Enquesta CEO:Illa perdria la majoria mentre Orriols es disputaria la segona plaça amb ERC

 

 

Junts continua relegat a la quarta posició i Vox atrapa el PP segons el nou baròmetre

 

 

l CEO confirma la tendència a l’alça d’Aliança Catalana |  E-Noticies

 

 14-10-2026

per E-Notícies

 

Salvador Illa guanyaria les eleccions però ja no li serviria per governar si avui hi hagués eleccions a Catalunya. Així ho dibuixa la segona onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que situa el PSC en 33-35 diputats, davant dels 42 obtinguts el 2024. La suma amb ERC i Comuns quedaria entre 62 i 67, per sota de la majoria absoluta del Parlament.

 

Illa perdería la mayoría en un parlamento ingobernable |  Europa Press

 

 

El baròmetre torna a atorgar un pes important a Aliança Catalana, que superaria Junts i disputaria amb ERC la segona plaça. En el bloc conservador, Vox igualaria el PP amb 13 diputats cadascun. Comuns i CUP continuarien sent forces residuals.

El sondeig de la Generalitat confirma que Catalunya avança irremeiablement cap al bloqueig polític, perquè cap dels blocs obtindria una majoria suficient de 68 diputats. Això portaria la comunitat a una repetició electoral, o a l’obligació de trobar noves fórmules per formar majories. La qual cosa convidaria a trencar cordons sanitaris i establir noves aliances en un escenari completament diferent.

La victòria del PSC ja no bastaria

ANÀLISI: Tres adjectius no rebaten ni PISA ni un mort

 

 

ANÀLISI CRÍTICA

 

 

Sílvia Orriols va posar cua, targeta, vel, quatre milions als sindicats i Carles Vilajosana. Salvador Illa va respondre amb «demagoga», un atles i la mateixa moqueta. El país, aquest cop, hi era. El president, no.

 

 

 

2-10-2026

per Rubèn Novoa 

 

BARCELONA (30/09/2026).— Ahir, Salvador Illa va ocupar una hora i tres quarts per dir «ja som aquí». El país no hi era. Avui, Sílvia Orriols i Serra ha pujat al faristol disset minuts i mig i ha tornat a posar el país dins l’hemicicle: el que no té mútua, el que espera el tren que no arriba, el que deixa el fill «dins el gueto en què han reconvertit l’escola pública». El president ha contestat com contesta una sucursal quan li porten la factura. No ha discutit la factura. Ha discutit qui la llegeix.

«Cada cop hi ha menys concordança entre els discursos grandiloqüents i optimistes que formulen aquí dins i la vida quotidiana de qui fa mans i mànigues per sobreviure fora d’aquest hemicicle.» Aquesta és l’acta del Debat de Política General. La resta —Ucraïna, la conferència de regions, el PIB de 364.765 milions, el fons de vint-i-cinc— és atrezzo. Orriols no ha esgotat els trenta minuts. No calia. El règim ja havia fet la feina d’ahir: homilia, cartell de l’espardenya i l’esvàstica, adjectius a punt. Ella ha fet l’altra: nomenar el que Palau disfressa.

La veueta fina administra. No governa

«Vostè surt aquí davant i amb veueta fina, sense expressivitat, ens diu que tot anirà bé. Es pensa que parlant fluixet farà funcionar els trens, que escurçarà les llistes d’espera o que reduirà el tràfic de drogues que s’ensenyoreix dels nostres carrers?» No era un atac de caràcter. Era la descripció del càrrec. Illa no governa un país. El pronuncia. «No necessitem un gurú que ens faci de guia espiritual o que ens transmeti calma. Necessitem un president que resolgui els problemes en comptes d’enquistar-los. Un dirigent que recondueixi el país cap al seny i l’ordre, no cap al cau de l’extrema esquerra on vostè fa anys que estiueja.»

La marca de Palau —prosperitat compartida— ha quedat en evidència comptable. «L’únic que ha estat capaç de compartir en aquests dos anys de desgovern és el frau de la DGAIA i el fracàs de les proves PISA. Suposo que tampoc podíem pas esperar gaire res més de qui no sap ni comprar mascaretes.» «Presumeixen del PIB del país, però amaguen el PIB per habitant. La població no para de créixer, però el registre de contribuents s’estanca.» Catalunya, ha dit, «viu a les enfosques socialistes, sotmesa a un eclipsi permanent». El president que ahir va vendre el PIB agregat com a doctrina europea no ha dedicat un paràgraf, avui, a explicar per què cada cop som més a repartir la mateixa riquesa.

Quatre preguntes. Cap resposta. Com pot prosperar un país que importa mà d’obra barata sense planificació i permet «reagrupaments familiars a punta pala»? Com pot prosperar una societat que s’acarnissa fiscalment contra qui treballa i gratifica «qui ganduleja o abusa impunement del sistema»? Com pot prosperar un país «que és capaç de sacrificar el seu propi marc de drets i llibertats per estalviar-se confrontacions amb la Comissió Islàmica»? «Com pot prosperar una nació si qui la governa la vol sotmesa, saquejada, rendida, assimilada? No pot. Vostès en són l’evidència.» El faristol no demanava un atles. Demanava un Govern. No n’hi ha hagut.

Illa gasta en escena el que no gasta en aula. «La vocació de servei públic no necessita partides pressupostàries per poder executar-se: o es té o no es té.» La imatge no ho és tot. «Pregunti-ho als mestres d’aquest país.» Els milions de propaganda institucional «només han pogut convèncer Comissions Obreres i UGT»: més de quatre milions d’euros públics d’ençà que governa. «Això que la patronal compri el favor dels sindicats amb diners de tots no és un modus operandi capitalista? No eren socialistes, vostès? De paraula i prou, suposo.» El socialisme d’etiqueta i mariscada ha quedat descrit. El president no l’ha desmentit. L’ha disfressat de moqueta compartida.

L’escola que diu inclusiva i la targeta que no vol foto

Opinió : Torna a casa per Nadal

 

 

OPINIÓ  

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 29 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

En un gir de guió impensable fa quatre dies, sembla que el Tribunal Suprem (TS) farà cas de la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) quan aquest es pronunciï —no de la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com s'ha encarregat de precisar el jutge instructor de la causa per la celebració del referèndum del Primer d'Octubre, Pablo Llarena— i aplicarà finalment, sempre que el pronunciament sigui clar i incontestable, l'amnistia a Carles Puigdemont i a la resta de polítics catalans encausats el 2017. Si això efectivament és així, voldrà dir que el 130è president de la Generalitat i la resta d'exiliats, els exconsellers Lluís Puig i Antoni Comín, podran tornar a Catalunya sense cap por de ser detinguts nou anys després d'haver-ne marxat per evitar el càstig en forma d'empresonament que sí que van patir la resta de dirigents de JxCat —llavors PDeCAT— i ERC que es van quedar. L'exili ha estat, tanmateix, una pena tan o més dura que veure passar la vida entre barrots i ara per fi tots plegats podran girar full del malson.

Però a què es deu aquest canvi de posició tan sobtat d'un TS que fins fa quatre dies havia fet casus belli de la persecució a l'exalcalde de Girona? No es coneix el cas de cap magistrat a Espanya que hagi desobeït el TC i, per tant, tot faria pensar que aquesta vegada tampoc no passarà, però com que en la causa del referèndum del Primer d'Octubre n'han succeït tantes, de coses anòmales, fins al punt que la

Aliança Catalana i Vlaams Belang acorden reforçar la cooperació entre Catalunya i Flandes

 

 

Representants d’Aliança Catalana i del partit flamenc Vlaams Belang aborden immigració, seguretat i sobirania i acorden intensificar la coordinació a escala europea

 

 

 

 22 de setembre de 2026

Per Roger Galceran

 

Aliança Catalana ha mantingut una reunió de treball amb representants de Vlaams Belang, formació flamenca que defensa la independència de Flandes. La trobada ha servit per posar sobre la taula diversos àmbits d’interès compartit i per acordar una major cooperació entre les dues formacions.

Per part de Vlaams Belang hi han participat Filip Dewinter, diputat del Parlament flamenc, i Johan Deckmyn, diputat flamenc i senador. Dewinter forma part actualment del grup parlamentari de Vlaams Belang.

AC ha estat representada per Aurora Fornos, secretària de Relacions Institucionals, i Marc Godia, coordinador del Foreign Office de la formació.

Catalunya i Flandes, al centre de la trobada

L'oposició carrega contra Illa pel fiasco de PISA i reclama responsabilitats a Niubó

 

 

PARLAMENT

 

 

Junts, ERC, PP, Vox, Comuns, CUP i Aliança Catalana retreuen al president la falta de transparència 

POLÍTICA,CATALUNYA, 

 

 

 

Vicenç Pagès
Barcelona, Parlament. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 11:50
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

La compareixença de Salvador Illa al Parlament per donar explicacions sobre el fiasco de les proves PISA no ha servit per tancar la crisi educativa, sinó que ha estat una onada de crítiques de l'oposició cap a l'executiu català. Els partits han coincidit a qüestionar les explicacions del president i a reclamar responsabilitats polítiques per l'exclusió del 23,2% dels alumnes de les proves, que ha deixat Catalunya fora de l'estudi de l'OCDE. Una part de les crítiques s'han centrat especialment en la continuïtat de la consellera d'Educació, Esther Niubó, mentre que el següent episodi en matèria d'educació serà la cimera per abordar el pacte nacional per l'educació entre el president Illa i els partits convocada per a aquest divendres. En dubte, hi ha la participació del PP català, mentre que Vox s'ha autexclòs. 

La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha retret a Illa que mantingui Niubó al càrrec malgrat que el Parlament n'ha demanat la destitució. "Com és que encara avui manté la consellera Niubó?", ha preguntat. Sales ha recordat que Junts va reclamar la compareixença del

La justícia tomba la multa de 10.001 euros a Sílvia Orriols: la Generalitat no va provar cap discriminació

 

PERD PROCESSISME 

 

 

Un jutjat de Girona anul·la la sanció imposada a la batllessa de Ripoll per les seves paraules en un debat de televisió. La sentència és ferma i no admet recurs.

 

 

 

 20 de setembre de 2026

 

Per Rubèn Novoa 

 

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona ha anul·lat la multa de 10.001 euros que el Departament d’Igualtat i Feminismes va imposar a Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i presidenta d’Aliança Catalana, per unes declaracions fetes el 29 de maig de 2022 al debat OPINACAT de 8TV. La sentència 145/2026, del 16 de setembre i signada per la magistrada María del Pilar García Cruz, estima íntegrament el recurs, no imposa costes i determina que contra ella no es pot interposar cap recurs.

No és el mateix “comportar” que “poder comportar”

L’Administració havia sancionat Orriols per una infracció greu de l’article 43.5.d de la Llei 19/2020. Aquest article castiga les declaracions públiques «que comportin una discriminació». La jutgessa remarca que el tipus infractor exigeix una discriminació efectiva i present. La resolució sancionadora, en canvi, es fonamentava en les conseqüències i l’impacte negatiu que les paraules «poden tenir», és a dir, en una hipòtesi. Segons la sentència, «no és el mateix «comportar» que «poder comportar»».

La magistrada assenyala també que la resolució recorreguda cau en contradiccions. Primer afirma que cal un risc d’incitació a la discriminació i després descarta que calgui la crida que la Fiscalia no va trobar. Recorda que el procediment sancionador «no admet contradiccions, no admet conjectures ni tampoc incerteses» i que la càrrega de la prova correspon a l’Administració. Aquesta no va acreditar que les paraules de la batllessa provoquessin cap acte de discriminació, ni directament ni per mitjà de tercers.

La Fiscalia ja havia arxivat les diligències penals

Clam davant l'actitud de David Cid i el diputat de la CUP en el debat de TVE: 'No tenen projecte' (Videos)

 

EXTREMA ESQUERRA

 

El moderador Lluís Falgàs els va haver de cridar a l'ordre en més d'una ocasió per les seves interrupcions i faltes de respecte

 

 

David Cid i Dani Cornellà van tenir una actitud qüestionable durant el debat |  E-Noticies

 

 

 

 

El debat de portaveus organitzat aquest dijous per RTVE Catalunya va deixar nombrosos enfrontaments entre els representants dels vuit partits del Parlament. Tanmateix, bona part de les reaccions a les xarxes es van centrar en l'actitud del portaveu dels Comuns, David Cid, i del diputat de la CUP Dani Cornellà, especialment durant els seus enfrontaments amb la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.

L'especial d'Aquí parlem, moderat per Lluís Falgàs, va reunir Elena Díaz (PSC), Salvador Vergés (Junts), Ester Capella (ERC), Lorena Roldán (PP), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Sílvia Orriols (Aliança). Durant una hora i mitja van abordar qüestions com educació, finançament, habitatge, immigració i seguretat.

 

El moderador Lluís Falgàs cridant a l'ordre David Cid i Dani Cornellà |  TVE

 

 

El programa va anar pujant de to a mesura que avançaven els blocs. Falgàs va haver de cridar l'atenció diverses vegades a David Cid per interrompre. Els enfrontaments van ser especialment intensos quan la discussió va arribar a assumptes com l'habitatge o la immigració.

‘No tenen rumb, ni tenen projecte’

Un dels xocs més destacats va enfrontar Cid amb Orriols. El dirigent dels Comuns va acusar la líder d'Aliança Catalana de fer-se “arrumacos” amb els diputats de Vox, una cosa que va ser molt criticada a les xarxes pel masclisme que destil·len les seves paraules. La mateixa Orriols va respondre que “els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per a aquest país”.

Les imatges de l'enfrontament van córrer ràpidament per X. Un dels vídeos aportats acumula més de 19 milions de visualitzacions, mentre que una altra publicació amb la resposta d'Orriols superava els 11 milions. Les xifres mostren l'enorme recorregut que va assolir l'episodi en les hores posteriors al programa.

 

 

Sílvia @orriolsderipoll respon a @ciddavid:

«Els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per aquest país…Perquè una mentida es repeteixi mil vegades no passa a ser veritat».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/1WqiYVtbmg

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

Les reaccions recollides en les publicacions van ser majoritàriament crítiques amb David Cid. Alguns usuaris li van retreure la seva actitud i altres van qualificar el seu comportament de “mal educat” o “irrespectuós”. El politòleg Magí Hildebrandt, pròxim a Aliança Catalana segons el seu propi perfil, va parlar directament d'un “ridícul espantós” de Cid i va elogiar la paciència d'Orriols.

Sílvia @orriolsderipoll respon a @danicornella sobre la seva activitat parlamentària: «Venir aquí i anar al bar a fer el cafè no significa treballar».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/zcChnpBSLo

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

 

També el filòsof i escriptor Toni Ros va carregar contra Cid i Cornellà en una publicació a X. Ros va utilitzar termes molt durs contra tots dos representants i va considerar “masclistes” algunes de les seves intervencions contra Orriols. Altres comentaris critiquen David Cid per les interrupcions constants i les faltes de respecte. Hi ha qui ja veu els Comuns fora del Parlament en les pròximes eleccions.

Cornellà també desferma crítiques

Dani Cornellà tampoc va quedar al marge de la polèmica. El diputat de la CUP va recriminar a Orriols la seva activitat parlamentària afirmant que “per legislar cal venir al Parlament”. La dirigent d'Aliança Catalana va respondre que “venir aquí i anar al bar a prendre cafè no vol dir treballar”. Aquest ha estat un dels talls més comentats a les xarxes, criticant també l'actitud del portaveu cupaire.

Franc Massaneda va respondre públicament a Cornellà i va qüestionar la seva trajectòria professional anterior a la seva arribada a la política. Altres usuaris van criticar el to emprat durant l'enfrontament. “És evident que quan has d'interrompre constantment i no deixar parlar l'altre és que no tens arguments ni raó”, planteja un dels comentaris.

 

 

 

Té collons que en @danicornella parli de "esforç" i pretengui arbitrar sobre qui treballa de valent i qui no. Pregunteu a qualsevol empresa o institució que hagi hagut d'interaccionar amb ell quan era regidor a Celrà. Pregunteu a qualsevol que ha patit el seu gandulerisme quan… https://t.co/YZfvwYhIA5

— Franc Massaneda (@DMassaneda) September 17, 2026

 

El periodista Rubén Novoa va resumir la seva valoració assegurant que “David Cid i Dani Cornellà no perdran un debat d'idees” sinó, al seu parer, “el judici moral de l'espectador que encara espera d'un diputat que deixi parlar l'altre”. Novoa va qualificar posteriorment el debat de “vergonya”, encara que també va dirigir les seves crítiques al conjunt de l'enfrontament i no al moderador.

Més enllà de la controvèrsia, el programa sí que va permetre visualitzar diferències polítiques concretes. Cid va reclamar reduir les ràtios, climatitzar les aules i accelerar les mesures educatives, mentre que la CUP va exigir elevar la inversió i negociar prèviament amb els sindicats. En habitatge, els Comuns van defensar la regulació dels lloguers i Cornellà va plantejar, entre altres mesures, prohibir els pisos turístics.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/clamor-davant-lactitud-david-cid-diputat-cup-debat-tve-no-tenen-projecte 

 

José Montilla trenca el cordó sanitari i agita el debat sobre la immigració

L'expresident rebutja excloure Vox i Aliança Catalana del debat educatiu i sosté que «estigmatitzar» serveix de poc

 

 

osé Montilla ha agitat el debat sobre el cordó sanitari a Catalunya |  Europa Press

 

17/09/2026 12:50:00h

 

per Redacció

 

 José Montilla es desmarca de l'estratègia d'aïllament de Vox i Aliança Catalana. L'expresident de la Generalitat i ex primer secretari del PSC ha defensat que ambdues formacions puguin participar en el debat sobre el futur de l'educació catalana impulsat per Salvador Illa, encara que ha deixat clar que no creu que treballin per assolir un gran acord.

Les paraules de Montilla arriben després dels dubtes dins del mateix Govern sobre quin paper havien de tenir ambdues formacions. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, havia assenyalat inicialment que no estava en la fulla de ruta comptar amb Vox i Aliança Catalana en les converses de fons, encara que posteriorment la portaveu Sílvia Paneque va aclarir que serien convocats juntament amb la resta de grups parlamentaris. L'Executiu manté, en qualsevol cas, que prioritzarà els acords amb la resta de forces.

 

Hi ha un debat sobre com actuar davant de partits com Aliança Catalana |  Europa Press

 

 

Montilla ha anat un pas més enllà en qüestionar directament la utilitat d'excloure'ls. "Que volen donar la seva opinió, doncs que puguin donar la seva opinió. Estigmatitzar segurament tampoc serveix de gran cosa", va afirmar aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio.

L'expresident socialista va donar suport, al mateix temps, a la iniciativa d'Illa per intentar assolir un ampli acord educatiu. Al seu parer, el president de la Generalitat ha plantejat «de manera molt correcta» l'obertura d'aquest debat i ara correspon als partits fer un esforç per entendre's.

"Estem en un context molt complicat i pot ser que es compliqui més", va advertir Montilla, que va demanar mirar més enllà del curt termini i pensar "una mica més en el país i en les coses que podem fer junts encara". Les seves paraules arriben en un moment en què el creixement electoral de Vox i, especialment, d'Aliança Catalana ha situat la relació amb aquestes formacions al centre del debat polític català.

'La immigració genera problemes'

El Consell de la República aparta un dels seus dirigents per haver donat suport públicament a Sílvia Orriols

 

 

POLÍTICA 

 

Àlex Fenoll denuncia el 'assenyalament' patit per donar suport a Aliança Catalana i reivindica el dret a 'pensar diferent'

 

 

Àlex Fenoll ha donat la seva versió del que ha passat al seu compte de X |  E-Noticies

 

 

 

17/09/2026 09:10:00h

per Redacció

 

El Consell de la República ha decidit apartar Àlex Fenoll i Cruells del seu Govern després dels seus posicionaments públics favorables a Aliança Catalana. La institució independentista considera que les seves manifestacions són incompatibles amb els compromisos que va assumir quan va acceptar formar part de la seva direcció.

 

Álex Fenol posa amb el Gobierno del Consell de la República durant la Diada |  Consell de la República

 

 

La decisió arriba després que Fenoll expressés a les xarxes socials opinions favorables al partit liderat per Sílvia Orriols. L'empresari també s'havia mostrat molt crític amb ERC i Junts i havia presentat Aliança Catalana com una alternativa dins l'espai independentista.

El Consell ha explicat oficialment que els seus dirigents han d'exercir les seves responsabilitats "amb independència de qualsevol sigla política". Segons les normes assumides pels seus membres, aquests també es comprometen a no fer posicionaments públics a favor de partits o formacions polítiques mentre formin part del seu Govern.

El Consell apel·la a les seves normes internes

L'organització assegura que respecta plenament la llibertat d'expressió i les opinions personals dels seus membres. Tanmateix, sosté que ocupar una responsabilitat dins la seva estructura implica preservar els "valors, els principis i la imatge de la institució".

El detonant hauria estat l'activitat recent de Fenoll a les xarxes socials. Segons El Nacional, el dirigent va avalar una publicació sobre els resultats d'Alternativa per Alemanya (AfD) i, en aquest context, va defensar que Aliança Catalana demostrava ser un partit "més adult" que altres forces independentistes.

El Consell no va detallar en el seu comunicat quina publicació concreta havia motivat la decisió. Es va limitar a assenyalar que el posicionament públic de Fenoll contravenia els seus compromisos i s'allunyava dels valors defensats per l'organització, motiu pel qual donava per acabades les seves responsabilitats.

Fenoll denuncia un 'assenyalament'

Joan Carretero, ex conseller d'ERC i fundador de Reagrupament, anuncia el seu suport a Aliança Catalana

 

 

Aliança Catalana s'imposa al terror violent: Res provoca més terror que la dècada ignominiosa de traïció que han provocat els qui ara bramen contra el nou independentisme 

 

 

dissabte, de setembre 12, 2026 

 

 

El creixement i rejoveniment dels assistents a les manifestacions independentistes de la Diada han demostrat que el moviment d'alliberament nacional s'està reforçant. A Amposta unes 2.000 persones, a Girona 11.000 i a Barcelona 45.000 van marxar pels carrers reclamant un sol punt: Independència. Malauradament part dels organitzadors, en concret la titella d'ERC, Òmnium Cultural, van voler manipular la demanda popular imposant un discurs xenòfil de vol gallinaci: "si deixem de ser una societat d'acollida, perdem la nostra raó de ser", va dir. A més va voler imposar un independentisme excloent només per a xenòfils d'esquerres, les esquerres que han ensorrat Catalunya les dues darreres dècades. L'independentisme només avançarà si és transversal, no excloent, sense imposar cap ideologia, com qualsevol nació del món on hi ha persones de múltiples opinions. Lluny queden els temps del comunisme amb un partit únic, un pensament únic i un règim de terror. Se'n diu Democràcia.

Enfront dels excloents que volen una Catalunya woke enguany s'ha consolidat un independentisme transversal, en defensa de la identitat catalana, sense etiquetes, contra l'espoli fiscal, en defensa de la

La guerra del Sistema contra Orriols: la maquinària de la mentida

 

 

CRIT

 

 

 

 

 15 de setembre de 2026

Per Josep Bellpuig

 

Hi ha una forma especialment perversa de combatre un adversari polític: no demostrar que s’equivoca, sinó aconseguir que els ciutadans creguin que ha dit una cosa que mai no ha dit. És una tècnica tan antiga com la propaganda, però avui disposa d’una eina extraordinàriament poderosa: la capacitat dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials per convertir en poques hores una acusació partidista en una suposada veritat que acaba circulant com si hagués estat acreditada. Això és exactament el que ha passat amb Ramon Cotarelo després del seu discurs de l’Onze de Setembre al monestir de Ripoll. I el cas és prou greu com perquè s’hagi pogut constatar que, quan determinats interessos polítics se senten amenaçats, sembla que qualsevol arma pot acabar essent considerada legítima, fins i tot la mentida.

Comencem pel principi, perquè en aquesta qüestió els fets són importants. Ramon Cotarelo no va dir que calgués recuperar el servei militar obligatori per lluitar contra l’islam. No va formular aquesta proposta. No va demanar que es recuperés la mili per enviar els joves europeus a combatre musulmans. El que va dir és una altra cosa: que feia tres generacions que Europa vivia en pau i que aquesta situació havia fet que,

Orriols frega els 30 escons i el PSC perdria 11 diputats segons una nova enquesta

 

Illa perdria la majoria progressista, i PP i Vox sumarien 28 diputats segons el sondeig de Sigma Dos 

( A les properes eleccions AC deuria demanar observadors internacional per   evitar frau electoral )  

 

 

 

 11/09/2026 10:55:00h

per Redacció 

 

La política catalana torna a moure's i ho fa en una direcció que podria alterar per complet els equilibris actuals del Parlament. Una nova enquesta de Sigma Dos per a El Mundo confirma el fort creixement d'Aliança Catalana i dibuixa, al mateix temps, un important desgast del PSC de Salvador Illa.

Els socialistes continuarien sent la primera força si avui se celebressin eleccions autonòmiques. Però perdrien bona part de l'avantatge aconseguida al maig de 2024: el PSC obtindria el 23,3% dels vots i es quedaria amb 31 diputats, onze menys que els 42 aconseguits en les últimes eleccions catalanes.

 

Sílvia Orriols amenaça la majoria progressista |  Europa Press

 

 

El gran terratrèmol es produiria immediatament darrere. Aliança Catalana assoliria el 16,7% dels vots i aconseguiria 26 escons, segons l'estimació. La formació liderada per Sílvia Orriols multiplicaria així per tretze els dos diputats que va obtenir el 2024 i es convertiria en la segona força del Parlament. A més, l'enquesta assenyala ja Sílvia Orriols com la líder millor valorada a Catalunya.

Orriols transforma el mapa polític català

A Aliança Catalana li fan la campanya de franc

 

OPINIÓ

 

A Catalunya, extrema dreta ha estat sempre el terme per referir-se als ultres espanyols, als fatxes espanyols, que del franquisme ençà han estat i són molt nombrosos. L’extrema dreta, o la ultradreta que pel cas ve a ser el mateix, és, doncs, això. Aliança Catalana no entra dintre d’aquests paràmetres i no se la pot definir, per tant, com una força d’extrema dreta. En tot cas, es podria dir que és un partit ultraconservador.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

 

Els partits tradicionals fa temps que han enfocat tot el seu discurs, tota la seva activitat, en definitiva tota la seva raó de ser a, en diuen ells, combatre l’extrema dreta. Parlin del que parlin, l’extrema dreta acaba sent sempre la culpable de tots els mals i l’espantall que amenaça l’esdevenidor. Durant un cert període l’estratagema els va funcionar i els electors els votaven a ells com a mal menor per evitar, certament, que arribés l’extrema dreta. La butlla, però, se’ls ha acabat i ara fer por amb l’excusa de l’extrema dreta ja no els funciona. Al contrari, se’ls ha girat la truita, de manera que com més hi clamen en contra, més vots li donen i més en perden ells. Tant és així que ha arribat el punt que molts electors que d’extrema dreta no en tenen res la votaran només per fer la guitza a aquests partits tradicionals que han perdut completament el nord.

Aquesta és una dinàmica que es pot dir que és igual a tot arreu, si més no a Europa. A França amb el Front Nacional, a Alemanya amb Alternativa per Alemanya —que, per cert, acaba de guanyar de manera aclaparadora les eleccions a Saxònia-Anhalt—, a Espanya amb Vox i a Catalunya amb Aliança Catalana, tot i que cada situació té les seves peculiaritats i no són estrictament comparables. A Catalunya, en tot cas, la qüestió és especialment exemplificadora de com actuen els cordons sanitaris en contra de l’anomenada —ho sigui o no— extrema dreta. Les formacions dites d’esquerra, des de la

Aliança Catalana denuncia que l’extrema esquerra assenyala els seus negocis a Berga

 

 

ATACS PROCESSISTES

 

L’alcaldable d’Aliança Catalana a Berga, Judit Vinyes, denuncia que l’extrema esquerra ha començat a assenyalar els negocis vinculats a persones de la formació i considera que aquesta pràctica traspassa una "línia vermella".

 

 

 

 

7 de setembre de 2026

per Redacció 

 

«L’extrema esquerra assetja els nostres negocis»

Judit Vinyes denuncia a través d’un vídeo que s’ha trobat una etiqueta al seu lloc de feina. La candidata a la batllia d’Aliança Catalana a Berga diferencia entre la confrontació política i el que considera un atac directe contra l’activitat professional.

«Una cosa són les discrepàncies polítiques, opinar diferent, fins i tot que et puguin insultar, però l’altra cosa és venir al teu negoci i assenyalar-te», afirma Vinyes.

Segons la candidata d’Aliança Catalana, aquesta acció forma part d’una escalada contra la formació a Catalunya. «L’extrema esquerra no en té prou a vandalitzar totes les seus d’Aliança Catalana de tot Catalunya, que ara fa un pas més i ens assetja els nostres negocis i els assenyala», assegura.

 

 

 

A Berga, l’extrema esquerra fa un pas més i traspassa una línia vermella: ara assenyala els nostres llocs de feina.

El seu totalitarisme no té límits, però sempre ens tindran al davant, combatent-lo.

No farem ni un pas enrere. No ens feu por.

El canvi ha arribat.#SalvemBerga… pic.twitter.com/vXkp7L9OYJ

— Aliança Catalana-Berguedà (@BerguedaAC) September 6, 2026

 

«Això és intolerable»

Anàlisi: la geografia electoral d’Aliança Catalana

 

El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.

 

 

 

 

24 de juliol de 2026

Per Redacció

 

La Catalunya interior, motor del creixement

Les dades més recents confirmen que Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori. Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria en un modest 9%.

Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada» (comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al 4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant dècades.

Ciutats mitjanes: el nou camp de batalla

Aliança Catalana entraria amb força a Barcelona i Junqueras diu que la culpa és de Junts

 

 

La formació de Sílvia Orriols aconseguiria fins a sis regidors a la capital catalana, el mateix que els Comuns

 

Aliança Catalana podria obtenir molt bons resultats a la ciutat comtal |  Europa Press

 

 22/07/2026

per Redacció 

 

Aliança Catalana irrompria amb força a l'Ajuntament de Barcelona si les eleccions municipals se celebressin ara. La formació presidida per Sílvia Orriols obtindria entre cinc i sis regidors i un 12,4% dels vots.

Segons una projecció de Metrópoli Abierta, el resultat situaria Aliança pràcticament empatada amb Barcelona en Comú, que aconseguiria entre cinc i sis edils amb un 12,6% dels sufragis. L'entrada de la formació independentista suposaria, a més, un cop dur per a Junts, que passaria dels 11 regidors obtinguts el 2023 a només quatre o cinc representants.

 

Aliança Catalana entraria amb força a l'Ajuntament de Barcelona |  E-Noticies

 

 

El PSC de Jaume Collboni tornaria a guanyar les eleccions amb entre 11 i 12 regidors i el 23,7% dels vots. ERC pujaria fins a la segona posició, amb set o vuit edils i un 17,4%, mentre els comuns patirien un retrocés important respecte als seus nou representants actuals.

Enfonsament de Junts després de ser la força guanyadora en les últimes municipals

Silvia Orriols contra la llei d’habitatge de l’esquerra: «Pretenen penalitzar l’èxit en comptes de fomentar-lo»

 

 

 

 

9 de juliol de 2026

Per Redacció

 

 

 

Sílvia Orriols torna a protagonitzar una intervenció contundent al Parlament de Catalunya. En aquesta ocasió, la presidenta d’Aliança Catalana dirigeix el seu discurs contra la proposició de llei d’habitatge impulsada per l’esquerra. De fet, l’acusa de conduir el país cap a un model «més proper a les expropiacions comunistes que a la tradició jurídica catalana».

En primer lloc, Orriols retreu a l’esquerra que hagi convertit la política en un exercici purament ideològic. «L’extrema esquerra s’ha habituat a concebre lleis ideològiques, de tal manera que ja no cal analitzar ni identificar els problemes o les causes», afirma. Segons la dirigent, n’hi ha prou «amb assenyalar arbitràriament els rics, els propietaris, els empresaris, els promotors o qualsevol que generi riquesa».

A continuació, la líder d’AC responsabilitza aquestes polítiques del col·lapse del mercat. Denuncia que l’intervencionisme genera «inseguretat jurídica pels propietaris, que es tradueix en pisos tancats», i promotors «que no tenen cap incentiu per invertir». Per tant, sentencia, «vostès no són la solució a la manca d’habitatge, vostès en són els màxims instigadors».

«Pretenen penalitzar l’èxit en comptes de fomentar-lo»

Aliança Catalana assegura que ha denunciat més de 2.000 establiments de Barcelona per no retolar en català

 

 

CATALUNYA

 

 

 

6 de juliol de 2026

Per Redacció

 

Aliança Catalana de Barcelona ha informat que ha presentat davant del Departament de Consum de la Generalitat de Catalunya més de 2.000 denúncies contra establiments comercials del Cap i Casal de Catalunya que, segons el partit, incompleixen la normativa lingüística perquè no retolen en català.

 

 

 

Des d'Aliança Catalana plantem cara! Hem denunciat més de 2.000 locals a Barcelona per no retolar en català. Davant la inacció còmplice de la Generalitat, que ni inspecciona ni sanciona, no ens aturarem: continuarem denunciant fins a fer complir la llei.
Salvem el català! pic.twitter.com/GgCyHnC3zr

— Aliança Catalana Barcelona (@Barcelona_ACat) July 6, 2026

 

 

La formació nacionalista, el cap de llista de la qual a les eleccions municipals a Barcelona és Jordi Aragonès, afirma que aquestes denúncies s’han presentat amb l’objectiu

AC retira la confiança al seu candidat a Figueres per una situació personal "incompatible" amb el partit

 

 

La formació inicia el procés per expulsar Arnau Liesa, que ha anunciat la seva baixa voluntària 

 

L'exalcaldable d'AC per Figueres, Arnau Liesa Autor/a: Arnau Liesa

 

 

 

ACN 

 

 

Aliança Catalana ha retirat "per unanimitat" la confiança a Arnau Liesa com a candidat de la formació a l'Ajuntament de Figueres. 

El partit ha obert un procediment disciplinari intern amb l'objectiu d'expulsar-lo. 

Segons un comunicat, la mesura s'ha pres després que la direcció tingués coneixement d'una situació personal que, asseguren, no havia estat comunicada prèviament i que consideren "incompatible amb els principis fundacionals" del projecte polític. 

La formació explica que, un cop s'ha comunicat la decisió a Liesa, aquest ha optat per desvincular-se voluntàriament del partit. En un comunicat, el ja exalcaldable d'AC ha explicat que manté una relació sentimental amb una exalumna menor d'edat i que no ho havia dit a ningú de la formació.

El partit assegura que continuarà treballant per formar una candidatura "sòlida, honesta i fidel" als valors del part

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/71276/ac-retira-confianca-seu-candidat-figueres-situacio-personal-incompatible-partit 

 

Opinió : Aliança Catalana, per Bernat Dedèu

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 22 de juny de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Ara que ja puc compartir que Jordi Aragonès serà l’alcaldable d’Aliança per Barcelona (escric aquest text just quan és notícia que Junts ha triat suïcidar-se una mica més, presentant a les eleccions un home que no coneixen ni els agutzils de l’Ajuntament) i a manca d’escatir qui serà l’escollit de la CUP al nostre cap i casal (la cosa té poc interès, car l’entorn cupaire s’acontentarà buscant algun lloro que repeteixi compulsivament “fora feixisme dels nostres barris!”), tenim el panorama de les properes municipals prou ben traçat. La pesca del candidat no ha estat fàcil i el partit d’Orriols havia temptejat algunes toies mediàtiques —moltes menys de les que es diuen— i algun altre jovenet desvetllat de la