Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INDEPENDENTISME SEGUEIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INDEPENDENTISME SEGUEIX. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de setembre del 2024

De davallada independentista, res de res

 

 

OPINIÓ

 

 


 

 

Víctor Alexandre

19/09/2024.05:45h

 

 

 

Com si fos una consigna, diversos mitjans de comunicació catalans, encapçalats per TV3, han fabricat titulars orientats a menystenir el nombre d’assistents a la manifestació de la Diada Nacional d’enguany. No han gosat emprar la paraula ‘fracàs’, però no calia, ja que el conjunt de la informació que donaven així ho transmetia. Però no era pas aquest el veritable missatge, la sistemàtica comparança amb les conegudes manifestacions d’entre un milió i mig i dos milions de persones tenien un altre objectiu, que era transmetre la idea que l’independentisme es desinfla, que l’independentisme només va viure un ‘moment’ de glòria i que ara fa figa. Talment com si allò hagués estat un miratge, una borratxera que després es va traduir en un mal de cap i tot seguit en un bany de realitat. Aquest tractament de la informació, que encaixa fil per randa, ves per on, amb els interessos del poder, té una missió específica, que és fer que arreli en la societat catalana la idea que la reivindicació de llibertat de Catalunya s’ha acabat, que ara el país ha ‘posat seny’ i que allò que se’n diu ‘independentistes de debò’ només en queden quatre.

La idea que ens volen inocular no és diferent de la que tots els poders autoritaris han emprat sempre contra els seus moviments dissidents: l’esclau insubmís és només un inconscient que es nega a assumir la seva condició;

dimecres, 15 de maig del 2024

Aquí no s'acaba res

Bernat Dedéu 

 

 

OPINIÓ

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 15 de maig de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

En un país sovint perdut entre el sentiment i la metafísica, apliquem la matemàtica. L’any 2017, 2.044.038 ciutadans votaren “sí” al referèndum de l’1-O. Posteriorment, als comicis convocats per Rajoy el 21-D, 2.079.350 votants es decantaren per opcions indepes (948.233 per Junts, 935.861 per ERC, i 195.246 per la CUP). A les eleccions del passat 12-M, el vot independentista sumà 1.244.162 paperetes. Amb només set anys, en definitiva, la partitocràcia processista no solament ha passat de fer veure que estava compromesa (sota jurament d’obediència a la sobirania del Parlament) a organitzar i aplicar el resultat d’un referèndum que convocaren com a vinculant, sinó a perdre 835.188 actius i la majoria de vots i escons a la cambra catalana. Tots aquests partits tenen una cosa en comú: creuen que aquest desastre no té res a veure amb la seva acció política.

D’ençà del 2017, en resum, la responsabilitat de la manca de resultats dels nostres partits i dels seus líders sempre és culpa dels altres, sigui d’un robatori de coure a Rodalies o dels efectes màgics de l’Esperit Sant. De fet, l’únic dimissionari d’entre tota aquesta cúpula de genis ha estat Pere Aragonès, l’últim peó —i el menys rellevant— d’un dessagnament oceànic. Poc els importa que hi hagi centenars de milers d’independentistes desenganyats amb estructures d’estat inexistents, de referèndums que