Editorial Vicent Partal : Un Ministeri de la Veritat per al govern d’Esquerra Republicana

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Amb els canvis es veu clar que a Esquerra continuen pensant que la clau del futur no està a prendre decisions polítiques serioses i realistes, sinó a vendre millor la seua imatge. Van per mal camí

 

 

 

El president Autonomista Aragonès, amb la vice-presidenta Vilagrà i el vice-conseller Sabrià.

 

 

 

Vicent Partal

23.01.2024 - 21:40

Actualització: 23.01.2024 - 22:01

 

 

 

Ahir va haver-hi canvis a palau, conseqüència de la proclamació del president Aragonès com a candidat d’Esquerra a les eleccions autonòmiques vinents. Uns canvis difícils d’entendre. Segons que es veu, un govern que està, literalment, sota mínims, en compte de reforçar-se políticament, per mirar de corregir i millorar l’obra feta fins ara, ho confia tot, pràcticament, a augmentar i greixar encara més el seu aparell propagandístic.

Els qui ens movem pel periodisme i coneixem de fa anys i de prop aquesta formació, tenim present l’obsessió malaltissa d’ERC pel control dels mitjans i del missatge públic. Ells no ho saben veure, però aquesta és una de les seues febleses, de les més grans, un dels problemes majors que tenen.

En aquest terreny, com en tants altres, Esquerra pateix de la superficialitat ideològica i del poc fons d’armari que té a l’hora de posar-se a analitzar la realitat. N’hauria d’haver après. L’Esquerra Republicana del tripartit ja patia d’una lectura professoral i mal païda, parcial i obsessiva, de Chomsky, Lippmann, Foucault i Barthes. I ja maniobrava aleshores per posar els mitjans sota les seues ordres, convençuts que

I després il·legalitzaran Catalunya. Via Joan Rovira

 

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Rovira
07/01/2024 21:16 

 

 

 

 

 

 

Il·legalitzar partits independentistes és traspassar, per sempre, una línia vermella. Exactament el mateix que va fer el rei castellà amb el seu brutal discurs del 3 d’octubre del 2017: el que va fer i va dir mai no tindrà perdó a Catalunya. Ull, no va tenir un mal dia: aquests primers dies del 2024 el seu discurs ha anat en la mateixa línia, pura ultradreta, militarisme i ultranacionalisme disfressats de constitucionalisme retòric.

Vox aporta al PP aquella energia desfermada que fa els que els somnis eròtics, els més humits, esdevinguin realitat: deixeu-vos de polítiques covardes amb el fre de mà posat i llancem-nos definitivament a la jugular de l’independentisme. Per molt que dissimulin, el PP i Vox són el mateix. I somien exactament el mateix: la mort política de l’independentisme. Acompanyada de l’extinció del català, una llengua que odien, menyspreen i voldrien morta i enterrada.

Diran que ells no volen il·legalitzar idees, sinó fets… que fàcilment qualificaran d’atemptats o terrorisme. Un argument fals, però eficaç: tu pots pensar el que vulguis, perquè som una democràcia prèmium al món i a la galàxia, però calladet i sense moure ni un dit. Ve a ser el que deia Franco:

Editorial Vicent Partal : A Marta Martorell aquesta vegada li ha tocat de fer de boc expiatori

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL 

 

El govern va fulminar ahir la directora general de Funció Pública per salvar la consellera Vilagrà, i així ens recordava que la política professional és una selva on tothom, quan pot, mata per sobreviure o mor

 

 

Marta Martorell quan era batllesa de Tiana (fotografia: ERC).

 

 

Vicent Partal

02.05.2023 - 21:40

Actualització: 03.05.2023 - 01:19

 

 

El govern va fulminar ahir Marta Martorell, directora general de Funció Pública, arran del caos de les oposicions fetes aquest cap de setmana. Però el problema és que Marta Martorell havia estat nomenada per al càrrec el 17 de gener d’enguany i el concurs en què s’adjudicà a l’empresa Cegos el control de les oposicions, d’aquestes oposicions que li han significat l’acomiadament, va ser formalitzat el 27 de desembre de l’any passat. Així doncs, tothom pot entendre que en aquest cas ella no pot tenir-hi molta culpa ni responsabilitat personal. De fet, la publicació del concurs d’externalització es va fer el 5 de setembre, el concurs es va adjudicar el 22 de novembre i el contracte es va signar, com he dit abans, el 27 de desembre. Per tant, tot s’havia tancat i signat vint-i-un dies abans que ella prengués possessió.

 

Evidentment, Marta Martorell és allò que se’n diu un boc expiatori. Simplement, en aquesta ocasió li ha tocat a ella. Arran de l’allau de protestes i en vista del to que va agafant la polèmica, el govern ha sacrificat preventivament un peó per veure si d’aquesta manera