 |
| Jorge Fernández Díaz i M. Rajoy, en una imatge d'arxiu/EP |
 |
| Martín Blas, en una imatge d’arxiu/EP |
CEO
Jordi Martín
Barcelona. Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:42
Actualitzat: Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:48
Temps de lectura: 3 minuts
A Catalunya hi ha una percepció àmplia sobre la "fragilitat" en què es troba la llengua catalana en la vida social. Així ho constata la darrera enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que assenyala que el 53% dels catalans consideren que la situació actual del català ha empitjorat i el 40% creuen que es troba amenaçat i podria desaparèixer, davant d'un 33% que creu que té el futur assegurat. La percepció d'empitjorament de la salut de la llengua arriba fins a un 79% en el cas dels catalanoparlants habituals, mentre que només ho perceben el 36% dels castellanoparlants habituals. Pel que fa a la percepció de futur, el nou director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha assenyalat en la presentació de les dades aquest dijous en roda de premsa que hi ha un important "pessimisme", atès que el 46% dels ciutadans creu que la salut del català anirà a pitjor, davant d'un 30% que creu que es mantindrà i un 13% que creu que millorarà. Un 26% dels catalans, a més, pensen que els mitjans i les oportunitats existents per aprendre català són "insuficients".
Quant a la freqüència amb què es fa servir, l'ús social del català retrocedeix: els catalans empren la llengua catalana habitualment, en una setmana normal, amb el 42% de les persones amb les quals interactuen (de mitjana), mentre que en castellà ho fan amb el 51% de les persones dels seus entorns respectius. Si es comparen les dades entre el català i el castellà, el 83% dels castellanoparlants afirmen que poden usar la seva llengua en tots els àmbits de la seva vida, mentre que aquest percentatge cau fins al 53% en el cas dels catalanoparlants. Sobre això, el 36% dels catalanoparlants habituals assenyalen que la major part de les vegades no els atenen en la seva llengua en els comerços, si bé en el 63% dels casos sí que els atenen en català sempre o habitualment.
ESPECTACLES - ESPORTS
 |
| El presentador del 'Telenotícies' de TV3, Toni Cruanyes Autor/a: 3Cat |
Aquest dijous l'Ajuntament de Barcelona ha presentat Carmen Zapata com a alcaldessa de la Nit. Un càrrec nou que ha de conciliar els sectors econòmics interessats amb la vida nocturna amb veïns.
A escala mundial existeixen més de 50 ciutats que compten amb estructures de governança nocturna.
Barcelona és la primera ciutat de l'Estat en tenir aquesta figura. A l'entradeta de la peça del 'Telenotícies' de TV3, el seu presentador, Toni Cruanyes, ha volgut destacar precisament el caràcter
AMNISTIA
Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts
Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.
Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.
ECONOMIA
 |
| Una imatge d'arxiu de Barcelona / Europa Press |
Alberto Prieto
21/04/2024 16:09
L’economia barcelonina ha experimentat una important expansió durant el 2023, superior a la del seu entorn. Segons les xifres publicades pel Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, el producte interior brut de la ciutat hauria crescut el darrer any un 2,8%. L’alça de l’activitat econòmica de l’activitat del país respon principalment, segons l’Oficina, a una millora en el sector serveix, que ha acumulat bona part de la nova economia a la ciutat. En concret, el terciari barceloní hauria escalat un 3,3% en termes interanuals. També la indústria ha funcionat especialment bé, amb un increment del valor afegit brut del 2,1% any a any. Només la construcció, afectada els darrers anys pel mal entorn monetari, ha crescut per sota de l’1%, amb nou dècimes més que el 2022.
Amb aquesta xifra econòmica, Barcelona supera amplament la mitjana de l’Estat, que es queda en el 2,5%; i també la catalana, lleugerament més elevada, en el 2,6%. Per branques econòmiques, el sector serveis ha recuperat progressivament les xifres anteriors a la pandèmia, després del fort batzac que va suposar el 2020 per al terciari. En una tendència que confirma el gradual retorn la normalitat de l’encara considerat “motor” del creixement de la regió metropolitana, l’expansió ha estat cada trimestre més
EMPRESES
 |
| Un vaixell descarregant al port de Barcelona / EP |
18/12/2023 11:03
Les exportacions catalanes tornen a créixer després d’un mes de resultats a la baixa. Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme publicades aquest mateix dilluns, les vendes internacionals de les empreses del país es van enfilar l’octubre fins als 8.567,3 milions d’euros, un 8,3% més que durant el mateix període de l’any anterior. Amb aquest impuls, Catalunya es consolida còmodament com el motor exportador d’un Estat espanyol que no es recupera del batzac dels darrers mesos: el conjunt d’empreses espanyoles han facturat als mercats internacionals durant el desè mes de l’any menys de 32.277, una caiguda interanual del 2,4%. La immensa majoria de les regions, de fet, pateixen intensos retrocessos en la facturació forana, liderats per la Comunitat de Madrid, que perd el 27,9% del seu comerç exterior en termes interanuals. En l’acumulat de l’any, el sector exportador català escala, així, fins als 85.000 milions d’euros, un 9,7% més que dotze mesos abans; mentre que l’Estat espanyol s’estanca per sota dels 320.000 milions.
Entre els sectors amb més potencia a l’exterior destaca, com ja és tradició en la composició de les exportacions catalanes, la química, amb una facturació als mercats globals de 2.446 milions d’euros. Aquesta xifra, prop de nou punts superior a la del mateix període del 2022, fa escalar l’aportació d’aquesta branca fins al 28,6% dels ingressos catalans a l’exterior, la més elevada amb molta diferència. Després de més d’un any d’elevada presència dins les vendes globals del país, crida l’atenció la desaparició del sector de l’automòbil, que s’havia consolidat durant la primera meitat del 2023 com el segon amb millor capacitat exportadora. En el seu lloc apareixen els béns d’equipament -com ara la maquinària industrial-, que registren més de 1.340 milions d’euros. Si bé els guanys són elevats, queden lleugerament per sota dels que van assolir aquestes empreses durant l’octubre del 2022 (-1%). Completa el pòdium l’alimentació, que creix prop d’un 10% als entorns internacionals fins fregar els 1.300 milions d’euros.
 |
| Una planta química de Cepsa / EP |
 |
| Una bandera espanyola onejant a la protesta contra els pactes del PSOE davant la seu del PSC a Barcelona. Data de publicació: dilluns 06 de novembre del 2023, 21:23 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig |
Dimarts, 7 de novembre de 2023
La manifestació de la dreta i la ultradreta davant la seu del PSOE a Madrid ha demostrat que, una vegada més, el món a l’inrevés sí que existeix. La protesta ha deixat imatges esperpèntiques de l’espanyolisme més ranci criticant el que fa sis anys aplaudien, així com imatges dels protestants insultant o llançant objectes contra el cordó policial. La protesta va acabar amb càrregues policials i tres persones detingudes acusades d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat.
«ESPAÑA ACABA DE DESPERTAR HIJOS DE PUTA» pic.twitter.com/iWB65FXbn7
— Julen Berrueta (@idazten) November 6, 2023
“Sois unos piolines, desgraciados, os tenían que haber tirado al mar en Barcelona” HAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHA
— Àlex (@alexsnclmnt) November 6, 2023
pic.twitter.com/LYshpqU2Qb
PAREN LAS ROTATIVAS, TENEMOS A LOS SOLDADOS CAÍDOS Y MÁRTIRES POR ESPAÑA
JUTJATS
Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2023. 08:59
Temps de lectura: 2 minuts
El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, duu a terme una investigació secreta relacionada amb el despatx Equip Econòmic (EE), una consultoria fundada el 2006 per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, de la qual anys després es va desvincular. Aquesta causa guarda relació amb l'arxivada el 2019 pel Jutjat d'Instrucció Número 22 de Madrid, que es dirigia contra aquesta mateixa consultoria per presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i falsificació de document mercantil. Ara, Rus Vela investiga si els membres del despatx EE van utilitzar en benefici dels seus clients les seves "influències" entre "alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d'Hisenda". La resolució ressalta, a més, que els membres de la societat, que primer es va denominar Montoro Asociados, després va passar a dir-se Equipo Económico (EE) i que des de 2016 funciona amb el nom de Global Afteli (GA), van crear una xarxa de contactes a Hisenda gràcies al fet que alguns d'ells havien exercit "càrrecs al més alt nivell del govern espanyol, Administració Central i a les Autonomies", tal com explica El Periódico.
Sobre el cas arxivat, que va arrencar el 2017 arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció en relació amb una adjudicació que li hauria donat el Consell Superior de la Cambra de Comerç, el que va ser ministre del govern de Mariano Rajoy va explicar que quan va deixar la consultoria
ESPECTACLES I ESPORTS
 |
| Imatge de la campanya d'Abogados Cristianos per demanar al CAC la cancel·lació d''Està passant' |
La Fundación Española de Abogados Cristianos va presentar dimarts al matí una denúncia per "delicte d'escarni" al jutjat de Sant Feliu de Llobregat contra Toni Soler, Jair Dominguez i Judit Martín. Al vespre, Toni Soler va presentar l''Està passant', i tal com va anunciar a Twitter, no va demanar perdó per l'esquetx sobre la Verge del Rocío.
Davant d'aquesta situació, els denunciants, han decidit que com que no poden portar el programa als tribunals per aconseguir la seva cancel·lació, el millor és endegar una campanya per "exercir tota la pressió possible perquè deixi de ser emès".
Amb el següent prec, "TV3 es burla de la Verge del Rocío i es nega a demanar disculpes! No ens podem quedar de braços plegats. Pots signar aquesta petició perquè retirin el programa?" pretenen obtenir
 |
| Antiguo 'peaje' en la C-32 a su paso por el Maresme barcelonés. |
España y el Estado
La empresa lo detalla en su informe anual, avalado por diferentes abogados que lo ven ganador. Es dinero aparte de lo que ya ha cobrado, 1000MEUR del estado y unos 100 de la Generalitat. En estos momentos está pendiente de la resolución de diferentes recursos en el contencioso administrativo según detalla el informe anual de cuentas presentado recientemente.
Abertis ha reclamado otros 3.233 millones de euros al Estado por los desdoblamientos de la AP-7 entre 2006 y 2021. Así lo detalla el informe anual de la empresa, según avanzaba el viernes Expansión y ha confirmado la ACN. A mediados de febrero de 2022 el gobierno español abonó a Abertis con 1.069,9 millones de euros como compensación de liquidación por las actuaciones realizadas para afrontar el aumento de tráfico.
Ahora, el informe anual indica que el 25 de marzo la empresa interpuso un recurso contencioso administrativo en el Tribunal Supremo por lo que pide que se la compense con 4.303 millones de euros, incluyendo efectos fiscales, es decir, 3.233 millones de euros más de los que recibió en febrero. Abertis detalla que está pendiente de la resolución de ese recurso. La
PAÍS - PRINCIPAT
23.02.2023 - 12:36
Actualització: 23.02.2023 - 13:21
Els catalans posen una nota mitjana de 4,4 sobre 10 al govern, segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), malgrat que el 53% dels enquestats aprova la gestió de l’executiu presidit per Pere Aragonès. L’enquesta es va dur a terme entre el desembre i el gener a 5.468 persones.
Quant als simpatitzants dels partits, els d’ERC són els únics que aproven el govern, amb un 5,4. Els votants dels ex-socis del govern, Junts, li posen un 4,8; els del PSC, un 4,7; i els dels comuns, un 4,6. Els que menys valoren l’executiu són els simpatitzants de Vox (3,2) i del PP (3,3).
Pel que fa als diferents àmbits d’actuació del Govern de Pere Aragonès, el més ben valorat és la promoció de la cultura i de la llengua catalana (5,6), i el transport públic (5). En canvi, a la cua hi ha
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
20.12.2022 - 21:40
Actualització: 21.12.2022 - 09:01
A casa tinc pocs llibres vells, però guarde els tres volums, en la versió original, de la Història dels moviments nacionalistes d’Antoni Rovira i Virgili. El brillant periodista, que acabà essent diputat d’ERC i president del parlament a l’exili, la va escriure entre el 1912 i el 1914.
Són aquests tres llibres que m’intriguen des de fa molts anys. Perquè Rovira parla de vint-i-dos moviments nacionalistes que al començament del segle XX lluitaven per la independència. Finlàndia, Polònia, Ucraïna, Slesvig, Alsàcia, Flandes i Lituània, per exemple, són els reportatges que ocupen el volum primer. I perquè rellegir-los té sempre un regust agredolç, car restes obligat a comprovar que en aquests més de cent anys que han passat la gran majoria de les situacions que Rovira retratava s’han resolt, gràcies a la proclamació d’estats independents. I no és que siguem els únics nosaltres, però els catalans –i és interessant de comprovar que els bascs també– som dels pocs que érem a les llistes d’aspirants sense fortuna el 1912 i hi continuem essent encara el 2022. Per què?
Hi he pensat molt, sobre aquesta pregunta: per què? Com és que nosaltres no hem estat capaços de fer allò que han fet gairebé tots els pobles europeus? I, encara, que és la mateixa pregunta però des d’un altre punt de vista: com és que Espanya és pràcticament
OPINIÓ
Redacció 20/12/2022
 |
| Foto de Mufid Majnun / Unsplash |
Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.
L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.
El desgavell a Madrid, pagat entre tots
OPINIÓ
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 30 de març de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts
Dir a hores d'ara que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia provoca inflació, augment de preus i rebaixa del creixement del PIB, que és el que ha fet Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés dels Diputats, és, sincerament, no dir gairebé res. Proposar una bateria de mesures econòmiques, moltes d'elles inconcretes, sobre el preu de l'energia, bé sigui sobre la gasolina o el rebut de la llum, obrir de nou el camí dels ERTO com durant la pandèmia, o plantejar línies de crèdit per als sectors afectats, no és un pla contra la crisi. Un pla és una altra cosa i, si no, que pregunti a les nombroses empreses afectades com han reavaluat la caiguda d'ingressos i el creixement desbocat de despesa. A tot estirar, suposa intentar per part del president del govern espanyol sortejar la malaltia, que és greu i profunda, i no només té a veure amb la pandèmia i la guerra, amb aspirines. I això, enmig d'una credibilitat dubtosa, ja que els pronòstics de fa un parell de setmanes de la vicepresidenta Nadia Calviño eren això, vaticinis desenfocats de la crua realitat que ha acabat arribant.
L'anunci, encara provisional, de la inflació interanual coneguda avui del 9,8% ―màgia de la política, Sánchez intenta contraprogramar al Congrés dels Diputats amb promeses que surten gratis i ocupen sempre sucosos i generosos titulars― ens retrotreu a l'any 1985. Fa 37 anys es pagava amb pessetes, Espanya firmava el tractat d'adhesió a la Unió Europea, es legalitzava parcialment l'avortament, manava Felipe González, Jordi Pujol tenia majoria absoluta a Catalunya, es van trobar els cossos sense vida de Lasa i Zabala, l'atur arribava a
GOVERN ESPANYOL
Joel Carrasco
Barcelona. Dissabte, 3 de Juliol 2021. 19:39
Temps de lectura: 2 minuts
L'executiu espanyol vol reformar la Llei de Seguretat Nacional que posaria en disposició de l'Estat espanyol a la gent major d'edat per ser obligada a la realització de "prestacions personals", quan es declari a Espanya un estat de crisi. També les autoritats podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns, a la intervenció o ocupació provisional del capital que sigui necessari o la suspensió de tota classe d'activitat, segons ha avançat ElPaís.
El govern espanyol prepara una reforma a la Llei de Seguretat Nacional que està creant commoció a les xarxes socials. L'executiu de Pedro Sánchez reformaria la llei per posar a disposició de l'Estat espanyol tots els béns que fossin necessaris per afrontar l'estat de crisi i inclús es podria obligar a les persones majors d'edat a realitzar prestacions personals que no serien recompensades amb cap indemnització. Tot a instàncies de les autoritats competents, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional.
Segons avança el rotatiu espanyol, les persones que pateixin perjudicis econòmics per la requisa dels seus béns o la interrupció de la seva activitat tindran dret a ser indemnitzats.
