L’economia de Barcelona creix prop de tres punts gràcies als serveis

 

ECONOMIA

 

 

El terciari i la indústria lideren una expansió del PIB durant el 2023 que supera les mitjanes tant espanyola com catalana

 

 

 

Una imatge d'arxiu de Barcelona / Europa Press

 

 

Alberto Prieto

21/04/2024 16:09

 

 

L’economia barcelonina ha experimentat una important expansió durant el 2023, superior a la del seu entorn. Segons les xifres publicades pel Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, el producte interior brut de la ciutat hauria crescut el darrer any un 2,8%. L’alça de l’activitat econòmica de l’activitat del país respon principalment, segons l’Oficina, a una millora en el sector serveix, que ha acumulat bona part de la nova economia a la ciutat. En concret, el terciari barceloní hauria escalat un 3,3% en termes interanuals. També la indústria ha funcionat especialment bé, amb un increment del valor afegit brut del 2,1% any a any. Només la construcció, afectada els darrers anys pel mal entorn monetari, ha crescut per sota de l’1%, amb nou dècimes més que el 2022.

Amb aquesta xifra econòmica, Barcelona supera amplament la mitjana de l’Estat, que es queda en el 2,5%; i també la catalana, lleugerament més elevada, en el 2,6%. Per branques econòmiques, el sector serveis ha recuperat progressivament les xifres anteriors a la pandèmia, després del fort batzac que va suposar el 2020 per al terciari. En una tendència que confirma el gradual retorn la normalitat de l’encara considerat “motor” del creixement de la regió metropolitana, l’expansió ha estat cada trimestre més

Catalunya recupera el ritme exportador mentre l’Estat perd vendes

 

 

EMPRESES

 

 

El comerç a l'exterior del país accelera fins als 8.567 milions d'euros amb la indústria química com a gran protagonista

 

 

Un vaixell descarregant al port de Barcelona / EP

 

 

Alberto Prieto

18/12/2023 11:03 

 

 

Les exportacions catalanes tornen a créixer després d’un mes de resultats a la baixa. Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme publicades aquest mateix dilluns, les vendes internacionals de les empreses del país es van enfilar l’octubre fins als 8.567,3 milions d’euros, un 8,3% més que durant el mateix període de l’any anterior. Amb aquest impuls, Catalunya es consolida còmodament com el motor exportador d’un Estat espanyol que no es recupera del batzac dels darrers mesos: el conjunt d’empreses espanyoles han facturat als mercats internacionals durant el desè mes de l’any menys de 32.277, una caiguda interanual del 2,4%. La immensa majoria de les regions, de fet, pateixen intensos retrocessos en la facturació forana, liderats per la Comunitat de Madrid, que perd el 27,9% del seu comerç exterior en termes interanuals. En l’acumulat de l’any, el sector exportador català escala, així, fins als 85.000 milions d’euros, un 9,7% més que dotze mesos abans; mentre que l’Estat espanyol s’estanca per sota dels 320.000 milions.

Entre els sectors amb més potencia a l’exterior destaca, com ja és tradició en la composició de les exportacions catalanes, la química, amb una facturació als mercats globals de 2.446 milions d’euros. Aquesta xifra, prop de nou punts superior a la del mateix període del 2022, fa escalar l’aportació d’aquesta branca fins al 28,6% dels ingressos catalans a l’exterior, la més elevada amb molta diferència. Després de més d’un any d’elevada presència dins les vendes globals del país, crida l’atenció la desaparició del sector de l’automòbil, que s’havia consolidat durant la primera meitat del 2023 com el segon amb millor capacitat exportadora. En el seu lloc apareixen els béns d’equipament -com ara la maquinària industrial-, que registren més de 1.340 milions d’euros. Si bé els guanys són elevats, queden lleugerament per sota dels que van assolir aquestes empreses durant l’octubre del 2022 (-1%). Completa el pòdium l’alimentació, que creix prop d’un 10% als entorns internacionals fins fregar els 1.300 milions d’euros.

 

 

Una planta química de Cepsa / EP

 

 

 

Tancant l’escletxa importadora

El govern més progressista de la història no controla el poder de les entranyes de l’estat espanyol

 

 

El món al revés sí que existeix: l'espanyolisme més ranci critica el que fa sis anys aplaudia

 

 

 

Una bandera espanyola onejant a la protesta contra els pactes del PSOE davant la seu del PSC a Barcelona. Data de publicació: dilluns 06 de novembre del 2023, 21:23 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig

Maria Garcia

Dimarts, 7 de novembre de 2023

 

 

La manifestació de la dreta i la ultradreta davant la seu del PSOE a Madrid ha demostrat que, una vegada més, el món a l’inrevés sí que existeix. La protesta ha deixat imatges esperpèntiques de l’espanyolisme més ranci criticant el que fa sis anys aplaudien, així com imatges dels protestants insultant o llançant objectes contra el cordó policial. La protesta va acabar amb càrregues policials i tres persones detingudes acusades d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat. 

 

 

«ESPAÑA ACABA DE DESPERTAR HIJOS DE PUTA» pic.twitter.com/iWB65FXbn7

— Julen Berrueta (@idazten) November 6, 2023

“Sois unos piolines, desgraciados, os tenían que haber tirado al mar en Barcelona” HAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHA

pic.twitter.com/LYshpqU2Qb

— Àlex (@alexsnclmnt) November 6, 2023

PAREN LAS ROTATIVAS, TENEMOS A LOS SOLDADOS CAÍDOS Y MÁRTIRES POR ESPAÑA

Anticorrupció investiga una trama que esquitxa l'exministre Cristóbal Montoro

 

 

JUTJATS

 

 

El jutge investiga si els membres del despatx van utilitzar en benefici dels seus clients les seves influències 

 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2023. 08:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, duu a terme una investigació secreta relacionada amb el despatx Equip Econòmic (EE), una consultoria fundada el 2006 per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, de la qual anys després es va desvincular. Aquesta causa guarda relació amb l'arxivada el 2019 pel Jutjat d'Instrucció Número 22 de Madrid, que es dirigia contra aquesta mateixa consultoria per presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i falsificació de document mercantil. Ara, Rus Vela investiga si els membres del despatx EE van utilitzar en benefici dels seus clients les seves "influències" entre "alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d'Hisenda". La resolució ressalta, a més, que els membres de la societat, que primer es va denominar Montoro Asociados, després va passar a dir-se Equipo Económico (EE) i que des de 2016 funciona amb el nom de Global Afteli (GA), van crear una xarxa de contactes a Hisenda gràcies al fet que alguns d'ells havien exercit "càrrecs al més alt nivell del govern espanyol, Administració Central i a les Autonomies", tal com explica El Periódico.

Sobre el cas arxivat, que va arrencar el 2017 arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció en relació amb una adjudicació que li hauria donat el Consell Superior de la Cambra de Comerç, el que va ser ministre del govern de Mariano Rajoy va explicar que quan va deixar la consultoria

No en tenen prou amb denunciar-los: Volen que el CAC cancel·li 'Està passant'

 

 

ESPECTACLES I ESPORTS

 

 

Els promotors, Abogados Cristianos, indignats amb Soler i Dominguez: "Es burlen de la Verge i es neguen a demanar disculpes"

 

 

13.04.2023 05.00 hRedacció

 

 

 

 

Imatge de la campanya d'Abogados Cristianos per demanar al CAC la cancel·lació d''Està passant'

La Fundación Española de Abogados Cristianos va presentar dimarts al matí una denúncia per "delicte d'escarni" al jutjat de Sant Feliu de Llobregat contra Toni Soler, Jair Dominguez i Judit Martín. Al vespre, Toni Soler va presentar l''Està passant', i tal com va anunciar a Twitter, no va demanar perdó per l'esquetx sobre la Verge del Rocío. 

 

Davant d'aquesta situació, els denunciants, han decidit que com que no poden portar el programa als tribunals per aconseguir la seva cancel·lació, el millor és endegar una campanya per "exercir tota la pressió possible perquè deixi de ser emès".

 

Amb el següent prec, "TV3 es burla de la Verge del Rocío i es nega a demanar disculpes! No ens podem quedar de braços plegats. Pots signar aquesta petició perquè retirin el programa?" pretenen obtenir

Desvergüenza: Abertis reclama más de 300 millones de euros a la Generalitat y más de 3.000 millones de euros al Estado

 

 

En el caso del Govern de la Generalitat de Catalunya, afecta a unos convenios donde siempre pierde el erario público, firmados durante el tripartito por el conseller Nadal en la ampliación y obras de la autopista del Maresme a semejanza de los firmados con el Estado.  

 

Antiguo 'peaje' en la C-32 a su paso por el Maresme barcelonés.

Redacción|21/03/2023

 

 

España y el Estado

La empresa lo detalla en su informe anual, avalado por diferentes abogados que lo ven ganador. Es dinero aparte de lo que ya ha cobrado, 1000MEUR del estado y unos 100 de la Generalitat. En estos momentos está pendiente de la resolución de diferentes recursos en el contencioso administrativo según detalla el informe anual de cuentas presentado recientemente.

 

Abertis ha reclamado otros 3.233 millones de euros al Estado por los desdoblamientos de la AP-7 entre 2006 y 2021. Así lo detalla el informe anual de la empresa, según avanzaba el viernes Expansión y ha confirmado la ACN. A mediados de febrero de 2022 el gobierno español abonó a Abertis con 1.069,9 millones de euros como compensación de liquidación por las actuaciones realizadas para afrontar el aumento de tráfico.

 

Ahora, el informe anual indica que el 25 de marzo la empresa interpuso un recurso contencioso administrativo en el Tribunal Supremo por lo que pide que se la compense con 4.303 millones de euros, incluyendo efectos fiscales, es decir, 3.233 millones de euros más de los que recibió en febrero. Abertis detalla que está pendiente de la resolución de ese recurso. La

Els catalans suspenen la gestió del govern català i l’espanyol, segons el CEO

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Tan sols els simpatitzants d'ERC, amb un 5,4, aproven la gestió del govern d'Aragonès

 

 

 

 

23.02.2023 - 12:36

Actualització: 23.02.2023 - 13:21

 

 

Els catalans posen una nota mitjana de 4,4 sobre 10 al govern, segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), malgrat que el 53% dels enquestats aprova la gestió de l’executiu presidit per Pere Aragonès. L’enquesta es va dur a terme entre el desembre i el gener a 5.468 persones.

 

Tan sols ERC aprova el govern

Quant als simpatitzants dels partits, els d’ERC són els únics que aproven el govern, amb un 5,4. Els votants dels ex-socis del govern, Junts, li posen un 4,8; els del PSC, un 4,7; i els dels comuns, un 4,6. Els que menys valoren l’executiu són els simpatitzants de Vox (3,2) i del PP (3,3).

 

Pel que fa als diferents àmbits d’actuació del Govern de Pere Aragonès, el més ben valorat és la promoció de la cultura i de la llengua catalana (5,6), i el transport públic (5). En canvi, a la cua hi ha

El combat intel·lectual és el que cal guanyar primer, ara

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La crisi oberta a Espanya ens obliga a pensar com a nació: sense cap obligació envers ells i només pel que ens interessa a nosaltres i el nostre futur

 

 

 

 

Vicent Partal

20.12.2022 - 21:40

Actualització: 21.12.2022 - 09:01

 

 

A casa tinc pocs llibres vells, però guarde els tres volums, en la versió original, de la Història dels moviments nacionalistes d’Antoni Rovira i Virgili. El brillant periodista, que acabà essent diputat d’ERC i president del parlament a l’exili, la va escriure entre el 1912 i el 1914.

 

Són aquests tres llibres que m’intriguen des de fa molts anys. Perquè Rovira parla de vint-i-dos moviments nacionalistes que al començament del segle XX lluitaven per la independència. Finlàndia, Polònia, Ucraïna, Slesvig, Alsàcia, Flandes i Lituània, per exemple, són els reportatges que ocupen el volum primer. I perquè rellegir-los té sempre un regust agredolç, car restes obligat a comprovar que en aquests més de cent anys que han passat la gran majoria de les situacions que Rovira retratava s’han resolt, gràcies a la proclamació d’estats independents. I no és que siguem els únics nosaltres, però els catalans –i és interessant de comprovar que els bascs també– som dels pocs que érem a les llistes d’aspirants sense fortuna el 1912 i hi continuem essent encara el 2022. Per què?

 

Hi he pensat molt, sobre aquesta pregunta: per què? Com és que nosaltres no hem estat capaços de fer allò que han fet gairebé tots els pobles europeus? I, encara, que és la mateixa pregunta però des d’un altre punt de vista: com és que Espanya és pràcticament

El Tribunal Inconstitucional

 

 

OPINIÓ

 

 

"El TC és una de les divisions judicials del PP, partit del qual se sap que li agrada controlar els tribunals per darrere"

 

 

 

Ramon Cotarelo
20/12/2022 20:10 

 

 

 

 

Es van empassar la il·legítima i repetida ingerència del Tribunal Constitucional en el Parlament català, el Pegasus, els pressupostos espanyols d’espoli de Catalunya, la imposició del marc constitucional (per escrit!) en la taula del diàleg, el rebuig radical, tancat, al referèndum, sigui de Montenegro o de Montecristo. Es van empassar tot.

 

Van acceptar totes les arbitrarietats dels governants per tal de mantenir-se al poder en la Generalitat i van fer tot el possible per garantir l’estabilitat del govern espanyol d’esquerres amb el conte de Pere i el llop dretà i, de sobte, es troben amb una evidentment inconstitucional ingerència del Tribunal Constitucional a les Corts Generals i se sorprenen, com si el que òbviament és una provocació de la dreta espanyola per trencar el sistema democràtic no fos previsible.

 

Els emprenya l’acusació que aquesta ingerència va venir propiciada per la prèvia al Parlament de Catalunya. Amb aquesta ingerència s’acceptava que el Parlament és un òrgan de la CCAA i, com tal, supeditat al control absolut del TC, tot com la sobirania del poble català està sotmesa a la sobirania del

Espoli fiscal: Catalunya ha rebut un finançament per habitant per sota de la mitjana espanyola

 

 

El País Valencià i les Illes Balears, també reben per sota la mitjana; en canvi, la Comunitat de Madrid percep prop de 200 euros més que els altres territoris

 

 

Redacció 20/12/2022

 

 

Foto de Mufid Majnun / Unsplash

 

 

 

Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.

 

L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.

 

El desgavell a Madrid, pagat entre tots

‘Todo por la patria’. Entenem aquesta frase?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Tot intent de raonar amb Espanya el dret de Catalunya a decidir el seu futur és una pèrdua de temps i una despesa inútil d’energia que ens allunya de la llibertat"

 

 

Víctor Alexandre
28/06/2022 19:16

 

 

És molt raonable que els partits independentistes amb representació a Madrid demanin un informe sobre l’Operació Catalunya després d’haver-se fet evident que l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz va mentir descaradament davant la comissió parlamentària en negar les seves reunions amb l’excomissari José Manuel Villarejo, negant també que fos responsable de la creació de l’esmentada Operació i negant de nou que mogués els fils de l’anomenada policia patriòtica contra Catalunya. L’informe és exigible i s’entén que els tres partits catalans el demanin. Una altra cosa és que s’arribi a materialitzar mai. Jo, personalment, no hi crec gens, en el progrés d’aquesta demanda. 

 

Penso que només algú molt ingenu, o molt càndid, o que visqui a anys llum de la realitat del marc geopolític en què ens movem pot confiar que l’Estat espanyol farà justícia, que tot el pes de la llei caurà sobre Jorge Fernández Díaz i que, captiu i desarmat, serà conduït a la presó. M’ho creuria si visquéssim en un Estat democràtic, com ara el Regne Unit o Canadà. Però el nostre marc es diu Espanya i tant Europa com les Nacions Unides i Amnistia Internacional ja han posat reiteradament en evidència les línies vermelles dels drets humans que aquest Estat ha travessat contra Catalunya. I què

La tempesta perfecta: inflació desbocada i menys creixement

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 30 de març de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Dir a hores d'ara que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia provoca inflació, augment de preus i rebaixa del creixement del PIB, que és el que ha fet Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés dels Diputats, és, sincerament, no dir gairebé res. Proposar una bateria de mesures econòmiques, moltes d'elles inconcretes, sobre el preu de l'energia, bé sigui sobre la gasolina o el rebut de la llum, obrir de nou el camí dels ERTO com durant la pandèmia, o plantejar línies de crèdit per als sectors afectats, no és un pla contra la crisi. Un pla és una altra cosa i, si no, que pregunti a les nombroses empreses afectades com han reavaluat la caiguda d'ingressos i el creixement desbocat de despesa. A tot estirar, suposa intentar per part del president del govern espanyol sortejar la malaltia, que és greu i profunda, i no només té a veure amb la pandèmia i la guerra, amb aspirines. I això, enmig d'una credibilitat dubtosa, ja que els pronòstics de fa un parell de setmanes de la vicepresidenta Nadia Calviño eren això, vaticinis desenfocats de la crua realitat que ha acabat arribant.

 

L'anunci, encara provisional, de la inflació interanual coneguda avui del 9,8% ―màgia de la política, Sánchez intenta contraprogramar al Congrés dels Diputats amb promeses que surten gratis i ocupen sempre sucosos i generosos titulars― ens retrotreu a l'any 1985. Fa 37 anys es pagava amb pessetes, Espanya firmava el tractat d'adhesió a la Unió Europea, es legalitzava parcialment l'avortament, manava Felipe González, Jordi Pujol tenia majoria absoluta a Catalunya, es van trobar els cossos sense vida de Lasa i Zabala, l'atur arribava a

Els majors d'edat podran ser mobilitzats en cas de crisi, per ordre de l'Estat

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

Joel Carrasco
Barcelona. Dissabte, 3 de Juliol 2021. 19:39
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

L'executiu espanyol vol reformar la Llei de Seguretat Nacional que posaria en disposició  de l'Estat espanyol a la gent major d'edat per ser obligada a la realització de "prestacions personals", quan es declari a Espanya un estat de crisi. També les autoritats podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns, a la intervenció o ocupació provisional del capital que sigui necessari o la suspensió de tota classe d'activitat, segons ha avançat ElPaís.

 

El capital privat a disposició de l'Estat

 

El govern espanyol prepara una reforma a la Llei de Seguretat Nacional que està creant commoció a les xarxes socials. L'executiu de Pedro Sánchez reformaria la llei per posar a disposició de l'Estat espanyol tots els béns que fossin necessaris per afrontar l'estat de crisi i inclús es podria obligar a les persones majors d'edat a realitzar prestacions personals que no serien recompensades amb cap indemnització. Tot a instàncies de les autoritats competents, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional.

 

Segons avança el rotatiu espanyol, les persones que pateixin perjudicis econòmics per la requisa dels seus béns o la interrupció de la seva activitat tindran dret a ser indemnitzats.

 

Prestacions personals, obligatòries