EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 30 de març de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts
Dir a hores d'ara que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia provoca inflació, augment de preus i rebaixa del creixement del PIB, que és el que ha fet Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés dels Diputats, és, sincerament, no dir gairebé res. Proposar una bateria de mesures econòmiques, moltes d'elles inconcretes, sobre el preu de l'energia, bé sigui sobre la gasolina o el rebut de la llum, obrir de nou el camí dels ERTO com durant la pandèmia, o plantejar línies de crèdit per als sectors afectats, no és un pla contra la crisi. Un pla és una altra cosa i, si no, que pregunti a les nombroses empreses afectades com han reavaluat la caiguda d'ingressos i el creixement desbocat de despesa. A tot estirar, suposa intentar per part del president del govern espanyol sortejar la malaltia, que és greu i profunda, i no només té a veure amb la pandèmia i la guerra, amb aspirines. I això, enmig d'una credibilitat dubtosa, ja que els pronòstics de fa un parell de setmanes de la vicepresidenta Nadia Calviño eren això, vaticinis desenfocats de la crua realitat que ha acabat arribant.
L'anunci, encara provisional, de la inflació interanual coneguda avui del 9,8% ―màgia de la política, Sánchez intenta contraprogramar al Congrés dels Diputats amb promeses que surten gratis i ocupen sempre sucosos i generosos titulars― ens retrotreu a l'any 1985. Fa 37 anys es pagava amb pessetes, Espanya firmava el tractat d'adhesió a la Unió Europea, es legalitzava parcialment l'avortament, manava Felipe González, Jordi Pujol tenia majoria absoluta a Catalunya, es van trobar els cossos sense vida de Lasa i Zabala, l'atur arribava a
