El Parlament Europeu obstaculitza el pacte amb el Mercosur votant a favor d'un recurs al TJUE

 

 

COMERÇ EXTERIOR

 

La Comissió volia comptar amb el suport parlamentari abans d'aprovar-ho 

 

 

• Germán Aranda

• Barcelona. Dimecres, 21 de gener de 2026. 13:19

• Actualitzat: Dimecres, 21 de gener de 2026. 13:39

• Temps de lectura: 1 minut

   

   

 

El Parlament Europeu ha votat aquest dimecres a favor de presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra el pacte comercial pactat amb el Mercosur. L'acord queda obstaculitzat, per tant, gràcies a una votació que s'ha aprovat per la mínima, amb 334 vots a favor, 342 en contra i 11 abstencions, informa l'Agència Catalana de Notícies. 

Eurodiputats d'esquerra i extrema dreta havien demanat portar el pacte a la justícia europea davant les queixes del sector agrícola, que creuen que el lliure comerç perjudicarà la seva activitat perquè permetrà l'entrada de productes més barats que passen menys controls de qualitat.

La votació s'ha celebrat davant la presència de desenes de tractors que s'han concentrat a les portes de

Trump atia les flames de la polarització amb les enquestes clau en contra

 

 

MÓN - AMÈRICA

 

 

Els demòcrates agafen avantatge a les enquestes de mitjan mandat, en un moment en què la popularitat del president ha baixat al mínim

 

 

Alexandre Solano

15.01.2026 - 21:40

 

 

Mentre el vice-president nord-americà, J. D. Vance, es reunia a la Casa Blanca amb els ministres d’Afers Estrangers de Grenlàndia i Dinamarca –en el conflicte diplomàtic que ja ha esdevingut el més greu dins l’OTAN en decennis–, el president Donald Trump signava al Despatx Oval una ordre executiva per a tornar a introduir la llet sencera als menús escolars. L’escena, envoltada d’infants i càmeres, era carregada de simbolisme: un gest aparentment banal, però revestit del discurs de la “autonomia parental” i concebut explícitament com una esmena a les polítiques de salut pública i alimentació saludable impulsades pels governs anteriors.

La imatge resumeix amb precisió l’estratègia política de Trump. D’una banda, una pulsió pròpia de l’extrema dreta basada en la batalla cultural, amb l’objectiu

Maten a trets l'exlíder nacionalista cors Alain Orsoni durant el funeral de la seva mare

 

 

CÒRSEGA

 

Orsoni, de 71 anys, va ser una figura clau del moviment independentista en els anys 80 

 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Wikimedia Commons
Barcelona. Dimarts, 13 de gener de 2026. 08:58
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Han mort a trets l'exlíder nacionalista cors Alain Orsoni durant el funeral de la seva mare, celebrat aquest dilluns a la tarda en una localitat de Vero (al sud de Còrsega). Les autoritats de Marsella i la Fiscalia Nacional contra la Delinqüència Organitzada han obert una investigació sobre els fets, que s'atribueixen a un franctirador que va fugir després de l'assassinat, tal com recullen mitjans de comunicació locals com Corse Matin. 

Orsoni, de 71 anys, va ser una figura clau del moviment independentista en els anys 80. Concretament, va formar part de la cúpula del Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC) i, més tard, va fundar i dirigir el Moviment per a l'Autodeterminació (MPA) —formació amb la qual va aconseguir els seus millors resultats electorals l'any 1992, amb quatre escons. A l'illa també era conegut per haver presidit entre el 2008 i el 2015 el club Ajaccio de futbol.

 

🔴 Alain Orsoni, 72 ans, ancien militant nationaliste et ancien président du club de football AC Ajaccio, a été tué à Vero lors des obsèques de sa mère, ce lundi 12 janvier. pic.twitter.com/sboczegrst

— Corse-Matin (@Corse_Matin) January 12, 2026

 

Un passat de llums i ombres

“Totes les opcions estan sobre la taula”: quins camins pot escollir Trump en cas d’atacar l’Iran?

 

IRAN

 

Després de la seva ofensiva a Caracas, la mirada de Washington ha girat cap a Teheran 

 

 

 

Lluís Tomàs

 
Foto: Marina dels EUA
Barcelona. Dilluns, 12 de gener de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

 

Al llarg de la darrera setmana, la retòrica de la Casa Blanca contra l’Iran s’ha tornat cada vegada més agressiva, fent créixer les especulacions sobre un possible atac nord-americà contra la República Islàmica. Després de la seva ofensiva a Veneçuela, la mirada de Washington ha girat cap a Teheran, en un moment clau marcat per les protestes massives que sacsegen el govern iranià. Davant la magnitud de les mobilitzacions, Donald Trump ja ha deixat clar que dona suport als manifestants i a la seva lluita per la “llibertat”, i ha advertit que, si el règim encapçalat pel líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, continua reprimint les protestes amb violència, els Estats Units desfermaran “l’infern” sobre els seus líders. Tot plegat mentre diverses filtracions aparegudes als mitjans nord-americans apunten que el president estudia diversos escenaris d’intervenció per aprofitar l’onada de descontentament i afeblir definitivament el règim, inclosos possibles atacs militars dirigits. Segons The Wall Street Journal, serà dimarts quan avaluarà les diferents opcions amb el seu equip.

“Totes les opcions estan sobre la taula per al president Trump, però no s’ha pres cap decisió”, ha assegurat un alt funcionari de la Casa Blanca en declaracions recollides per Axios. Els camins plantejats al magnat republicà inclouen tant atacs militars com alternatives “no cinètiques”, és a dir, mesures que no impliquen l’ús directe de la força i que no causarien morts immediates. Segons un segon funcionari consultat pel mateix mitjà, encara no es pot anticipar quina via escollirà Trump, però les opcions militars estan damunt la taula. A més, The Telegraph apunta que el president ha estat advertit que les Forces Armades nord-americanes necessiten més temps per preparar un eventual atac, i que se li han presentat com a potencials objectius diversos alts càrrecs del règim iranià responsables de reprimir les protestes.

Dos possibles camins

Residents argentins, en contra de la política migratòria d'Andorra pel retorn forçat de setze famílies

 

POLITICA 

 

La majoria d'immigrants que marxen del Principat s'instal·len a la Seu d'Urgell

 

 

Pintada de "Fora argentins d'Andorra", a Arinsal, el 16 d'abril del 2025 Autor/a: Argentinos en Andorra

 

 

Política, Societat 

12.01.2026 05.00 hRedacció 

 

L'associació Argentins a Andorra ha alçat la veu contra la normativa andorrana en matèria de reagrupament familiar, que ha provocat el retorn forçat de setze famílies argentines des de l'octubre passat. Segons l'entitat, la manca de claredat en els requisits, especialment pel que fa a les cartes d'invitació, ha convertit un dret reconegut en tractats internacionals en un obstacle insalvable per a molts immigrants. Centenars de famílies han patit situacions similars en els últims anys.

Marcelo Ponce, president de l'associació, ha explicat a RTVA que les famílies afectades no han pogut complir els tràmits per falta d'informació precisa i documentació essencial. "Si són convidats a una llar, necessiten obligatòriament una carta d'invitació, que actualment no s'està entregant". L'entitat ha traslladat aquesta preocupació al Govern andorrà, confiant que els acords bilaterals entre Andorra i l'Argentina permetin resoldre la qüestió.

Ponce ha afegit que la normativa actual

Palinur : L'Iran: l'hi devem a les dones

 

divendres, 9 de gener del 2026

Via :Ramon Cotarelo 

 

La gerontocràcia islamofeixista de l'Iran ha tallat internet a tot el país. Vol deixar-ho a les fosques. Evidentment, s'està preparant per massacrar la població que ja fa dotze dies que està en plena revolta als carrers. Per ofegar en sang una revolució contra la teocràcia feminicida que recolzen totes les esquerres wokes del món.

És el moment de recordar Trump que va prometre intervenir si aquests criminals començaven a matar gent.

Les promeses es compleixen, president.

Tothom sap que aquesta teocràcia criminal és un dels dos centres del terrorisme mundial; l'altre és Qatar. Tots dos formen l'eix que finança l'antisemitisme i la imposició de l'islam a sang i foc a tots els mitjans, les universitats occidentals, els partits de l'esquerra woke i dirigents històricament antisemites com Pedro Sánchez, Keir Starmer o Emmanuel Macron.

 

El silenci de tots els mitjans wokes (des de la BBC fins a TV3) intenta ofegar una revolució que pot ser

Els Estats Units es retiren de l’IPCC i de 65 organitzacions internacionals més per considerar-les “malbaratadores, ineficaces o perjudicials”

 

 

MEDI AMBIENT

 

 

 

 

08/01/2026

 

El president dels Estats Units, Donald J. Trump, ha anunciat aquest dimecres la retirada immediata del país de 66 organitzacions internacionals que la Casa Blanca considera “antiamericanes, inútils o malbaratadores”. La decisió s’emmarca en la revisió general ordenada per l’Administració Trump sobre la participació nord-americana en institucions multilaterals i dona compliment a una de les promeses clau del president: posar fi al finançament d’estructures globals que, segons ell, actuen contra els interessos nacionals.

L’anunci es fonamenta en una ordre executiva signada el febrer de 2025, que encarregava al Departament d’Estat una auditoria completa de totes les organitzacions internacionals, convenis i tractats en què participen els Estats Units. Un cop rebut l’informe del secretari d’Estat i després de deliberar amb el seu gabinet, Trump ha conclòs que la permanència en aquestes 66 entitats “és contrària als interessos dels Estats Units”.

En un comunicat oficial, el govern federal ha estat taxatiu:

Corina Machado serà a Oslo, però no assistirà al lliurament del Nobel

 

NOBEL DE LA PAU

 

La dissident veneçolana viatja en condicions extremes mentre la seva filla recull el Nobel en el seu nom 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 10 de desembre de 2025. 12:32
Actualitzat: Dimecres, 10 de desembre de 2025. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La líder opositora veneçolana María Corina Machado es troba ja de camí cap a Oslo, tot i que no ha pogut arribar a temps per assistir a la cerimònia de lliurament del Premi Nobel de la Pau prevista per a aquest dimecres. El Comitè Nobel va confirmar que, malgrat les condicions de “perill extrem” en què viatja, la premiada es troba fora de risc i estarà present a la capital noruega en les pròximes hores, encara que sense una hora exacta d’arribada.

En un comunicat, l’Institut Nobel va destacar l’esforç personal de Machado, que “ha fet tot el que està en el seu poder per assistir a la cerimònia”, però va admetre que la situació del seu viatge feia inviable que pogués aparèixer a l’acte oficial. Kristian Berg Harpviken, director de l’Institut, ja havia avançat hores abans a la televisió pública NRK que l’opositora no seria al consistori d’Oslo quan s’iniciés l’acte a les 13.00 hores.

On és María Corina Machado?

Ucraïna fixa tres línies vermelles que qüestionen el “progrés cap a la pau” de Trump

 

 

UCRAÏNA

 

 

Kíiv admet avenços, però rebutja cessions al Donbàs, restriccions militars i renunciar a l'OTAN 

 

 

  Anna Solé Sans
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 11:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Casa Blanca de Donald Trump projecta un missatge d’optimisme gairebé inalterable sobre les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna, però fonts ucraïneses revelen que la distància entre el que Washington exigeix i el que Kíiv pot acceptar continua essent profunda. Tot i que Trump ha celebrat un “progrés enorme” i que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha qualificat les converses a Ginebra de “molt positives”, la realitat interna és molt més complexa. Segons un alt càrrec ucraïnès amb accés directe a les negociacions, la idea que només queden “uns pocs punts menors” per resoldre és, com a mínim, enganyosa. La font, que va parlar amb CNN des de la capital ucraïnesa, confirma que s’ha assolit un “consens” en la majoria dels 28 punts del pla filtrat la setmana passada. Però remarca que hi ha tres qüestions crucials on encara no hi ha cap acord, i que poden determinar el fracàs o l’èxit de la proposta de pau.

1. La cessió de territoris clau al Donbàs

El primer i més delicat punt és el futur del Donbàs, una regió que Rússia ha annexionat de manera il·legal, però que no controla completament sobre el terreny. Els Estats Units han suggerit que Ucraïna cedeixi parts del territori per convertir-les en una zona desmilitaritzada administrada per Moscou. Tot i que la font ucraïnesa reconeix “cert progrés” en la discussió, insisteix que no hi ha cap formulació acordada en els esborranys. Remarca que seria una “greu equivocació” dir que Ucraïna ja ha acceptat una versió concreta del punt territorial. El Donbàs inclou ciutats fortificades i línies defensives essencials per a la seguretat del país, i cedir-lo representa un risc polític i militar enorme per a Kíiv.

2. El límit al nombre de soldats ucraïnesos

Gir de guió: EUA i Ucraïna prometen un pla de pau ‘actualitzat’ després de les crítiques prorusses

 

 

UCRAÏNA

 

El pla inicial amb aportacions russes provoca malestar europeu i força EUA i Ucraïna a redefinir la proposta 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 08:37
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.

A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.

Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"

La UE impulsa un “Schengen militar” per agilitzar el moviment de tropes en situacions d’emergència

 

 

UNIÓ EUROPEA

 

 

Brussel·les vol reduir tràmits, reforçar infraestructures i accelerar permisos per a moviments militars 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 19 de novembre de 2025. 10:52
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Unió Europea vol posar fi als retards i obstacles que dificulten el trasllat de tropes i equipament a través del seu territori. Davant l’escalada de tensió amb Rússia i el creixement de la despesa militar europea, la Comissió Europea presentarà un ambiciós pla per establir un sistema de mobilitat militar harmonitzat, conegut informalment com a “Schengen militar”. L’objectiu és clar: garantir que, en una crisi, els exèrcits europeus es puguin desplaçar amb rapidesa i sense quedar atrapats en procediments administratius o limitacions logístiques.

Apostolos Tzitzikostas, comissari europeu de Transports i Turisme, defensa que la defensa del continent depèn tant dels recursos militars com de la capacitat de fer-los arribar a temps al lloc necessari. Segons ell, una xarxa logística eficient és essencial per assegurar una resposta efectiva davant qualsevol amenaça. Aquesta perspectiva ha impulsat una proposta que busca corregir dèficits que, avui dia, encara suposen un fre important per a les operacions militars europees.

 

Més facilitat per travessar fronteres

Zelenski arriba a Madrid a la recerca de més finançament armamentístic

 

 

GUERRA A UCRAÏNA 

 

El president ucraïnès preveu parlar amb Sánchez de la compra d’armament als Estats Units per defensar-se de Rússia 

 

 

  Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 18 de novembre de 2025. 11:24
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

El Congrés també ha entregat a la delegació ucraïnesa una còpia de la transcripció d'una comissió que aborda a l'assassinat en una manifestació l'any 1977 del treballador malagueny i sindicalista de Comissions Obreres Manuel José García Caparrós. El seu contingut continuarà sent secret i, per tant, Ucraïna no podrà fer pública la deliberació d’aquella comissió. Durant la visita, Armengol ha mostrat l’hemicicle a Zelenski, que ha fet broma amb la quantitat de periodistes que l’esperaven asseguts als escons dels diputats. La presidenta del Congrés ha mostrat els trets que hi ha al sostre, disparats en l’intent de cop d'estat del 23-F.

 

 

Armengol mostra a Zelenski els trets del 23-F al sostre de l'hemicicle del Congrés / Foto: EFE

 

 

 

Museu Reina Sofía, seu d’Indra, Zarzuela i Moncloa

La Unió Europea adverteix que Espanya rep 'un nivell desproporcionat' d'immigrants

 

 

POLÍTICA

 

La Comissió vol reduir la conflictivitat política que provoca la gestió migratòria entre els Estats membres

 

 

La pressió migratòria és molt elevada | Europa Press

 

 

12/11/2025 09:15:00h

per

Redacció

 

 

La Comissió Europea ha inclòs Espanya entre els països que suporten una pressió migratòria “desproporcionada”. Per tant, podrà acollir-se al nou mecanisme de solidaritat previst en el Pacte Europeu de Migració i Asil. L’informe presentat a Brussel·les identifica Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre com els Estats més afectats.

L’Executiu europeu assenyala que Espanya afronta un flux d’arribades molt elevat a causa de les operacions de rescat i al creixement de la ruta atlàntica. Segons Brussel·les, el volum actual d’entrades “no és sostenible” i requereix un repartiment equitatiu entre els socis. La mesura s’emmarca en el nou Pacte Migratori, que preveu traslladar almenys 30.000 migrants a l’any entre països de la UE.

En cas que un Estat es negui a acollir les persones reassignades, podrà compensar el seu rebuig amb una aportació econòmica de 20.000 euros per cada trasllat no efectuat. Aquesta “solidaritat flexible”, com la defineix la Comissió, permetrà també substituir l’acollida directa per contribucions financeres o per suport logístic. L’objectiu, segons el comissari d’Interior i Migració, Markus Brunner, és “equilibrar la solidaritat amb la responsabilitat”.

 

 

Canàries ha estat protagonista aquest any | Europa Press

 

 

Espanya, en el grup de més pressió migratòria

La Marxa per la Independència de Polònia es converteix en un clam contra la immigració massiva

 

INTERNACIONAL - POLÒNIA

 

 

 

 

12 de novembre de 2025

Per Redacció

 

 

Ahir dimarts Polònia va commemorar el 107è aniversari de la seva independència amb una gran manifestació a Varsòvia que es va convertir en un clam contra la immigració massiva. Durant la manifestació hi va haver discursos del president polonès Karol Nawrocki i del líder del partit de dretes Llei i Justícia (PiS) Jaroslaw Kaczyński, tots dos aprofitant l’ocasió per abordar l’estat de la nació. Els seus comentaris van subratllar la importància de protegir la democràcia, defensar l’estat de dret i salvaguardar la sobirania nacional polonesa, alhora que van reflexionar sobre les lluites històriques de Polònia i els reptes polítics als quals s’enfronta avui dia.

La multitud feia onejar banderes nacionals poloneses i hi havien pancartes amb lemes com “Aturem la immigració, és l’hora de la deportació” i “Polònia pels polonesos i Europa pels europeus”. Krzystof Bosak, líder del partit Konfederacja, va afirmar que:

Andorra comença a posar ordre en les seves polítiques migratòries

 

 

CRIT

 

 

 

10 de novembre de 2025

Per Maria Llopart

 

El fet que darrerament Andorra hagi endurit les seves polítiques migratòries ens fa plantejar la següent pregunta: què passa quan un país decideix posar ordre en la seva política migratòria? La resposta, observada aquesta última setmana, és contundent: la fermesa genera resultats. L’avançament del sistema Entry/Exit i l’enduriment dels controls per als extracomunitaris han provocat la sortida d’un centenar de peruans que vivien al Principat, i d’altres que ja tenen un peu fora. A aquests s’en sumen algun centenar més, argentins i colombians, que els darrers mesos ja se n’han anat d’Andorra.

Andorra, és un país petit amb necessitats molt concretes i amb una demografia que ens mostra que la majoria dels seus habitants són estrangers i ni tan sols són d’origen català. Es tracta d’entendre que un

Nova York desafia Trump i elegeix el primer alcalde musulmà de la seva història

 

 

El jove candidat demòcrata, Zohran Mamdani, s'ha imposat amb claredat als seus rivals

 

Zohran Mamdani durant un míting a Nova York / Ron Adar, M10s/TheNEWS2 via ZUMA Press Wire/DPA Ron Adar, M10s/TheNEWS2 via ZUMA / DPA 26/10/2025 ONLY FOR USE IN SPAIN

 

 

Xavi Fernández de Castro 

 05/11/2025 07:52

 

El candidat demòcrata a l’alcaldia de Nova York, Zohran Mamdani, s’ha imposat amb claredat a les eleccions municipals que s’han celebrat aquest dimarts a la capital cultural dels Estats Units. El jove Mamdani, de només 34 anys, s’ha convertit en el primer alcalde musulmà de la història de la ciutat després d’obtenir més del 50% dels vots davant el 41,6% del candidat independent i rival seu a les primàries demòcrates, Andrew Cuomo, que havia rebut el suport explícit de Donald Trump. El president dels Estats Units havia amenaçat Nova York amb tancar l’aixeta dels fons federals si la ciutat elegia Mamdani com a nou alcalde.

Mamdami, que es defineix com a “jove, musulmà i socialista democràtic”, ha reivindicat les seves arrels com un dels seus grans actius per liderar la ciutat més poblada del país. “Em nego a disculpar-me per res de tot això”, ha dit en el seu primer discurs com a alcalde electe, que ha començat amb una cita d’Eugene Debs, el sindicalista que va liderar el Partit Socialista dels Estats Units a començaments del segle XX: “Pot ser que el sol s’hagi post a la nostra ciutat aquesta nit, però com va dir Eugene Debs, albiro l’albada d’un dia millor per a la humanitat”. 

 

Zohran Mamdani i la seva dona voten en les eleccions locals a Nova York / Ron Adar/TheNEWS2 via ZUMA Press Wire/DPA

 

 

El canvi arriba a Nova York per enfrontar-se a Trump

Portugal es planteja la prohibició del burka

 

 

PORTUGAL

 

 

 

 

 27-10-2025

per Redacció

 

 

El Parlament portuguès ha aprovat un projecte de llei impulsat pel partit de nova dreta Chega que prohibeix l’ús de vestits que cobreixin completament el rostre —com el vel integral (“burka”) i el niqab— en la majoria d’espais públics.

El text legislatiu estableix la prohibició de la «utilització, en espais públics, de vestuari destinat a ocultar o impedir la visualització del rostre», incloent el vel integral i el niqab. S’hi afegeix la

Zelenski acceptaria una cimera amb Putin i Trump, però alerta: “Budapest no és neutral”

 

 

UCRAÏNA

 

 

Els presidents Trump i Putin han confirmat la seva voluntat de trobar-se pròximament a la capital hongaresa 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 20 d'octubre de 2025. 11:11
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha declarat que estaria disposat a reunir-se amb els presidents Donald Trump i Vladímir Putin a Budapest si és convidat formalment, tot i expressar escepticisme per la tria d’Hongria com a seu d’una possible cimera internacional de pau. Zelenski ha fet aquestes declaracions en una compareixença amb periodistes, difosa aquest dilluns, on ha valorat la possibilitat de participar en una reunió trilateral per abordar el futur del conflicte que assola Ucraïna des de la invasió russa a gran escala el 2022.

“Si estic convidat a Budapest –si és una invitació en un format en què ens reunim els tres o, com es diu, diplomàcia de llançadora, en què el president Trump es reuneix amb Putin i després amb mi–, llavors, d’una manera o altra, hi estarem d’acord,” ha afirmat Zelenski.

Trump i Putin, trobada en l’horitzó

Trump acusa Hamàs d’incomplir l'acord de pau i anuncia una nova fase per destruir el seu armament

 

 

ACORD A GAZA

 

“La feina no està feta, els morts no han estat retornats com s’havia promès!”, ha etzibat el president dels EUA 

 

 

  Arnau Ruiz
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 14 d'octubre de 2025. 19:45
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha denunciat aquest dimarts que Hamàs no ha complert la promesa de retornar els cossos dels ostatges israelians morts i ha anunciat l’inici de la “fase dos” de l’operació. “Tots els vint ostatges han tornat i es troben tan bé com es pot esperar. És un gran alleujament, però la feina no està feta. Els morts no han estat retornats, com s’havia promès! La Fase Dos comença ara mateix!”, ha escrit el magnat americà al seu compte oficail de Truth Social. 

 

 

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha denunciat aquest dimarts que Hamàs no ha complert la promesa de retornar els cossos dels ostatges israelians morts i ha anunciat l’inici de la “fase dos” de l’operació. “Tots els vint ostatges han tornat i es troben tan bé com es pot esperar. És un gran alleujament, però la feina no està feta. Els morts no han estat retornats, com s’havia promès! La Fase Dos comença ara mateix!”, ha escrit el magnat americà al seu compte oficail de Truth Social. La seva declaració arriba poques hores després que Israel acusés Hamàs d’incomplir l’acord de pau signat ahir a Sharm el-Sheikh. El ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, va llançar una dura advertència a Hamàs després que el moviment palestí anunciés la devolució de només quatre cossos d’ostatges en el marc de l’acord d’intercanvi i cessament de les hostilitats. En una publicació a la xarxa X, Katz va afirmar que “qualsevol retard o evitació deliberada es considerarà una violació greu de l’acord i es respondrà en conseqüència”. Segons els termes del pacte mediador pels Estats Units, Hamàs havia de retornar en un termini de 72 hores la totalitat dels ostatges restants o, quan no fos possible, almenys coordinar de manera immediata la restitució de les restes identificables. No obstant això, fonts oficials i grups de familiars han indicat que només quatre cossos han estat entregats, una xifra molt inferior a les 28 restes que s’esperaven lliurar. 

 

Aquest dilluns, a Sharm el-Sheikh, Trump va encapçalar la signatura de l’acord que posa fi a dos anys de guerra a la Franja de Gaza, amb el suport del president egipci, Abdelfatah Al-Sisi; el turc Recep Tayyip Erdogan, i l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad Al Thani. L’acord preveu un alto el foc immediat, la retirada progressiva de les forces israelianes i l’entrada massiva d’ajuda humanitària, abans d’una segona etapa dedicada a la reconstrucció i la governança palestina.

Fase 2: Desmilitarització de Hamàs i destrucció dels seus túnels 

La vice-primera ministra sueca Ebba Busch declara que cal prohibir el burca i el nicab

 

 

SUÈCIA

 

 

 

 

 

14 - Octubre - 2025

per Redacció

 

 

La vice-primera ministra de Suècia, la democristiana Ebba Busch, ha declarat que caldria prohibir totalment l’ús del burca i el nicab al seu país. La prohibició inclouria llocs públics com ara carrers, places, centres comercials i centres sanitaris. Segons Busch, el niqab i la burca són una expressió d’una interpretació estricta de l’islam que és incompatible amb els valors suecs. “No volem veure burques i nicabs en públic. El burca no pertany a Suècia i no li deixarem via lliure”, ha declarat Busch.

“L’islam s’ha d’adaptar a Suècia. Un pot ser un orgullós musulmà, cristià, jueu o ateu suec, però són els valors fonamentals suecs els que s’han d’aplicar a tots nosaltres”, ha declarat la sots-primera ministra.

La proposta de prohibir el burca i el nicab en entorns públics forma part d’una recerca que un grup de