EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 22:41
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 23:14
Temps de lectura: 3 minuts
Sense suports a Madrid i tampoc a Catalunya. Així de dur és el camí que té al davant la proposta estrella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en la seva intervenció inicial al Parlament en el marc del debat de política general va proposar un acord de claredat per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, en línia amb el que es va aprovar al Canadà l'any 2000 després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Amb una velocitat inusitada, encara no havia passat una hora quan La Moncloa tirava per terra qualsevol possibilitat que hi hagués un camí transitable per a Aragonès en aquesta direcció. No va fer falta que sortissin el PP, Vox i Ciutadans, ja que la partida, almenys en aquesta fase, s'havia acabat. A Catalunya va passar un altre tant: només els comuns li van donar un cert suport, condicionat que hi hagués un consens més ampli i, com és obvi, que aconseguís el suport de Junts per Catalunya de què manca.
Malgrat que Aragonès, amb mentalitat de corredor de fons, es va mostrar disposat a perseverar en la seva proposta i seguir un camí similar al de la taula del diàleg —sense avenços en l'amnistia i el referèndum— el temps que fes falta, els presagis no poden ser optimistes. Com tampoc no ho van ser en el