Rússia posa a prova Polònia: un helicòpter viola el seu espai aeri a tocar de Kaliningrad durant 42 segons

 

 

POLÒNIA

 

 

L'episodi es produeix sis dies després de l'alerta de Tusk sobre noves provocacions des del Kremlin 

 

 

 

 

Lluís Tomàs
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 16:20
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

Només sis dies després que Donald Tusk advertís davant el parlament polonès que els serveis d'intel·ligència disposaven d'informació sobre possibles provocacions russes "molt més perilloses" que les registrades fins ara, Polònia ha tornat a denunciar una incursió procedent de Rússia. Segons han informat aquest dimecres les Forces Armades poloneses, un helicòpter militar de la Federació Russa ha violat l'espai aeri del país al nord de Braniewo, una localitat situada a tocar de l'enclavament rus de Kaliningrad. L'episodi reforça el clima d'alerta que Tusk havia dibuixat el 17 de setembre, quan va avisar que Varsòvia es preparava inclús per a "atacs híbrids amb drons i míssils" per part del Kremlin.

El Comandament Operacional de les Forces Armades Poloneses (DORSZ) ha confirmat oficialment la incursió i n'ha detallat l'abast. Segons l'organisme, "a les 11.08 hores, al nord de la localitat de Braniewo, s'ha produït una breu violació de l'espai aeri de Polònia per part d'un helicòpter Mi-8 de les

La CDU de Merz toca fons: una derrota que sacseja tota Alemanya

 

 

ALEMANYA

 

 

La CDU queda fora per primer cop d’un parlament regional, mentre que AfD avança i Die Linke protagonitza la sorpresa a Berlín 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 21 de setembre de 2026. 09:26
Temps de lectura: 4 minuts 

 

La CDU ha viscut a Berlín i a Mecklenburg-Pomerània un dels pitjors caps de setmana electorals de la seva història. A la capital, els conservadors han passat del 28,2% al 18,8% i han perdut el govern davant d’una Die Linke disparada. A Mecklenburg-Pomerània, el desastre encara és més profund: amb un 4,9%, la CDU queda fora del Parlament regional per primera vegada en la història de la República Federal. El resultat arriba després de la derrota a Saxònia-Anhalt, on fa dues setmanes els conservadors van perdre 19,9 punts. Segons el diari alemany Die Zeit, la seqüència (-8,4 punts a Mecklenburg-Pomerània, -9,4 a Berlín i -19,9 a Saxònia-Anhalt) constitueix una sèrie negativa sense precedents per a la CDU.

La resistència de Merz

Tensió al Bàltic: Dinamarca acusa Rússia de disparar bengales a un dels seus helicòpters

 

DINAMARCA

 

 

La primera ministra danesa , Mette Frederiksen, en un acte del Partit Socialdemòcrata a Aalborg HENNING BAGGER / EFE.

 

 

Copenhaguen - 15 setembre 2026 11.08 h 

R. Bruna - Copenhaguen

 

El govern danès ha convocat aquest dimarts l’ambaixador rus a Copenhaguen per demanar-li explicacions sobre l’incident que es va produir ahir, dilluns, entre una fragata russa i un helicòpter de les forces armades del país nòrdic. Els fets van passar en aigües internacionals a prop de Gedser, a l’illa de Falster, al sud del país. Segons ha informat l’exèrcit danès en un comunicat , el vaixell militar rus va “disparar dues bengales” contra l’aparell, que realitzava una “cobertura fotogràfica rutinària” de la fragata. Un dels projectils pirotècnics va passar a poca distància de l’aeronau, un Eurocopter Fennec, per bé que no es van produir danys materials ni personals.

El ministre d’Afers Estrangers danès, Lars Løkke Rasmussen, ha qualificat aquest incident de “totalment inacceptable” i, per aquest motiu, ha cridat l’ambaixador rus a una reunió. La primera ministra, Mette Frederiksen, també ha denunciat l’“acció imprudent” de Rússia cap a l’exèrcit danès i ha alertat que aquest comportament té la intenció “d’intimidar i dividir”. “No ho aconseguiran. No vacil·larem”, ha avisat, en un missatge a les xarxes socials.

La victòria d'AfD a Alemanya descol·loca i atemoreix l'establishment català: 'Preparem-nos'

 

 

POLITICA

 

Partits com Junts i la CUP, i líders com Carles Puigdemont i Josep Rull, reaccionen a l'històric triomf (Traïdors processistes) 

 

 

 

 

La contundent victòria d'Alternativa per Alemanya (AfD) en les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt ha provocat una onada de reaccions a Catalunya. Especialment entre els partits, dirigents i mitjans vinculats durant anys al procés, que han interpretat el resultat alemany com un senyal d'alarma per al conjunt d'Europa.

AfD s'ha imposat amb una enorme claredat i ha deixat molt enrere la CDU. El resultat suposa a més un altre cop al denominat Brandmauer, el cordó sanitari mitjançant el qual la resta de formacions alemanyes s'han compromès a no col·laborar amb el partit. La qual cosa té clares similituds amb Catalunya, on PSC, Junts, Comuns, ERC i CUP mantenen el cordó sanitari a Vox i Aliança Catalana.

 

 

Puigdemont ha fet una llarga reflexió sobre la victòria de l’AfD |  @KRLS

 

Les primeres reaccions catalanes han recorregut precisament a un vocabulari conegut. Junts va qualificar el triomf com una "pèssima notícia" i va descriure AfD com una formació amb una proposta "racista" i d'"extrema dreta". La CUP també va atribuir l'avenç del partit a la incapacitat dels polítics per resoldre els problemes de la població, tot i que va concloure que l'alternativa passa per "reprendre el camí cap a la independència".

 

 

 

 

La victòria de l'AfD a Saxònia-Anhalt és una pèssima notícia per a tots els europeus. Els seus vincles provats amb grups neonazis, que els fan ser rebutjats fins i tot per l'extrema dreta europea, i la seva proposta racista de deportació de milions de persones, impliquen una… https://t.co/bbKPyld7st

— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) September 6, 2026

🟡 L'extrema dreta avança per culpa de les polítiques incapaces de resoldre els problemes de la població

Als Països Catalans, l'alternativa és clara i urgent: reprendre el camí cap a la independència per construir un país al servei de la gent. La resta alimenta la frustració i… https://t.co/vAPSzG5L6A

— CUP Països Catalans (@cupnacional) September 7, 2026

 

 

Paradoxalment, aquesta és la mateixa dinàmica que ha portat AfD cap a aquest triomf històric: en lloc de fer autocrítica, els partits de l'establishment, en aquest cas català, prefereixen recórrer a les etiquetes i mantenir un cordó sanitari contraproduent.

Puigdemont carrega també contra el cordó sanitari

Erdogan regala un revòlver personalitzat i munició real als líders de la cimera de l'OTAN

 

 

CIMERA DE L'OTAN

 

Alguns dels caps d'estat i de Govern ja han anunciat que han lliurat l'arma a la policia del seu país 

 

 

 

 

Guillem Barrera
Foto: Péter Magyar
Barcelona. Dijous, 9 de juliol de 2026. 17:58
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Seguir a

"Un regal inusual". Així va ser el present que el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, els va fer als 31 caps d'estat i de Govern dels països membres de l'OTAN que van participar en la cimera d'aquesta setmana a Ankara. Ni més ni menys que un revòlver personalitzat per a cada un dels líders de l'Aliança Atlàntica, munició real i un permís que autoritzava la seva exportació, segons van avançar dimecres a la nit diverses delegacions i ha confirmat Europa Press. El primer a donar a conèixer el regal va ser el primer ministre belga, Bart De Wever, que va adonar-se que el present era un revòlver a la seva arribada a Bèlgica i va entregar l'arma a la policia de l'aeroport. El mateix ha fet el president espanyol, Pedro Sánchez, i ara el revòlver amb el seu nom està custodiat pel Ministeri de l'Interior.

 

  

An unusual gift from President @RTErdogan at the NATO Summit: a Magnum revolver with ammunition, engraved with my name… pic.twitter.com/Bni4asgPDl

— Magyar Péter (Ne féljetek) (@magyarpeterMP) July 9, 2026

 

El primer ministre canadenc, Mark Carney, també l'ha lliurat a la Policia Muntada del Canadà i ara el govern canadenc està estudiant "trobar un lloc adequat per al regal, inclòs en un museu", mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer, va haver de deixar el revòlver a Ankara, ja que la llei del Regne Unit prohibeix la importació d'armes de foc en ús. També van rebre el seu revòlver la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Pel que fa a la primera, la portaveu de l'Executiu europeu, Paula Pinho, va declarar que "l'arma es transportarà i s'emmagatzemarà de manera segura" i que Von der Leyen "té la intenció de donar-la a un museu militar". Per part seva, fonts comunitàries han assegurat que Costa i el seu equip estan "seguint els procediments belgues per portar-la de tornada a Bèlgica" i que "l'arma es retirarà del servei i s'emmagatzemarà d'acord amb els requisits de seguretat de la Secretaria General del Consell".

Es tracta del model Gumusay del revòlver 357 Magnum, un model poc comú fabricat per l'empresa estatal turca d'armament MKE a la dècada dels anys noranta. Els revòlvers es van entregar en una caixa de regal, que incloïa la bandera turca i el logotip de l'OTAN. Amb aquest gest, Erdogan ha volgut agrair als líders mundials el seu pas per Ankara i, de passada, segons Reuters, mostrar la indústria de defensa cada cop més important al seu país.

La cimera del compliment

Els líders de l'OTAN van concloure aquest dimecres la cimera d'Ankara amb l'augment pressupostari en defensa com a un dels temes principals que es van tractar. Si en la cimera de l'any passat a la Haia es va signar el compromís d'invertir en deu anys un 5% del PIB en despesa militar, aquesta havia de ser la del compliment, amb la qual cosa el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, va destacar els importants avenços ja aconseguits. "La despesa total en defensa i seguretat ja voreja el 4% només un any després de la Haia", va assenyalar. La cimera d'enguany ha servit també per anunciar nous contractes amb la indústria per més de 50.000 milions de dòlars i va sortejar una vegada més amb unitat els atacs verbals del president Donald Trump als aliats.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/erdogan-regala-revolver-personalitzat-municio-real-liders-cimera-otan_1666442_102.html

 

Els EUA anuncien la suspensió mútua d’atacs amb l’Iran i una reunió a Qatar

 

 

INTERNACIONAL

 

 

Una nena iraniana passa pel costat d’un mural contra els Estats Units en un carrer de Teheran, el 22 de juny passat ABEDIN TAHERKENAREH / EFE / EPA.

 

 

 

washington - 29 juny 2026 9.15 h 

Dolors Bellés - washington  

 

 Els Estats Units i l’Iran han acordat aturar el foc creuat i reunir-se aquesta setmana a Qatar per continuar amb les converses tècniques sobre el memoràndum d’entesa firmat per tots dos països el 17 de juny passat, segons ha informat un funcionari nord-americà i publica l’agència Axios. 

 L’anunci del cessament de les hostilitats arriba després que aquest cap de setmana Washington i

Israel i Hezbollah pacten un alto el foc al Líban mentre l’acord entre els EUA i l’Iran penja d’un fil

 

 

GUERRA A L'ORIENT  MITJÀ

 

 

Teheran ha posat com a condició que la qüestió libanesa s’inclogui en les negociacions 

 

 

 

Lluís Tomàs
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 19 de juny de 2026. 16:04
Actualitzat: Divendres, 19 de juny de 2026. 16:55
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Israel i Hezbollah han acordat un alto el foc al Líban que comença aquest mateix divendres. La treva es produeix en un moment en què l’entesa entre els Estats Units i l’Iran per capitular la guerra penja d’un fil, precisament per la campanya militar del govern de Benjamin Netanyahu contra la milícia xiïta. Teheran considera condició indispensable que el Líban entri en l’acord amb Washington, i els atacs de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) al país llevantí de les últimes 48 hores han paralitzat la signatura de pau que s’havia de celebrar a Suïssa. 

En declaracions a Reuters, un funcionari nord-americà involucrat en les negociacions ha declarat que “després de l'intercanvi d’atacs d'avui, Israel i Hezbollah ara entren en un alto el foc” gràcies als esforços dels Estats Units i Qatar, que han exercit de mediadors. Està per veure com evolucionen ara les negociacions entre l’Iran i la Casa Blanca, però el fet que, només aquest divendres, i segons el Ministeri de Salut libanès, hagin mort 47 persones i 97 més hagin resultat ferides és un factor de massa pes per signar la pau. Anteriorment, les FDI havien informat d’atacs a fins a 80 objectius vinculats a la milícia i de la mort de “desenes” dels seus membres.

Violat en temps rècord

Suècia endureix la política migratòria: les polèmiques "llei de bona conducta" i "llei del xivato"

 

 

SUÈCIA

 

 

El parlament aprova que s'expulsi als estrangers per mala conducta i obliga els funcionaris a informar la policia 

 

 

 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 17 de juny de 2026. 14:02
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Durant dècades, Suècia va ser considerada un dels països europeus més oberts a la immigració i a l'acollida de refugiats. Però aquella imatge de país modèlic en matèria d'asil i integració s'està transformant ràpidament. El parlament suec va aprovar aquest dilluns dues noves lleis que simbolitzen aquest canvi de rumb: l'anomenada "llei de bona conducta" i la controvertida "llei del xivato". Les dues normes formen part de l'enduriment de la política migratòria impulsat pel govern conservador d'Ulf Kristersson (Moderaterna), el principal partit conservador i liberal-conservador de Suècia. És primer ministre des de l'octubre del 2022 i presideix el partit des del 2017., que governa amb el suport parlamentari dels ultradretans Demòcrates de Suècia (SD), segona força política del país. Els seus promotors asseguren que les mesures són necessàries per controlar la immigració irregular i reforçar la seguretat. L'executiu, que va guanyar les eleccions amb un discurs de mà dura contra la immigració irregular i la criminalitat, sosté que els residents estrangers que cometin delictes o que es portin malament i mantinguin comportaments considerats inadequats no poden aspirar a continuar al país.  Els seus detractors, en canvi, alerten que poden erosionar drets fonamentals i crear un clima de por entre els immigrants. Les organitzacions de drets humans denuncien que la norma desdibuixa la frontera entre allò que és il·legal i allò que simplement és considerat inadequat per les autoritats, fet que, a parer seu, pot derivar en actuacions arbitràries. 

Perdre la residència sense haver comès un delicte

L’Iran anuncia la reobertura de l’estret d’Ormuz durant l’alto-el-foc entre Israel i el Líban

GUERRA IRAN

 

 

La mesura busca alleujar la tensió en una ruta clau del petroli mundial enmig d’una treva encara fràgil

 

 

 

 

Alexandre Solano

17.04-15:14

 

L’Iran ha anunciat la reobertura completa del trànsit comercial per l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries energètiques del món, coincidint amb l’entrada en vigor de l’alto-el-foc temporal entre Israel i el Líban. La decisió, comunicada pel ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, pretén de restablir el flux marítim en un moment de distensió relativa després de setmanes de conflicte.

egons Teheran, el pas queda completament obert per a tots els vaixells comercials mentre duri la treva. Tanmateix, l’obertura no és absoluta: les embarcacions hauran de seguir una ruta coordinada definida per les autoritats iranianes, fet que permet al país mantenir el control efectiu sobre el trànsit en aquesta via estratègica. L’estret d’Ormuz concentra una part substancial del transport mundial de petroli i gas, i qualsevol alteració en el seu funcionament té un impacte immediat sobre els mercats energètics globals. Durant les darreres setmanes, la guerra entre els Estats Units i l’Iran, sumada a l’escalada entre Israel i l’Hezbollah al Líban, havia reduït dràsticament el trànsit i havia fet disparar els preus. 

La reobertura arriba en paral·lel a un alto-el-foc de deu dies entre Israel i el Líban, que ha permès una

Putin renya el seu govern per la frenada econòmica i exigeix mesures urgents de creixement

 

RÚSSIA

 

 

El Kremlin admet una contracció inicial i pressiona els seus responsables per revertir la debilitat econòmica 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 16 d'abril de 2026. 10:15
Temps de lectura: 2 minuts  

 

El president rus, Vladímir Putin, va escenificar aquest dimecres un toc d’atenció contundent als principals responsables econòmics del seu govern després de constatar-se una contracció de l'1,8% de l’economia en els dos primers mesos de l’any. En una reunió amb alts càrrecs, el mandatari va exigir explicacions detallades i noves mesures urgents per revertir una situació que evidencia la pèrdua d’impuls de l’activitat econòmica russa.

La reprimenda arriba en un context de clara desacceleració. Després d’un creixement notable del 4,9% el 2024, l’economia russa s’ha moderat fins a situar-se al voltant de l’1% el 2025. Aquest fre s’explica, en gran part, per la política monetària restrictiva impulsada pel banc central, així com per l’impacte continuat de les sancions occidentals, especialment sobre els ingressos derivats de les exportacions de petroli.

Putin molest amb el seu govern

La UE celebra la victòria electoral del candidat europeista a Hongria

 

 

HONGRIA

 

 

Els líders de gairebé tots els estats membres acullen amb entusiasme la derrota contundent de Viktor Orbán

 

 

Peter Magyar dona un discurs a una multitud de seguidors durant l'esdeveniment electoral nocturn del partit TISZA a Budapest. Attila Husejnow / SOPA Images via / DPA

 

 

 

Àlex Álvarez
13/04/2026 11:23 

 

Nombroses figures polítiques del continent europeu, com ara caps d’estat i de govern i dirigents comunitaris, han celebrat la victòria a les eleccions legislatives a Hongria d’aquest diumenge del candidat europeista, Péter Magyar (Tisza), que ha obtingut un triomf còmode amb 138 escons, de manera que ha assolit la majoria absoluta, que s’aconsegueix amb 100 diputats, amb molt marge. “El cor d’Europa batega amb més força a Hongria”, ha celebrat a les seves xarxes socials la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que també ha subratllat que “Hongria sempre ha escollit Europa i Europa sempre ha escollit Hongria”, segons ha informat l’agència Europa Press.

Aquests comicis han tingut una participació rècord, com ha manifestat el president del Consell Europeu, António Costa, que ha declarat que la voluntat del poble hongarès “és clara”, per la qual cosa creu que és hora de mantenir “una estreta col·laboració amb Magyar per fer una Europa més forta i pròspera”. De la mateixa forma que Costa i Von der Leyen, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que ha recordat que el lloc d’Hongria és “al cor d’Europa”.

Una altra de les cares visibles en l’àmbit europeu, Emmanuel Macron, ha trucat personalment a Magyar per traslladar-li la seva felicitació: “Junts, construirem una Europa més sobirana, per la

El conflicte amb l’Iran exposa les contradiccions de l’estratègia de Trump

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ 

 

 

La fallida de les negociacions i el bloqueig d’Ormuz mostren el desajust entre promeses i realitat de la guerra 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 13 d'abril de 2026. 10:54
Actualitzat: Dilluns, 13 d'abril de 2026. 12:27
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La via diplomàtica entre els Estats Units i l’Iran s’ha tornat a trencar, i el buit que deixa la negociació fallida ha derivat en una nova escalada. Donald Trump ha anunciat un pla per bloquejar l’estret d’Ormuz, una de les rutes energètiques més sensibles del planeta, en un intent d’apujar la pressió sobre Teheran.

La decisió arriba després d’unes converses a Islamabad que han acabat sense acord i amb intercanvi d’acusacions d’inflexibilitat entre totes dues parts. Washington aspirava a obtenir concessions clau —com el fre al programa nuclear iranià i canvis en el control del pas marítim—, però l’Iran ha rebutjat cedir el seu principal instrument de pressió.

Aquest punt mort fa palès el desajust entre l’estratègia inicial de la Casa Blanca i l’evolució real del conflicte. El pla de Trump, basat en la idea d’una pressió militar i econòmica capaç de forçar una rendició ràpida, topa ara amb una realitat molt més complexa i lluny d’una victòria immediata.

Per què Trump vol bloquejar Ormuz?

Alt cost per a Trump en la treva amb l’Iran: guanya aire amb riscos polítics

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

L’alto el foc dona marge als EUA, però deixa dubtes sobre credibilitat, concessions i impacte global

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2026. 12:36
Actualitzat: Dimecres, 8 d'abril de 2026. 13:20
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L’acord d’alto el foc de dues setmanes entre els Estats Units i l’Iran ha evitat, almenys de moment, una escalada militar de gran abast. Però aquesta pausa arriba amb un preu que va més enllà del camp de batalla i que posa en qüestió la posició del president Donald Trump, tant internament com internacionalment. 

La decisió de Washington es va produir poques hores abans d'un ultimàtum fixat pel mateix Trump, que havia amenaçat d'atacar infraestructures clau iranianes si no s’arribava a un acord. Finalment, el pacte ha permès guanyar temps i obrir una finestra de negociació, evitant una confrontació directa amb conseqüències imprevisibles.

A curt termini, el moviment ha tingut efectes immediats. Els mercats han reaccionat amb optimisme: el preu del petroli ha caigut per sota dels 100 dòlars i les borses han repuntat. Aquest alleujament reflecteix la percepció que el pitjor escenari, una guerra oberta, s’ha pogut esquivar.

Una sortida tàctica amb riscos estratègics

Zelenski obre la porta a actuar contra l’Iran amb drons a l’estret d’Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Kíiv ofereix la seva experiència militar en plena crisi energètica i tensió a l'Orient Mitjà 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 30 de març de 2026. 14:22
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha obert la porta a una possible implicació del seu país en la crisi a l’estret d’Ormuz, suggerint el desplegament de drons navals ucraïnesos en aquesta via estratègica per al comerç energètic global.

En un missatge d’àudio compartit amb periodistes, Zelenski ha explicat que la “possible utilització de drons marítims ucraïnesos a l’estret d’Ormuz” forma part de nous acords que el seu govern està negociant amb aliats de l'Orient Mitjà. Segons el president, es tracta d’una qüestió “urgent i sensible per a tot el món”, especialment en el context de l’actual crisi energètica.

“Ells saben que poden comptar amb la nostra experiència en aquest àmbit”, ha assegurat Zelenski, en referència a la capacitat demostrada per Ucraïna en l’ús de tecnologia naval no tripulada durant la guerra amb Rússia.

Guerra oberta: en joc el comerç global

El Parlament Europeu aprova el nou reglament que obre la porta a les deportacions massives: per què és important

 

 

EUROPA

 

Aquesta votació històrica avala el model migratori impulsat per Giorgia Meloni

 

 

 

Votació històrica al Parlament Europeu per aprovar el nou Reglament de Retorns de la Unió Europea que obre la porta a les deportacions massives. Això és important perquè canvia radicalment l'enfocament de les polítiques migratòries a tots els estats membres. També suposa una victòria inapel·lable del model migratori proposat per Giorgia Meloni, basat en el pragmatisme i la recuperació del control efectiu de les fronteres.

El nou reglament, aprovat per 389 vots a favor, 206 en contra i 32 abstencions, facilita l'expulsió d'immigrants irregulars a tots els estats membres. És important perquè canvia radicalment l'enfocament.

 A partir d'ara l'estada il·legal en un país membre de la UE serà concebuda com un delicte. No només es prohibirà l'entrada indefinida i permanent, sinó que també es permetrà la creació de centres de retorn en tercers països. 

Triomf de Meloni 

El director de l’OIEA creu que els EUA i l’Iran negociaran aquest cap de setmana a Islamabad

 

 

MÓN - LLEVANT

 

Preveu que les negociacions vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com ara els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat

 

 

 Redacció

25.03.2026 - 11:15

Actualització: 25.03.2026 - 11:46

 

El director de l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha dit que aquest cap de setmana els Estats Units i l’Iran negociarien a Islamabad, la capital del Paquistan. Unes negociacions que es preveu que vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat, segons que ha dit en una entrevista al Corriere della Sera. L’OIEA s’ha posat a disposició com a mediador imparcial.

Grossi considera que les tres setmanes de guerra han deixat un impacte important i poden facilitar un

L’Iran desmenteix Trump i nega converses mentre Washington parla de diplomàcia

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Fonts iranianes asseguren que l’ajornament dels atacs és una marxa enrere dels EUA, no fruit de negociacions 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 23 de març de 2026. 13:28
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Nova contradicció en el relat del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. Mentre que Washington defensa que l’ajornament dels atacs a infraestructures energètiques iranianes respon a converses “positives i productives”, Teheran ho nega rotundament i assegura que no hi ha hagut cap contacte, ni directe ni indirecte, amb el president nord-americà, Donald Trump.

Segons fonts iranianes citades per mitjans oficials, la decisió de suspendre temporalment els bombardejos no és fruit de cap avenç diplomàtic, sinó d’un pas enrere de l’administració nord-americana davant les amenaces de represàlia. “Ha fet marxa enrere”, apunten aquestes fonts, que insisteixen que no hi ha hagut cap mena de negociació, ni tan sols a través d’intermediaris.

Enèsima contradicció entre Trump i l'Iran

Els mercats reaccionen amb eufòria a la treva temporal entre els EUA i l’Iran

 

 

ECONOMIA

 

L’ajornament de cinc dies dels atacs dels EUA impulsa les borses, fa caure el dòlar i enfonsa el petroli enmig d’expectatives de desescalada

 

 

 Redacció

23.03.2026 - 12:50

 

Els mercats financers internacionals han viscut avui una jornada de forts moviments una volta que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés la suspensió temporal de possibles atacs militars contra infraestructures energètiques de l’Iran.

Segons que ha explicat el mateix Trump, ha ordenat al Departament de Defensa posposar durant cinc dies “qualsevol i tots” els atacs previstos, després de mantenir converses que ha qualificat de “molt positives i productives” amb l’Iran. Aquesta decisió ha generat un alleujament immediat als mercats, davant la possibilitat d’una desescalada en el conflicte al Llevant.

Caiguda del dòlar i impuls de les borses

Israel anuncia l'assassinat del ministre d'Intel·ligència iranià en un nou bombardeig a Teheran

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Israel acusa Jatib d'haver estat el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran" 

 

 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 11:43
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

Jatib estava en el punt de mira del Departament del Tresor dels Estats Units, que el 2022 l'havia sancionat per la seva participació en "activitats cibernètiques contra els Estats Units i els seus aliats". Segons l'administració nord-americana, havia dirigit "diverses xarxes de ciberdelinqüència involucrades en ciberespionatge i atacs de ransomware, en suport dels objectius polítics de l'Iran". Per la

ATENCIÓ | Ex assessor del Pentàgon insta Trump a entregar Ceuta i Melilla a Marroc per castigar la “hipocresia colonial” de Sánchez

 

Rubin, analista influent, exigeix als EUA reconèixer Ceuta i Melilla com a "territoris marroquins ocupats". El 2017 va dir "Espanya es mereix el separatisme català"

 

 

 

Joan Puig

Diumenge, 15 de març de 2026

 

I una Catalunya independent?
D’aquesta manera respondre a les crítiques de Sánchez contra Israel i els EUA. La proposta, publicada recentment en un article al think tank American Enterprise Institute (i amplificada per mitjans marroquins i espanyols), vincula directament aquesta mesura extrema a la postura del president espanyol Pedro Sánchez, a qui acusa de doble moral: condemnar ocupacions mentre manté el control colonial sobre les dues ciutats nord-africanes.

Rubin recorda el reconeixement de Trump el 2020 de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental com a precedent i suggereix que aquest nou pas seria una