OPINIÓ SINGULAR
"S'ha de decidir si la via de desobediència ha de tenir un límit, quin límit ha de ser i si té sentit una desobediència limitada"
El cas de Pau Juvillà torna a posar sobre la taula un debat que la dissidència en general i l’independentisme molt especialment hauria d’afrontar: fins on s’ha de portar la desobediència? L’acord del de desembre d’una majoria molt àmplia –incloïa fins i tot el PSC, passant pels comuns, Junts, ERC i la CUP– es basava en el fet que la sentència no és ferma. El dictamen aprovat establia que Juvillà havia de conservar l’acta de diputat mentre la sentència no fos ferma. Aquest argument és gairebé un tecnicisme per guanyar temps, però no resol la qüestió. Què passarà quan la sentència sigui ferma? Tots aquestes formacions, inclosa la mateixa CUP, l’acceptaran i l’acataran?
En una democràcia madura, on el contracte social sigui majoritàriament acceptat i no hi hagi un gruix important de la població mancada de drets fonamentals i que pateix repressió i fins i tot violència policial, acatar les sentències judicials sembla raonable. Però no és aquesta la situació de Catalunya, no és aquesta la relació entre el 52% de la població i les