Suïssa votarà en referèndum una iniciativa per limitar la població a 10 milions d’habitants

 

 

 

 

12 de febrer de 2026

Per Redacció

 

 

Suïssa celebrarà el proper 14 de juny un referèndum d’abast nacional per decidir si s’ha d’introduir un límit constitucional a la població del país, fixant-la en un màxim de 10 milions de persones. La proposta, impulsada per un comitè ciutadà i amb el suport del Partit Popular Suís (SVP), ha superat el llindar de signatures necessari per ser sotmesa a votació popular, d’acord amb el sistema de democràcia directa suís.

Actualment, Suïssa té una població d’uns 8,9 milions d’habitants, però les projeccions oficials apunten que aquesta xifra podria superar els 10 milions abans de mitjan segle, principalment a causa de la

Tirotejat a Moscou el cap de la intel·ligència militar de Rússia: què se'n sap?

 

 

RÚSSIA

 

 

L’atemptat s’afegeix a una sèrie d’accions violentes contra alts comandaments russos des de l’inici de la guerra 

 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: @bayraktar_1love
Barcelona. Divendres, 6 de febrer de 2026. 10:27
Actualitzat: Divendres, 6 de febrer de 2026. 12:56
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El tinent general Vladímir Alekseiev, subdirector del servei d’intel·ligència militar de Rússia (GRU), ha estat hospitalitzat aquest divendres després de resultar ferit de bala en un atemptat a Moscou. L’incident, confirmat pel Comitè d’Instrucció de Rússia (CIR), se suma a una sèrie d’atacs contra alts comandaments militars russos des de l’inici de la guerra a Ucraïna i alimenta la preocupació per la seguretat interna de l’aparell de defensa del Kremlin.

Segons la portaveu del CIR, Svetlana Petrenko, una persona encara no identificada hauria obert foc contra el general en un edifici situat a la carretera de Volokolamsk, al nord-oest de la capital russa. Després d'efectuar diversos trets, l’agressor ha fugit del lloc dels fets. Alekseiev ha estat traslladat d’urgència a un hospital de la ciutat, on rep atenció mèdica, tot i que les autoritats no han facilitat detalls sobre la gravetat de les ferides.

Investigació en marxa

Fet sense precedents: la UE declara la Guàrdia Revolucionària de l'Iran com a grup terrorista

 

 

IRAN

 

La UE vota la inclusió de la Guàrdia Revolucionària iraniana com a terrorista, amb el suport d’Espanya i França 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 29 de gener de 2026. 11:38
Actualitzat: Dijous, 29 de gener de 2026. 16:38
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Unió Europea ha fet un pas històric en la seva política exterior: incloure la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC) en la llista d’organitzacions terroristes del bloc, en resposta a la violenta repressió de les protestes antigovernamentals al país i a altres activitats que Brussel·les considera alarmants. Aquesta decisió ha sigut acordada de manera unànime pels 27 estats membres i compta amb el suport explícit d’Espanya i França, entre d’altres.

El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, José Manuel Albares, ha reiterat aquest dijous a Brussel·les el suport de Madrid perquè la UE declarés la Guàrdia Revolucionària com a organització terrorista i imposés “qualsevol altra sanció” pertinent contra el règim de Teheran. Albares ha qualificat la repressió de “cega i indiscriminada”, amb detencions arbitràries i vulneracions de drets fonamentals, especialment contra dones que participen en manifestacions, i va afirmar que no s’han de calibrar les possibles conseqüències diplomàtiques d’aquesta mesura: “La Unió Europea ha de fer servir tots els seus instruments per aturar la repressió”.

La presidenta de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, havia reafirmat la intenció de la UE de posar la Guàrdia Revolucionària a la llista de terroristes i havia anunciat la reunió dels ministres d’Afers Exteriors dels 27 estats membres d'aquest dijous, 29 de gener, a Brussel·les per votar aquesta designació. S'ha aconseguit la unanimitat i la mesura s'ha aprovat el mateix dia, tot i que ara s'han de completar els passos legals formals per a la seva implementació completa.

A més de la Guàrdia Revolucionària, la UE està a punt d’aprovar noves sancions que podrien incloure prohibicions de visats i congelació d’actius per a 21 entitats estatals i alts funcionaris iranians, incloent-hi l’actual ministre de l’Interior. Aquest paquet busca augmentar la pressió econòmica i política sobre el règim de Teheran i donar suport als moviments populars que lluiten per més llibertats civils.

Espanya i França han emergit com a actors clau dins de la UE. Mentre París havia confirmat que donaria suport a la inclusió de l’IRGC en la llista terrorista, Madrid ha estat una veu persistent a favor de sancions més fermes, argumentant que la repressió a l’Iran exigeix una resposta europea coordinada. Altres països com Alemanya i els Països Baixos també han pressionat en aquesta direcció.

La posició de l'Iran

Trump amenaça al batlle de Minneapolis per negar-se a aplicar la llei antiimmigració: “Està jugant amb foc”

 

 

MÓN - AMÈRICA

El president dels Estats Units critica Jacob Frey després que anunciés que la ciutat no farà complir les polítiques federals en matèria d’immigració

 

 

 

Un home ataca la congressista demòcrata Ilhan Omar en plena crisi de Minnesota

 

Europa Press / Redacció

28.01.2026 - 16:48 | Actualització: 28.01.2026 - 16:56

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat el batlle de Minneapolis, Jacob Frey, després que aquest anunciés que no aplicarà les lleis federals antiimmigració. L’advertiment arriba enmig de fortes tensions a la capital de l’estat de Minnesota, després de la mort de dues persones a mans d’agents del Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE).

 

Un jutge frena la possible deportació del nen de cinc anys detingut per l’ICE a Minnesota 

 

“Sorprenentment, el batlle Jacob Frey acaba de declarar que ‘Minneapolis no aplica ni aplicarà les lleis federals d’immigració’. Això, després d’haver mantingut una molt bona conversa amb ell”, ha escrit Trump a les seves xarxes socials.

El president ha afegit:

El Parlament Europeu obstaculitza el pacte amb el Mercosur votant a favor d'un recurs al TJUE

 

 

COMERÇ EXTERIOR

 

La Comissió volia comptar amb el suport parlamentari abans d'aprovar-ho 

 

 

• Germán Aranda

• Barcelona. Dimecres, 21 de gener de 2026. 13:19

• Actualitzat: Dimecres, 21 de gener de 2026. 13:39

• Temps de lectura: 1 minut

   

   

 

El Parlament Europeu ha votat aquest dimecres a favor de presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra el pacte comercial pactat amb el Mercosur. L'acord queda obstaculitzat, per tant, gràcies a una votació que s'ha aprovat per la mínima, amb 334 vots a favor, 342 en contra i 11 abstencions, informa l'Agència Catalana de Notícies. 

Eurodiputats d'esquerra i extrema dreta havien demanat portar el pacte a la justícia europea davant les queixes del sector agrícola, que creuen que el lliure comerç perjudicarà la seva activitat perquè permetrà l'entrada de productes més barats que passen menys controls de qualitat.

La votació s'ha celebrat davant la presència de desenes de tractors que s'han concentrat a les portes de

Trump atia les flames de la polarització amb les enquestes clau en contra

 

 

MÓN - AMÈRICA

 

 

Els demòcrates agafen avantatge a les enquestes de mitjan mandat, en un moment en què la popularitat del president ha baixat al mínim

 

 

Alexandre Solano

15.01.2026 - 21:40

 

 

Mentre el vice-president nord-americà, J. D. Vance, es reunia a la Casa Blanca amb els ministres d’Afers Estrangers de Grenlàndia i Dinamarca –en el conflicte diplomàtic que ja ha esdevingut el més greu dins l’OTAN en decennis–, el president Donald Trump signava al Despatx Oval una ordre executiva per a tornar a introduir la llet sencera als menús escolars. L’escena, envoltada d’infants i càmeres, era carregada de simbolisme: un gest aparentment banal, però revestit del discurs de la “autonomia parental” i concebut explícitament com una esmena a les polítiques de salut pública i alimentació saludable impulsades pels governs anteriors.

La imatge resumeix amb precisió l’estratègia política de Trump. D’una banda, una pulsió pròpia de l’extrema dreta basada en la batalla cultural, amb l’objectiu

Maten a trets l'exlíder nacionalista cors Alain Orsoni durant el funeral de la seva mare

 

 

CÒRSEGA

 

Orsoni, de 71 anys, va ser una figura clau del moviment independentista en els anys 80 

 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Wikimedia Commons
Barcelona. Dimarts, 13 de gener de 2026. 08:58
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Han mort a trets l'exlíder nacionalista cors Alain Orsoni durant el funeral de la seva mare, celebrat aquest dilluns a la tarda en una localitat de Vero (al sud de Còrsega). Les autoritats de Marsella i la Fiscalia Nacional contra la Delinqüència Organitzada han obert una investigació sobre els fets, que s'atribueixen a un franctirador que va fugir després de l'assassinat, tal com recullen mitjans de comunicació locals com Corse Matin. 

Orsoni, de 71 anys, va ser una figura clau del moviment independentista en els anys 80. Concretament, va formar part de la cúpula del Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC) i, més tard, va fundar i dirigir el Moviment per a l'Autodeterminació (MPA) —formació amb la qual va aconseguir els seus millors resultats electorals l'any 1992, amb quatre escons. A l'illa també era conegut per haver presidit entre el 2008 i el 2015 el club Ajaccio de futbol.

 

🔴 Alain Orsoni, 72 ans, ancien militant nationaliste et ancien président du club de football AC Ajaccio, a été tué à Vero lors des obsèques de sa mère, ce lundi 12 janvier. pic.twitter.com/sboczegrst

— Corse-Matin (@Corse_Matin) January 12, 2026

 

Un passat de llums i ombres

“Totes les opcions estan sobre la taula”: quins camins pot escollir Trump en cas d’atacar l’Iran?

 

IRAN

 

Després de la seva ofensiva a Caracas, la mirada de Washington ha girat cap a Teheran 

 

 

 

Lluís Tomàs

 
Foto: Marina dels EUA
Barcelona. Dilluns, 12 de gener de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

 

Al llarg de la darrera setmana, la retòrica de la Casa Blanca contra l’Iran s’ha tornat cada vegada més agressiva, fent créixer les especulacions sobre un possible atac nord-americà contra la República Islàmica. Després de la seva ofensiva a Veneçuela, la mirada de Washington ha girat cap a Teheran, en un moment clau marcat per les protestes massives que sacsegen el govern iranià. Davant la magnitud de les mobilitzacions, Donald Trump ja ha deixat clar que dona suport als manifestants i a la seva lluita per la “llibertat”, i ha advertit que, si el règim encapçalat pel líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, continua reprimint les protestes amb violència, els Estats Units desfermaran “l’infern” sobre els seus líders. Tot plegat mentre diverses filtracions aparegudes als mitjans nord-americans apunten que el president estudia diversos escenaris d’intervenció per aprofitar l’onada de descontentament i afeblir definitivament el règim, inclosos possibles atacs militars dirigits. Segons The Wall Street Journal, serà dimarts quan avaluarà les diferents opcions amb el seu equip.

“Totes les opcions estan sobre la taula per al president Trump, però no s’ha pres cap decisió”, ha assegurat un alt funcionari de la Casa Blanca en declaracions recollides per Axios. Els camins plantejats al magnat republicà inclouen tant atacs militars com alternatives “no cinètiques”, és a dir, mesures que no impliquen l’ús directe de la força i que no causarien morts immediates. Segons un segon funcionari consultat pel mateix mitjà, encara no es pot anticipar quina via escollirà Trump, però les opcions militars estan damunt la taula. A més, The Telegraph apunta que el president ha estat advertit que les Forces Armades nord-americanes necessiten més temps per preparar un eventual atac, i que se li han presentat com a potencials objectius diversos alts càrrecs del règim iranià responsables de reprimir les protestes.

Dos possibles camins

Residents argentins, en contra de la política migratòria d'Andorra pel retorn forçat de setze famílies

 

POLITICA 

 

La majoria d'immigrants que marxen del Principat s'instal·len a la Seu d'Urgell

 

 

Pintada de "Fora argentins d'Andorra", a Arinsal, el 16 d'abril del 2025 Autor/a: Argentinos en Andorra

 

 

Política, Societat 

12.01.2026 05.00 hRedacció 

 

L'associació Argentins a Andorra ha alçat la veu contra la normativa andorrana en matèria de reagrupament familiar, que ha provocat el retorn forçat de setze famílies argentines des de l'octubre passat. Segons l'entitat, la manca de claredat en els requisits, especialment pel que fa a les cartes d'invitació, ha convertit un dret reconegut en tractats internacionals en un obstacle insalvable per a molts immigrants. Centenars de famílies han patit situacions similars en els últims anys.

Marcelo Ponce, president de l'associació, ha explicat a RTVA que les famílies afectades no han pogut complir els tràmits per falta d'informació precisa i documentació essencial. "Si són convidats a una llar, necessiten obligatòriament una carta d'invitació, que actualment no s'està entregant". L'entitat ha traslladat aquesta preocupació al Govern andorrà, confiant que els acords bilaterals entre Andorra i l'Argentina permetin resoldre la qüestió.

Ponce ha afegit que la normativa actual

Palinur : L'Iran: l'hi devem a les dones

 

divendres, 9 de gener del 2026

Via :Ramon Cotarelo 

 

La gerontocràcia islamofeixista de l'Iran ha tallat internet a tot el país. Vol deixar-ho a les fosques. Evidentment, s'està preparant per massacrar la població que ja fa dotze dies que està en plena revolta als carrers. Per ofegar en sang una revolució contra la teocràcia feminicida que recolzen totes les esquerres wokes del món.

És el moment de recordar Trump que va prometre intervenir si aquests criminals començaven a matar gent.

Les promeses es compleixen, president.

Tothom sap que aquesta teocràcia criminal és un dels dos centres del terrorisme mundial; l'altre és Qatar. Tots dos formen l'eix que finança l'antisemitisme i la imposició de l'islam a sang i foc a tots els mitjans, les universitats occidentals, els partits de l'esquerra woke i dirigents històricament antisemites com Pedro Sánchez, Keir Starmer o Emmanuel Macron.

 

El silenci de tots els mitjans wokes (des de la BBC fins a TV3) intenta ofegar una revolució que pot ser

Els Estats Units es retiren de l’IPCC i de 65 organitzacions internacionals més per considerar-les “malbaratadores, ineficaces o perjudicials”

 

 

MEDI AMBIENT

 

 

 

 

08/01/2026

 

El president dels Estats Units, Donald J. Trump, ha anunciat aquest dimecres la retirada immediata del país de 66 organitzacions internacionals que la Casa Blanca considera “antiamericanes, inútils o malbaratadores”. La decisió s’emmarca en la revisió general ordenada per l’Administració Trump sobre la participació nord-americana en institucions multilaterals i dona compliment a una de les promeses clau del president: posar fi al finançament d’estructures globals que, segons ell, actuen contra els interessos nacionals.

L’anunci es fonamenta en una ordre executiva signada el febrer de 2025, que encarregava al Departament d’Estat una auditoria completa de totes les organitzacions internacionals, convenis i tractats en què participen els Estats Units. Un cop rebut l’informe del secretari d’Estat i després de deliberar amb el seu gabinet, Trump ha conclòs que la permanència en aquestes 66 entitats “és contrària als interessos dels Estats Units”.

En un comunicat oficial, el govern federal ha estat taxatiu:

Corina Machado serà a Oslo, però no assistirà al lliurament del Nobel

 

NOBEL DE LA PAU

 

La dissident veneçolana viatja en condicions extremes mentre la seva filla recull el Nobel en el seu nom 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 10 de desembre de 2025. 12:32
Actualitzat: Dimecres, 10 de desembre de 2025. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La líder opositora veneçolana María Corina Machado es troba ja de camí cap a Oslo, tot i que no ha pogut arribar a temps per assistir a la cerimònia de lliurament del Premi Nobel de la Pau prevista per a aquest dimecres. El Comitè Nobel va confirmar que, malgrat les condicions de “perill extrem” en què viatja, la premiada es troba fora de risc i estarà present a la capital noruega en les pròximes hores, encara que sense una hora exacta d’arribada.

En un comunicat, l’Institut Nobel va destacar l’esforç personal de Machado, que “ha fet tot el que està en el seu poder per assistir a la cerimònia”, però va admetre que la situació del seu viatge feia inviable que pogués aparèixer a l’acte oficial. Kristian Berg Harpviken, director de l’Institut, ja havia avançat hores abans a la televisió pública NRK que l’opositora no seria al consistori d’Oslo quan s’iniciés l’acte a les 13.00 hores.

On és María Corina Machado?

Ucraïna fixa tres línies vermelles que qüestionen el “progrés cap a la pau” de Trump

 

 

UCRAÏNA

 

 

Kíiv admet avenços, però rebutja cessions al Donbàs, restriccions militars i renunciar a l'OTAN 

 

 

  Anna Solé Sans
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 11:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Casa Blanca de Donald Trump projecta un missatge d’optimisme gairebé inalterable sobre les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna, però fonts ucraïneses revelen que la distància entre el que Washington exigeix i el que Kíiv pot acceptar continua essent profunda. Tot i que Trump ha celebrat un “progrés enorme” i que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha qualificat les converses a Ginebra de “molt positives”, la realitat interna és molt més complexa. Segons un alt càrrec ucraïnès amb accés directe a les negociacions, la idea que només queden “uns pocs punts menors” per resoldre és, com a mínim, enganyosa. La font, que va parlar amb CNN des de la capital ucraïnesa, confirma que s’ha assolit un “consens” en la majoria dels 28 punts del pla filtrat la setmana passada. Però remarca que hi ha tres qüestions crucials on encara no hi ha cap acord, i que poden determinar el fracàs o l’èxit de la proposta de pau.

1. La cessió de territoris clau al Donbàs

El primer i més delicat punt és el futur del Donbàs, una regió que Rússia ha annexionat de manera il·legal, però que no controla completament sobre el terreny. Els Estats Units han suggerit que Ucraïna cedeixi parts del territori per convertir-les en una zona desmilitaritzada administrada per Moscou. Tot i que la font ucraïnesa reconeix “cert progrés” en la discussió, insisteix que no hi ha cap formulació acordada en els esborranys. Remarca que seria una “greu equivocació” dir que Ucraïna ja ha acceptat una versió concreta del punt territorial. El Donbàs inclou ciutats fortificades i línies defensives essencials per a la seguretat del país, i cedir-lo representa un risc polític i militar enorme per a Kíiv.

2. El límit al nombre de soldats ucraïnesos

Gir de guió: EUA i Ucraïna prometen un pla de pau ‘actualitzat’ després de les crítiques prorusses

 

 

UCRAÏNA

 

El pla inicial amb aportacions russes provoca malestar europeu i força EUA i Ucraïna a redefinir la proposta 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 08:37
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.

A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.

Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"

La UE impulsa un “Schengen militar” per agilitzar el moviment de tropes en situacions d’emergència

 

 

UNIÓ EUROPEA

 

 

Brussel·les vol reduir tràmits, reforçar infraestructures i accelerar permisos per a moviments militars 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 19 de novembre de 2025. 10:52
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Unió Europea vol posar fi als retards i obstacles que dificulten el trasllat de tropes i equipament a través del seu territori. Davant l’escalada de tensió amb Rússia i el creixement de la despesa militar europea, la Comissió Europea presentarà un ambiciós pla per establir un sistema de mobilitat militar harmonitzat, conegut informalment com a “Schengen militar”. L’objectiu és clar: garantir que, en una crisi, els exèrcits europeus es puguin desplaçar amb rapidesa i sense quedar atrapats en procediments administratius o limitacions logístiques.

Apostolos Tzitzikostas, comissari europeu de Transports i Turisme, defensa que la defensa del continent depèn tant dels recursos militars com de la capacitat de fer-los arribar a temps al lloc necessari. Segons ell, una xarxa logística eficient és essencial per assegurar una resposta efectiva davant qualsevol amenaça. Aquesta perspectiva ha impulsat una proposta que busca corregir dèficits que, avui dia, encara suposen un fre important per a les operacions militars europees.

 

Més facilitat per travessar fronteres

Zelenski arriba a Madrid a la recerca de més finançament armamentístic

 

 

GUERRA A UCRAÏNA 

 

El president ucraïnès preveu parlar amb Sánchez de la compra d’armament als Estats Units per defensar-se de Rússia 

 

 

  Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 18 de novembre de 2025. 11:24
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

El Congrés també ha entregat a la delegació ucraïnesa una còpia de la transcripció d'una comissió que aborda a l'assassinat en una manifestació l'any 1977 del treballador malagueny i sindicalista de Comissions Obreres Manuel José García Caparrós. El seu contingut continuarà sent secret i, per tant, Ucraïna no podrà fer pública la deliberació d’aquella comissió. Durant la visita, Armengol ha mostrat l’hemicicle a Zelenski, que ha fet broma amb la quantitat de periodistes que l’esperaven asseguts als escons dels diputats. La presidenta del Congrés ha mostrat els trets que hi ha al sostre, disparats en l’intent de cop d'estat del 23-F.

 

 

Armengol mostra a Zelenski els trets del 23-F al sostre de l'hemicicle del Congrés / Foto: EFE

 

 

 

Museu Reina Sofía, seu d’Indra, Zarzuela i Moncloa

La Unió Europea adverteix que Espanya rep 'un nivell desproporcionat' d'immigrants

 

 

POLÍTICA

 

La Comissió vol reduir la conflictivitat política que provoca la gestió migratòria entre els Estats membres

 

 

La pressió migratòria és molt elevada | Europa Press

 

 

12/11/2025 09:15:00h

per

Redacció

 

 

La Comissió Europea ha inclòs Espanya entre els països que suporten una pressió migratòria “desproporcionada”. Per tant, podrà acollir-se al nou mecanisme de solidaritat previst en el Pacte Europeu de Migració i Asil. L’informe presentat a Brussel·les identifica Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre com els Estats més afectats.

L’Executiu europeu assenyala que Espanya afronta un flux d’arribades molt elevat a causa de les operacions de rescat i al creixement de la ruta atlàntica. Segons Brussel·les, el volum actual d’entrades “no és sostenible” i requereix un repartiment equitatiu entre els socis. La mesura s’emmarca en el nou Pacte Migratori, que preveu traslladar almenys 30.000 migrants a l’any entre països de la UE.

En cas que un Estat es negui a acollir les persones reassignades, podrà compensar el seu rebuig amb una aportació econòmica de 20.000 euros per cada trasllat no efectuat. Aquesta “solidaritat flexible”, com la defineix la Comissió, permetrà també substituir l’acollida directa per contribucions financeres o per suport logístic. L’objectiu, segons el comissari d’Interior i Migració, Markus Brunner, és “equilibrar la solidaritat amb la responsabilitat”.

 

 

Canàries ha estat protagonista aquest any | Europa Press

 

 

Espanya, en el grup de més pressió migratòria

La Marxa per la Independència de Polònia es converteix en un clam contra la immigració massiva

 

INTERNACIONAL - POLÒNIA

 

 

 

 

12 de novembre de 2025

Per Redacció

 

 

Ahir dimarts Polònia va commemorar el 107è aniversari de la seva independència amb una gran manifestació a Varsòvia que es va convertir en un clam contra la immigració massiva. Durant la manifestació hi va haver discursos del president polonès Karol Nawrocki i del líder del partit de dretes Llei i Justícia (PiS) Jaroslaw Kaczyński, tots dos aprofitant l’ocasió per abordar l’estat de la nació. Els seus comentaris van subratllar la importància de protegir la democràcia, defensar l’estat de dret i salvaguardar la sobirania nacional polonesa, alhora que van reflexionar sobre les lluites històriques de Polònia i els reptes polítics als quals s’enfronta avui dia.

La multitud feia onejar banderes nacionals poloneses i hi havien pancartes amb lemes com “Aturem la immigració, és l’hora de la deportació” i “Polònia pels polonesos i Europa pels europeus”. Krzystof Bosak, líder del partit Konfederacja, va afirmar que:

Andorra comença a posar ordre en les seves polítiques migratòries

 

 

CRIT

 

 

 

10 de novembre de 2025

Per Maria Llopart

 

El fet que darrerament Andorra hagi endurit les seves polítiques migratòries ens fa plantejar la següent pregunta: què passa quan un país decideix posar ordre en la seva política migratòria? La resposta, observada aquesta última setmana, és contundent: la fermesa genera resultats. L’avançament del sistema Entry/Exit i l’enduriment dels controls per als extracomunitaris han provocat la sortida d’un centenar de peruans que vivien al Principat, i d’altres que ja tenen un peu fora. A aquests s’en sumen algun centenar més, argentins i colombians, que els darrers mesos ja se n’han anat d’Andorra.

Andorra, és un país petit amb necessitats molt concretes i amb una demografia que ens mostra que la majoria dels seus habitants són estrangers i ni tan sols són d’origen català. Es tracta d’entendre que un

Nova York desafia Trump i elegeix el primer alcalde musulmà de la seva història

 

 

El jove candidat demòcrata, Zohran Mamdani, s'ha imposat amb claredat als seus rivals

 

Zohran Mamdani durant un míting a Nova York / Ron Adar, M10s/TheNEWS2 via ZUMA Press Wire/DPA Ron Adar, M10s/TheNEWS2 via ZUMA / DPA 26/10/2025 ONLY FOR USE IN SPAIN

 

 

Xavi Fernández de Castro 

 05/11/2025 07:52

 

El candidat demòcrata a l’alcaldia de Nova York, Zohran Mamdani, s’ha imposat amb claredat a les eleccions municipals que s’han celebrat aquest dimarts a la capital cultural dels Estats Units. El jove Mamdani, de només 34 anys, s’ha convertit en el primer alcalde musulmà de la història de la ciutat després d’obtenir més del 50% dels vots davant el 41,6% del candidat independent i rival seu a les primàries demòcrates, Andrew Cuomo, que havia rebut el suport explícit de Donald Trump. El president dels Estats Units havia amenaçat Nova York amb tancar l’aixeta dels fons federals si la ciutat elegia Mamdani com a nou alcalde.

Mamdami, que es defineix com a “jove, musulmà i socialista democràtic”, ha reivindicat les seves arrels com un dels seus grans actius per liderar la ciutat més poblada del país. “Em nego a disculpar-me per res de tot això”, ha dit en el seu primer discurs com a alcalde electe, que ha començat amb una cita d’Eugene Debs, el sindicalista que va liderar el Partit Socialista dels Estats Units a començaments del segle XX: “Pot ser que el sol s’hagi post a la nostra ciutat aquesta nit, però com va dir Eugene Debs, albiro l’albada d’un dia millor per a la humanitat”. 

 

Zohran Mamdani i la seva dona voten en les eleccions locals a Nova York / Ron Adar/TheNEWS2 via ZUMA Press Wire/DPA

 

 

El canvi arriba a Nova York per enfrontar-se a Trump