Joaquim Colominas: “No formaré part de l’acord de la claredat, no té recorregut polític i és una cortina de fum”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El professor de ciència política de la UB Joaquim Colomina no va voler formar part del consell acadèmic d'experts que ha de preparar l'acord de la claredat

 

 

Josep Rexach Fumanya

18.04.2023 - 21:40

|Actualització: 19.04.2023 - 10:26

 

 

L’acord de la claredat impulsat pel govern de Pere Aragonès ha començat a caminar amb la presentació de consell acadèmic d’experts que l’ha de preparar. En aquest consell no hi haurà Joaquim Colominas, professor de ciència política de la UB, a qui l’equip de Presidència va fitxar fa poques setmanes. Després d’haver participat en tres reunions, Colominas va decidir d’abandonar el vaixell. Diu que no està d’acord amb els objectius de l’acord de la claredat i llegeix aquest instrument com un “esquer” d’ERC per a arribar a la següent convocatòria electoral. Colominas, que va ser membre de la junta d’Òmnium i director de la fundació CatDem, atén les preguntes de VilaWeb per explicar per què va declinar de formar part del consell acadèmic de l’acord de la claredat.

 

—No sereu un dels integrants del consell acadèmic d’experts que pilotarà l’acord de claredat.
—Ben bé no hi vaig acabar d’entrar. Vaig fer tres reunions, dues amb els coordinadors, i una amb la resta del consell acadèmic. Des del començament vaig parlar molt clar i vaig mostrar-hi el meu recel. I en la reunió conjunta del 4 d’abril vaig explicar-los que era molt lluny d’aquest acord de claredat per diferents motius.

 

—Per què vàreu rebutjar d’entrar-hi?

Cortina de fum grollera sobre el 17-A

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

"El mantra de la conspiranoia és totalment inacceptable com a única resposta. Villarejo pot desbarrar perquè la boira que s'ha fet caure sobre aquest cas l'hi permet"

 

 

Sílvia Barroso

 
06/02/2022 21:26

 

 

 

 

 

 

Resoldre immediatament un atemptat és el millor que pot passar a qualsevol administració implicada en unes circumstàncies tan tràgiques. Resoldre’l policialment, perquè un atemptat no es resol a curt termini en cap altre aspecte, ni pel que fa a les conseqüències sobre les víctimes ni, encara menys, pel que fa a les causes. Però el poder respira si es treu de sobre ràpidament la qüestió de qui ha sigut i s’assegura que els culpables siguin detinguts o acabin morts, sense que als estats occidentals democràtics el interessi gaire la diferència entre una cosa i l’altra.

 

Per això, malgrat les punyalades de l’aparell de l’Estat contra els Mossos d’Esquadra l’agost del 2017 i malgrat la ràbia que va generar a Madrid el protagonisme de la policia catalana –i del seu cap, Josep Lluís Trapero–, uns i altres