Villarejo insinua que l’Estat va poder evitar el 17-A sense aportar proves

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Imputa “negligència” al CNI de Sanz Roldán per “comandos virtuals”

Recrimina a Trapero que parli de col.laboració exemplar dels Mossos i el CNI 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN.

 

 

David Portabella - madrid

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.

“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.

Per Villarejo, hi va haver

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.

En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

Allisada de Puigdemont a Marlaska per no investigar l”Operació Catalunya’: “Aquesta sí que és una trama real i una amenaça a la democràcia”

 

 

Retreu al ministre espanyol que "qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Maria Garcia

Divendres, 9 de febrer de 2024

 

 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha respost les declaracions que el ministre espanyol de l’Interior Fernando Grande-Marlaska ha fet en relació amb l”Operació Catalunya’, titllant la instrumentalització de la policia per part del PP de “càncer”. Com no podia ser d’altra manera, Puigdemont ha negat l’afirmació del ministre que aquest càncer ha estat “extirpat”, tot evidenciant la manca d’interès per part del ministeri espanyol a l’hora d’investigar els fets i condemnar-ne els responsables.

El dirigent de Junts ha matisat les paraules de Marlaska, que també ha dit que l”Operació Catalunya’ és “impensable en una democràcia”, lamentant que ha estat una realitat, a diferència d’altres entramats que denuncia el PP sense proves, com les suposades relacions entre l’independentisme i Rússia, que l’Eurocambra investigarà a petició dels populars i amb el suport d’alguns socialistes europeus.

 

Puigdemont també ha retret que “qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per

Destapen un nou cas de policia infiltrat en el referèndum de l'1-O

 

 

Un agent de la 28a promoció amb el nom de 'Sergio' s'hauria infiltrat en moviments de Madrid 

 

 

Vicenç Pagès
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 6 de setembre de 2023. 10:43
Actualitzat: Dimecres, 6 de setembre de 2023. 11:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Nou cas de policia infiltrat. Es tracta del 'Sergio', un agent de la 28a promoció del cos de policia espanyola que ha estat infiltrat durant sis anys en els moviments socials de Madrid. De fet, fins i tot va arribar a desplaçar-se a Catalunya, participant en el referèndum del Primer d'Octubre en una escola electoral de Barcelona o en una manifestació antirepressiva el 2 de febrer de 2020. 

 

Segons destapa La Directa, juntament amb el mitjà El Salto, en 'Sergio' es va graduar a l'acadèmia de policia d'Àvila el 6 de juny del 2014, amb la presència del director general de la Policia Ignacio Cosidó, el secretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i l'aleshores diputat provincial pel Partit Popular Pablo Casado. Uns mesos més tard, el ministeri de l'Interior ja li va atorgar un DNI fals amb el nom de Sergio Manuel Botana Fernández i va ser quan va aterrar a la capital de l'Estat provinent de Galícia. 

 

Inicis a Madrid

Sis anys dels atemptats 17-A 🎗🎗🌹🌹

 

 

El fascista fill de puta Margallo

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA : Acte de record a les víctimes del 17-A

 

 

 

L’excap del CNI implicada en l’espionatge amb Pegasus cobra un escandalós sou en concepte d'”indemnització”

 

 

L’exdirectora del CNI, Paz Esteban, cobrarà la indemnització durant 2 anys

 

 

Maria Garcia 22/03/2023

 

 

 

L’excap del CNI, Paz Esteban, que el mes de maig del 2022 va ser cessada del seu càrrec arran de l’escàndol per l’espionatge a independentistes i membres del Govern català i espanyol amb Pegasus destapat per Citizen Lab, lluny d’estar condemnada per aquests fets, i per a sorpresa de ningú, ha estat premiada. Tal com va succeir amb alguns dels agents infiltrats en moviments socials de l’esquerra catalana, Esteban, si bé ja no ostenta el càrrec de màxima dirigent del CNI, cobra una escandalosa xifra en concepte d'”indemnitzacions”.

 

El sou que Esteban percebrà fins al 2024 es correspon amb el 80% de la retribució que tenia quan dirigia el CNI, una xifra que ascendeix fins als

Barcelona reactiva la causa del Catalangate i ordena preguntar al CNI si va comprar Pegasus

 

 

CATALAN GATE 

 

L'Audiència ordena que el CNI aclareixi si va espiar els republicans Diana Riba i Josep Maria Jové 

 

 

 

Foto ERC

Barcelona Dilluns,13 de Març 2023

 

 

 

 

Una causa penal del CatalanGate, reactivada. L'Audiència de Barcelona ha ordenat que es reclami al Centro Nacional de Inteligencia (CNI) si va comprar el software Pegasus i va espiar als republicans Diana Riba, europarlamentària, i al diputat Josep Maria Jové, el 2019, segons una resolució comunicada aquest dilluns. En concret, l'Audiència de Barcelona ordena a la titular del jutjat d'instrucció 20 de Barcelona, que realitzi diligències de la querella que va admetre a tràmit el desembre passat, però de la qual no va acordar cap actuació, com havia demanat l'advocat dels republicans, Andreu Van den Eynde. El tribunal precisa que la jutgessa ha de prendre declaració, com a testimoni, a l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i també que comuniqui a l'empresa NSO, propietària de Pegasus, que és investigada.

 

 

 

En la resolució, la secció 3a de l’Audiència de Barcelona -formada pels magistrats Eduardo Navarro, Myriam Linage i Carme Guil, de ponent- és força crítica amb la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, la magistrada Eva Moltó, perquè -se sosté- si va admetre a tràmit la querella dels republicans per Pegasus, és per realitzar alguna de les

Un empresari israelià estaria darrere del ciberatac contra la Generalitat el 9-N

 

 

CIBERATAC

 

 

L'empresari presumia del ciberatac del 9-N com un cas d'èxit dels serveis que ofereix 

 

 

Judit Pellicer
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 15 de febrer de 2023. 07:46
Actualitzat: Dimecres, 15 de febrer de 2023. 10:05
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

Tal Hanan, té 50 anys i és conegut sota el pseudònim de Jorge, té una llarga carrera com expert tecnològic, a més d'haver estat subcomandant de l'Exèrcit d'Israel i estar relacional amb la controvertida consultora britànica Cambridge Analytica. Amb tota aquesta experiència a l'esquena, Hanan i les seves empreses fa anys que treballen per serveis d'intel·ligència i ofereixen desinformació a governs, candidats i empreses. Part de la naturalesa d'aquests negocis de desinformació s'ha destapat ara gràcies a una investigació de diversos mitjans d'arreu del món: El País, The Washington Post, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i Haaretz. El que han destapat aquests periodistes és que Hanan s'atribueix l'autoria del ciberatac de que va patir la Generalitat durant la consulta del 9-N de 2014. 

 

No només reconeixia l'autoria d'aquest atac informàtic durant la consulta, sinó que en presumia com un cas d'èxit que avalava els seus bons serveis. Segons la investigació periodística, Hanan exhibia el cas de la Generalitat, el major que aquesta institució ha registrat, en les seves reunions amb potencials clients. L'atac va carregar de forma intermitent durant tres dies contra algunes pàgines web de la Generalitat com participa2014.cat o el servei d'emergències mèdiques. A més, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural també van denunciar atacs, 

 

El 25 de juliol es va gravar a Hanan exposant el seu èxit a Catalunya davant de potencials clients a les seves oficines als afores

El govern espanyol enterra la seva promesa de reformar el CNI

 

 

ESPIONATGE

 

 

El Pla Anual Normatiu del 2023 no inclou cap reforma del CNI que va prometre Pedro Sánchez i el PSOE el 2022 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dijous, 2 de febrer de 2023. 10:49
Actualitzat: Dijous, 2 de febrer de 2023. 11:10
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El CNI no es reformarà i no passarà a ser un servei més transparent. Això és el que es conclou a través d’una lectura de Pla Anual Normatiu del 2023, que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va encarregar-se de presentar aquest dimarts. El govern espanyol, doncs, enterra d’aquesta manera una de les promeses del seu president, Pedro Sánchez, que el passat mes de maig va anunciar una reforma del Centre Nacional d’Intel·ligència per tal que hi hagués un control judicial previ a les seves accions.

 

El president socialista es va comprometre al Congrés dels Diputats a reformar la Llei Orgànica Reguladora del Control Judicial Previ del CNI en la mateixa línia que les recomanacions que havia fet el Defensor del Poble. Enmig de l’escàndol dels espionatges a través de Pegasus a independentistes catalans, i després d’haver excusat que el mateix Sánchez i els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, també havien estat víctimes del programari espia, el cap de l’executiu espanyol va fer una defensa del respecte als drets polítics i individuals de les persones.

 

El relat d’haver de reformar el CNI a través del govern espanyol estava ben vigent mig any després. Enmig d’un debat a la cambra baixa per votar una proposició de llei del PNB que pretenia fer el CNI més transparent, la diputada del PSOE Zaida Cantero va assegurar que es tractava d’una reforma “necessària”. És més, per tal d’argumentar el vot en contra dels socialistes a la iniciativa basca, va recordar que

Dani, el segon talp d’estat per espiar l’activisme

 

 

A FONS

 

 

Un agent del Cos Nacional de Policia espanyol s’ha infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona. Es va incorporar al centre social La Cinètika l’any 2020 i va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones que li facilitaven participar en assemblees, jornades i manifestacions

 

 

A l’esquerra, l’agent D. H. P. durant el seu pas per l’escola de policia d’Àvila. A la imatge de la dreta es poden apreciar els tatuatges que es va fer entre 2020 i 2021 / La Directa

 

 

Jesús Rodríguez  

@albertmartnez

Gemma Garcia 

@gemma_g_fabrega

David Bou  

@dvdbou

 

PUBLICAT:

gener 30, 2023 

 

 

El 2 de juny de 2020, un agent del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP) iniciava la seva infiltració en l’esquerra independentista i en el moviment per l’habitatge sota la identitat falsa de Marc Hernàndez Pon. Set mesos després de publicar-ho en aquest mitjà, hem certificat que no estava sol. En paral·lel, un jove mallorquí que es feia anomenar Daniel Hernàndez Pons aterrava al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. Després d’una llarga i minuciosa investigació la Directa ha pogut confirmar que estem davant d’una operació d’introducció de múltiples espies en l’activisme, sota la batuta jeràrquica del ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska. Cal recordar que segons el marc legal actual, aquest tipus d’infiltracions només es poden dur a terme emparades en una ordre judicial, en supòsits de terrorisme, crim organitzat i tràfic d’estupefaents.

 

A inicis de juny de 2020, aquest segon infiltrat, que aleshores tenia 31 anys, es presentava per primer cop al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, al passeig de Fabra i Puig de Barcelona. “Deia que havia trobat l’adreça per internet mentre buscava un lloc econòmic on entrenar”, recorda una activista de l’espai. La seva ràpida implicació en la vida de barri i en el

La presa de pèl de la directora del CNI

 

 

EDITORIAL

 

 

  José Antich
Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 21:04
Actualitzat: Dimarts, 29 de novembre de 2022. 21:26
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

La compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, en la coneguda com a Comissió Pegasus del Parlament Europeu aquest dimarts, ha estat una veritable presa de pèl per als eurodiputats assistents i, per extensió, per al públic en general. Les seves respostes recurrents que la informació ja es facilita als parlamentaris espanyols en la denominada Comissió de Secrets Oficials del Congrés i que tenen l'obligació de guardar silenci del que s'hi coneix, situa en els llimbs més absoluts no només el coneixement del que el CNI esbrini o sàpiga sobre l'espionatge realitzat amb el programari Pegasus als líders independentistes catalans, sinó també quin tipus d'actuació han fet els mateixos serveis d'espionatge oficials dels casos que han rebut autorització del Tribunal Suprem.

 

La nebulosa teixida pel govern espanyol per poder desembullar la troca ordida conscientment sobre el Catalangate, el cas d'espionatge conegut més greu de la democràcia en un país europeu, només permet apuntar directament als socialistes. Des que la Moncloa va fer cessar Paz Esteban el passat mes de

Dur clam a Brussel·les per reclamar el "dret a la veritat" en els atemptats de Barcelona

 

 

ATEMPTAT BARCELONA

 

 

 

 

L'acte que qüestiona la versió oficial s'havia de celebrar a la delegació del Govern català, però va ser vetat 

 

 

Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 17 de novembre de 2022. 19:44

 

 

El Club de Premsa de Brussel·les ha acollit aquest dijous un acte que ha qüestionat amb duresa la versió oficial del que va passar amb els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, organitzat pel Consell de la República i l'Assemblea. Jaume Alonso Cuevillas, advocat de la família de Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat; el vicepresident del Consell de la República, Toni Comín; la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i el catedràtic especialitzat en el dret a la veritat Nico Krisch, han remarcat que en el judici d'aquests atemptats hi ha moltes llacunes, i especialment el fet que l'imam de Ripoll era confident dels serveis secrets espanyols. La conferència s'havia de celebrar inicialment a la delegació del Govern davant la UE, però el nou delegat del govern Aragonès, Ignasi Centelles, ho va vetar.

 

 

 

 

El Club de Premsa de Brussel·les ha acollit aquest dijous un acte que ha qüestionat amb duresa la versió oficial del que va passar amb els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, organitzat pel Consell de la República i l'Assemblea. Jaume Alonso Cuevillas, advocat de la família de Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat; el vicepresident del Consell de la República, Toni Comín; la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i

Llum sobre ‘the nota’

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"El text del segon comunicat indica que l'Estat, o algú en el seu nom, va veure l'oportunitat d'excusar-se i de carregar la responsabilitat del 17A als Mossos"

 

 

 

Sílvia Barroso

11/07/2022 21:45 

 

 

Si hi ha un aspecte dels atemptats del 17A del 2017 que hagi costat d’aclarir és el de l’avís d’un servei dels EUA que suposadament havia alertat de l’amenaça. L’episodi de “the nota“, el text reproduït per El Periódico de l’època amb un estrany anglès, va afegir crispació política i social en un moment traumàtic. La filtració estava pensada per atacar el prestigi dels Mossos d’Esquadra i que l’Estat pogués alleugerir el seu grau de responsabilitat per no haver detectat una cèl·lula terrorista dirigida per un imam que havia estat confident del CNI i de la Guàrdia Civil, o que almenys hi havia tingut tractes. 

 

Es va dir que els Mossos havien rebut la nota que avisava d’un possible atemptat a la Rambla, que no n’havien fet cas i que l’atac s’havia produït com preveia el comunicat, emès pel National Counterterrorism Center (NCTC) dels EUA. La policia catalana sempre va negar aquesta versió dels fets i va remarcar que en les reunions del maig i de juny del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) espanyol, a les quals havien assistit com a convidats, ningú havia parlat del suposat avís. Al final, la conselleria d’Interior va acabar admetent

El líder del Front Polisario exigeix els informes del CNI que provarien el joc brut entre Espanya i el Marroc

 

 

Els documents “reservats” demostrarien la campanya judicial i mediàtica dels serveis d’intel·ligència marroquins contra Brahim Ghali

 

 

Redacció 10/06/2022

 

 

El president del Gobierno, Pedro Sánchez, saludant el rei de Marroc, Mohamed VI | ACN

 

 

La defensa del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional l’accés a dos “informes reservats” del CNI de maig i juny de 2021 d’especial rellevància per la seva causa oberta. Segons explica Público, els documents recullen la denúncia que va donar lloc al procediment contra Ghali i demostrarien que en realitat es tracta d’una maniobra dels serveis secrets marroquins.

 

El cap del moviment d’alliberació nacional del Sàhara Occidental està sent investigat per l’Audiència Nacional per presumptes delictes de detenció il·legal i tortures que va denunciar Fadel Breica, un suposat dissident sahrauí. Però els documents que sol·licita indiquen, segons ha constatat Público, que Breica està relacionat amb la Direcció General d’Estudis i Documentació (DGED), el servei d’intel·ligència exterior marroquina.

 

L’advocat Manuel Ollé, ha sol·licitat al jutge Pedraz, que

Ja n'hi ha prou

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 20 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

Les reaccions a partir del descobriment del CatalanGate són moltes i diverses: mentre uns tracten de banalitzar l'espionatge, altres d'encobrir-lo i no pocs simplement de silenciar-lo a veure si mitjançant el silenci mediàtic i el pas del temps se'ns oblida que som davant d'un dels escàndols coneguts més greus des de la Transició i quin impacte té i tindrà en una Europa que mira l'estat espanyol amb preocupació i els seus ciutadans amb llàstima.

 

Mentre tot això passa, altres que ens hem vist directament afectats per uns actes tan escandalosos i delictius com aquests, anem repassant situacions, agendes, vivències, documents i resolucions per anar lligant caps i veure com és de profund el mal infligit no només a la nostra intimitat i drets, sinó, també, a un sistema que es presenta com a democràtic quan no ho és. "Democràcia plena", en diuen, però no és més que una trista tramoia que mira de representar un escenari democràtic que, ben mirat, està molt lluny de ser-ho.

 

En l'esmentat procés de recerca i encaix de peces anem lligant uns caps amb els altres, la qual cosa ens porta a poder afirmar que la paciència

L'Estat claveguera

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 18 de maig de 2022. 22:26
Actualitzat: Dimecres, 18 de maig de 2022. 22:55
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Caldrà començar a pensar que no és que a Espanya s'espiï els independentistes amb el programari Pegasus amb autorització judicial del Tribunal Suprem i també sense cap autorització, fent servir algunes de les clavegueres policials per desacreditar o tenir informació de l'adversari polític; sinó que el nivell de sofisticació d'aquestes clavegueres, que ara sabem que han servit també per manipular resultats electorals, és absolutament nauseabund. No és que a Espanya hi hagi clavegueres, sinó que Espanya és un estat claveguera on s'obté informació per tota mena de vies il·legals, s'inventen informes policials des de despatxos oficials del màxim nivell ministerial i es coneix a la perfecció els mitjans de comunicació als quals se'ls ha de proporcionar aquesta informació falsa i que publicaran sense queixar-se.

 

Tot això, passa a Espanya i el Defensor del Poble, una figura que hauria de ser independent, lluny d'escandalitzar-se per l'espionatge del CNI conclou, amb enorme celeritat, que es va realitzar "d'acord amb la Constitució". Potser sabrem aviat a què s'ha degut la pressa del socialista Ángel Gabilondo i que no hi hagi una raó tan prosaica com la

Ada Colau, l’alcaldessa del CNI

 

 

Anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall.

 

 

Joan Puig 16/05/2022

 

 

 

Ja ha quedat escrit en lletres de la vergonya que l’alcaldessa suposadament més progressista de la història ha estat elegida alcaldessa, per dos cops, gràcies a les clavegueres de l’estat.

 

 

A la primera elecció, el CNI es va inventar un compte corrent a Suïssa de l’alcalde Xavier Trias , que posteriorment es va demostrar fals i inexistent, però que, primer, li va comportar patir un dur assetjament de tot l’entorn dels comuns i avalat per bona part dels grans mitjans catalans amb el Grup Godó al davant i, segon, la pèrdua de les eleccions municipals per uns pocs vots, després d’una bona alcaldia. Ada Colau i els seus se’n van ben aprofitar.

 

 

A les segones eleccions, n’Ada Colau va repetir l’operació de tàcitament aprofitar-se el joc brut del CNI, aquest cop servit en safata de plata, en acceptar sense cap mania els vots de l’extrema dreta d’en Manuel Valls, regalats amb l’única finalitat d’evitar que l’Ernest Margall fos elegit alcalde. El lloc li corresponia democràticament com a cap de la llista més votada i hauria esdevingut el primer alcalde independentista de l’actual democràcia.

 

Així, Ada Colau, la líder del suposat partit més progressista de l’estat, per dues vegades ha estat elegida alcaldessa de la capital de Catalunya de manera fraudulenta. No és gens d’estranyar, doncs, que la mateixa Colau vulgui forçar desesperadament els estatuts del seu partit per tornar-se a presentar-se per tercer cop. Ara seran els vots de Vox els que necessitaria i, si es veiés en la tessitura d’acceptar-los, no tenim gens clar el que acabaria fent.

 

Ada Colau passarà a la història per haver reiteradament utilitzat les clavegueres de l’estat i les males arts de la política per ser alcaldessa de Barcelona: primer, impedint que en Trias tornés a ser alcalde i després evitant que ho fos l’Ernest Maragall.

 

Que senzill seria que l’independentisme aprengués la lliçó d’aquesta doble història! Per esquivar el maquiavèl·lic i fatal joc de les clavegueres de l’estat, ves a saber si una llista unitària fóra la solució, si anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall. Cal fer el que calgui per garantir l’arribada d’un alcalde independentista a la capital de Catalunya i, si els partits independentistes s’hi tornen a optar per separat, pot resultar que n’Ada Colau, per tercera vegada, acabi com a alcaldessa de Barcelona amb la més estrafolària combinació de vots que, en qualsevol cas, haurien d’incloure els de l’extrema dreta de Vox.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.larepublica.cat/opinio/ada-colau-lalcaldessa-del-cni/ 

Colau i l'empenta a l'alcaldia de les clavegueres i el CNI

 

 

EDITORIAL

 

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 15 de maig de 2022. 21:54
Actualitzat: Diumenge, 15 de maig de 2022. 22:05
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Des de sempre hem sabut, perquè n'hi ha proves i dades suficients, que Ada Colau va obtenir l'alcaldia de Barcelona el 2015 en unes condicions si més no sospitoses. Només l'actuació planificada de les clavegueres de l'Estat per inventar-se un fals compte del llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa, va apartar l'aleshores dirigent de Convergència d'una victòria que tenia segura. La campanya electoral de les municipals va anar d'aquest compte inventat que, convenientment alimentada per tots els que no volien que la capital de Catalunya seguís en mans independentistes, va acabar convertint-se en el monotema, sense que servís de res que la banca suïssa UBS certifiqués que no disposava de cap compte així. El dany estava més que fet i la candidata dels comuns va pujar a cavall d'aquesta campanya de desprestigi de Trias que finalment li acabaria reportant l'alcaldia.

 

 

Les clavegueres de l'Estat a través del diari El Mundo van fer la seva feina i la policia patriòtica va aconseguir l'objectiu: Trias va perdre l'alcaldia per uns 15.000 vots. Quan el juny del 2017 —més de dos anys després— la Fiscalia Anticorrupció va arxivar la causa perquè no hi havia indicis que avalessin l'existència de diners de Trias a l'estranger, l'objectiu ja s'havia aconseguit i es va acabar imposant un aquí no ha passat res. El deep state havia aconseguit el principal objectiu i a ningú, excepte als qui havien descavalcat del poder de la

Editorial Vicent Partal : Pedro Sánchez ensuma el perill i per això posa els castors a treballar

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La dimissió de Paz Esteban és tan sols una forma poc convincent de mirar d’evitar la destitució de Margarita Robles i la seua dimissió després

 

 

Margarita Robles ahir, explicant la destitució de Paz Esteban. Fotografia d'Emilio Naranjo.

 

 

 

 

10.05.2022 - 21:40  

 

El govern espanyol ha decidit de sacrificar la directora del CNI, Paz Esteban. És la primera destitució causada per l’espionatge amb Pegasus. No és ni de bon tros suficient, però sí que és un relleu que cal llegir amb detall. Fixant-se en la litúrgia. Perquè no hi ha cap país on fer fora la cap dels espies així, de la nit al dia, siga una feina senzilla ni rutinària.

 

Dic que cal fixar-se en la litúrgia perquè l’explicació feta pública ahir per la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va ser qualsevol cosa tret de normal. Va cridar molt l’atenció, per exemple, que no fes servir ni una vegada la paraula “destitució” i que no vinculés el “relleu” a l’escàndol provocat pel Catalangate. Perquè tothom sap que aquesta és la qüestió i la raó del pas fet.

 

I per què ho va fer, això, la ministra? Doncs perquè està comprovat que, en

Pedro Sánchez cessa la directora del CNI pel cas Pegasus

 

 

ESPIONATGE

 

Paz Esteban cau per la infecció dels telèfons del president espanyol i diversos ministres 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Juan Carlos Hidalgo / EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de maig de 2022. 10:51
Actualitzat: Dimarts, 10 de maig de 2022. 14:45
Temps de lectura: 3 minuts  

 

Més de dues setmanes després que esclatés l'escàndol CatalanGate d'espionatge massiu a l'independentisme, ja ha rodat el primer cap. És el de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència i principal assenyalada pel cas Pegasus. Però no ha caigut per l'espionatge a l'independentisme, sinó per la infecció de tres mòbils del govern espanyol i un intent fallit. Aquest mateix matí s'ha formalitzat la seva destitució en Consell de Ministres i se li ha comunicat, un cop ha finalitzat l'anàlisi de tots els dispositius mòbils dels ministres. És un primer cap, que ja té substituta: Esperanza Casteleiro. Però l'independentisme i Unidas Podemos ja han advertit en les últimes hores que no n'hi ha prou amb la sortida d'Esteban i apunten també cap a la ministra Margarita Robles, màxima responsable política dels serveis d'intel·ligència.

 

Paz Esteban ha estat el tallafocs. Amb tota una trajectòria professional al CNI fins que va ascendir a directora el 2019, ha estat la principal assenyalada durant les últimes setmanes per l’escàndol d’espionatge polític. Era assenyalada per l’independentisme, que veia les urpes dels serveis d’intel·ligència espanyols darrere del CatalanGate, com després es va confirmar a la comissió de secrets oficials. Però també estava en el punt de mira del govern espanyol per l’enorme bretxa de seguretat que va permetre extreure diversos gigabytes de dades dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, i d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. 

 

L'encarregada de comunicar la destitució públicament ha estat la ministra Margarita Robles, que justament s'hi havia resistit. Ha hagut de fer un joc d'equilibris, visiblement incòmode, i ha negat fins i tot la major, en resposta a un