Aragonès té coll avall la investidura: fa un comiat al Govern

 

 

EL NOU GOVERN

 

 

Marta Lasalas
Foto: Jordi Bedmar
Barcelona. Dimarts, 23 de març de 2021. 14:27
Actualitzat Dimarts, 23 de març de 2021. 14:27

 

 

 

Tot i que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, encara no ha convocat el ple d'investidura de divendres, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ja ha fet un primer comiat preventiu a l'executiu que ha hagut d'encapçalar els darrers mesos arran de la inhabilitació de Quim Torra. Ha estat una referència "per si de cas", segons ha explicat la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que ha insistit que les negociacions estan en mans dels partits.

 

El comiat s'ha fet en acabar la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts, Aragonès ha expressat unes reflexions sobre el que ha representat aquesta legislatura, sobre les dificultats que han hagut d'afrontar, entre les quals

La peripècia lingüística de Pérez de los Cobos per no admetre la repressió policial de l’1-O

JUDICI - 1-O

Assegura que es van produir actuacions "que van afectar diferents parts del cos dels individus"

Joan Solé|06/03/2019

Era obvi que al coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, li cauria la pregunta sobre si els cossos policials espanyols van reprimir la ciutadania durant el referèndum de l’1-O.

   

Ha sigut l’advocat defensor de Jordi Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina, qui ha anat directe al gra per pregunta a una de les figures clau de l’operatiu policial sobre si els agents van “colpejar ciutadans” que restaven concentrats amb les mans enlaire i asseguts a terra.



La peripècia de de los Cobos per ometre dir que fou una actuació repressiva ha sigut

Els trasllats dels presos, un espai d’impunitat per a la policia

PAÍS - PRINCIPAT

Les condicions dels trasllats dels presos polítics dificultaran les seves declaracions davant el tribunal de l'1-O

Per: Roger Graells Font

14.01.2019  21:50



  

El trasllat dels presos polítics a Madrid és imminent. Encara no se n’ha fet pública cap data, però serà aquest mes que els nou presoners tornaran a dormir en presons espanyoles, lluny de les seves famílies i amb la perspectiva de tres mesos de sessions de judici esgotadores al Tribunal Suprem espanyol. Seran tres dies per setmana –de dimarts a dijous–, matí i tarda, però durant aquelles setanta-dues hores els trasllats de la presó als calabossos de l’Audiència espanyola i d’allà al Suprem, i la tornada als centres penitenciaris, seran constants.



Les males condicions amb què declararan els presos en el judici de l’1-O
El primer de tots serà la sortida dels Lledoners, del Puig de les Basses i del Mas d’Enric cap a una presó espanyola. Encara no és clar a quin centre penitenciari romandran els presos polítics durant els tres mesos del judici ni si estaran junts o bé separats. Dolors Bassa i Carme Forcadell ingressaran probablement a Alcalá-Meco, mentre que els set presoners dels Lledoners poden anar a Soto del Real, que és la presó més a la vora de Madrid. Tampoc no és clar que es comuniqui públicament el trasllat dels presos polítics per a evitar concentracions als afores de les presons.



Fonts del Departament d’Interior han explicat a VilaWeb que l’oferiment perquè els Mossos d’Esquadra traslladin els presos polítics a Madrid cal sol·licitar-lo al govern espanyol. El tràmit l’ha de fer el Departament de Justícia, però, ara per ara, dels detalls se’n parla internament i no es faran públics fins que no

Les dificultats dels repartidors de banderes espanyoles per col·locar el gènere

ATAC A BARCELONA







El Nacional
Barcelona. Diumenge, 27 d'agost de 2017

Gairebé tota la premsa de Madrid presenta com una guerra de banderes la manifestació contra el terrorisme i per la convivència d'aquest dissabte a Barcelona. El que no acaben d'explicar és que els repartidors de senyeres espanyoles es van veure obligats a abandonar molt bona part de seu gènere després de la manifestació. Milers de rojigualdas de plàstic van quedar sense repartir. Les xarxes socials es van encarregar de fer aquesta crònica:

MOMENTO MERCADILLO. pic.twitter.com/SBIhZL0efK

— Toni #ReferèndumCAT (@ToniPrasa) 26 d’agost de 2017

Unes imatges que no tenen preu #NoTincPor pic.twitter.com/3BpMwmrp42

— Montserrat Prim (@senyorapona) 26 d’agost de 2017

El Consell d’Europa critica les dificultats per poder fer servir el català a la justícia

Per: ACN

Dijous  21.01.2016  16:58

MÓN

Exigeix a l'estat espanyol que 'modifiqui el marc jurídic' i 'garanteixi que una proporció adequada del personal judicial' té 'un coneixement pràctic' de la llengua.

Una imatge del Consell d'Europa

Les dificultats per poder fer servir el català i la resta de ‘llengües regionals’ de l’estat espanyol a la justícia i la sanitat preocupa el Consell d’Europa. El consell de ministres d’aquesta institució basada a Estrasburg i que aplega 47 països europeus ha aprovat avui fer ‘sis recomanacions a les autoritats espanyoles’ perquè resolguin ‘alguns problemes importants’ i respectin la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries‘.

En concret, demana a l’estat espanyol que ‘modifiqui el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els processos en les llengües cooficials, quan una part ho demani’.

Dificultats per mobilitzar el vot independentista

JOAN RUSIÑOL Barcelona Actualitzada el 10/12/2015 00:00

La manca d’acord amb la CUP, la pluralitat d’arguments i el cansament electoral allunyen l’efecte 27-S.

Joan Rusiñol

Les eleccions espanyoles no acostumen a ser un camp fàcil per a l’independentisme. Durant anys, Catalunya -i Andalusia- han decantat l’inquilí de la Moncloa i els catalans no han deixat escapar l’oportunitat. Un bon exemple són els 25 escons de Carme Chacón el 2008, quan els ciutadans van optar per un vot útil que impedís l’arribada a la presidència d’un PP que havia convertit la catalanofòbia en munició electoral. El 2011, amb els socialistes ensorrats per la gestió de la crisi, es va imposar per primera vegada CiU, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant. Ara el líder d’Unió podria quedar fora del Congrés, un fet que demostra els canvis de fons de la política al país, capgirada per la situació econòmica i social i l’auge del moviment sobiranista.

La forta sacsejada del tauler fa que sigui imprevisible aventurar qui guanyarà aquest 20-D. Les enquestes pronostiquen un empat a cinc en què l’èxit o el fracàs pot anar d’un grapat de vots. Però gairebé una setmana després de començar la campanya, l’independentisme està lluny de repetir el clima d’il·lusió -traduït en places plenes gairebé sense necessitat d’anunciar els actes electorals- que va generar Junts pel Sí el 27 de setembre. 

Gordó: "Després del 20-D serà més fàcil dialogar amb l'Estat"

per Agències 3 de Novembre 2015 a les 17.45 h

El conseller de Justícia en funcions "no descarta" aspirar a la secretaria general de CDC.

Germà Gordó   |   ACN

El conseller de Justícia en funcions de la Generalitat, Germà Gordó, ha destacat aquest dimarts que el procés sobiranista ha de ser entès fora de Catalunya i que no s'ha de descartar mai l'opció del diàleg. "Estic convençut que després de les eleccions del 20-D serà més fàcil" dialogar amb l'Estat.

Catalans a l’estranger es queixen de dificultats per a poder votar el 27-S

Per: Redacció

Dimarts  25.08.2015  06:00

El catalans que no seran a Catalunya el 27 de setembre —uns dos-cents mil— i que volen votar tenen unes quantes vies per a fer-ho. Totes impliquen unes quantes gestions i la majoria demana una visita presencial a l’ambaixada o al consolat espanyol. Els tràmits no són senzills ni accessibles per a tots els ciutadans que viuen a fora, perquè no sempre hi ha una oficina del govern espanyol pròxima al lloc de residència i els terminis són limitats. És el cas de David Altimira, que viu temporalment a Christchurch, una ciutat de l’illa del sud de Nova Zelanda. Com que no és resident a Nova Zelanda, per a sol·licitar el vot ha de desplaçar-se presencialment a l’ambaixada espanyola, que és a Wellington, a l’illa del nord. El viatge pot arribar a costar cent euros.

La complexitat dels tràmits pot fer que, per algunes circumstàncies, el vot des de l’estranger sigui impossible per a alguns catalans. Això li ha passat a Ricard Alert, que, com explica en aquest article, haurà de desplaçar-se a Catalunya expressament el 27 de setembre per votar, un viatge que li costarà dos-cents euros. Explica: ‘De seguida després de la convocatòria vaig consultar les modalitats de vot a la web. Podia sol·licitar-lo anticipat per correu abans d’anar-me’n del país a final d’agost. Ara, la documentació m’arribaria per correu ja entrat el setembre, quan ja seré fora, i s’ha de recollir personalment, de manera que el vot per correu quedava descartat. Esgotada aquesta opció, hi havia la possibilitat de votar des de l’estranger, en el meu cas al consolat espanyol a París, però el termini per a sol·licitar-lo s’acaba a final d’agost, quan encara no m’hi hauré desplaçat’.