofensiu! I no és pas que vulgui, de cap de les maneres, ajudar, ni que sigui per equivocació, als partits d’extrema dreta o que s’identifiquin com a tals.

 

Tinc molts problemes sempre amb els posicionaments simplistes i especialment

ERC, PSC i CUP presenten un govern conjunt a Ripoll sense Junts

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Volem fer un govern per a tothom", ha dit el líder de la CUP, que ha assegurat que comprèn la indignació dels votants d'Aliança Catalana

 

 

Els tres caps de llista de la CUP, ERC i PSC en la conferència de premsa a Ripoll (fotografia: ACN / Lourdes Casademont).

 

 

 

 

Redacció / ACN

 

13.06.2023 - 09:55

Actualització: 13.06.2023 - 11:40

 

 

ERC, PSC i la CUP han presentat aquest matí un acord per a formar un govern a l’Ajuntament de Ripoll i evitar que la batllia acabi a les mans de la líder de l’extrema dreta, Sílvia Orriols. El pacte no inclou Junts, que encara no ha aclarit si permetrà un govern d’Aliança Catalana o un d’alternatiu. “Estem a l’espera del que decideixi Junts”, ha declarat Chantal Pérez, candidata d’ERC.

 

La dirigent de Junts, Manoli Vega, ja va deixar clar ara fa unes setmanes que el seu partit no s’integraria en cap executiu. Ahir, la direcció nacional del partit va donar suport al cordó sanitari a l’extrema dreta, però des de Ripoll van respondre que la decisió final encara no estava presa.

 

Segons l’acord, la batllessa seria Pérez, mentre que el primer tinent de batlle seria, Enric Pérez (PSC); el segon, Daniel Vilaseca (CUP); i el tercer, Roger Bosch (ERC). “Volem fer un govern per a tothom”, ha dit Vilaseca, que ha afegit que això també inclou els votants d’Aliança Catalana. En aquest sentit, ha afirmat que entén la seva indignació.

 

Pérez ha reconegut que Orriols va guanyar les eleccions del 28-M (30,76% dels vots), però ha recordat que la suma d’ERC, PSC i la CUP supera el 42% dels sufragis (58% si s’inclou el suport extern de Junts). “La senyora Orriols tampoc no s’ha posat en contacte amb ningú de nosaltres i no ha fet res per a garantir-se el suport de la majoria del ple”, ha afegit.

 

“Tenim ganes de governar. Representem el 42% dels vots”

Alemanya trenca per primera vegada el cordó sanitari a l’extrema dreta

MÓN - EUROPA

El candidat liberal ha estat triat primer ministre de Turíngia amb el suport d'Alternativa per Alemanya 

Per: Europa Press

05.02.2020  16:20

El candidat del Partit Democràtic Lliure (FDP), Thomas Kemmerich, ha estat triat per sorpresa com a nou primer ministre de l’estat federat de Turíngia a la tercera volta de votacions gràcies al suport de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AFD).



‘És la primera vegada en la història de la República Federal Alemanya que un primer ministre ha estat triat per al càrrec amb els vots de l’AFD’, ha ressaltat després del nomenament el politòleg André Brodocz en declaracions a la cadena pública MDR.



La votació entre Kemmerich i Bodo Ramelow, de Die Linke, i primer ministre sortint, ha estat molt disputada. Ramelow ha obtingut quaranta-quatre vots, mentre que el nou primer ministre ha resultat escollit per només