El “nacionalisme extractiu” d’Illa i altres enrabiades de la premsa de Madrid amb la Diada

 

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

 

Els rotatius espanyols s'abonen al que consideren un fracàs de l'independentisme, malgrat haver tret més de 40.000 persones al carrer | N'hi ha que acusen el PSC de complicitat amb el sobiranisme per la defensa de la llengua

 

 

Imatge de la manifestació de la Diada arribant a l'estàtua de Colom | Mireia Comas

 

 

Sílvia Barroso
12/09/2025 11:22

 

 

L’independentisme va “punxar” en la manifestació de la Diada –més de 40.000 persones al carrer, segons la policia, després de 13 anys– tot i que el govern de la Generalitat de Salvador Illa es va apuntar a la defensa de la llengua arran de la sentència del TSJC del dia anterior, que anul·lava bona part del decret que intentava blindar el català a l’escola. Aquest és l’eix vertebrador aquest any de la tradicional lectura enrabiada dels actes de l’Onze de Setembre que fa la premsa editada a Madrid. Tots els rotatius insisteixen en el que consideren un fracàs –sense que puguin posar exemples alternatius d’altres manifestacions multitudinàries any rere any–, però la línia editorial de cadascun –o fins i tot del cronista– els porta a fer una interpretació variada del paper del PSC.

La Diada apareix només en tres portades, en espais reduïts

El judici farsa (en els dos sentits)

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"La judicialització de l'independentisme –visceral, grotesca i abusiva– pot acabar sent el pitjor que li podia passar a Espanya"

 

 

 

Sílvia Barroso
06/10/2022 22:49 

 

 

 

 

Van un fiscal rabiós, un jutge tossut i quatre exdiputats independentistes i fan un judici. Sembla un acudit i probablement ho és. Però està passant al Palau de Justícia majestuós que l’Estat espanyol té al passeig Lluís Companys de Barcelona. Per segona vegada, en aquest edifici es jutja els membres d’una Mesa del Parlament de Catalunya per desobediència al TC. El poder judicial perseguint el poder legislatiu per la via penal.

 

Tot i tenir-hi pràctica perquè ja havia jutjat i condemnat l’anterior Mesa, el TSJC està ensopegant repetidament en aquest procediment. Durant la llarga instrucció de la causa, les defenses, i sobretot Josep Costa, els han fet tornar bojos. Costa els ha torpedinat amb recursos, querelles i recusacions que han teixit una teranyina espessa on han quedat atrapats magistrats del TSJC i fins i tot el TC. Les reaccions dels jutges no han fet res més que anar elevant el seu

Ho han tornat a fer

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Els jutges no tenen cap dubte: desobeeixen el Parlament de Catalunya i ho tornaran a fer tantes vegades com els calgui"

 

 

 

 

Sílvia Barroso
23/09/2022 07:37 

 

 

 

 

 

 

 

Com una maquinària de precisió que mai falla, com un rellotge suís. Així funciona la justícia espanyola quan té al davant el seu objectiu sagrat de preservar la unitat de la seva nació, un projecte que inclou empènyer el català fora de l’espai públic tant com pugui. Com que als tribunals la llengua pròpia del país no ha penetrat mai, els jutges s’han d’ocupar de foragitar-la de l’escola, i no defalleixen. 

 

Ahir es van conèixer dues interlocutòries que demostren que ho han tornat a fer i que ho tornaran a fer tantes vegades com calgui. Dues resolucions amb què els magistrats deixen clar que la llei improvisada al juny per evitar la imposició del 25% de castellà no evita res, sinó que només frena parcialment i momentàniament l’execució d’una sentència que va instar l’infaust ministre Wert. Els jutges defensen i defensaran aquesta sentència com si fos llei. Per a ells és llei. I amb això compten els sectors ultres que confien en aquesta maquinària judicial, com va quedar clar diumenge en la manifestació

Llum sobre ‘the nota’

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"El text del segon comunicat indica que l'Estat, o algú en el seu nom, va veure l'oportunitat d'excusar-se i de carregar la responsabilitat del 17A als Mossos"

 

 

 

Sílvia Barroso

11/07/2022 21:45 

 

 

Si hi ha un aspecte dels atemptats del 17A del 2017 que hagi costat d’aclarir és el de l’avís d’un servei dels EUA que suposadament havia alertat de l’amenaça. L’episodi de “the nota“, el text reproduït per El Periódico de l’època amb un estrany anglès, va afegir crispació política i social en un moment traumàtic. La filtració estava pensada per atacar el prestigi dels Mossos d’Esquadra i que l’Estat pogués alleugerir el seu grau de responsabilitat per no haver detectat una cèl·lula terrorista dirigida per un imam que havia estat confident del CNI i de la Guàrdia Civil, o que almenys hi havia tingut tractes. 

 

Es va dir que els Mossos havien rebut la nota que avisava d’un possible atemptat a la Rambla, que no n’havien fet cas i que l’atac s’havia produït com preveia el comunicat, emès pel National Counterterrorism Center (NCTC) dels EUA. La policia catalana sempre va negar aquesta versió dels fets i va remarcar que en les reunions del maig i de juny del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) espanyol, a les quals havien assistit com a convidats, ningú havia parlat del suposat avís. Al final, la conselleria d’Interior va acabar admetent

El 52% no era per a això. Per Sílvia Barroso

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

"El balanç d'aquest primer any del Govern del 52%, sempre defensat per aquest diari com a concepte, indica que a la pràctica l'únic que fa l'executiu és autoprotegir-se"  

 

 

 

Sílvia Barroso
22/05/2022 22:45 

 

 

Durant les llagues i agòniques negociacions per formar Govern després del 14F, la posició editorial d’El Món va ser, en tot moment, que s’havien de fer els esforços que calgués per arribar a un acord per tenir al Palau de la Generalitat un executiu que respongués a l’encàrrec que el 52% dels votants havien fet a la classe política. Concretament, a les formacions independentistes. La investidura i la tria dels consellers havia de ser cosa dels tres partits sobiranistes, en els termes i graus de participació que fossin possibles. Era igual que tinguessin tensions entre ells o que no s’entenguessin personalment: no havien de ser amics, havien de complir un mandat.

 

Va ser la posició d’El Món i la meva personal, que vaig defensar a capa i espasa en tots els fòrums que vaig poder, incloses tertúlies radiofòniques i televisives on la majoria dels participants subratllaven contínuament que era inviable una repetició de l’executiu ERC-Junts, vist el caos i la poca

Ningú controla la claveguera espanyola

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Tots els estats tenen clavegueres, però l'autonomia de la claveguera espanyola sembla insuperable. Fa impossible negociar amb Espanya"

 

 

Sílvia Barroso

 
01/05/2022 22:29 

 

 

 

 

 

 

 

 

La claveguera va fer caure el seu propi cap l’any 2016. Sempre ha sigut evident que això és el que va passar amb Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’operació Catalunya i la policia patriòtica. Però a la vista del sumari que analitza avui El Món i les connexions que apareixen amb peces del Catalangate, es va completant el puzle i ja és bastant evident que uns subalterns van aplicar al ministre de Rajoy el mateix mètode –des del punt de vista tecnològic i de patró de comportament– que als independentistes catalans. 

 

Pegasus –o algun sistema similar comercialitzat pel mateix intermediari que va vendre el programa espia més famós a Mèxic– va ser el mètode per gravar el 2014 una conversa indefensable de Fernández Díaz amb l’aleshores director de

Deixar de fer l’imbècil

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Encara que des de fa quatre anys els independentistes facin l'imbècil, no han deixat de ser independentistes. I Madrid no ho vol veure"

 

 

 

Sílvia Barroso
20/02/2022 22:32 

 

 

El govern de Pedro Sánchez està convençut que ha fet baixar el suflé independentista aprofitant el camí de la repressió obert per l’executiu de Mariano Rajoy i les ferides que ha deixat. Jugant-hi en cada moment i en cada escenari com més li convenia. Així s’expliquen els indults, que han sigut el primer i últim gest. Ni tan sols els sembla que els calgui mantenir la comèdia de la taula de diàleg. I l’inquilí de la Moncloa es permet comentaris com el que vinculava l’independentisme “al segle XIX o al XX”. 

 

Els sembla que tenen el Govern català sota control, no veuen gestos de desobediència i quan s’insinua que n’hi pot haver s’acaben com el rosari de l’aurora, com ha passat amb el cas Juvillà. Amb la sentència del 25% de castellà a l’escola, tot indica que es buscarà la manera que un estrany gir de guió propiciat pel decret de la Generalitat en preparació permeti maquillar el que serà un

Cortina de fum grollera sobre el 17-A

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

"El mantra de la conspiranoia és totalment inacceptable com a única resposta. Villarejo pot desbarrar perquè la boira que s'ha fet caure sobre aquest cas l'hi permet"

 

 

Sílvia Barroso

 
06/02/2022 21:26

 

 

 

 

 

 

Resoldre immediatament un atemptat és el millor que pot passar a qualsevol administració implicada en unes circumstàncies tan tràgiques. Resoldre’l policialment, perquè un atemptat no es resol a curt termini en cap altre aspecte, ni pel que fa a les conseqüències sobre les víctimes ni, encara menys, pel que fa a les causes. Però el poder respira si es treu de sobre ràpidament la qüestió de qui ha sigut i s’assegura que els culpables siguin detinguts o acabin morts, sense que als estats occidentals democràtics el interessi gaire la diferència entre una cosa i l’altra.

 

Per això, malgrat les punyalades de l’aparell de l’Estat contra els Mossos d’Esquadra l’agost del 2017 i malgrat la ràbia que va generar a Madrid el protagonisme de la policia catalana –i del seu cap, Josep Lluís Trapero–, uns i altres

Els límits de la desobediència

 

 

OPINIÓ SINGULAR 

 

"S'ha de decidir si la via de desobediència ha de tenir un límit, quin límit ha de ser i si té sentit una desobediència limitada"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sílvia Barroso
20/01/2022 20:59

 

 

 

 

El cas de Pau Juvillà torna a posar sobre la taula un debat que la dissidència en general i l’independentisme molt especialment hauria d’afrontar: fins on s’ha de portar la desobediència? L’acord del de desembre d’una majoria molt àmplia –incloïa fins i tot el PSC, passant pels comuns, Junts, ERC i la CUP– es basava en el fet que la sentència no és ferma. El dictamen aprovat establia que Juvillà havia de conservar l’acta de diputat mentre la sentència no fos ferma. Aquest argument és gairebé un tecnicisme per guanyar temps, però no resol la qüestió. Què passarà quan la sentència sigui ferma? Tots aquestes formacions, inclosa la mateixa CUP, l’acceptaran i l’acataran? 

 

En una democràcia madura, on el contracte social sigui majoritàriament acceptat i no hi hagi un gruix important de la població mancada de drets fonamentals i que pateix repressió i fins i tot violència policial, acatar les sentències judicials sembla raonable. Però no és aquesta la situació de Catalunya, no és aquesta la relació entre el 52% de la població i les