El director de l’OIEA creu que els EUA i l’Iran negociaran aquest cap de setmana a Islamabad

 

 

MÓN - LLEVANT

 

Preveu que les negociacions vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com ara els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat

 

 

 Redacció

25.03.2026 - 11:15

Actualització: 25.03.2026 - 11:46

 

El director de l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha dit que aquest cap de setmana els Estats Units i l’Iran negociarien a Islamabad, la capital del Paquistan. Unes negociacions que es preveu que vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat, segons que ha dit en una entrevista al Corriere della Sera. L’OIEA s’ha posat a disposició com a mediador imparcial.

Grossi considera que les tres setmanes de guerra han deixat un impacte important i poden facilitar un

L’Iran desmenteix Trump i nega converses mentre Washington parla de diplomàcia

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Fonts iranianes asseguren que l’ajornament dels atacs és una marxa enrere dels EUA, no fruit de negociacions 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 23 de març de 2026. 13:28
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Nova contradicció en el relat del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. Mentre que Washington defensa que l’ajornament dels atacs a infraestructures energètiques iranianes respon a converses “positives i productives”, Teheran ho nega rotundament i assegura que no hi ha hagut cap contacte, ni directe ni indirecte, amb el president nord-americà, Donald Trump.

Segons fonts iranianes citades per mitjans oficials, la decisió de suspendre temporalment els bombardejos no és fruit de cap avenç diplomàtic, sinó d’un pas enrere de l’administració nord-americana davant les amenaces de represàlia. “Ha fet marxa enrere”, apunten aquestes fonts, que insisteixen que no hi ha hagut cap mena de negociació, ni tan sols a través d’intermediaris.

Enèsima contradicció entre Trump i l'Iran

Els mercats reaccionen amb eufòria a la treva temporal entre els EUA i l’Iran

 

 

ECONOMIA

 

L’ajornament de cinc dies dels atacs dels EUA impulsa les borses, fa caure el dòlar i enfonsa el petroli enmig d’expectatives de desescalada

 

 

 Redacció

23.03.2026 - 12:50

 

Els mercats financers internacionals han viscut avui una jornada de forts moviments una volta que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés la suspensió temporal de possibles atacs militars contra infraestructures energètiques de l’Iran.

Segons que ha explicat el mateix Trump, ha ordenat al Departament de Defensa posposar durant cinc dies “qualsevol i tots” els atacs previstos, després de mantenir converses que ha qualificat de “molt positives i productives” amb l’Iran. Aquesta decisió ha generat un alleujament immediat als mercats, davant la possibilitat d’una desescalada en el conflicte al Llevant.

Caiguda del dòlar i impuls de les borses

Israel anuncia l'assassinat del ministre d'Intel·ligència iranià en un nou bombardeig a Teheran

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Israel acusa Jatib d'haver estat el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran" 

 

 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 11:43
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

Jatib estava en el punt de mira del Departament del Tresor dels Estats Units, que el 2022 l'havia sancionat per la seva participació en "activitats cibernètiques contra els Estats Units i els seus aliats". Segons l'administració nord-americana, havia dirigit "diverses xarxes de ciberdelinqüència involucrades en ciberespionatge i atacs de ransomware, en suport dels objectius polítics de l'Iran". Per la

ATENCIÓ | Ex assessor del Pentàgon insta Trump a entregar Ceuta i Melilla a Marroc per castigar la “hipocresia colonial” de Sánchez

 

Rubin, analista influent, exigeix als EUA reconèixer Ceuta i Melilla com a "territoris marroquins ocupats". El 2017 va dir "Espanya es mereix el separatisme català"

 

 

 

Joan Puig

Diumenge, 15 de març de 2026

 

I una Catalunya independent?
D’aquesta manera respondre a les crítiques de Sánchez contra Israel i els EUA. La proposta, publicada recentment en un article al think tank American Enterprise Institute (i amplificada per mitjans marroquins i espanyols), vincula directament aquesta mesura extrema a la postura del president espanyol Pedro Sánchez, a qui acusa de doble moral: condemnar ocupacions mentre manté el control colonial sobre les dues ciutats nord-africanes.

Rubin recorda el reconeixement de Trump el 2020 de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental com a precedent i suggereix que aquest nou pas seria una

El Govern d’Andorra vol reduir la immigració per frenar el creixement de la població

 

 

POLÍTICA

 

 

 

12 de març 2026 

per Redacció

 

El Govern d’Andorra ha aprovat una nova planificació de les quotes d’immigració per al 2026 amb l’objectiu de garantir un creixement demogràfic sostenible i adequat a la capacitat del país, segons informa La Veu Lliure. La mesura forma part de l’estratègia de control de la població i de gestió dels fluxos migratoris impulsada durant la legislatura.

Segons ha explicat el portaveu del Govern, Guillem Casal, la quota general d’immigració prevista per al mes d’abril serà de 800 places, una xifra que suposa una reducció del 11,1% respecte a la quota inicial aprovada a l’octubre de l’any passat. A més, 150 places ja s’han avançat per cobrir professions considerades d’interès general o amb necessitats urgents, seguint un model que l’executiu ja havia aplicat anteriorment.

La nova planificació també comporta reduccions en diverses categories de permisos. En el cas dels

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic

 

 

Guerra Orient Mitjà

 

Teheran ataca almenys sis vaixells a l'estret d'Ormuz i al golf Pèrsic en les últimes hores; el Brent voreja els 100 dòlars 

 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 12 de març de 2026. 11:04
Actualitzat: Dijous, 12 de març de 2026. 12:46
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic, després d'haver-ne atacat almenys sis en les últimes hores. En mig de l'intent del president dels Estats Units, Donald Trump, de fer veure que la guerra ja s'ha acabat, Teheran va rebutjar tal idea i va amenaçar de bloquejar el petroli d'Ormuz. Dit i fet: aquest dimecres vam saber que tres vaixells van ser atacats a l'estret, una via clau per al transport energètic —hi acostuma a passar el 20% del petroli i del gas natural liquat de tot el món—; i aquest dijous han estat atacats dos petroliers en aigües de l'Iraq, a més d'un altre vaixell prop dels Emirats Àrabs Units (EAU). El resultat és clar: el barril de Brent voreja els 100 dòlars, malgrat que l'Associació Internacional d'Energia (AIE) ha aprovat l'alliberament de 400 milions de barrils de petroli.

Va ser l'Agència d'Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit (UKMTO, en anglès) qui aquest dimecres va informar que tres vaixells van ser impactats per projectils ben a prop de l'estret d'Ormuz. Primer, va notificar que el capità d'un portacontenidors va alertar que l'embarcació havia patit danys per part d'un projectil "sense identificar" a 46 quilòmetres al nord-oest de Ras al-Khayma, a la costa dels EAU, dins del golf Pèrsic. Després, un altre vaixell de càrrega va ser impactat a poc més de 20 quilòmetres al nord d'Oman, en el mateix estret, i va patir un incendi —la tripulació va haver d'abandonar-lo. Finalment, va haver-hi un tercer impacte a uns 92,6 quilòmetres al nord-oest de Dubai, a prop d'Ormuz.  

L'Iraq suspèn operacions petrolieres

Trump amenaça ara de colpejar "20 vegades més fort" l'Iran si bloqueja el petroli a l'estret d'Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

El president dels Estats Units va dir ahir que la guerra estava "pràcticament acabada" 

 

 

 

  Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 10:05
Actualitzat: Dimarts, 10 de març de 2026. 10:29
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

Nou cop de volant en el conflicte a l'Orient Mitjà. Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, donés per "pràcticament acabada" la guerra contra l'Iran, ara vira el discurs i amenaça d'intensificar l'ofensiva. Trump ha avisat aquest dilluns l'Iran que si bloqueja el flux de petroli a l'estret d'Ormuz, els Estats Units "colpejarà vint vegades més fort" que els atacs que ha llançat fins ara. El mandatari republicà ha afirmat en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, que "mort, foc i fúria regnaran sobre" el règim iranià, si bé ha afegit que espera i resa perquè "això no succeeixi".

Aquest cap de setmana, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran va afirmar que havia atacat un petrolier a l'estret d'Ormuz i va asseverar que el pas estava tancat al trànsit. Aquest estret, ubicat entre el Golf Pèrsic i l'oceà Índic, és un enclavament fonamental per a l'economia mundial. Es tracta d'uns 60 quilòmetres d'ample on el mar separa l'Iran del punt més septentrional d'Oman i és la principal via d'entrada per mar al golf Pèrsic. Es tracta, per tant, del pas de sortida de pràcticament tota la

El preu del petroli sobrepassa els 100 dòlars per primera vegada des del 2022

 

 GUERRA IRAN

 

Trump assegura que els preus cauran quan s'acabi l'ofensiva i l'amenaça militar de l'Iran 

 

Un vaixell petrolier / EP

 

 

Jose Díaz
09/03/2026 10:13  

 

La segona setmana de crisi bèl·lica a l’Orient Mitjà segueix posant al límit l’economia mundial. Abans de l’obertura de les borses el preu del petroli ha tornat a marcar valors extremadament alts, uns valors que no es registraven des de l’any 2022 amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. El preu del barril de Brent -índex de referència al mercat europeu- s’ha disparat un 15% quan passaven 17 minuts de les vuit del matí i s’ha situat en els 107 dòlars per barril i, durant alguns moments, s’ha arribat a cotitzar en els 115 dòlars. Aquestes pujades de preu s’han produït també en l’índex de referència del mercat americà, on el preu del barril de cru West Texas Intermediate (WTI) s’ha encarit prop d’un 13% i ha arribat a fregar els 103 dòlars.

No només ha estat el petroli el gran afectat per l’Orient Mitjà, sinó que el preu del gas en el mercat de futurs holandès també s’ha disparat amb força. Concretament, el preu del gas s’ha enfilat un 20% i s’ha situat en els 65,70 euros per megavat hora, tot i que en alguns moments la seva cotització s’ha arribat a enfilar un 30%.

Trump assegura que el preu del petroli i el gas caurà “ràpidament”

Última hora : Israel bombarda l’edifici on s’havia de reunir el consell que elegirà el nou líder suprem iranià

 

 

El conflicte causa centenars de morts, més de mig miler a l'Iran, i s'expandeix per tot el Llevant

 

 

 

03.03.2026 - 06:45

|

Actualització: 03.03.2026 - 16:55

 

Quart dia de guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha causat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i de bona part de la cúpula militar i política de Teheran. L’aiatol·là Alireza Arafi ha estat nomenat líder provisional de l’Iran. De matinada, han continuat els bombardaments sobre Teheran i Beirut. L’exèrcit israelià ha ordenat a les seves tropes que avancin al sud del Líban. La Guàrdia Revolucionària iraniana assegura que ha tancat la navegació a l’estret d’Ormuz, un dels llocs més importants de comerç de petroli a escala mundial.

 

Com funciona la successió de Khamenei, i qui podria ser el nou líder suprem de l’Iran?

  

 

D’ençà que va començar la guerra, els bàndols han bescanviat foc. Els atacs amb míssils iranians han afectat gairebé tots els països del Llevant. Es calcula que hi ha gairebé 800 morts a l’Iran i una desena a Israel. L’exèrcit nord-americà ha confirmat la mort de sis militars dels EUA.

 

Catar i els EAU, acorralats per l’Iran, lluiten contra corrent per convèncer Trump que rebaixi la tensió

Ara per ara, Xipre és l’únic país europeu esquitxat per la guerra arran d’un atac amb drons a la base militar britànica d’Akrotiri. Grècia, França i Alemanya han decidit de donar-li suport militar amb vaixells, caces i míssils.

Netanyahu amenaça amb més atacs contra l’Iran i l'Hesbol·là

Repàs monumental d'una activista iraniana a Mònica Terribas en directe:‘Compte amb el que diem al món’

 

 

L'esquerra s'indigna per l'atac dels EUA i Israel però va callar davant la repressió dels aiatol·làs

 

 

Mònica Terribas va rebre un sever correctiu a les ones de RAC1 |  TV3

 

 

03/03/2026 05:47:00h

per

Redacció

 

 

Aquests dies l'esquerra està donant sobrades mostres de la seva superioritat moral, intentant dir als iranians què els convé i què no. Ja ho van fer amb Veneçuela, on van blanquejar un règim dictatorial amb l'única intenció de criticar l'imperialisme nord-americà. Aquests dies, mentre el poble iranià, sobretot dones, celebra l'atac dels EUA i Israel als aiatol·làs, l'esquerra occidental anomena "pederasta" Trump i "genocida" Netanyahu, però "cap d'estat" Jamenei.

Està bé veure com de tant en tant una dona iraniana posa al seu lloc els demòcrates de l'esquerra que repeteixen eslògans a les tertúlies. Com Mònica Terribas, que va voler posar contra les cordes una activista iraniana a RAC1 i en va sortir mal parada.

Va passar dilluns en la tertúlia del programa de Jordi Basté, El Món a RAC1. Els tertulians progres es donaven cops al pit dient que el que és important no és si el règim iranià és una dictadura o no o si reprimeix les dones, sinó el respecte al dret internacional. Aleshores va intervenir Ryma Sheermohammad, activista iraniana, que va donar una lliçó a Mònica Terribas i altres progres.

 

 

Ryma Sheermohammad, activista pels drets humans |  Cedida

 

 

Ryma Sheermohammad es va mostrar molt preocupada "sobretot per les anàlisis que s'estan fent sobre el meu país". Va lamentar que la comunitat internacional compri la narrativa del govern iranià i abandoni constantment la resistència contra els aiatol·làs. Aquesta activista es pregunta, per exemple, per què no surt als mitjans el paper que ha jugat l'Iran en la desestabilització de la regió.

Es va mostrar també indignada pel fet que molts mitjans estiguin venent el possible successor de Jamenei, Masoud Pezeshkian, com un reformista capaç de liderar una transició. "Dir això és riure's de les víctimes", ha dit aquesta activista, recordant que durant el seu mandat l'Iran ha patit la major persecució a les minories i les dones. "Hem d'anar amb compte amb el que estem dient al món", ha afegit.

Repàs monumental a Mònica Terribas

Els EUA retiren avions de Morón i Rota davant la negativa de Sánchez a donar suport a l'atac contra l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Robles obre la porta a usar les bases americanes a Espanya tan sols per a evacuacions humanitàries

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació". 

El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.

El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.

Albares: "No s'utilitzen i no s'utilitzaran les bases per a res que no estigui dins del conveni"

La guerra arriba a Europa? Explosions a Xipre mentre França, Alemanya i el Regne Unit amenacen d'atacar l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Un dron ataca la base d'Akrotiri després que el 'premier' britànic anunciés més participació en els atacs contra l'Iran 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 10:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

En mig de l'escalada regional a l'Orient Mitjà, ens preguntem: la guerra arriba a Europa? El cas és que poc abans de la mitjanit d'aquest diumenge es van registrar explosions a Xipre, mentre que França, Alemanya i el Regne Unit han amenaçat d'atacar l'Iran, sumant-se així als Estats Units i Israel. Concretament, un dron va atacar la base britànica d'Akrotiri, ubicada a Limassol —la segona ciutat de Xipre—, una estona després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià i donés permís a l'aviació estatunidenca per fer servir algunes de les seves bases a la zona. 

🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
 

En resum, París, Berlín i Londres —el denominat bloc E3— van trencar la seva equidistància inicial aquest diumenge i van advertir que es plantegen prendre mesures per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons per defensar tant els seus interessos com els dels seus aliats a l'Orient Mitjà. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment permetent les accions defensives necessàries i proporcionades per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons en el seu origen", van indicar, en una declaració conjunta. I van afegir: "Hem acordat col·laborar amb els EUA i els aliats de la regió en aquesta qüestió".

El bloc E3, contra l'Iran

"Guerra oberta" entre el Pakistan i l'Afganistan: les claus

 

 

GUERRA

 

 

Cada banda s’acusa mútuament mentre la comunitat internacional demana calma i mediació immediata 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Barcelona. Divendres, 27 de febrer de 2026. 14:53
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els enfrontaments entre Pakistan i Afganistan han escalat després que el govern talibà anunciés una ofensiva contra posicions militars pakistaneses a prop de la frontera, i Islamabad respongués amb bombardejos sobre objectius a Kabul i a les províncies limítrofes de Kandahar i Paktika. És la més recent escalada d’un conflicte latent entre els dos veïns, amb un historial de violència intermitent. Els primers informes van emergir dijous 26 de febrer, quan el govern talibà va llançar una ofensiva a les províncies de Nangarhar, Nuristan, Kunar, Khost, Paktia i Paktika. Segons els portaveus talibans, els atacs van començar a les 20:00 hora local. El Pakistan va replicar ràpidament, acusant els insurgents d’haver obert foc sense provocació a diverses localitats de la seva província de Khyber Pakhtunkhwa.

Durant la matinada de divendres, les forces pakistaneses van realitzar una sèrie de bombardejos sobre objectius a Kabul i en altres províncies frontereres, segons fonts militars d'Islamabad. Es van informar més incidents prop del pas fronterer de Torkham, clau per al comerç i trànsit entre Peshawar i Jalalabad.

Qui hi ha implicat?

Zelenski demana al Parlament Europeu una data concreta per a l’adhesió d’Ucraïna a la UE

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Assegura que és una manera de pressionar Putin perquè aturi la invasió

 

 

 

 

Redacció

24.02.2026 | Actualització 24.02.2026 12:16h

 

 

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat en un ple extraordinari del Parlament Europeu que la UE fixi una data concreta per a l’adhesió del seu país al club comunitari. I ha avisat que, sense aquesta garantia, el president rus, Vladímir Putin, trobarà la manera de blocar Kíiv durant dècades.

En ocasió del quart aniversari de la invasió russa, Zelenski ha intervingut telemàticament davant dels comissaris europeus, els eurodiputats i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a qui ha agraït el suport de la Unió Europea “tots aquests anys” i ha insistit que calia establir una data per a la incorporació d’Ucraïna.

“És important per a nosaltres rebre una data clara d’adhesió a la UE. És molt important com a part del

Els ucraïnesos es manifesten a Barcelona per denunciar els quatre anys de la invasió russa

 

 

Coincidint amb aquest aniversari, el Parlament de Catalunya hissarà la bandera ucraïnesa aquest dimarts

 

 

 

Redacció

 

ahir a les 20:27 1 minut de lectura

 

 (ACN/Redacció) La comunitat ucraïnesa s’ha manifestat a Barcelona aquest diumenge per denunciar els quatre anys de la invasió russa al país. Convocades per l’Associació d’Ucraïnesos a Catalunya Txervona Kalyna, centenars de persones s’han sumat a la marxa que ha començat a les 17 hores al passeig de Gràcia i que ha acabat amb una concentració a la plaça de Catalunya a partir de les 18 hores.

Demanen al món que no s’oblidi de la guerra

Durant la mobilització s’han cridat proclames contra el president rus, Vladímir Putin, i a favor de la resistència ucraïnesa. L’activista Karina Feka, una de les organitzadores de la marxa, ha avisat que Ucraïna “no es rendirà”, però ha demanat que el món no s’oblidi ni normalitzi la guerra. Així mateix, ha reclamat el suport de més països.

 

 

 

 

El Parlament hissarà la bandera ucraïnesa

Cau el narco més buscat pels Estats Units i es desferma el caos a Mèxic

 

 

NARCOTRÀFIC

 

 

El criminal era el líder del Càrtel Jalisco Nova Generació 

 

 

 

  Lluís Tomàs
Foto: Europa Press
Barcelona. Diumenge, 22 de febrer de 2026. 18:57
Actualitzat: Diumenge, 22 de febrer de 2026. 21:45
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El líder del Càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG), Nemesio Oseguera Cervantes, àlies El Mencho, un dels capos més buscats pels Estats Units, ha estat abatut aquest diumenge en un dispositiu de forces federals. L’operatiu ha tingut lloc a la serra de l’estat de Jalisco, on el criminal es movia a caprici protegit pels seus homes des de feia dècades. Es tracta d’una notícia de gran impacte pels mexicans, ja que el narcotraficant liderava l’organització més letal del país, amb tentacles a tot el món. De fet, és el cop més gran que s'ha donat contra el narcotràfic en la història recent.

El Mencho era un criminal del qual no hi ha gairebé cap registre gràfic, més enllà de la foto divulgada per l'Administració de Control de Drogues (DEA, per les seves sigles en anglès). Mort a l’edat de 56 anys, sobre el narcotraficant pesava una recompensa de 15 milions de dòlars per informació que

Catalunya, sense simbologia als Jocs Olímpics d'hivern: requisen estelades i senyeres a les graderies

 

 

JOCS OLÍMPICS

 

 

L'organització del COI ha requisat les banderes durant la prova esprint de l'esquí de muntanya  

 

 

 

 

Alessandro Marruccelli
Barcelona. Dijous, 19 de febrer de 2026. 14:33
Temps de lectura: 1 minut 

 

Oriol Cardona ha fet història aquest dijous als Jocs Olímpics d'Hivern. L'esportista català ha guanyat la medalla d'or en la prova d'esquí de muntanya, una competició que s'ha estrenat enguany com a olímpica. 

Al seu costat també han participat els catalans Ot Ferrer i Maria Costa. Tots tres esportistes han estat animats pels seus familiars i per aficionats catalans des del públic. Durant les retransmissions de les proves de semifinals, s'han vist diferents estelades i senyeres a les graderies. 

Ara bé, malauradament, han durat ben poc, ja que, segons denuncien diferents usuaris a través de les xarxes socials, han estat requisades per l'organització.

  

La seguretat de Bormio intentant requisant senyeres i estelades.
Coses que costen d’entendre. pic.twitter.com/JUB22FaadN

— Quim P. Casadesús (@Kasadesus) February 19, 2026

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/esports/catalunya-sense-simbologia-jocs-olimpics-hivern-requisen-estelades-senyeres-graderies_1596617_102.html 

 

La policia britànica deté l’ex-príncep Andreu, germà de Carles III, per corrupció vinculada al cas Epstein

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Ell ha negat sempre qualsevol conducta inapropiada en referència a l'agressor sexual Jeffrey Epstein · Andreu va renunciar els seus títols nobiliaris l'octubre passat

 

Què revelen els arxius d’Epstein sobre les seves connexions amb Barcelona, Eivissa i Andorra?

 

 

 

 19.02.2026  | Actualitzat 13:18h

 

 

La policia britànica ha detingut l’ex-príncep Andreu Mountbatten-Windsor, germà del rei d’Anglaterra, Carles III,  per corrupció vinculada al cas Epstein, segons que ha avançat la BBC. Uns quants vehicles de la policia han arribat a primera hora a la finca de Sandringham House, al comtat de Norfolk. La detenció s’ha fet el mateix dia que l’ex-príncep Andreu fa 66 anys.

L’ex-príncep va compartir informes de visites oficials a Hong Kong, Vietnam i Singapur. A més, segons un correu electrònic datat el 24 de desembre de 2010 i adreçat al mateix Jeffrey Epstein, va enviar un informe confidencial sobre oportunitats d’inversió internacional a Helmand (Afganistan) i que podria haver usat en els seus negocis. En aquell moment, l’ex-príncep era l’enviat especial del Regne Unit per al comerç internacional.

El rei Carles III ha fet un comunicat assegurant que

S’ha mort el reverend Jesse Jackson, activista històric pels drets civils

 

 

MÓN AMÈRICA

 

Va ser dues vegades candidat a la presidència dels Estats Units

 

 

 

 

 Redacció

17-02-2026

 

El reverend Jesse Jackson, activista històric pels drets civils i dues vegades candidat a la presidència dels Estats Units, s’ha mort a vuitanta-quatre anys, segons que ha informat la família. “El nostre pare va ser un servidor amb vocació de lideratge, no sols per a la nostra família, sinó també per als oprimits, els qui no tenen veu i els qui han estat ignorats arreu del món”, diu la nota.

“El vam compartir amb el món i el món es va convertir en part de la nostra família ampliada. La seva fe inalterable en la justícia, la igualtat i l’amor va elevar milions de persones i us demanem que n’honoreu la memòria continuant la lluita pels valors que va defensar.”

De moment, no s’ha fet pública la causa de la mort. La família explica que s’ha mort en pau, envoltat dels éssers estimats. Jackson havia estat ingressat en un hospital el novembre passat i feia més d’una dècada que convivia