CATALAN GATE
L'Audiència ordena que el CNI aclareixi si va espiar els republicans Diana Riba i Josep Maria Jové
Foto ERC
Barcelona Dilluns,13 de Març 2023
Una causa penal del CatalanGate, reactivada. L'Audiència de Barcelona ha ordenat que es reclami al Centro Nacional de Inteligencia (CNI) si va comprar el software Pegasus i va espiar als republicans Diana Riba, europarlamentària, i al diputat Josep Maria Jové, el 2019, segons una resolució comunicada aquest dilluns. En concret, l'Audiència de Barcelona ordena a la titular del jutjat d'instrucció 20 de Barcelona, que realitzi diligències de la querella que va admetre a tràmit el desembre passat, però de la qual no va acordar cap actuació, com havia demanat l'advocat dels republicans, Andreu Van den Eynde. El tribunal precisa que la jutgessa ha de prendre declaració, com a testimoni, a l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i també que comuniqui a l'empresa NSO, propietària de Pegasus, que és investigada.
En la resolució, la secció 3a de l’Audiència de Barcelona -formada pels magistrats Eduardo Navarro, Myriam Linage i Carme Guil, de ponent- és força crítica amb la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, la magistrada Eva Moltó, perquè -se sosté- si va admetre a tràmit la querella dels republicans per Pegasus, és per realitzar alguna de les
diligències sol·licitades per la part, però en aquest cas només va demanar informació a la Fiscalia, i el fiscal responsable de Delictes Informàtics va indicar que primer calia analitzar els mòbils dels afectats per veure si realment van patir un atac. En aquest sentit, el tribunal comparteix el parer del fiscal que cal que es faci una anàlisi dels terminals amb un peritatge objectiu, i no només el de part, incorporat pels querellants.
Són fets a l’Estat espanyol
En la resolució, el tribunal afirma que si s’ha admès la querella “és preceptiu” comunicar a la mercantil querellada, en aquest cas és NSO Group i OSY TECHNOLOGIES SARL, i requerir-li el seu domicili social perquè designi un representant, així com advocat i procurador. "També resulta preceptiu com diem -afegeix el tribunal- prendre declaració al legal representant de la mercantil querellada, si no és una acció “incoherent” i ordena que “la primera i preceptiva diligència ha de ser, doncs, prendre declaració a l’entitat querellada com es demana.”
L’Audiència de Barcelona també afirma que “no pot compartir l’afirmació del fiscal que només seria competent la jurisdicció espanyola ‘si la producció i facilitació a un tercer d’un programa informàtic s’hagués verificat en territori espanyol’” I el tribunal declara: “Els fets objecte de la querella són la gravació o interceptació de comunicacions als dos querellants que són espanyols i estaven a Espanya, per tant, independentment del lloc d’on s’envia el missatge que dona lloc a la infecció amb el programari, la investigació és competència dels jutges i tribunals espanyols.”
Permís del Suprem?
Fins ara, l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, només ha estat requerida per declarar com a testimoni davant el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, que investiga l’ús del programari Pegasus a membres del govern espanyol, com al seu president Pedro Sanchez, la ministra de Defesa, Margarita Robles, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlasca,
Per contra, en les querelles que van presentar afectats d’Òmnium, de l’ANC, la CUP, i d’ERC, i que han recaigut en diferents jutjats de Barcelona, només s’ha demanat als querellants que aportin els seus mòbils per analitzar si van ser infectats, com reclama el fiscal, el qual assegura que en les querelles només hi ha “relat periodístic” sense comprovar.
"No seria il·lícit"
Ara, l’Audiència de Barcelona, en el cas de Diana Riba i Josep Maria Jové considera “pertinent” que la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, declari com a testimoni i aclareixi “sobre la compra del programari Pegasus i la seva utilització”, ara bé “tot i que limitat a Jové i Riba”. També afirma que “òbviament si l’ús del programari s’ha fet conforme al que preveu la Llei Orgànica 2/2002 aquest ús no seria il·lícit”. Recorda que l’esmentada llei preveu en un sol article que el director del CNI ha de demanar autorització judicial al magistrat del Tribunal Suprem designat, especificant la informació i la durada que pot tenir la mesura inicial com les successives pròrrogues.
Per tant, conclou el tribunal la declaració de la directora del CNI “no seria prospectiva, com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas es va fer amb el spyware es va fer conforme a la legalitat vigent, amb els límits legal i amb autorització judicial”, i admet que “tot i que, donat el caràcter secret d’aquestes actuacions, no es pugui donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa”.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada