OPINIÓ
"Tot plegat deixa ben clar que darrere aquestes agressions, no hi ha ignorància, no hi ha desconeixement. Hi ha voluntat de fer mal"
Cap emigració no té dret a ser conqueridora. Aquesta frase no és meva, me la va dir el professor de filosofia i bon amic Jordi Llimona el 13 de setembre de 1997. Jo, és clar, la vaig subscriure aleshores i la subscric ara. Cap emigració no té el dret d’erigir-se en força invasora, i encara menys quan el país del qual prové és més poderós que el país que l’acull. Parlo de la gent provinent d’estats amb tots els drets reconeguts i amb veu i vot a les Nacions Unides, que obre negocis a casa nostra i que no sols incompleixen la llei de Política Lingüística, que els obliga a retolar l’establiment en català i a atendre els clients en la llengua pròpia de Catalunya, sinó que es revelen supremacistes hispànics i que, tot fent seu el discurs catalanofòbic, exigeixen als clients que els parlin en espanyol. Normalment, són gent egoista i ultra, també a la seva terra, que fan costat al dominador pensant que els anirà millor que sí que fan costat al feble. Són individus acomplexats que volen semblar més espanyols que els espanyols.
En parlo, perquè el nombre d’agressions lingüístiques contra catalanoparlants s’ha incrementat espectacularment. Segons l’Observatori de les Discriminacions, només a Barcelona, el 2024, les agressions lingüístiques van créixer un 52% respecte al 2023. I això només pel que fa a les denunciades. Les altres, com passa en tota mena d’agressions, resten amagades. D’aquí a uns mesos tindrem les dades del 2025, però ja ens podem preparar per a xifres superiors. La Plataforma per la Llengua explica que la catalanofòbia prové preferentment d’empreses, entitats o clíniques privades, administracions públiques, supermercats, missatgeria i bars i restaurants. Aquest mes d’agost, sense anar més lluny, s’ha registrat una allau de denúncies per agressió lingüística per part de propietaris o de treballadors d’establiments comercials.
Entre els casos difosos periodísticament hi trobem: la gelateria ‘Dellaostia’, del carrer Torrent de l’Olla, 128, de Barcelona (que segons un extreballador, el propietari fins i tot prohibeix parlar en català entre companys); la perruqueria ‘Main Parlor’, del passeig de Sant Joan, 149, de Barcelona; el restaurant ‘Danaus’ de Tordera (Maresme); ‘El Frankfurt de la Rambla’ de Tremp (Pallars Jussà); la benzinera ‘Q8 Juià’ de la carretera C-66, Km 27,5, al terme municipal de Juià (Gironès); la fleca i gelateria ‘L’Esquina’ de l’Escala (Alt Empordà); o el restaurant ‘Barraca’ del passeig Marítim de la Barceloneta i guanyador del programa de TV3 ‘Joc de Cartes’. Es veu que l’incompliment de la llei no compta per a TV3 a l’hora de seleccionar els restaurants. Hom dirà que el programa el comanda una productora. Molt bé, i què? Si l’emet TV3, la responsable és TV3. És TV3, emissora pública, qui ha de tenir regles i exigir que no es publiciti cap restaurant que menyspreï el català.
Un element comú de la majoria de denunciats és la resposta que utilitzen per ‘justificar’ la violació de la llei de Política Lingüística: “¡Estamos en España!”. Aquesta resposta, a més de ser grotesca, demostra per si sola la manca d’arguments i la ideologia ultra del qui la dóna. En primer lloc,