L’independentisme no pot perdre el caràcter regenerador. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Aquesta dècada l'independentisme no s'ha mogut tan sols per fer del Principat una república independent. S'ha mogut per regenerar la vida pública. I a això no hi podem renunciar

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

01.02.2024 - 21:40

Actualització: 02.02.2024 - 00:37

 

 

 

Em preocupa una cosa que he vist com prenia cos durant aquesta intensa setmana política centrada en l’amnistia. És l’acceptació sistèmica i acrítica de l’anormalitat espanyola per part dels polítics catalans –molt particularment, els independentistes.

Després del vot negatiu de Junts, i generalment per a atacar-lo, hem arribat a sentir, com si fos un argument raonable, que no és possible de fer cap llei perfecta i que si es fes, igualment, els jutges la tombarien. De manera que conformem-nos amb la que tenim.

Anem a pams. Les lleis les fan els parlaments perquè són el poder –de tots tres– que voten directament els ciutadans. Hi ha separació de poders, però també hi ha jerarquia entre poders, i el parlament és al capdamunt de tot. Per això, en una democràcia, les lleis les fan els parlaments i els jutges es limiten a aplicar-les una volta han estat votades.

Quan el legislatiu fa una llei, aquesta llei té una finalitat.

La plataforma Zeroport convoca una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport i reclama un debat públic “amb un mínim de rigor”

 

 

La protesta tindrà lloc a les 18 hores de la tarda a la Plaça de Catalunya, a Barcelona

 

 

Redacció 22/02/2023

 

 

Imatge que forma part del cartell que crida a la manifestació. Foto: @zeroportbcn via Twitter

 

La plataforma Zeroport, que està en contra de l’ampliació tant de l’aeroport del Prat com del port de Barcelona, ha anunciat la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 4 de març a les sis de la tarda a la Plaça de Catalunya, a Barcelona, per protestar contra els plans d’ampliació i modernització de l’aeroport. L’entitat critica la campanya que s’ha fet per “instal·lar a l’opinió pública un marc fal·laç” i donar per fet que la infraestructura s’ha d’ampliar i que “només cal discutir el com”. A la vegada, també acusa els partidaris de l’ampliació de tenir una “limitada representativitat social tot i la seva omnipresència comunicativa” i afirmen que “bàsicament representen a la patronal”. Amb tot, reclamen un debat amb “un mínim rigor i qualitat”.

 

L’entitat subratlla que “hi ha arguments de sobres” per descartar l’ampliació de l’aeroport, destacant-ne principalment les raons ambientals, econòmiques i socials. La

La quimera de l’estabilitat

 

 

OPINIÓ

 

"La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no toca"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
01/11/2022 20:20 

 

 

 

 

Quina és l’ambició de qualsevol govern, el seu anhel, fins i tot la seva dèria? L’estabilitat. El fet de persistir en el ser, que diria un filòsof. L’estabilitat per tenir temps d’aplicar el seu programa, les seves polítiques, que ens duran a la societat del futur, el temps del verb que els polítics volen sempre “conquerir” o “guanyar”. Com si no hagués de venir amb polítics o sense. Ells viuen sempre en el futur, són els seus àngels anunciadors. No volen saber res del passat; si de cas, que cal passar pàgina. El passat és la foscor. La frase ja no és “després de mi, el diluvi”, sinó “abans de mi, el diluvi”. Ara fruïm de temps secans, temps d’estabilitat.

 

És el contingut del discurs permanent del MHP Aragonès, ara que ja no és oficiant de la revolució de l'”Espanya ens roba”. Estabilitat, estimats i estimades: cal complir les promeses electorals. És veritat que una d’aquestes, la de “culminar la independència” fa una mica de nosa, però es pot amagar darrere un fotimer de polítiques públiques que faran el delit de la gent: una Catalunya més democràtica, més verda, més feminista i més socialment justa al costat de la gent. És la jaculatòria ritual de totes les compareixences de membres del govern, que semblen un grup d’Hare Krishna.

 

La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no

No hi haurà independència sense desobediència. Per Victor Alexandre

 

 

OPINIÓ

 

 

"La resposta a la pregunta “Com es fa la independència de Catalunya?” és senzilla i no exigeix cap acte de violència per part catalana"

 

 

 

Víctor Alexandre
11/10/2022 20:22 

 

 

 

 

Una pregunta recurrent que es fan molts catalans és com s’aconsegueix la independència de Catalunya tenint en compte que Espanya, a diferència del Regne Unit o Canadà, és un Estat sense cultura democràtica i no la permetrà mai. És una bona pregunta, perquè aquesta sola evidència, la de la cerrazón espanyola, desacredita el discurs fal·laç d’ERC segons el qual un dia, la setmana dels tres dijous, Espanya es llevarà en un estat d’embriaguesa de tal magnitud que acceptarà un referèndum d’autodeterminació.

 

Dir-se independentista i sostenir aquesta posició és mentir descaradament, perquè a aquestes alçades, llevat que es tracti d’un infant, no hi pot haver cap adult català que ignori quina és la naturalesa de l’Estat espanyol i quines són les sagnants línies vermelles que està disposat a travessar per imposar la seva voluntat, una voluntat que considera tan sagrada com la Santa Inquisició considerava sagrats els seus dogmes. Per això l’anomenada taula de diàleg és una mentida, un frau com una casa de pagès que pretén fer creure a Catalunya que la llibertat sorgirà de les croquetes que omplen la panxa dels entaulats.

 

La resposta a la pregunta “Com es fa la independència de Catalunya?” és senzilla i no exigeix cap acte de violència per part catalana. N’hi ha prou amb la revolta pacífica i

L’última trinxera

 

 

OPINIÓ

 

 

"Obeeix la sentència, deixa morir la immersió lingüística i perd el suport de l'electorat independentista o desobeeix i posa en marxa la repressió judicial de la Generalitat"

 

 

 

Ramon Cotarelo

 
10/05/2022 20:27 

 

 

El maç del magistrat ha caigut amb la contundència d’un martell piló. Quinze dies per aplicar el 25% a les escoles. “Roma locuta, causa finita”. Ara, cada mussol a sa olivera, a demanar consell a les esteles.

 

De sobte s’ha desfermat el ramat i les xarxes, que són l’àgora contemporània, bullen amb tota mena de propostes. Hi ha qui demana el corresponent 75% del català a totes les altres administracions públiques catalanes. I això hauria d’incloure l’administració de justícia, cosa més difícil que trobar un gos verd.

 

Hi ha qui anuncia la seva voluntat de desobeir i qui proposa fer-ho mitjançat el dret a l’objecció de consciència. Serà una batalla interessant perquè l’Estat només reconeix

Editorial Vicent Partal : Encarar el Catalangate des de la submissió al govern espanyol és frustrar una gran oportunitat

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

L'espionatge amb Pegasus no és l'espionatge del govern contra aquest partit o contra aquell: és un acte hostil d'Espanya contra Catalunya  

 

Per: Vicent Partal

24.04.2022  21:50

 

 

En una celebrada entrevista, fa anys, en aquest mateix diari, Shaun Riordan, ex-diplomàtic britànic, va donar un consell que havia d’haver restat gravat amb sang i foc: “Si voleu ser independents, comporteu-vos com un país independent.”

 

Del 2018 ençà, la classe política catalana, amb molt poques però remarcables excepcions, simplement ha fet cas omís d’aquest savi consell. Tot allò que Catalunya va demostrar els tres dies posteriors als atemptats de la Rambla i Cambrils –que érem un estat de fet i que ens sabíem comportar com a tal– se n’ha anat en orris a causa de l’actuació subordinada, submisa a Espanya, de la major part dels polítics catalans.

 

 

Ara tenim una altra gran oportunitat, amb les repercussions mundials –i especialment europees– del Catalangate. I per això és trist de veure que el govern de Catalunya reacciona d’una manera que contradiu aquell consell de Shaun Riordan. Ho explicaré a partir de quatre detalls elementals.

 

Primer detall, i més important: l’altre és un tot. I tu no ets part de l’altre.

L'ANC es manifestarà al Parlament contra l'acord pel català: "Ja n'hi ha prou!"

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'entitat convoca mobilitzacions al Parlament coincidint amb la votació de la modificació de la llei de Política Lingüística 

 

 

Carme Rocamora
Barcelona. Dimarts, 12 d'abril de 2022. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Augmenta la pressió cap als partits del Parlament artífexs de la decisió de modificar la llei de Política Lingüística per, segons asseguren, protegir el català a l'escola. L'ANC ha convocat dues jornades de manifestacions per protestar contra aquest acord elaborat per PSC, ERC, Junts i Comuns, totes dues a les portes del Parlament coincidint amb els dies que es debati i voti la modificació: el 26 i el 28 d'abril. No serà aquesta la primera protesta contra aquest acord i es que fa unes poques setmanes ja hi va haver una manifestació a Barcelona.

 

L'acord pel català consistent en la modificació de la llei de Política Lingüística va ser registrat pels quatre partits el mes de març, quan van explicar que és una mesura que no fixa percentatges de quantes hores s'han de fer classes en català i quantes en castellà. Arriba aquesta modificació motivada per la intromissió dels tribunals sobre les aules catalanes, amb la imposició del 25% del castellà a les

Torna l’independentisme simbòlic

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"És moment que aquest 52% comenci a concretar cap a on va al marge de l'agenda de Madrid sense enganyar ningú"

 

 

Gemma Aguilera

 
01/02/2022 19:59

 

 

 

 

 

 

 

El famós consens del 52% ha trigat a arribar. Aquest dimarts, l’independentisme ha decidit fer una protesta simbòlica contra la persecució del diputat Pau Juvillà, a qui la JEC -un òrgan teòricament administratiu- pretén robar l’acta de diputat abans que un tribunal es pronunciï. Els tres grups han acordat “aturar la vida parlamentària de forma puntual” fins que no es reuneixi la Comissió de l’Estatut dels Diputats per elaborar un dictamen sobre el cas del diputat cupaire.

 

L’aturada temporal, expliquen, pretén “no normalitzar el que no és normal”. Un objectiu que en realitat és buit, perquè la repressió està tan normalitzada a Catalunya que el Parlament no passa de fer debats autonòmics que podria fer Múrcia i amb una capacitat normativa tenallada per l’amenaça judicial madrilenya. Que la JEC sigui l’escó 136 és “normal”, i també s’ha convertit en “normal” que

L’embat antidemocràtic

 

 

OPINIÓ

 

 

"La repressió no s'atura i mentre l'independentisme espera que arribi l'autoimposat termini de dos anys per començar a pensar en un nou embat democràtic, el que tenim a sobre aquí i ara és un nou embat antidemocràtic al cas del diputat Juvillà"

 

 

Ramón Cotarelo

 
01/02/2022 19:20

 

 

 

 

 

 

 

La repressió no s’atura. La nova normalitat és la vella anormalitat. La sentència del 25% o resultat judicial del famós blindatge del català, amenaça enfonsar la immersió lingüística. I quant a la taula del diàleg, clau de volta de l’independentisme pragmàtic, sembla viure als llimbs dels sants innocents. Els seus defensors l’anomenen taula “de negociació”, amb evident esperit verbalment pràctic.  Els espanyols, el president Sánchez en concret, forcen el numen i parlen de mesa del reencuentro. I com que els retrobaments com més tardaners, més càlids, el mateix president ajorna la convocatòria de la taula fins a la primavera puis que no la considera assumpte peremptori o no tan peremptori com la defensa de l’Occident cristià a Ucraïna.

 

Aquest displicent gest presidencial, a top de la grolleria del president Lambán cap al MHP Aragonès, posa de relleu la reduïda rellevància, quasi minimalista, de Catalunya a la política espanyola just al moment que el gobierno depèn dels vots republicans.

 

 

En qualsevol cas la taula ajornada segueix sense contingut, per tant, la insistència d’ERC en una convocatòria d’hora és ben bé de cara a la galeria. Una galeria on reina un escepticisme extrem, congriat al cap de tres anys d’existència d’un moble que no ha

Editorial Vicent Partal : El parlament va al cos a cos

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

De moment està molt bé això de plantar cara i no acatar automàticament i sense dir ni piu qualsevol acció repressiva provinent de qualsevol òrgan de l'estat  

 

Per: Vicent Partal

01.02.2022  21:50

 

 

La decisió anunciada ahir pels partits independentistes d’aturar l’activitat del Parlament de Catalunya mentre la comissió de l’Estatut dels Diputats no elabore un dictamen sobre la resolució de la JEC que exigeix la retirada de l’acta de diputat de Pau Juvillà és un pas endavant. Sorprenent i inesperat, però encoratjador. Veurem fins on duu, però de moment significa dues coses que crec que s’han de valorar positivament. Per una banda, mostra que el parlament va al cos a cos amb l’estat espanyol en defensa d’això que resta de la seua sobirania; que no es limita com fins ara a acatar sense més ni més qualsevol ordre que rep. I, per una altra, i això em sembla igualment destacable, aconsegueix una acció unitària entre els tres partits polítics independentistes, contra la repressió, que feia molt de temps que no vèiem.

 

Evidentment, el lideratge de la presidenta Laura Borràs ha estat determinant per a fer possible aquest canvi de to i d’intenció. Però insistisc a remarcar i valorar, a més, que la fórmula trobada l’han poguda acceptar els tres partits polítics i ha servit, doncs, per a

El Consell Escolar entrega 67 propostes a Cambray per reforçar l’ús del català

 

 

El CEC vol que es prioritzi l’ús de continguts en català a l’aula però també en l’oferta cultural dirigida al jovent

 

 

Agències 02/02/2022

 

 

Imatge d'arxiu de Josep Lluís Cambray, conseller d'Educació, en declaracions a la premsa.

 

 

El president del Consell Escolar de Catalunya (CEC), Jesús Viñas, ha entregat aquest dimecres al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, les propostes s’obre l’ús del català d’aquest ens. El ple del CEC va aprovar per unanimitat aquest document, que és el resultat de nou mesos de treball analitzant l’ús del català en l’educació.

 

Es tracta de 67 idees de millora que afecten diferents àmbits, com l’escolar, el cultural o els mitjans de comunicació. Algunes d’aquestes són prioritzar l’ús de continguts en català per a l’aprenentatge a l’aula, fer palès que la preservació del català també s’emmarca en la lluita contra la segregació escolar i oferir una oferta cultural en català dirigida als joves.

 

Altres propostes són implementar píndoles transversals sobre l’ús social del català adreçades a tot el personal dels centres educatius, promoure el disseny de formacions sobre

El Parlament rebutja complir la sentència que imposa el 25% de castellà

 

 

PARLAMENT

 

 

El PSC vota al costat de V🤢x, Cs i PP a favor que la Generalitat acati la sentència que imposa el castellà a les aules 

 

 

Carme Rocamora
Barcelona. Dijous, 27 de gener de 2022. 14:17
Actualitzat: Dijous, 27 de gener de 2022. 15:21
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

Una vegada més, Ciutadans ha fracassat en el seu intent d'atacar el català, i una vegada més la majoria parlamentària ha manifestat el seu suport a la immersió lingüística i al model d'escola catalana. Gairebé una setmana després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi donat un ultimàtum a la Generalitat per complir el 25% del castellà a les aules del país, el Parlament ha votat en contra d'una moció del partit taronja que insta el Govern a acatar la sentència del tribunal. L'escrit tenia diversos punts i la majoria d'ells només han rebut els vots a favor dels tres partits de la dreta espanyola, tot i que el PSC també s'ha apuntat a algunes qüestions, com la del compliment de la sentència del TSJC, en què els socialistes han votat a favor al costat de V🤢x, Cs i PP.

 

La moció de Ciutadans, que portava per títol "assetjament que pateixen els nens i les famílies que reclamen llur dret que s'imparteixi com a mínim el 25% d'hores lectives en castellà", també posava en el punt de mira Plataforma per la Llengua, a qui pretenien condemnar per

L’estafa més gran després de l’1O . Per Diana Coromines

 

 

OPINIÓ

 

 

Diana Coromines 25.01.2022 05.30 h

 

 

 

 

Quan l’acabaven de nomenar conseller d’ensenyament, Bargalló va rebre la visita de dos membres de Koiné preocupats per la situació del català a l’escola. «La immersió no existeix» va dir-los cruament, i se’ls va treure de sobre sense gaires més explicacions; va deixar clar, això sí, que personalment ell no pensava moure un dit i que no valia la pena amoïnar-s’hi perquè amb la independència tot s’arreglaria. Recordem que Bargalló va ser el conseller d’educació de Torra, de manera que aquesta tranquil·litat de fiar-ho tot a la independència amb aire de cowboy ni tan sols es podia emmarcar en l’onada d’adrenalina i descontrol prèvia a l’1 d’Octubre. Era l’estiu del 2018, amb el 155 encara cuejant i gestionat per càrrecs de l’administració catalana que des de feia mesos treballaven diligentment en direcció contrària a la independència. És una anècdota que va molt bé per entendre on som, en tot aquest afer del 25% de castellà a les escoles, i què vol dir el conseller Cambray quan felicita els centres escolars «per la seva capacitat d’adaptació» mentre afirma amb contundència que «el català no es toca».

 

L’estiu del 2018, mentre el conseller es despatxava els dos activistes ‒tots dos amb una trajectòria històrica que el país recordarà quan de Bargalló ja no se’n recordi ningú‒, el departament d’ensenyament acabava de redactar una «nova» proposta de model educatiu per a Catalunya. Inspirant-se en la retòrica que uns anys abans havia fet servir Bauzá al seu famós Decret del Trilingüisme, el document impulsat per Esquerra donava la immersió per superada ja a la primera pàgina, perquè en quaranta anys, deien, tot havia canviat molt. A les escoles es parlen dues-centes llengües i calia anar cap a un model

Espanya no vol negociar: Cal desobeir i el Govern ho ha de liderar. Per Joan Puig

 

 

Ho diu en Toni Soler, caigut del cavall com Sant Pau, i té molta raó: “És Espanya qui vol el conflicte o la rendició” del poble català.  

 

Joan Puig 23/01/2022

 

 

 

 

Cada dia que passa són més els que veuen que la taula de diàleg o de negociació té un greu problema, el govern espanyol més progressista de la història no en vol saber res ni de dialogar ni de negociar. Solament vol imposar i ho demostra cada dia.

 

Avui, en Toni Soler, un home influent i que fins avui avalava l’estratègia de Junqueras i d’ERC, ha publicat un article on reconeix que Espanya i el govern de Pedro Sánchez amb el suport de Podemos no vol negociar de cap de les maneres.

 

Diu Soler,

Els límits de la desobediència

 

 

OPINIÓ SINGULAR 

 

"S'ha de decidir si la via de desobediència ha de tenir un límit, quin límit ha de ser i si té sentit una desobediència limitada"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sílvia Barroso
20/01/2022 20:59

 

 

 

 

El cas de Pau Juvillà torna a posar sobre la taula un debat que la dissidència en general i l’independentisme molt especialment hauria d’afrontar: fins on s’ha de portar la desobediència? L’acord del de desembre d’una majoria molt àmplia –incloïa fins i tot el PSC, passant pels comuns, Junts, ERC i la CUP– es basava en el fet que la sentència no és ferma. El dictamen aprovat establia que Juvillà havia de conservar l’acta de diputat mentre la sentència no fos ferma. Aquest argument és gairebé un tecnicisme per guanyar temps, però no resol la qüestió. Què passarà quan la sentència sigui ferma? Tots aquestes formacions, inclosa la mateixa CUP, l’acceptaran i l’acataran? 

 

En una democràcia madura, on el contracte social sigui majoritàriament acceptat i no hi hagi un gruix important de la població mancada de drets fonamentals i que pateix repressió i fins i tot violència policial, acatar les sentències judicials sembla raonable. Però no és aquesta la situació de Catalunya, no és aquesta la relació entre el 52% de la població i les

[FOTOGRAFIA] Vic fa “un Tortosa” a Ciutadans

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

C's hi havia instal·lat una parada informativa per a exigir la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes  

 

Per: Redacció

21.01.2022  13:00

 

 

Ciutadans ha instal·lat aquest matí, sense gaire èxit, una parada a la plaça major de Vic per exigir el compliment de la sentència que obliga a fer un 25% de l’ensenyament en castellà a les escoles del Principat. Però els veïns no s’han deixat provocar i han fet el buit a l’acte. Aquesta protesta es coneix popularment com fer “un Tortosa”. “Fora feixistes dels nostres barris!!!”, ha escrit, un usuari de Twitter.”

 

 

 

C’s vénen a Vic a provocar pel tema del Català; però la gent de Vic i de l’Alt Ter, els hi fem un Tortosa !!!
He fet unes fotos perquè no ens venguin la moto de que eren molts; són quatre gats !!!
Fora els feixistes dels nostres barris !!! pic.twitter.com/5yLlCAXgcu

— Cèsar Lagonigro (@CesarLagonigro) January 21, 2022

 

La parada informativa no ha despertat gens d’interès segons que es pot veure en les

El TSJC ordena a la Generalitat imposar el 25% d’espanyol a totes les escoles

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Suprem va rebutjar fa dos mesos el recurs que havia presentat el Departament d'Educació  

 

Per: Redacció

21.01.2022  12:16

 

 

El TSJC ha decretat la fermesa de la sentència del desembre de 2020, que obliga que l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà en almenys el 25%. El tribunal resol que un cop s’ha pronunciat el Tribunal Suprem, qui va avalar la sentència tot desestimant el recurs del Departament d’Eensenyament, ara la sentència ja és ferma. Per això, dóna deu dies a la Generalitat perquè comuniqui si l’ha complert. També li demana quin serà l’òrgan encarregat de complir-la.

 

Passats aquests deu dies, s’obrirà un termini de dos mesos perquè es faci efectiu allò que diu la sentència. Si passat aquest temps no s’ha fet, la part que va presentar la demanda, és a dir, el govern espanyol, podria demanar a la sala del TSJC que ordeni l’execució forçosa de la

Sense trencar els ous no tornarem a la revolta independentista

 

 

Gràcies, Lluís Llach i a tots els que ho vau fer possible, oferint-nos una nit de dissabte de compromís amb el repte de la independència d’aquest “petit país nostre”

 

 

Joan Puig 19/12/2021

 

 

Pla obert del cantautor Lluís Llach, acompanyat del cantant de Gossos, Natxo Tarrés. Imatge del 18 de desembre del 2021 (Horitzontal)

 

És la famosa frase d’un regidor de la CUP, que va fer fortuna, però que avui ja es troba a la paperera de la història. I això és així per la incapacitat manifestament demostrada dels dirigents de l’independentisme de no saber posar-se mai d’acord en seguir un full de ruta guanyador. Aquesta manca de decisió de posar fil a l’agulla és el que provoca desconcert en la bona gent independentista.

 

 

Aquest cap de setmana els cupaires s’han reunit i han dit dues coses: que el govern no està per la feina i que el principal objectiu és tornar a obtenir representació Barcelona. De moment, doncs, s’està molt lluny, en el plantejament de cap partit independentista, planificar cap estratègia conjunta que permeté presentar a les properes municipals una candidatura independentista guanyadora. No podem retardar més aquesta fita, que ja vam veure el mal que va fer el populisme/Lerrouxisme d’Ada Colau al llarg dels anys forts del procés. Per a l’independentisme, perdre Barcelona és perdre la Diputació de

Editorial Vicent Partal : Els diputats tenen a l’abast una desobediència senzilla i poderosa, a Madrid

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La llengua és el centre del conflicte nacional entre Espanya i Catalunya i això cal fer-ho servir  

 

Albert Botran (CUP), ahir al congrés espanyol (fotografia: Kiko Huesca).

Per: Vicent Partal

15.12.2021  21:50

 

 

Albert Botran, diputat de la CUP a Madrid, va decidir ahir que llegiria davant els parlamentaris la carta que han escrit les famílies de Canet víctimes de la nova agressió del poder judicial contra la llei d’educació.

 

Va ser començar a fer-ho i organitzar-se un cafarnaüm. Crits, insults i amenaces, molt particularment d’un excitadíssim diputat de Vox que nom Agustín Rosety i que és un general retirat, un dels signants del manifest en defensa del dictador Francisco Franco. Tan gran va ser el canyeret que aleshores el vice-president de la mesa, el socialista andalús Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que en aquell moment dirigia la sessió, va demanar calma al diputat ultra, però –ai, las– alhora exigí a Botran que

L’hora de la desobediència

 

 

OPINIÓ

 

 

"Cal desobeir; no parlar de fer-ho, sinó fer-ho"

 

 

 

 

 

Ramón Cotarelo

 
14/12/2021 19:18

 

 

Com van dir els crítics al seu moment, la llei Celaá no blindava el català a l’ensenyament. Tanmateix, els negociadors de la norma a canvi de l’aprovació dels pressupostos asseguraven que sí que el blindava. Les crítiques eren falses i mogudes per l’enveja. Envejoses potser, que no debades som humans, però encertades, molt encertades, gens de falses. Com es veu arran de la confirmació pel Tribunal Suprem de la sentència del TSJC del 25% de castellà a les escoles i el conflicte plantejat a la de Canet de Mar. Aquestes decisions esmicolen el model de la immersió lingüística. I cal ser jutge per a no adonar-se que causa un terrabastall a l’organització de l’ensenyament a Catalunya.

 

La sobtada revelació que les coses eren contràries a les expectatives ha encetat l’enèsima picabaralla a dins del suposat independentisme. L’opinió pública esperava amb candeletes una declaració formal de la presidència de la Generalitat atès que el problema afecta el moll de l’os no només de l’independentisme, sinó del catalanisme. No cal avorrir a la parròquia repetint el que tothom sap: