Sílvia Orriols (AC) carrega contra Salvador Illa: “Espanya ens ha escapçat la Pàtria i ens l’ha omplert de partidaris de la Xària i de Hamàs”

 

 

 

26 de març de 2025

Per Redacció

 

 

 

 

Avui a la sessió de control al Parlament de Catalunya la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha censurat, tot adreçant-se a Salvador Illa, el delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, per haver-se negat en rodó a fer servir el terme “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord” i també, fins i tot, el topònim “Rosselló” per a referir-se a les comarques catalanes nord-pirinenques sota ocupació francesa.

En aquest sentit, Orriols ha recordat que “fa 365 anys Espanya i França van esquarterar Catalunya”, tot fent referència al Tractat dels Pirineus entre Castella i el Regne de França segons el qual els comtats catalans del nord passaven a mans franceses. “Catalunya va batallar a banda i banda per no perdre la identitat i per preservar les arrels i somnis que ens agermanaven”, ha afegit.

“Avui a la Casa de la Generalitat de Perpinyà vostès mantenen en el càrrec de director un individu que

Jordi Domingo diu que el Consell de la República “no posarà cap línia vermella” a Aliança Catalana

 

 

CATALUNYA

 

El nou president del Consell afirma que "tothom és benvingut" perquè "la prioritat és fer la independència"

 

El nou president del Consell de la República, Jordi Domingo, en roda de premsa aquest dimecres Data de publicació: dimecres 12 de febrer del 2025, 16:36 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

 

Redacció

Dilluns, 17 de febrer de 2025

 

 

El nou president del Consell de la República, Jordi Domingo, no posarà “cap línia vermella” a l’extrema dreta d’Aliança Catalana “perquè la prioritat és fer la independència“, segons ha afirmat en una entrevista a l”Ara’. Domingo ha defensat que l’entitat “ha de ser el quarter d’hivern de tots els independentistes” i que “els votants i els membres d’AC seran benvinguts”.

El president del Consell tampoc no ha tancat la porta a incloure Aliança Catalana al govern del Consell, si bé ha deixat clar que “el govern és una altra història i ho sotmetria als membres del Consell“. Tanmateix, ha defensat que “si els partits hi entren, han de ser-hi tots”, obrint així la porta a Aliança Catalana.

Domingo va resultar elegit nou president del Consell amb el 66% de vots, per davant de

Catalunya rebutja la moció de la CUP per fer del català única llengua vehicular a l’ensenyament. Aliança Catalana hi vota a favor

 

 

 

 

 

14 de febrer de 2025

Per Redacció

 

 

El Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta que instava el govern a defensar i garantir el català com a única llengua vehicular i d’aprenentatge en tots els centres educatius. Aquesta moció, presentada per la CUP i modificada amb una esmena d’ERC, també proposava que el català fos la llengua d’ús en l’ensenyament als infants immigrants, basant-se en la metodologia de la immersió lingüística. Tot i comptar amb el suport de Junts, ERC, els Comuns, la CUP i Aliança Catalana, la iniciativa no ha prosperat a causa dels vots en contra del PSC, PP i Vox.

A més, el Parlament ha rebutjat la proposta de no aplicar les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliguen a impartir un mínim del 25% de les classes en castellà. Aquest punt també ha estat rebutjat pels vots en contra del PSC, PP i Vox, malgrat el suport de Junts, ERC, els Comuns i la CUP.

D’altra banda, la cambra ha aprovat instar el govern a donar suport a la xarxa d’escoles de la Bressola,

Cal trencar el cordó sanitari

 

 

OPINIÓ

 

"L'única forma d'aturar la pujada d'AC no és recórrer a la màgia negra ni al vudú, sinó apropiar-se d'algunes de les seves propostes que tenen més ressò social"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
13/02/2025 19:58  

 

 

 

 

 

L’opció entre parlar o no parlar amb Aliança Catalana (AC) és objecte d’encesos debats al si de l’independentisme. Temps enrere es va decidir no fer-ho i se’l va imposar un “cordó sanitari”, un cordó del silenci. Alarmat per aquest absurd propòsit cartoixà, fa dies l’MHP Artur Mas demanava que Junts trenqui el silenci i parli amb AC. Només parlar, Déu ens guardi, res d’acordar alguna cosa. Malgrat tot, li ha caigut un bon regalim des de les instàncies més altes d’una organització a la qual, de moment, no pertany.

En principi, el president Mas té raó. Renunciar a parlar és renunciar al que distingeix els éssers humans de les bèsties. Si no es parla, les bèsties passen a dirimir les discrepàncies. I ho fan amb brams i violència, com ja s’ha vist.

Ara bé, si només hi vol parlar sense acordar res, de què vol parlar; del temps? Parlar, no al buit sinó a un altre de concret és el mateix que reconèixer-ho, d’acord amb la teoria dels actes de parla, d’Austin. És la funció performativa de la parla; parlar és actuar. Això d’acordar vindrà després. Però ja només parlant es trenca el cordó sanitari que, a banda de ser inútil per a l’objectiu que persegueix, fa tuf de pràctiques inquisitorials que tothom rebutja.

I quin és l’objectiu? Òbviament, no un de puresa ideològica democràtica per més que al Parlament se’n digui “nazi” o “racista” na Sílvia Orriols sense cap altre raonament. L’objectiu real és parar els peus a AC, a qui tothom augura una important pujada electoral. Probablement, la votarà una part important dels abstencionistes decebuts amb l’independentisme possibilista, per dir-ho suaument. Però això també treu de polleguera els partits, que es veuran proporcionalment minvats.

La darrera decisió de desposseir-la de l’alcaldia mitjançant una moció de censura dels altres grups municipals, si es duu a terme, tampoc no servirà de res. La desposseïda conservarà la plataforma parlamentària a què es dedicarà amb més temps i entusiasme, tot esperant que les municipals del 2027 li donin la majoria absoluta a Ripoll. La censura produirà frustració a l’electorat i un batlle unionista perquè els dos partits independentistes, tan units com diu que estan, són incapaços de posar-se d’acord en un candidat a alcalde. És a dir, tant si es posen d’acord (Ripoll) com si no (Generalitat), el resultat és el mateix: un alcalde o president unionista. Digne d’estudi.

L’única forma d’aturar la pujada d’AC no és recórrer a la màgia negra ni al vudú, per molt multiculturals que siguem, sinó apropiar-se d’algunes de les seves propostes que tenen més ressò social. “Si no pots derrotar-los, uneix-te a ells”, diu el celebrat pragmatisme americà. Si això passa, AC es vanarà d’haver provocat el tomb, però aquest és un preu que s’ha de pagar per ser a la inòpia i pretendre que hi siguin els altres.

És maliciós pensar que l’exigència peremptòria del traspàs integral de les competències d’immigració respon a aquest esperit de contenir l’avenç del que es continua anomenant “extrema dreta” tractant de segar-li l’herba sota els peus? El problema, però, és si, arribat el moment, l’independentisme partitocràtic podrà gestionar aitals competències sense el suport dels de Sílvia Orriols. I poc serà el suport que s’hi pugui obtenir si no se’n parla amb ells.

L’estigma d’extrema dreta, òbviament fals pel que fa a Orriols, ja no és eficaç, ni tan sols quan s’arriba al desbarat de titllar-la de “perill social”, com si fos la pesta negra. En canvi, el radicalisme independentista d’AC pot atraure molts vots. Tant de l’abstenció, ja ho hem dit, com dels electors dels altres partits.  

L’hostilitat i l’agressivitat de l’extrema esquerra cap al partit d’Orriols es beneficia de la palesa negligència de les autoritats davant un atac violent a la llibertat d’expressió. El silenci dels altres partits -llevat d’una tèbia protesta de Junts- indica una complicitat oculta amb els trets feixistes d’aquestes brigades d’assalt. Fins i tot, una secreta conformitat, això que els alemanys diuen Schadenfreude, l’alegria pel mal causat. Tot això és aigua al molí electoral d’AC. 

Amb l’experiència dels darrers vuit anys, si els partits anomenats independentistes aspiren a tornar a ser algú a Catalunya, tard o d’hora hauran de trencar el cordó sanitari, que només beneficia a Espanya. Hauran de parlar amb AC, vulguin o no.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :

https://elmon.cat/opinio/cal-trencar-el-cordo-sanitari-967214/ 

L’agressió d’Arran i la CUP

 

 

OPINIÓ

 

 

"El més repugnant del cas és que els agressors, en comptes de socórrer la víctima, estaven encantats de la seva gesta i se la miraven burletes sense deixar d’aplaudir i de cantar" 

 

 

 

VÍCTOR ALEXANDRE

04/02/2025

El dissabte 25 de gener passat, un grup de membres d’Arran i de la CUP, liderat per Adriana Llena, exportaveu d’Arran i número 3 per Barcelona a les passades eleccions municipals, va assaltar una parada d’Aliança Catalana a la plaça de Comas, al barri barceloní de les Corts. Era una parada com les que posen habitualment al carrer tots els partits polítics per captar vots entre les persones que s’hi acosten. Són parades que tots hem vist i que de vegades, segons les sigles, mirem amb simpatia, amb indiferència o amb rebuig, però sense qüestionar mai, en cap cas, el seu dret a ser-hi. Fins a la seva desaparició, Ciudadanos muntava de tant en tant una parada a prop de casa meva, i jo, en passar-hi pel davant, sentia sempre una aversió i un fàstic profunds, però mai no se’m va acudir qüestionar la seva llibertat d’expressió i encara menys destrossar-los la parada, robar-ne el material i agredir els seus membres. Ni tan sols sota l’argument que Ciudadanos, totalitaris fins al moll de l’os, destrossaven els llaços grocs i les estelades de tota mena d’edificis en l’etapa del Procés. Aquest argument, a més, no m’hauria servit de res en cap judici. Ells feien allò perquè eren feixistes, però jo soc radicalment demòcrata i no podia fer el mateix. 

Per sort, en ser una acció feta a ple dia i en un lloc concorregut, són moltes les filmacions que existeixen dels fets de l’esmentat dia 25, i en totes es veu clarament com, de cop i volta, arriba una colla de gent organitzada cridant una consigna. Fins aquí, no hi ha res a dir. Tothom té dret a cridar el que vulgui. Però de seguida es va veure que l’objectiu no era només aquest, sinó agredir, robar –fins i tot objectes personals com ulleres–, i destrossar la parada. Com faria tothom, els membres de la parada intentaven impedir la destrossa i el robatori de les seves pertinences, però els assaltants, molt més nombrosos, ho feien impossible atacant-los per davant i per darrere. Val a dir que, fins aquell moment, més enllà del forcejament,

Orriolsejar

 

OPINIÓ

 

   

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 3 de febrer de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent ha demanat a l’antic president Artur Mas que els faci de llebre. En efecte, aquest mateix cap de setmana, el 129 demanava que Junts no tingués reserves a acostar-se a la formació de Sílvia Orriols, de la mateixa forma que ell mateix s’abraçà amb una caterva anticapitalista com la CUP. Per molt que Mas encara no militi a Junts, perquè és un home que es pensa les coses en adagio sostenuto, diria que aquest és un sentiment que no és aliè als votants juntaires.

Nogensmenys, com a bons convergents, l’aparell de Junts han reaccionat com si tingués l’orgull ferit i el pobre Jordi Turull ha fet veure que pinta alguna cosa en el seu propi cau per informar l’antic president que els pactes amb altres formacions es fan des dels respectius òrgans de la direcció del partit. Per molt que la comparació entre acostar-se a Aliança i la CUP sigui un exemple on els contextos difereixen com l’oli i l’aigua, i per molt que negociar amb el PSOE sigui quelcom molt més perniciós per a la tribu que no pas fer un cafetó amb Sílvia Orriols, tot aquest vodevil només té per objectiu el fet de possibilitar que a Junts es comenci a parlar seriosament sobre immigració i que s’abandoni el llenguatge happy flower que la formació adquirí durant els anys del procés (en part, mercès a Mas) pel qual era poc diferenciable d’un partit d’esquerres i de la famosa moral del “volem acollir”.

 

" Les còpies sempre acostumen a ésser més risibles que l’original, i si Junts assaja una forma d’orriolsejar un pèl light acabarà a mig camí del debat migratori i, per tant, només beneficiarà la hiperlideressa d’Aliança

 

La política i el periodisme transcorren per meandres sovint bessons, i no és gens estrany que —ahir mateix— l’estimable Pilar Rahola tragués pols a la màscara del rei Artur per donar un copet a l’esquena al seu antic ídol polític, tot escrivint que “Aliança Catalana assenyala problemes coents que hi ha a la nostra societat i que els partits no gosen, ni permeten tractar, emparats en la hipocresia del políticament correcte”. En aquest sentit, Rahola posava per escrit el que serà ben aviat un mantra futur del món juntaire respecte Aliança; a saber, que hom pot “parlar” amb Orriols, la ripollesa, sense teixir-hi “estratègies conjuntes.” Apunteu aquests mots, estimats lectors, perquè es convertiran en la nova cançoneta de Junts a l’hora de xutar la pilota endavant. A qui es pot criticar, en definitiva, per fer una cosa tan democràtica com ara parlar? Que no parla Puigdemont amb Santos Cerdán? Quin mal hi ha? 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent

Fins quan, extrema esquerra?

 

 

CRIT

 

28 de gener de 2025

Per Jordi Bohigas

 

 

 

 

 

“Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?”, deia Marc Tul·li Ciceró, frase que va pronunciar al Senat el 8 de novembre del 63 aC, quan feia descobrir una conspiració de descontents encapçalada pel patrici romà vingut a menys Catilina. És la frase que em vé al cap després dels incidents  d’aquest cap de setmana a Barcelona i, concretament, al barri de les Corts, on una colla de fanàtics militants de la CUP i Arran, autoanomenats antifeixistes, s’han enfrontat a una pacífica carpa d’Aliança Catalana provocant un ferit greu. 

I és que fa masses anys que l’extrema esquerra nostrada gaudeix de patent de cors per fer i desfer als mitjans i al carrer sense que ningú gosi ja no aixecar la veu, sinó tan sols reclamar o denunciar en un ple municipal el vandalisme al qual contínuament es veuen perjudicats edificis, persones i, per què no dir-ho també, la legislació i la seguretat del país. A Girona mateix, per exemple, Arran realitza i signa pintades en monuments de la ciutat, com és la Facultat de Lletres (antic convent de Sant Domènec) reclamant el que creuen ser els seus drets i obsessions (molts d’ells delirants) sense que això repercuteixi en multes ni sancions. O bé que la policia municipal de la mateixa ciutat, governada per la CUP en col·laboració amb ERC i Junts, obligui a marxar els propietaris d’una casa en favor d’uns ocupes que, suposadament, hi vivien.

Finalment, però,

Aliança Catalana denuncia ser víctima d’una “escalada de violència política”

 

 

El partit acusa el Govern d'inacció contra una "ofensiva intolerable"

 

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dissabte 08 de juliol del 2023, 07:00 Localització: Ripoll Autor: Mar Martí

 

Redacció

Dilluns, 27 de gener de 2025

 

 

Aliança Catalana ha emès un comunicat aquest diumenge en què diu ser víctima d’una “escalada de violència política”. Ho fa després que dissabte un grup de persones protestés a Barcelona contra una parada del partit, en desmuntés la carpa i deixés un simpatitzant ferit després que caigués durant el forcejament entre partidaris i detractors de la formació. El grup d'extrema esquerra Arran ha reivindicat l’acció.

 

El partit que lidera Sílvia Orriols assegura que “aquests atacs no són casos aïllats” sinó “una escalada premeditada de violència política alimentada pel discurs d’odi de l’esquerra” i acusa el Govern d’inacció davant d’aquesta “ofensiva intolerable”. “No permetrem que aquesta violència quedi impune”, ha afirmat Aliança Catalana, que ha afegit que “ni les amenaces ni les agressions” els faran recular.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/alianca-catalana-denuncia-ser-victima-duna-escalada-de-violencia-politica/ 

Sílvia Orriols signa una qüestió de confiança davant el rebuig de l’oposició ripollesa al seu projecte de pressupostos

 

 

NACIONAL

20/01/2025

 

 

La batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha signat una qüestió de confiança després de no assolir l’aprovació dels pressupostos municipals. La proposta pressupostària del grup municipal d’Aliança Catalana ha rebut únicament els sis vots favorables de la seva formació al ple extraordinari celebrat aquest dilluns. Els deu regidors de l’oposició, per la seva banda, hi han votat en contra.

Davant d’aquesta situació, Orriols ja havia anunciat hores abans la seva decisió de plantejar una qüestió de confiança. Aquest mecanisme, previst a l’article 197 bis de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), permet als alcaldes vincular l’aprovació dels pressupostos a la seva continuïtat en el càrrec. 

D’acord amb la legislació vigent,

Aliança Catalana passaria de 2 a 6 o 7 diputats, segons la nova enquesta del CEO

 

 

28-11-2024

Redacció

 

 

 

Ahir dimecres es va publicar la nova enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas sobre les eleccions al Parlament de Catalunya en el cas de produir-se ara. L’enquesta reflecteix una tendència cada cop major de l’electorat a confiar amb partits allunyats del sistema.

Però en primer lloc allò que es pot percebre és un important augment en la representació d’Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols passaria dels 2 diputats que té ara a 6 o 7, segons l’enquesta. Segurament l’altaveu que significa ser al Parlament és la causa d’aquest possible ascens en el vot cap al partit nacionalista català. Els potents discursos de Sílvia Orriols, parlant de temes que la classe política catalana no vol abordar i qualificant com a colonial la ocupació de Catalunya per part d’Espanya, així com posant el dit a la nafra de la immigració massiva com un dels grans mals que pateix la Nació catalana, arriben amb força a cada cop més gent i són aplaudits per cada cop més catalans.

D’altra banda, es comença a percebre el desgast de

El PSC amplia la distància amb Junts i Aliança Catalana es dispara, segons el CEO

 

 

La formació de Sílvia Orriols podria triplicar els dos escons que té en aquesta legislatura i podria superar la CUP

 

 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb el president de Junts al Parlament, Albert Batet, al debat de política general / ACN

 

Josep Maria Botanch

 
27/11/2024 12:09 

 

 

 

El PSC guanyaria a les eleccions al Parlament amb entre 39 i 42 escons, igualant els 42 que va obtenir en els comicis del passat 12 de maig, i, a més aconseguiria ampliar la distància amb Junts, que seguiria sent la segona opció més votada, que perd vots i representació en benefici d’Aliança Catalana. Així es desprèn de la tercera onada del Baròmetre d’Opinió Pública del 2024, realitzada amb una mostra de 2.000 persones més grans de 18 anys, feta entre l’11 d’octubre i el 14 de novembre.

En efecte, el PSC es mantindria i Junts per Catalunya cauria respecte als últims comicis, però es mantindria com a segona força, amb 30-32, amb molt de marge respecte d’Esquerra Republicana, que repetiria en el tercer lloc sense canviar i amb una forquilla d’entre 20-21. El PP es mantindria com a quarta força amb 15-16, Vox se situaria cinquena, amb entre 10 i 11 escons, i els comuns, sisens (6-7), en un empat en escons, que superaria la CUP (5-6). 

Un tripartit encapçalat pels socialistes, amb ERC i Comuns, podria obtenir la majoria absoluta (65-70), tal com van aconseguir per la mínima en les darreres eleccions a la cambra catalana. Però, per contra, l’independentisme no assoliria la majoria que va perdre en els anteriors comicis, ni amb els escons de la formació de Sílvia Orriols (61-66).

Estimació d'escons i percentatge de vot dels partits al Parlament, segons el CEO

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

Ripoll: banderes roges, palestines i vidres trencats contra Sílvia Orriols

 

 

CRIT

 

21-10-2024

per María Llopart 

 

 

 

El que va passar ahir a Ripoll era previsible.

 

Era previsible que uns quants centenars de d’individus vinguts de fora de Ripoll convocats per associacions de l’entorn de la CUP cridessin les quatre consignes gastades d’extrema esquerra, les de tota la vida, aplicades ara a estigmatitzar Sílvia Orriols, Aliança Catalana i els seus votants. Segurament els organitzadors de la manifestació suposadament antifeixista d’ahir havien oblidat que Aliança Catalana va aconseguir un 33,10% dels sufragis a Ripoll les darreres eleccions catalanes i en canvi la CUP només va aconseguir un magre 3,84%. Orriols va obtenir gairebé 10 vegades més de vots que la CUP. Que s’ho facin mirar, doncs. I que es facin mirar com és que la majoria de la població de Ripoll, hagi votat Aliança o no, reconegui que la gestió d’Orriols al capdavant del consistori és molt bona.

També era previsible que a la manifestació s’hi veurien moltes més banderes roges, liles o palestines que no pas catalanes. La desnacionalització de l’entorn cupaire i l’acostament a tendències contràries al nacionalisme, així com a organitzacions, associacions i “entorns” allunyats de l’independentisme, tindria com a conseqüència

Roger G. F., el militant de Junts vinculat a amenaces greus contra Sílvia Orriols i a pràctiques de plagi i manipulació

 

 

NACIONAL

 

 

20/10/2024

 

 

 

Al seu perfil de la xarxa social X (abans Twitter) es presenta com a “periodista/fotoperiodista”, director del portal Kit Media Internacional i militant de la formació política Junts per Catalunya.

Es tracta de Roger G. F., que els darrers mesos ha publicat nombrosos missatges de menyspreu i hostilitat contra militants i simpatitzants d’Aliança Catalana i, sobretot, contra Sílvia Orriols.

De fet, les últimes hores i arran de la convocatòria aquest diumenge de la manifestació de l’extrema esquerra a Ripoll, la batllessa ha estat objecte d’una amenaça especialment greu.

En aquest sentit, el compte a X de la plataforma “Joves Junts” s’adreçava a Orriols en els termes següents:

Junts, ERC i CUP no voten a favor de l’aixecament de la suspensió de la DUI

 

 

NOTÍCIES

 

 

 

Per María Llopart

13/10/2024

Dijous passat al Parlament de Catalunya es va produir una votació el resultat de la qual, a priori, hauria de ser insòlit. Aliança Catalana va presentar una proposta de resolució, acceptada per la mesa del Parlament, per a aixecar la suspensió de la Declaració Unilateral d’Independència vigent d’ençà de 2017. 

Recordem que l’octubre de 2017 Carles Puigdemont va efectuar la famosa declaració d’independència dels vuit segons, perquè després de vuit segons d’haver-la declarada la va suspendre ell mateix.

Doncs dijous passat Junts, ERC i la CUP no van votar a favor de l’aixecament d’aquesta suspensió,

Jordi Coma (Aliança Catalana): “Enlloc de trencar relacions amb Israel s’hauria de trencar relacions amb Espanya”

 

 

NOTÍCIES

 

 

 

 

 

En compareixença avui al Parlament de Catalunya, Aliança Catalana s'ha posicionat davant dels mitjans de comunicació a favor d'Israel i de les bones relacions de Catalunya amb l'estat hebreu.

 

 

27 de setembre de 2024

Per Redacció

 

 

 

En compareixença avui al Parlament de Catalunya, Aliança Catalana s’ha posicionat davant dels mitjans de comunicació a favor d’Israel i de les bones relacions de Catalunya amb l’estat hebreu.

En paraules de Jordi Coma, portaveu avui d’Aliança Catalana, que fou número 2 per Girona a les passades eleccions catalanes rere Sílvia Orriols, el grup parlamentari nacionalista ha expressat la seva estupefacció per les opinions antiisraelianes expressades després de les compareixences a les comissions del Parlament per membres dels Comuns i ERC.

En aquest sentit ha declarat que

Aliança Catalana es reuneix a Brussel·les amb Alternativa per Alemanya

 

 

NACIONAL

 

26-09-2024

 

 

 

 

L’europarlamentari d’Alternativa per Alemanya (AfD) Siegbert Droese ha rebut aquest dijous a la seva oficina de Brussel·les la delegació internacional d’Aliança Catalana (AC).

Jordi Aragonès, responsable del programa polític de la formació catalana, es congratulava per l’establiment de relacions amb un partit amb què assegura “compartir la defensa d’una Europa de nacions sobiranes, riques i sense islamització”.

Per la seva banda, Droese ha compartit a través a les xarxes socials una fotografia de la reunió i ha destacat els paral·lelismes entre ambdues formacions, especialment, a l’hora de convèncer el jovent dels seus respectius països.

Així, l’eurodiputat descriu AC com

Sílvia Orriols es mostra determinada a posar fi al finançament dels grups polítics a l’Ajuntament de Ripoll

 

 

NACIONAL

 

17/09/2024

 

 

 

 

Enmig d’informacions que apunten a la possibilitat d’una moció de censura a l’Ajuntament de Ripoll, la batllessa Sílvia Orriols ha defensat aquest dijous la conveniència d’eliminar a les aportacions econòmiques municipals als grups polítics locals.

En un missatge publicat a última hora de la jornada d’ahir al seu compte de la xarxa social X (anteriorment Twitter), la líder d’Aliança Catalana (AC) anunciava desafiant la intenció de proposar al pròxim Ple la retirada de la dotació econòmica als grups del consistori: “Que cadascú es pagui la festa…”.

L’acord adoptat -per unanimitat- el juliol de 2023 en relació amb aquesta qüestió establia una assignació de

Sílvia Orriols vota per un 'Estat Català' en les votacions per la mesa del Parlament de Catalunya

 

 

POLITICA

 10/06/2024  -  18:39

 

Durant les votacions per a la mesa del Parlament, els dos candidats d'Aliança Catalana han votat per un 'Estat Català', una declaració escrita als seus papers de votació

 

 

 

 Aquest dilluns, l'alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha fet la seva entrada al Parlament de Catalunya com a nova diputada. Amb la barretina del seu avi i acompanyada per membres del seu partit, com Lluís Areny i Oriol Gès, candidats per Barcelona, i Jordi Coma, candidat per Girona en les eleccions del 12 de maig, Orriols ha marcat l'inici de la seva presència a la cambra catalana.

Abans de la primera sessió de la legislatura, Orriols ha expressat la seva emoció a través de les xarxes socials: "Avui compliré un somni... veure en primera persona com el nacionalisme català irromp al Parlament de Catalunya. I tot és gràcies a TU!!! Plegats, ho hem fet possible!". La sessió inaugural ha estat iniciada pel seu company de partit, Ramon Abad, diputat d'Aliança Catalana a Lleida.

 

Durant les votacions per a la mesa del Parlament, els dos candidats d'Aliança Catalana han votat per un 'Estat Català', una declaració escrita als seus papers de votació. Malgrat això,

Sílvia Orriols celebra els dos diputats d’Aliança Catalana: “Necessitàvem aquest altaveu”

 

 

ELECCIONS CATALANES

 

Rebutja felicitar Salvador Illa: "No felicito imperialistes"

 

 

Sílvia Orriols, líder d'AC, a Ripoll Data de publicació: diumenge 12 de maig del 2024, 23:41 Localització: Ripoll Autor: Lourdes Casademont

Maria Garcia

Dilluns, 13 de maig de 2024

 

 

La líder d’Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha celebrat els dos diputats que Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta independentista, ha aconseguit aquest 12-M, tot i que a la pràctica no seran decisius dins l’hemicicle del Parlament. Orriols, que ha seguit l’escrutini des de la capital del Ripollès i en plena festa major, ha rebutjat felicitar el guanyador dels comicis, Salvador Illa (PSC), al·legant que “no felicita imperialistes”. Amb tot, ha asseverat que Aliança Catalana aspira “pressionar i condicionar al màxim les polítiques” a Catalunya, i treballar per “aconseguir un Estat català, segur i occidental”. 

Orriols ha comparegut davant d’una trentena de periodistes, a qui Aliança Catalana ha impedit l’entrada dins la seu electoral com a “càstig” pel tracte i la censura que asseguren haver rebut. L’alcaldessa de Ripoll ha agraït els més de 118.000 catalans que han donat suport al projecte i ha assegurat que