OPINIÓ
"Tot plegat deixa ben clar que darrere aquestes agressions, no hi ha
ignorància, no hi ha desconeixement. Hi ha voluntat de fer mal"
Víctor Alexandre
02/09/2025 20:16
Cap emigració no té dret a ser conqueridora. Aquesta frase no és meva,
me la va dir el professor de filosofia i bon amic Jordi Llimona el 13 de
setembre de 1997. Jo, és clar, la vaig subscriure aleshores i la
subscric ara. Cap emigració no té el dret d’erigir-se en força
invasora, i encara menys quan el país del qual prové és més poderós que
el país que l’acull. Parlo de la gent provinent d’estats amb
tots els drets reconeguts i amb veu i vot a les Nacions Unides, que obre
negocis a casa nostra i que no sols incompleixen la llei de Política
Lingüística, que els obliga a retolar l’establiment en català i a
atendre els clients en la llengua pròpia de Catalunya, sinó que es
revelen supremacistes hispànics i que, tot fent seu el discurs
catalanofòbic, exigeixen als clients que els parlin en espanyol. Normalment,
són gent egoista i ultra, també a la seva terra, que fan costat al
dominador pensant que els anirà millor que sí que fan costat al feble.
Són individus acomplexats que volen semblar més espanyols que els
espanyols.
En parlo, perquè el nombre d’agressions lingüístiques contra
catalanoparlants s’ha incrementat espectacularment. Segons l’Observatori
de les Discriminacions, només a Barcelona, el 2024, les agressions
lingüístiques van créixer un 52% respecte al 2023. I això només pel que
fa a les denunciades. Les altres, com passa en tota mena d’agressions,
resten amagades. D’aquí a uns mesos tindrem les dades del 2025, però ja
ens podem preparar per a xifres superiors. La Plataforma per la Llengua
explica que la catalanofòbia prové preferentment d’empreses, entitats o
clíniques privades, administracions públiques, supermercats, missatgeria
i bars i restaurants. Aquest mes d’agost, sense anar més lluny, s’ha
registrat una allau de denúncies per agressió lingüística per part de
propietaris o de treballadors d’establiments comercials.
Entre els casos difosos periodísticament hi trobem: la gelateria
‘Dellaostia’, del carrer Torrent de l’Olla, 128, de Barcelona (que
segons un extreballador, el propietari fins i tot prohibeix parlar en
català entre companys); la perruqueria ‘Main Parlor’, del
passeig de Sant Joan, 149, de Barcelona; el restaurant ‘Danaus’ de
Tordera (Maresme); ‘El Frankfurt de la Rambla’ de Tremp (Pallars Jussà);
la benzinera ‘Q8 Juià’ de la carretera C-66, Km 27,5, al terme
municipal de Juià (Gironès); la fleca i gelateria ‘L’Esquina’ de
l’Escala (Alt Empordà); o el restaurant ‘Barraca’ del passeig Marítim de
la Barceloneta i guanyador del programa de TV3 ‘Joc de Cartes’. Es veu
que l’incompliment de la llei no compta per a TV3 a l’hora de
seleccionar els restaurants. Hom dirà que el programa el comanda una
productora. Molt bé, i què? Si l’emet TV3, la responsable és TV3. És
TV3, emissora pública, qui ha de tenir regles i exigir que no es
publiciti cap restaurant que menyspreï el català.
Un element comú de la majoria de denunciats és la resposta que
utilitzen per ‘justificar’ la violació de la llei de Política
Lingüística: “¡Estamos en España!”. Aquesta resposta, a més de
ser grotesca, demostra per si sola la manca d’arguments i la ideologia
ultra del qui la dóna. En primer lloc,