Experts del Quebec adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos” i recomanen “prudència” a Aragonès

 

 

El Partit Québécois anima el Govern a "entendre's" amb Moncloa i a buscar suports perquè l'Estat accepti un referèndum

 

 

Reunió del president del Govern, Pere Aragonès, amb el Consell Acadèmic per a l'acord de claredat Data de publicació: dimecres 19 d’abril del 2023, 16:29 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

 

Agències

Dilluns, 24 d'abril de 2023

 

 

“Un acord que identifiqui quan i com podem tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar així l’acord de claredat, el setembre de 2022, i sis mesos després ha presentat el Consell Acadèmic que ha de pilotar el projecte. Però com valoren des del Quebec la Llei de Claredat del 2000 (aprovada pel govern federal canadenc sense acord amb els independentistes)? L’ACN ha parlat amb experts del Quebec, que adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos”, i recomanen “prudència” a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima el Govern a “entendre’s” amb la Moncloa, i a buscar suports perquè l’Estat accepti un referèndum.

 

“Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents”. Ho diu Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d’observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia “dissuadir” els independentistes del Quebec d’organitzar més referèndums -després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà.

 

En conversa amb l’ACN, Turp constata la “noblesa” del “gest” del Govern en impulsar l’acord de claredat. “De què té por Espanya? És molt democràtic”, subratlla. El president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) considera que la proposta d’Aragonès està orientada a aconseguir el mateix que va fer Escòcia després de negociar amb el Regne Unit, i que va permetre el referèndum de 2014.

 

“Un punt de partida de mínims”

Joaquim Colominas: “No formaré part de l’acord de la claredat, no té recorregut polític i és una cortina de fum”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El professor de ciència política de la UB Joaquim Colomina no va voler formar part del consell acadèmic d'experts que ha de preparar l'acord de la claredat

 

 

Josep Rexach Fumanya

18.04.2023 - 21:40

|Actualització: 19.04.2023 - 10:26

 

 

L’acord de la claredat impulsat pel govern de Pere Aragonès ha començat a caminar amb la presentació de consell acadèmic d’experts que l’ha de preparar. En aquest consell no hi haurà Joaquim Colominas, professor de ciència política de la UB, a qui l’equip de Presidència va fitxar fa poques setmanes. Després d’haver participat en tres reunions, Colominas va decidir d’abandonar el vaixell. Diu que no està d’acord amb els objectius de l’acord de la claredat i llegeix aquest instrument com un “esquer” d’ERC per a arribar a la següent convocatòria electoral. Colominas, que va ser membre de la junta d’Òmnium i director de la fundació CatDem, atén les preguntes de VilaWeb per explicar per què va declinar de formar part del consell acadèmic de l’acord de la claredat.

 

—No sereu un dels integrants del consell acadèmic d’experts que pilotarà l’acord de claredat.
—Ben bé no hi vaig acabar d’entrar. Vaig fer tres reunions, dues amb els coordinadors, i una amb la resta del consell acadèmic. Des del començament vaig parlar molt clar i vaig mostrar-hi el meu recel. I en la reunió conjunta del 4 d’abril vaig explicar-los que era molt lluny d’aquest acord de claredat per diferents motius.

 

—Per què vàreu rebutjar d’entrar-hi?

Editorial Vicent Partal : Astrid Barrio i companyia

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El nomenament d'Astrid Barrio a la comissió de la claredat ha mogut molt enrenou, però és important de veure qui la hi acompanya i què representen, lamentablement, tots plegats

 

 

Marc Sanjaume

 

 

 

Vicent Partal

16.04.2023 - 21:40

Actualització: 17.04.2023 - 02:44

 

 

 

Jan Karski és l’autor d’un llibre extraordinari que porta per títol Història d’un estat clandestí. S’hi relata l’existència d’un estat clandestí, secret, a Polònia, durant l’ocupació nazi, en el funcionament del qual Karski va tenir un paper determinant com a diplomàtic. Impressiona llegir de quina manera els polonesos van ser capaços de crear una estructura estatal clandestina sota l’ocupació alemanya i soviètica, primíssima i sempre en risc, però suficient per a mantenir viva l’existència del seu país en el moment més difícil. Com és previsible, en el relat apareixen també misèries, traïcions, egoisme, por, defalliments. Però Karski raona amb una crua naturalitat com ho van aconseguir i afirma que va ser perquè van actuar tenint en tot moment com a nord només –i insisteix en la paraula “només”– la lleialtat a la idea de la llibertat i la independència de Polònia.

 

Aquests dies la notícia que Astrid Barrio ha estat convidada pel govern de Catalunya a formar part del comitè d’experts que hauria de dissenyar el fantasmagòric acord sobre la claredat ha causat sorpresa i moltes reaccions, de riure o d’indignació. És normal, perquè la decisió és esperpèntica, una collonada còsmica si em permeteu de citar Josep Pla. Astrid Barrio es va distingir per la seua bel·ligerància contra el procés d’independència, i va ser tan agressiva i violenta, tan poc acadèmica i rigorosa, que el fet que el govern li done una cadira acadèmica ara és simplement incomprensible.

 

Però el problema és que si ens quedem mirant la senyora Barrio no hi veurem més enllà. I allò que en realitat ens hauria

Una unionista com Astrid Barrio ens durà a la independència?

 

 

Rescatem articles i piulades de la flamant assessora de l'acord de Claredat en contra de l'1-O o un nou referèndum

 

Política 

16.04.2023 05.45 h 

Redacció

 

Piulada d\'Astrid Barrio contra la celebració d\'un referèndum d\'autodeterminació a Catalunya Autor/a: @AstridBarrio

 

 

 

El fitxatge del Govern de la politòloga Astrid Barrio com a assessora del consell acadèmic de l'acord de Claredat ha causat estupefacció i indignació. Si la base d'aquest acord és fixar les condicions d'un nou referèndum d'Autodeterminació, aquest cop pactat amb l'Estat, sobta l'elecció per aquest comitè d'una figura com Barrio que no només ha criticat la celebració de l'1-O, sinó que ha negat la legitimitat de la Generalitat per a convocar un nou referèndum, acordat o no, amb Espanya.

Repassar els tuits d'Astrid Barrio, els seus articles a premsa o intervencions a tertúlies, és escoltar el parer d'algú que no veu en una consulta refrendaria una solució al conflicte amb Espanya, sinó "un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals", "una cosa forassenyada", "una pèrdua de temps", i pensa que la ciutadania ja "votem regularment" a les diferents eleccions i "decidim".

Respecte a l'1-O, el tracte de delicte i el resumeix així: "El seu presumpte crim? Ignorar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d'ençà de la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d'octubre)". Segons Barrio, "el referèndum va ser il·legal i no se'n deriva cap mandat".

La politòloga és, a més, fundadora de la Lliga Democràtica, juntament amb Josep Ramon Bosch, de Sociedad Civil Catalana, i Eva Parera, exnúmero dos de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona i líder de Valents. Un experiment fallit de partit regionalista, ser un híbrid entre l'ànima més autonomista de CiU i l'unionisme de Ciutadans, i que després de fracassar intentant concorre amb el PSC a les eleccions al Parlament, va provar de confluir, sense èxit, amb l'antic espai convergent a Centrem.

 

 

 

Aragonès exigeix que l’estat faci una proposta però ell no fa cap proposta per a la meitat de catalans que no són indepentistes ni creuen que un referèndum reso res. I si comencem per aquí? Ah, això no, som un sol poble que ignora la meitat.

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) March 26, 2021

No és cert: un referèndum es un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals. https://t.co/ZKHO5Xh1M1

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 28, 2021

Vol diàleg però si no s’accepten les seves demandes tornarà a tirar pel dret. No, no vol resoldre el conflicte, vol fer un referèndum. https://t.co/GxKBg405nc

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) January 28, 2020

No per més repetir-ho serà veritat. El seu pressumpte crim? Ignonar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d’ençà la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d’octubre) Posats a explicar, millor exçlicar-ho tot. https://t.co/kCxopxgxZe

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) February 5, 2019

Mentida. Ni el 80% de la població té com a prioritat el referèndum ni tan sols la arriba al 80% dels representants malgrat la sobrerrepresentació independentista. Aquest abús i falsejament groller de les estadístiques ja ha fet prou mal. https://t.co/PUR6EDWiRZ

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 30, 2020

Està molt bé que recordin a Europa que són els de l’1 d’octubre, els del referèndum ilegal, els de la deriva iliberal que pensen que el poble, el que ells consideren poble, ho pot tot i està per sobre de tot. https://t.co/UJLvAt3C4J

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) May 23, 2019

Tornar a fer un referèndum és la resposta de @QuimTorraiPla al rebrot i a la pèssima gestió de la pandèmia. I a qualsevol cosa. Tot menys governar i assumir responsabilitats. Resulta inqualificable. https://t.co/atmrabcTMH

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) July 22, 2020

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA  :

https://www.racocatala.cat/noticia/59149/unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia?id_butlleti_enviar=3210&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia

Editorial Vicent Partal : Li sobra, i li fa nosa, el parlament al president Aragonès?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que el govern tire endavant l’anomenat acord de claredat havent-lo rebutjat el parlament és un símptoma molt preocupant d’autoritarisme i d’imposició

 

 

Fotografia: EFE/Quique Garcia.

 

 

 

Vicent Partal

08.03.2023 - 21:40

 

 

S’acaba de saber que el govern de la Generalitat de Catalunya ha encarregat al politòleg Marc Sanjaume, professor de la Universitat Pompeu Fabra, la coordinació d’un grup d’experts que tindria per missió fer un primer esborrany d’un “acord de claredat” per a presentar a les autoritats espanyoles amb la voluntat de sol·licitar un altre referèndum d’autodeterminació.

 

El govern, qualsevol govern, pot encarregar els estudis que vulga sobre els temes que li puguen semblar interessants. Però en el cas que ens ocupa hi ha una particularitat digna de ser remarcada i que fa que la situació siga excepcional. Com tothom deu recordar, el setembre de l’any passat el president Aragonès va presentar al parlament aquesta proposta i la cambra la va rebutjar de manera directa i contundent. Únicament els comuns van sumar els seus vots als d’Esquerra Republicana i ni tan sols Junts, que en aquell moment es mantenia dins el govern de coalició, s’hi afegí.

 

I això no és tot. En menys d’una hora el govern espanyol –que seria el destinatari de la proposta–, mitjançant la portaveu, Isabel Rodríguez, ja va rebutjar la idea i va deixar clar que

L'acord de claredat neix mort

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 22:41
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 23:14
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

Sense suports a Madrid i tampoc a Catalunya. Així de dur és el camí que té al davant la proposta estrella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en la seva intervenció inicial al Parlament en el marc del debat de política general va proposar un acord de claredat per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, en línia amb el que es va aprovar al Canadà l'any 2000 després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Amb una velocitat inusitada, encara no havia passat una hora quan La Moncloa tirava per terra qualsevol possibilitat que hi hagués un camí transitable per a Aragonès en aquesta direcció. No va fer falta que sortissin el PP, Vox i Ciutadans, ja que la partida, almenys en aquesta fase, s'havia acabat. A Catalunya va passar un altre tant: només els comuns li van donar un cert suport, condicionat que hi hagués un consens més ampli i, com és obvi, que aconseguís el suport de Junts per Catalunya de què manca.

 

Malgrat que Aragonès, amb mentalitat de corredor de fons, es va mostrar disposat a perseverar en la seva proposta i seguir un camí similar al de la taula del diàleg —sense avenços en l'amnistia i el referèndum— el temps que fes falta, els presagis no poden ser optimistes. Com tampoc no ho van ser en el