Friedrich Merz, elegit nou canceller d’Alemanya en la segona ronda

 

 

MÓN - EUROPA

 

Poques hores abans, el dirigent democristià ha encaixat la seva primera gran derrota perquè divuit parlamentaris no han complert el pacte d'investidura

 

 

 

 

EUROPA PRESS

REDACCIÓ

6-05-2025 - Actualització: 06.05.2025 - 16:35

 

 

La cambra baixa del Bundestag ha elegit el dirigent de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Friedrich Merz, com a nou canceller en la segona ronda. Poques hores abans, i contra tot pronòstic, el democristià ha encaixat la seva primera gran derrota en aquesta nova etapa, perquè no ha aconseguit la majoria absoluta que teòricament li garantia la coalició formada per la CDU, la Unió Social Cristiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD).

En la primera votació, només 310 diputats han votat a favor de Merz, per sota de la majoria absoluta, fixada en 316 vots, i molt lluny dels 328 escons que sumen conjuntament la CDU, la CSU i l’SPD.  Com que la votació és secreta, no ha quedat clar on hi ha pogut haver la fuita de vots, ja que divuit diputats han desertat del pacte.

Ahir, Merz va prometre que la veu d’Alemanya tornarà a escoltar-se a Europa i al món. “Serà un govern que es prendrà seriosament les preocupacions de la gent, un govern que farà que la seva veu s’escolti a Europa i al món”, va dir.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/friedrich-merz-canceller-alemanya-segona-ronda/ 

Constitucionalistes alemanys de prestigi critiquen la decisió dels serveis d’intel·ligència de classificar l’AfD com a ‘extremista’

 

 

INTERNACIONAL

 

 

 

L'ALTERNATIU

4-05-2025

 

 

El passat divendres coneixíem la decisió l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució alemanya (BfV) d’etiquetar Alternativa per a Alemanya (AfD) com “un esforç confirmat d’extrema dreta”, obrint així la porta a la il·legalització definitiva de la formació política. La mesura, anunciada amb solemnitat per la ministra federal d’Interior però sense fer-ne públic l’informe, ha provocat al país la reacció de prestigiosos juristes que acusen l’organisme de creuar perillosament els límits de l’estat de dret.

Un dels principals crítics és el reconegut constitucionalista Dietrich Murswiek. En declaracions al diari Junge Freiheit, es mostrava contundent: “El comunicat de premsa de l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució es basa exclusivament en l’afirmació que l’AfD es caracteritza pel menyspreu per la dignitat humana, i que això es deriva de la seva identitat ètnica. Aquesta acusació no és nova, però és falsa”.

La denúncia va més enllà. Per a Murswiek, la interpretació de la BfV distorsiona conceptes jurídics fonamentals. “L’ús d’un concepte etnicocultural de poble no és inconstitucional per se i, en particular,

Trump suspèn en les enquestes dels cent dies de mandat: els pitjors resultats d’un president en 72 anys

 

 

ESTATS UNITS

 

 

Els sondejos li atorguen entre el 39% i el 42% d’aprovació general i mostren una percepció negativa de la seva gestió 

 

 

 

  Ketty Calatayud
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 30 d'abril de 2025. 09:04
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

Aquest dimecres 30 d’abril es compleixen 100 dies des que Donald Trump va assumir el càrrec de president dels Estats Units per segona vegada, una efemèride que ha estat profundament analitzada per experts de tot el món i que ha motivat que els mitjans de comunicació nord-americans hagin encarregat enquestes d’opinió sobre el que pensen els ciutadans sobre la gestió de la seva administració. La majoria de les enquestes (Gallup, The New York Times, CNN, Marist Poll, Washington Post/ABC News/Ipsos)  tenen un resultat comú: Trump suspèn la nota i aconsegueix el pitjor registre d’aprovació per a un president dels Estats Units en els seus primers 100 dies de mandat des d’almenys set dècades, quan Dwigth Eisenhower va arribar a la Casa Blanca en 1953, que és des que existeixen dades comparables.

 

 

Good morning and Happy Tuesday to everyone who agrees that the longer Republicans in Congress allow 100-Day Donald Dumbass trump to WRECK our economy with his chaos and tariffs, the bigger their losses will be in 2026 and beyond.

89% of Americans DISAPPROVE of him. pic.twitter.com/F2j5LSppVZ

— BrooklynDad_Defiant!☮️ (@mmpadellan) April 29, 2025

 

 

La pitjor enquesta

Trump diu que anunciarà nous aranzels als semiconductors la setmana que ve

 

ECONOMIA INTERNACIONAL

 

 

La Xina minimitza l'impacte de la guerra comercial amb els EUA en les seves exportacions: "El cel no caurà"  

 

El president dels EUA, Donald Trump, en un acte a la Casa Blanca. Data de publicació: dimecres 09 d’abril del 2025, 10:18 Localització: Barcelona Autor: Redacció ACN

Agències

Dilluns, 14 d'abril de 2025

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que la setmana vinent revelarà un nou paquet d’aranzels sobre la importació de xips semiconductors. En declaracions des de l’Air Force One, que recullen mitjans com NBC News, Trump ha afirmat que “molt aviat” imposarà aranzels sobre els xips importats, com a part d’un pla per incentivar la fabricació nacional i “recuperar el control” de la cadena de subministrament tecnològica. L’anunci suposa un nou canvi a la política comercial de Washington, que ha exclòs productes tecnològics —incloent-hi semiconductors— dels aranzels del 125% a la Xina. En paral·lel, Pequín ha minimitzat l’impacte de la guerra comercial amb els EUA, assegurant que “el cel no caurà”, segons ha informat Xinhua.

L’anunci de Trump suposa un canvi respecte a la decisió comunicada divendres, quan el servei de duanes dels EUA va confirmar que diversos productes tecnològics —incloent-hi semiconductors, xips informàtics, ordinadors, telèfons mòbils, panells solars i targetes de memòria— quedarien exclosos dels

Trump inclou la protecció del cinema en català en la llista per a justificar els aranzels

 

 

CULTURA

 

• L'informe de 400 pàgines de l'administració dels EUA es queixa que calgui invertir en producció local

• “La llengua és innegociable”: col·lisió entre el Quebec i Trump per l’ús del francès

 

ACN

07.94.2025

Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

 L’informe de prop de 400 pàgines del departament de Comerç dels Estats Units que el president Donald Trump va mostrar per justificar els seus “aranzels recíprocs” inclou la protecció del cinema en llengües com el català, el basc i el gallec en la seva llista de “barreres” al comerç internacional. Així, el text assenyala l’estat espanyol com un dels estats de la Unió Europea amb pràctiques “més significatives” que afecten el comerç de serveis audiovisuals. “Cada tres dies que s’exhibeix una pel·lícula d’un país de fora de la UE, se n’ha d’exhibir una altra de la UE, i la ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol”, diu el document.

El text també es queixa que en el cas de les plataformes, calgui que comptin amb un catàleg “d’almenys el 30% de producció de la UE, del qual almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d’Espanya”. 

Així mateix, carrega contra el fet que les empreses audiovisuals amb una facturació superior als

Dilluns negre a la borsa: els mercats europeus s’enfonsen per la guerra comercial

 

 

MON 

• La incertesa a causa dels aranzels de Trump arrossega també la borsa asiàtica a una jornada negra
• Trump inclou la protecció del cinema en català en la llista per justificar els aranzels

 

 

Redacció

7-04-2025 - Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

Les borses europees continuen en l’espiral de pèrdues d’ençà de l’esclat de la guerra comercial instigada pel president nord-americà, Donald Trump, que imposat aranzel arreu. A primera hora, la borsa de Frankfurt queia un 7,86% després d’haver arribat a retrocedir més d’un 10%. La de Londres un 6%, Milà un 2,32% i la borsa suïssa un 6,82%.

A Frankfurt, l’índex DAX —que agrupa les quaranta empreses més grans d’Alemanya— s’ha enfonsat un 10% a l’obertura i ha caigut fins als 18.489,91 punts. A París, l’índex CAC 40 també ha obert a la baixa, amb una caiguda del 2,08%, mentre que l’IBEX-35 ha obert amb una caiguda del 6,4%.

 

Jornada negra a la borsa asiàtica

Trump pateix el primer revés electoral: derrota del jutge candidat dels milions de Musk

 

 

ESTATS UNITS

 

 

La jutgessa amb suport demòcrata Susan Crawford guanya les eleccions per a la Cort Suprema de Wisconsin 

 

  Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 2 d'abril de 2025. 08:46
Actualitzat: Dimecres, 2 d'abril de 2025. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

Dos mesos després de la seva arribada a la Casa Blanca, Donald Trump ha patit el primer revés electoral del seu segon mandat. Els votants de Wisconsin, estat ubicat en la regió del Mig Oest dels Estats Units, han assestat un cop a l’ego del president i del seu assessor, Elon Musk, en escollir a la jutgessa liberal Susan Crawford, que tenia el suport dels demòcrates per a la cort suprema de l’estat, malgrat que el magnat propietari d’X, SpaceX i Tesla va invertir milions de dòlars per impulsar al seu rival, el candidat que recolzaven els republicans, Brad Schimel.

Va ser precisament aquest suport explícit el que va convertir aquesta elecció en interès nacional, i la implicació de Musk va convertir l’elecció en un referèndum simbòlic sobre la seva influència, amb crítiques de què intentava “comprar el tribunal”, el que va mobilitzar els votants a favor de Crawford. Així, la victòria de la jutgessa liberal es considera un termòmetre nacional sobre l’aliança Trump-Musk i els analistes consideren que l’estratègia trumpista de confrontació i dependència de figures externes com Musk va ser perjudicial per als interessos republicans, consolidant la majoria liberal en el tribunal. La candidata, jutgessa del Comtat de Dane, ha liderat demandes judicials en defensa dels drets sindicals, l'accés a l'avortament i contra l'exigència d'identificació per votar.

Crawford es va imposar a Schimel amb el 57,2% dels vots, un marge superior a 10 punts percentuals, i amb el seu triomf es va consolidar la majoria liberal en el tribunal (5-4) i va reflectir un rebuig significatiu a les estratègies de finançament massiu emprat pel candidat republicà. Segons dades de la

L’escàndol que persegueix Von der Leyen: centenars de milions en adjudicacions irregulars quan era ministra de Defensa a Alemanya

 

 

INTERNACIONAL

 

27/03/2025

 

 

 

 

Ursula von der Leyen, que avui lidera la campanya per a un milmilionari increment de la despesa militar al conjunt de la UE, va ser investigada quan era ministra de Defensa d’Alemanya (2013-2019) a causa de sospita en l’adjudicació de contractes a consultores externes. La investigació del cas Berateraffäre (“escàndol dels assessors”) se centrà a esclarir si el ministeri que dirigia l’avui president de la Comissió Europea havia atorgat contractes per valor de més de 200 milions d’euros sense seguir els procediments legals establerts. L’absència de licitacions públiques transparents va derivar en acusacions de nepotisme i malbaratament de fons públics.

L’any 2018, el Tribunal Federal de Comptes alemany va concloure que més de la meitat dels processos contractuals auditats, en bona part corresponents a despeses de consultoria, no s’ajustaven a la normativa. A banda de les irregularitats tècniques, va qüestionar-se la conveniència de recórrer a un volum tan notori de serveis d’assessories externes, atesa l’elevat nombre d’empleats qualificats amb què comptava el ministeri. Aquell mateix any Von der Leyen admetia errades en l’atribució de contractes, però se’n desmarcà assegurant que no estava al corrent dels detalls.

Una de les principals beneficiades per les milionàries adjudicacions del departament va ser l’empresa

Els EUA amenacen de retirar el finançament a una biblioteca de Barcelona que promou la diversitat

 

 

EUA

 

El consistori confia que la petició de l'ambaixada no tingui vigència fora dels EUA 

 

 

 

 

Maria Aladern
Foto: Ajuntament de Barcelona
Barcelona. Dimarts, 25 de març de 2025. 21:36
Actualitzat: Dimecres, 26 de març de 2025. 10:42
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Les polítiques de Donald Trump podrien tocar de mort la biblioteca barcelonina Ignasi Iglésias - Can Fabra, que des del 2016 acull un projecte d'intercanvi cultural anomenat American Space. L'Ajuntament de Barcelona va rebre fa uns dies una petició de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid reclamant l'aplicació de l'ordre 14173, coneguda amb el nom d'Ending Illegal Discrimination and Restoring Merit-Based Opportunity. L'objectiu del decret és acabar amb la “discriminació il·legal i restaurar les oportunitats basades en el mèrit” i significaria tancar l'aixeta a iniciatives i programes que promoguin la diversitat, l'equitat i la inclusió, com l'American Space.

El consistori, convençut que l'ordre és il·legal

Segons ha avançat El Periódico, el consistori català ha fet cas omís de l'avís de l'administració republicana perquè considera que atempta contra “els valors i principis polítics d'inclusió, el foment de la igualtat de gènere i la pluralitat”, elements que són “propis del govern de la ciutat”.

De fet, confien que la petició de l'ambaixada no tingui vigència fora dels EUA. “Tant les normatives d'aplicació estatal, autonòmica i local com el marc legal europeu contemplen amb rigor el respecte dels estàndards comuns de protecció dels drets humans i les mesures de l'equitat de gènere, la diversitat i la inclusió en un sentit ampli”, asseguren les fonts consultades pel diari.

L'Ajuntament insisteix que l'American Space és un “èxit”

Groenlàndia carrega contra la nova visita d'una delegació trumpista: "Provocació"

 

 

GROENLÀNDIA

 

La dona del vicepresident JD Vance visitarà l'illa juntament amb Mike Waltz, conseller de Trump en afers exteriors 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE

 
Barcelona. Dilluns, 24 de març de 2025. 10:12
Actualitzat: Dilluns, 24 de març de 2025. 10:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

El primer ministre en funcions de Groenlàndia, Múte B. Egede, ha carregat contra les visites privades de delegacions de l'entorn del president dels Estats Units, Donald Trump, després de l'explicitada pretensió del mandatari republicà d'annexionar-se aquesta estratègica illa, situada a les portes del cercle polar àrtic. Egede ha demanat suport internacional clar davant el comportament que titlla d'"agressiu" i de "provocació" per part dels Estats Units, després d'haver-se confirmat ara la visita al país d'Usha Vance, esposa del vicepresident nord-americà, JD Vance. "Que els nostres altres aliats de la comunitat internacional s'amaguin en una cantonada i gairebé xiuxiuegin no té cap efecte, i si no condemnen clarament com els Estats Units tracten Groenlàndia, la situació escalarà cada dia i l'agressió nord-americana augmentarà", ha dit el mandatari grenlandès al diari Sermitsiaq.

En un moment de tensió entre ambdós països per les amenaces imperialistes dels Estats Units, la Casa Blanca ha confirmat que

L’independentisme guanya a Groenlàndia i refreda els plans annexionistes de Trump

 

 

Forta pujada dels partits secessionistes, que rebutgen els plans dels EUA de fer-se amb el control de l'illa  

 

Diversos cartells electorals de les eleccions a Gronelàndia / Zhang Quanwei / Xinhua News / ContactoPhoto

Xavi Fernández de Castro 

12/03/2025 09:23  

 

L’independentisme s’ha imposat amb claredat a les eleccions legislatives de Groenlàndia, segons els resultats provisionals publicats per la Comissió Electoral després de finalitzar l’escrutini dels vots. Els Demòcrates, un partit liberal que defensa la independència gradual de Dinamarca, s’ha imposat amb el 29,9% dels vots, mentre que els independentistes radicals del Naleraq han quedat segons amb el 24,5%. El vot independentista ha guanyat 30 punts respecte a les eleccions del 2021 i ara suma majoria absoluta a l’Inatsisartut, el Parlament groenlandès.  

Els resultats de les eleccions refreden els plans annexionistes del president dels EUA, Donald Trump, que només arribar a la Casa Blanca va anunciar que vol que l’illa passi a estar sota domini estatunidenc per la seva posició geoestratègica a l’Àrtic i la seva riquesa en recursos naturals. L’únic partit que havia mostrat cert interès per la proposta de Trump, Qulleq, ha quedat fora del Parlament. La resta de partits s’ha posicionat en contra dels plans del president estatunidenc, igual que la societat groenlandesa, que majoritàriament ha rebutjat la proposta de Trump en un sondeig recent.

La coalició d’esquerres del govern actual ha perdut les eleccions contra tot pronòstic, ja que eren els

Nova marxa enrere de Trump amb el Canadà en mig de la guerra comercial

 

 

ESTATS UNITS

 

 

Ontario anuncia la suspensió temporal de la decisió d'encarir un 25% l'electricitat que subministra als Estats Units  

 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 11 de març de 2025. 22:09
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Nova marxa enrere de Donald Trump amb el Canadà en mig de la guerra comercial. Després de duplicar els aranzels a l'acer i l'alumini canadenc, el president dels Estats Units ha deixat oberta la porta a suspendre aquestes taxes addicionals. “Hi havia un senyor molt fort al Canadà que va dir que imposaria impostos i costos a l'electricitat dels Estats Units i hem estat informats fa poc que no ho farà”, ha explicat aquest dimarts, en un esdeveniment a la Casa Blanca amb Elon Musk.

Trump ha fet referència al fet que el cap del govern d'Ontario, el conservador Doug Ford, ha anunciat la suspensió temporal de la decisió d'encarir un 25% l'electricitat que subministra als Estats Units, després d'haver explicat que el secretari de Comerç estatunidenc, Howard Lutnick, hagi decidit reprendre el diàleg. Ford ha afirmat que ell i Lutnick han tingut al matí “una conversa productiva sobre la relació econòmica entre els Estats Units i el Canadà”. La mesura anava a permetre a Ontario recaptar entre 300.000 i 400.000 dòlars canadencs (207.000 i 277.000 dòlars estatunidencs) addicionals al dia, un preu que podria augmentar encara més si els EUA incrementen els aranzels contra el Canadà. Davant l'anunci de Ford, el president estatunidenc ha indicat que “probablement” reconsiderarà els nous aranzels contra el Canadà.

Descarta una possible recessió

Ucraïna accepta un alto el foc immediat de 30 dies

 

 

GUERRA UCRAÏNA  - RUSSIA

 

 

Ucraïna i els EUA s'han reunit aquest dimarts a l'Aràbia Saudita 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 11 de març de 2025. 19:26
Actualitzat: Dimarts, 11 de març de 2025. 21:03
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

Ucraïna ha acceptat la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies a la guerra amb Rússia, segons un comunicat de tots dos països. Minuts abans, la Casa Blanca ja havia qualificat de "positiva" i "productiva" la reunió que s'ha celebrat a Jiddah (l'Aràbia Saudita), amb la participació d'una delegació dels Estats Units i una altra d'Ucraïna. La trobada ha servit per començar el diàleg per a una negociació amb el Kremlin, informa Efe. La proposta s'enviarà ara a Rússia per veure si l'accepta. "Les notícies que hem rebut d'aquesta reunió al llarg del dia, les quals hem traslladat al president [Donald Trump], són positives. Aquesta reunió ha estat productiva", ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

Després de l'anunci de l'acord, els Estats Units han informat que tornaran a subministrar ajuda i informació militar a Ucraïna, segons un comunicat conjunt emès aquest dimarts, després que delegacions de tots dos països mantinguessin una reunió a l'Aràbia Saudita. L'acord entre Ucraïna i els Estats Units ha estat anunciat a la declaració conjunta signada per ambdues parts després de la reunió que les respectives delegacions van mantenir aquest dimarts a l'Aràbia Saudita.

"Ucraïna va expressar la seva disposició a acceptar la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies, que es pot ampliar de mutu acord entre les parts i que està subjecte a l'acceptació i consegüent implementació per part de la Federació Russa", diu la declaració, que afegeix que Washington li comunicarà a Rússia "que la reciprocitat russa és clau per aconseguir la pau".

El comunicat conjunt també destaca la importància de prendre, durant l'alto el foc proposat, mesures humanitàries, com "l'intercanvi dels presoners de guerra, l'alliberament dels civils detinguts i el retorn dels nens ucraïnesos transferits per la força" a territoris sota control rus o a la Federació Russa. Totes dues delegacions han acordat, a més, nomenar els seus respectius equips de negociadors per a un procés de pau amb Rússia.

Acord sobre les terres rares

Merz engega les converses i trucades per formar el nou govern a Alemanya

 

 

ALEMANYA

 

Merz només necessita l'SPD per ser el nou canceller

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 24 de febrer de 2025. 10:05
Actualitzat: Dilluns, 24 de febrer de 2025. 10:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

Alemanya tria fer un gir a la dreta. Després d'un petit parèntesi, el país es prepara per tenir un nou canceller de la CDU, Friedrich Merz. Però Merz tindrà feina per aconseguir formar govern, el panorama després d'aquest diumenge no és senzill. La seva intenció, segons detallava després de conèixer-se els resultats, seria fer-ho abans de Setmana Santa. Tindrà al seu costat una situació insòlita i és que el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), ha aconseguit els millors resultats de la seva història i emergeix com a segona força i primera en l'oposició. En aquest sentit, doncs, la CDU aconseguiria la victòria a les eleccions alemanyes fregant el 30%, segons resultats provisionals. Cal destacar, però, que el fet que la CDU guanyi les eleccions no amaga dades importants. Els d’aquest diumenge són els segons pitjors resultats de la formació des de la caiguda de la dictadura. I a més, cal destacar que el pitjor resultat de la cancellera Angela Merkel va ser amb el 33% dels vots. Ara bé, com a resum ràpid i curt, la CDU/CSU ha guanyat clarament, l'SPD ha patit una derrota històrica i el partit d'ultradreta AfD ha esdevingut la segona força més forta. Però, pactarà Merz amb l'extrema dreta?

➕ Friedrich Merz, líder de la CDU i guanyador de les eleccions, rebutja pactar amb l'extrema dreta
 

➕ Patacada històrica d'Olaf Scholz: l'SPD treu els pitjors resultats des de la Segona Guerra Mundial
 

➕ Alice Weidel adverteix la CDU: excloure l'AfD és l'equivalent a un “frau electoral”
  

El líder de la CDU, Friedrich Merz, només necessita que l'SPD formi una coalició i per convertir-se en canceller. En aquest sentit, no necessita els Verds per formar una majoria governamental. Per tant, això vol dir

El Regne Unit i Suècia, disposats a enviar tropes a Ucraïna si hi ha un acord de pau

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Aquesta tarda els principals dirigents europeus es reuniran a París per pactar una resposta als moviments de Trump, que vol acordar el final de la guerra sense els europeus

 

 

 

 

 

Redacció ACN

17.02.2025 - 11:14 - Actualització: 17.02.2025 - 12:11

 

 

 

El Regne Unit i Suècia estan disposats a enviar tropes a Ucraïna si es tanca un acord de pau amb Rússia. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha fet públic que prometrà “garanties de seguretat” a Kíiv, amb una ajuda anual de 3.000 milions de lliures fins el 2030, i fins i tot diu que hi desplegaria l’exèrcit britànic “si calgués”, perquè diu que això contribuiria a “garantir la seguretat del continent”. “El final d’aquesta guerra, quan arribi, no pot ser simplement una pausa temporal abans que Putin torni a atacar”, afirma. I subratlla que la seguretat d’Ucraïna és una qüestió “existencial” per a Europa.

La ministra d’Afers Estrangers de Suècia, Maria Malmer, tampoc no descarta d’enviar tropes sueques a Ucraïna “dins una força de manteniment de la pau”, en cas que es posi fi a la guerra. “Primer hem de negociar una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i Ucraïna”, ha declarat a Sveriges Radio. Unba vegada establerta la pau, ha dit, Suècia ha d’ajudar a mantenir-la.

Macron convoca a París els dirigents europeus, per respondre a la provocació nord-americana sobre Ucraïna

 

Aquesta tarda es reuniran a París els principals mandataris europeus, en una cimera extraordinària per a parlar de la guerra d’Ucraïna i els desafiaments derivats de l’actitud del nou president dels Estats Units, Donald Trump.

A la reunió, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, hi participen els caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Polònia, els Països Baixos i Dinamarca. També hi assisteixen

Cimera paral·lela de Macron sobre Ucraïna: pla d'acció per fer front a les converses de Trump i Putin

 

 

UCRAÏNA

 

 

Funcionaris nord-americans inicien converses preliminars a Riad amb els seus homòlegs russos sobre un alto el foc a Ucraïna 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 17 de febrer de 2025. 11:08
Actualitzat: Dilluns, 17 de febrer de 2025. 11:50
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

 

L'abisme transatlàntic sobtat sobre Ucraïna quedarà al descobert dilluns quan els funcionaris nord-americans iniciïn converses preliminars a Riad amb els seus homòlegs russos sobre un alto el foc. Al mateix temps, Emmanuel Macron serà l'amfitrió d'una cimera de potències de defensa europees a París per exigir que els Estats Units posin fi al bloqueig d'Europa i Kíiv en aquest procés. Les converses entre els Estats Units i Rússia precedeixen una reunió prevista aquesta setmana entre el ministre d'Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, i el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, la primera reunió entre els dos països en més de dos anys. A Europa hi ha temors que Rússia, a través de les converses amb els Estats Units, reprengui el pla d'imposar la neutralitat ucraïnesa i un repartiment conjunt entre els Estats Units i Rússia amb esferes d'influència acordades.

En aquest context, la cimera de París tindrà com a objectiu esbossar un pla d'acció europeu després de dies de sessions informatives caòtiques per part de l'administració Trump. La cimera també haurà de decidir com respondre a una petició dels Estats Units que s'especifiqui si els líders estan disposats a enviar tropes a una força d'estabilització en cas d'un alto el foc.

Qui participarà en aquesta cimera?

Zelenski desmenteix Trump i nega una reunió a tres bandes amb Rússia i els EUA

 

INTERNACIONAL

 

 

"La posició ucraïnesa no ha canviat", ha assegurat el mandamà

 

 

 

Zelenski es manté ferm a la seva postura. Foto: Europa Press / Canva Pro

Les autoritats ucraïneses han desmentit la seva participació en una reunió trilateral amb delegacions dels Estats Units i Rússia a Munic, coincidint amb la conferència internacional sobre seguretat que se celebrarà aquest cap de setmana a la ciutat alemanya. Això contradiu les declaracions de l'expresident nord-americà Donald Trump, que va assegurar que representants dels tres països es trobarien allà.

Dmytro Lytvyn, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelenski, va confirmar a l'agència UNIAN que "no s'espera una conversa amb els russos a Munic". Va subratllar que la postura d'Ucraïna continua sent la mateixa: primer han de dialogar amb els Estats Units i qualsevol negociació seriosa ha d'incloure Europa. "Només una posició comuna acordada hauria d'estar sobre la taula per a una conversa amb els russos. En aquest moment, no hi ha res sobre la taula", va afegir.

Tot i això, segons la mateixa agència,

Un atropellament múltiple perpetrat per un afganès fa 28 ferits a Múnic

 

 

INTERNACIONAL

 

L’atac impacta en una campanya electoral marcada pel tema migratori

 

 

 

L’atac impacta en una campanya electoral marcada pel tema migratori)

 

 

María-Paz López

Berlín. Corresponsal

14/02/2025 08:12 

 

 

 Un atropellament múltiple intencionat perpetrat ahir a Múnic per un jove afganès sol·licitant d’asil va fer 28 ferits, dos d’ells d’extrema gravetat, i va sacsejar la campanya per a les eleccions generals del dia 23, ja prou dominades per encesos debats sobre immigració i seguretat. Cap a les 10.30 hores, el cotxe va atropellar un grup de persones que participaven en una concentració del sindicat Verdi, i el seu conductor va ser detingut allà mateix. El president de Baviera, el socialcristià Markus Söder, i l’alcalde de Múnic, el socialdemòcrata Dieter Reiter, van anar ràpidament al lloc dels fets a última hora del matí, i Söder va afirmar que el que havia passat a Múnic “presumiblement es tracta d’un atemptat”.

 

Segons va explicar un portaveu policial, el vehicle, un Mini Cooper, es va aproximar a la manifestació a la cèntrica Königsplatz per la cua, va avançar els cotxes de la policia que l’escortaven, i va envestir la gent que hi havia al final de la marxa. Agents de la policia van disparar al vehicle i van detenir l’agressor, identificat com Farhad N. pels mitjans de comunicació. Entre els ferits, hi ha nens.

 

Segons va informar el ministre de l’Interior de Baviera, Joachim Herrmann, el detingut tenia antecedents policials per delictes menors, com robatori en botigues o afers relacionats amb drogues, però no actes violents. Havia arribat a Alemanya com a sol·licitant d’asil el 2016, però la seva petició va ser denegada i havia d’abandonar el país. Tot i això, va rebre de l’Oficina Federal de Migració i Refugiats ( BAMF) l’anomenada estada tolerada ( Duldung ), que li permetia continuar a Alemanya. Segons la revista Der Spiegel , Farhad N. va penjar a les xarxes socials un missatge islamista abans d’actuar. Vivia al barri muniquès de Laim. 

El canceller, Olaf Scholz, va intervenir per assegurar que el detingut serà castigat amb tota la duresa de la llei i abandonarà el país. “La justícia ha d’actuar amb tots els mitjans que té contra l’autor dels fets”, va dir el socialdemòcrata a la premsa després d’un acte electoral a Fürth (Baviera). “Qui comet crims a Alemanya, no només serà durament castigat, ha d’anar a la presó i també ha de comptar que no pugui continuar a Alemanya”, va afirmar.

El sol·licitant d’asil, de 24 anys, va envestir amb un cotxe els assistents a una concentració sindical

Nova mort sospitosa d'un opositor de Putin: un cantant rus cau d'una finestra durant un escorcoll policial

 

 

RÚSSIA  

Vadim Stroikin ha mort després de caure del seu domicili a Sant Petersburg 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: X
Barcelona. Divendres, 7 de febrer de 2025. 09:27
Actualitzat: Divendres, 7 de febrer de 2025. 09:48
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Enèsima mort sospitosa d'un opositor del president de Rússia, Vladímir Putin. Un cantautor rus de 59 anys, Vadim Stroikin, obertament contrari a la guerra contra Ucraïna i acusat de terrorisme per les autoritats russes ha mort aquest dijous després de caure de la finestra del seu apartament durant un escorcoll practicat per la policia. Segons detalla el portal OVD-Info, especialitzat en ajuda a les persones detingudes per les autoritats russes, Stroikin es va precipitar al buit des de la finestra del seu domicili a Sant Petersburg, situant en una desena planta, i va morir a l'acte. La versió que sosté la policia és que Stroikin s'hauria suïcidat, ja que mentre els agents escorcollaven la casa, el cantant va demanar anar a la cuina a beure aigua, i precisament, en aquest moment es va llançar per la finestra. 

Enèsima mort sospitosa d'un opositor del president de Rússia, Vladímir Putin. Un cantautor rus de 59 anys, Vadim Stroikin, obertament contrari a la guerra contra Ucraïna i acusat de terrorisme per les autoritats russes ha mort aquest dijous després de caure de la finestra del seu apartament durant un escorcoll practicat per la policia. Segons detalla el portal OVD-Info, especialitzat en ajuda a les persones detingudes per les autoritats russes, Stroikin es va precipitar al buit des de la finestra del seu domicili a Sant Petersburg, situant en una desena planta, i va morir a l'acte. La versió que sosté la policia és que Stroikin s'hauria suïcidat, ja que mentre els agents escorcollaven la casa, el cantant va demanar anar a la cuina a beure aigua, i precisament, en aquest moment es va llançar per la finestra. 

L'ombra del dubte torna a sobrevolar sobre aquesta mort, i ha provocat que el Comitè d'Instrucció de Rússia hagi anunciat que investigarà per saber que ha passat concretament. A més, segons diverses fonts, el cantautor s'havia mostrat en una infinitat d'ocasions en contra de la guerra contra Ucraïna, i contra el govern rus. Després de la mort de l'opositor Aleksei Navalni a una presó russa, va afirmar "bastards!" a la xarxa social russa VKontakte.

Qui era Vadim Stroikin?

Trump torna a amenaçar la UE amb aranzels: “Serà força aviat”

 

 

INTERNACIONAL - EUA

 

 

• El president dels EUA s'exclama perquè diu que el bloc comunitari no compra productes nord-americans
• Trump desencadena la guerra comercial amb Mèxic, el Canadà i la Xina 

 

 

 EUROPA PRESS

03.02.2025 - 08:53

Actualització: 03.02.2025 - 10:56

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a amenaçar d’imposar més aranzels a la Unió Europea, després d’haver aplicat gravàmens del 25% als productes de Mèxic i el Canadà, i un del 10% a la Xina. Trump ha dit que el bloc comunitari està “realment fora de lloc”.

Sheinbaum rebutja la confrontació amb Trump: “No és amb aranzels com es resolen els problemes” 

“No ens compren cotxes, no ens compren productes agrícoles. No ens compren gairebé res, i nosaltres els ho comprem tot: milions de cotxes, enormes quantitats d’aliments i productes agrícoles”, ha dit. I ha afegit: “No puc dir que hi hagi un calendari, però serà força aviat.”

Sobre el comerç amb el Regne Unit, ha dit que