S’esbomben els draps bruts de l’ex-comissari Reynders, aliat de l’espanyolisme contra l’independentisme a Brussel·les

 

 

MÓN - EUROPA

 

La policia belga l'investiga per emblanquiment de capitals mitjançant bitllets electrònics de loteria

 

Didier Reynders, l’amic de Ciutadans a la Comissió Europea que feia ‘blackface’

 

 

 

 

Redacció

4-12-2024

Actualització: 04.12.2024 - 11:47

 

 

La policia belga ha escorcollat dos habitatges de l’ex-comissari de Justícia europeu Didier Reynders i l’ha interrogat, amb motiu d’una investigació per emblanquiment de capitals mitjançant la compra de bitllets electrònics de rifa durant el seu mandat com a ministre.

El dirigent liberal, que fou ministre de Finances (1999-2011) i d’Afers Estrangers (2011-2019), és investigat arran d’una denúncia de la Unitat de Processament d’Informació Financera i la Rifa belga —en va ser l’encarregat entre el 2007 i el 2011—, que han detectat transaccions sospitoses per un import elevat en la compra de bitllets de rifa.

Fa pocs dies que Reynders va deixar el càrrec de comissari de Justícia de la Comissió Europea. Com que la investigació se centra en un període en què Reynders era ministre i posteriorment comissari europeu, de moment té immunitat i no ha estat detingut, segons que ha informat Le Soir.

Reynders es va retirar de l’escena política quan no va sortir reelegit com a comissari en el nou equip encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Un aliat de l’espanyolisme

La Comissió Europea crida l’atenció a Espanya per no haver transposat polítiques de migració i economia digital

 

EUROPA

 

 

L’executiu també reclama que s’acordin mesures d’afers interns i seguretat com la protecció d'infraestructura crítica  

 

Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Brussel·les Autor: Unió Europea

Agències

Dijous 28-11-2024

 

La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres 26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces naturals o atacs terroristes, entre d’altres.

A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat que amenaci de portar els estats membres als tribunals.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-comissio-europea-crida-latencio-a-espanya-per-no-haver-transposat-politiques-de-migracio-i-economia-digital/ 

Els punts de l’acord d’alto-el-foc al Líban anunciat per Netanyahu

 

 

MÓN - LLEVANT

 

 

La treva preveu que l'Hesbol·là es retiri al nord del riu Litani i Israel surti de tot el territori libanès

 

 

 

 

Redacció

 26.11.2024 - 19:22

Actualització: 26.11.2024 - 20:27

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat un principi d’alto-al-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb la qual fa un any que manté un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

En una compareixença, aquesta mateixa tarda, després de la reunió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha dit que l’Hesbol·là no era el mateix Hesbol·là i que Israel havia fet retrocedir “dècades” la milícia xiïta. Ha dit que l’exèrcit israelià havia eliminat “el cap de la serp”, en referència al cap de l’organització islamista, Hassan Nasral·là.

Abans, havia reunit el seu gabinet de seguretat, i alguns dels seus ministres més destacats havien tingut converses al nivell més alt sobre aquest mateix afer. Hi ha reticències del sector més conservador del seu govern.

També ha dit que la durada de l’alto-el-foc dependria de què passés al Líban, i que tenia un pacte amb els EUA que l’autoritzava a actuar en cas que no es respectés el pacte. La setmana passada, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre d’arrest contra Netanyahu per crims de guerra i crims contra la humanitat per la guerra de Gaza. La treva és de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là s’ha de retirar al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, i Israel ha de sortir del territori libanès.

Sobre això, el diari L’Orient Le Jour ha publicat els punts de l’acord:

Putin aprova un decret que permet a Rússia l'ús d'armes nuclears davant un atac convencional

 

 

GUERRA UCRAÏNA

 

El líder rus signa aquest decret poc després que els EUA autoritzin l'ús de míssils de llarg abats a Kíiv 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2024. 09:58
Actualitzat: Dimarts, 19 de novembre de 2024. 10:41
Temps de lectura: 2 minuts 

El president rus, Vladímir Putin, ha firmat aquests dimarts una nova doctrina nuclear que permetrà a Rússia respondre amb armament nuclear davant d'atacs convencionals que considerin que amenacen la seva sobirania o la de Bielorússia. El document també considerarà "atac conjunt" l'agressió d'un país que no tingui armament atòmic, però que tingui el suport d'una potència nuclear. Aquesta nova normativa també permet que aquesta resposta nuclear caigui sobre un Estat no nuclear que compti amb aliats que sí que ho siguin, com és el cas d'Ucraïna. De fet, aquesta mesura està feta a mesura del nou context en la invasió russa d'Ucraïna, després que els Estats Units autoritzin l'ús de míssils de llarg abats a Kíiv. 

La doctrina, publicada al portal d'informació legal de l'Estat rus, amplia la categoria d'aliances militars contra les quals Rússia aplicarà l'estratègia de dissuasió nuclear. "L'agressió de qualsevol Estat pertanyent a una coalició militar (bloc, aliança) contra la Federació de Rússia i (o) sobre aliats és vista com una agressió de la coalició en conjunt", s'apunta en el decret. 

Aquestes dues últimes clàusules són considerades pels analistes com una clara advertència als Estats Units i l'OTAN, en cas que decideixin involucrar-se directament en el conflicte a Ucraïna, segons recull EFE. Rússia pot recórrer a les armes nuclears també en cas d'atac massiu amb avions de guerra, míssils de creuer, hipersònics, drones i altres aparells no tripulats que violin l'espai aeri del país.

Rússia davant la promesa de Biden

Zelenski insta Trump a ajudar-lo a aconseguir una pau justa a Ucraïna

 

 

ESTATS UNITS

 

barcelona - 6 novembre 2024 10.04 h  

 

El president ucraïnès felicita el líder republicà per la seva “impressionant victòria” electoral 

 

Volodímir Zelenski en una reunió amb representants alemanys a Kíiv EFE.

 

 

R. G - barcelona

 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha felicitat aquest dimecres el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, per la seva “impressionant victòria” electoral, i ha expressat la seva esperança que pugui treballar amb ell per a aconseguir una pau justa a Ucraïna.

“Aprecio el compromís de Trump amb el principi de ««la pau a través de la fortalesa»» en afers internacionals. És exactament el principi que pot, de manera pràctica, acostar-nos a una pau justa a Ucraïna”, ha dit Zelenski. “Espero que puguem posar-ho en marxa junts”, ha afegit el líder ucraïnès en un missatge publicat a a xarxa social X.

El líder ucraïnès ha recordat “la gran conversa” que va mantenir amb Trump a Nova York al setembre, quan tots dos van parlar

Europa allarga la mà a Trump per reforçar la seguretat i frenar Rússia

 

 

ELECCIONS EUA

 

 

Els països europeus aposten per impulsar la despesa militar i de defensa, millorar la coordinació de l'OTAN i buscar una sortida a la guerra d'Ucraïna

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, amb el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

 
06/11/2024 10:37 

 

 

Europa ha reaccionat amb calma i voluntat de cooperació a l’aclaparadora victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Els principals líders europeus han felicitat el candidat republicà i li han allargat la mà per reforçar la seguretat del continent i frenar l’ànsia expansionista de Rússia. Un dels més matiners ha estat el president de França, Emmanuel Macron, que s’ha mostrat predisposat a treballar amb el mandatari estatunidenc “tal com es va fer durant quatre anys”. Macron ha reconegut que té diferències ideològiques importants amb Trump, però ha apostat per cooperar “amb respecte i ambició, per més pau i prosperitat”.

 

Congratulations, President @realDonaldTrump. Ready to work together as we did for four years. With your convictions and mine. With respect and ambition. For more peace and prosperity.

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) November 6, 2024

 

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha recordat que la Unió Europea i els Estats Units “són molt més que simples aliats” i el president del Consell Europeu, Charles Michel, confia que totes dues potències mantindran una “cooperació constructiva”. En una ínia similar, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha apostat per “mantenir fort el vincle transatlàntic, arrelat en els nostres valors compartits de llibertat, drets humans, democràcia i mercats oberts”. Més contundent ha estat el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que ha assegurat que el “lideratge” de Trump serà “clau una altra vegada per mantenir l’Aliança forta” i ha remarcat que té ganes de treballar amb ell perquè vol “aturar guerres”. 

 

El president dels EUA, Donald Trump, durant un acte de campanya / Europa Press/Contacto/Josh Brown

Els líders europeus reclamen reforçar l’aliança transatlàntica

Trump escombra Harris i obté el bitllet de retorn a la Casa Blanca

 

 

INTERNACIONAL

 

 

L'expresident dels Estats Units s'imposa en vot popular i al Col·legi Electoral, s'endú els estats clau i frustra l'arribada de la primera presidenta a la Casa Blanca; el triomf anticipa una nova era a la política nord-americana i arreu del món

Així han votat els Estats Units, en imatges

Trump s'imposa en els «swing states»

 

 

Donald J. Trump es dirigeix ​​als seus seguidors a la festa de la nit electoral al centre de convencions de West Palm Beach | EFE/EPA/CRISTOBAL HERRERA-ULASHKEVICH

 

 

 

Maria Rabella Ytarte 

06 de novembre de 2024, 07:05

Actualitzat: 9:33h 

 

 

L'expresident dels Estats Units i candidat republicà a les eleccions d'aquest dimarts, Donald Trump, ha aconseguit el tiquet de retorn a la Casa Blanca després d'un recompte trepidant que li ha donat, també, una majoria clara de vot popular. De fet, va camí de batre, de nou, el rècord històric de vots al Partit Republicà en unes eleccions. Ha millorat els resultats dels comicis del 2020 a tots els estats. Els republicans tenen, aquest matí, majoria al Congrés i al Senat, uns números que donen màniga ampla per tirar endavant sense obstacles iniciatives legislatives en el mandat que s'obrirà el pròxim gener. Es trenquen, així, tots els camins que podien dur l'actual vicepresidenta i candidata demòcrata, Kamala Harris, als llibres d'història com la primera dona i negra en assolir la presidència d'un país com els Estats Units. Harris, finalment, ha acabat per fer pitjor paper que el qüestionat i després apartat Joe Biden, actual president, i fins i tot que la seva antecessora, Hillary Clinton.

 

 

Protestes contra Trump a la seu de Fox News a Nova York el dia dels comicis

 

 

 Trump ha comparegut eufòric des de Florida, acompanyat de la família i també de JD Vance, futur vicepresident. "Ajudarem el nostre país a cicatritzar, a guarir-se. El nostre país necessita ajuda. Ho arreglarem tot. Hem fet història. Hem superat tots els obstacles. Hem protagonitzat la victòria política més enorme que hi ha hagut mai", ha remarcat el futur president, que ha posat de manifest que arrencarà una nova "edat daurada" per als Estats Units. També ha agraït la feina d'Elon Musk, amo de la xarxa social X i de grans empreses com Tesla i Space X, que està cridat a tenir un paper en el futur govern. No ha desaprofitat l'oportunitat per defensar la voluntat de "segellar fronteres".

Un canvi de rasant

[AMPLIACIÓ] Mor Alex Salmond, el líder independentista que va portar Escòcia al referèndum

 

 

D.E.P.

 

La mort s’ha produït després de fer un discurs a Macedònia del Nord als 69 anys

 

 

 

 

Redacció

Dissabte, 12 d'octubre de 2024

 

Va ser primer ministre d’Escòcia entre el 2007 i 2014, i va ser l’impulsor del referèndum d’independència on va guanyar el No.

L’exprimer ministre escocès Alex Salmond ha mort sobtadament aquest dissabte als 69 anys a Macedònia del Nord, on acabava de pronunciar un discurs. El líder del país entre 2007 i 2014, responsable del Partit Nacional Escocès (SNP) entre el 1990 i el 2000 i entre el 2004 i el 2014, va ser l’impulsor del referèndum independentista d’Escòcia, en què el ‘no’ es va imposar per més de la meitat dels vots.

Reaccions a la mort

Cants i gestos nazis en manifestacions propalestines i grups terroristes islàmics

 

 

NOTICIES

 

27 de setembre de 2024

Per Josep Bellpuig

 

 

 

 

 

Durant la Segona Guerra les fluïdes i cordials relacions entre el Gran Muftí de Jerusalem i l’Alemanya nazi, propiciades pel seu odi compartit envers els jueus, sembla que les darreres dècades han reviscolat en l’ús per part de molts manifestants propalestins de simbologia nazi. Als territoris ocupats per Israel aquest ús de la simbologia nazi per part dels islamistes també sembla que és relativament estès. La organització terrorista libanesa Hisbul·là també ha adoptat la parafernàlia gestual nazi, en aquest cas la salutació romana.

Durant els passats jocs olímpics de París un grup d’afeccionats que assistien al partit de futbol entre les seleccions d’Israel i Paraguai, proveïts de banderes palestines, van fer salutacions nazis amb el braç alçat i van cantar “Heil Hitler” durant la interpretació de l’himne nacional israelià. Aquests mateixos afeccionats, que no eren paraguaians, precisament, van desplegar una pancarta amb el lema “Olimpíada genocida”. La fiscalia de París va començar una investigació per denúncies per “incitació agreujada a l’odi racial”.

 

 

 

Sky News Australia informava el 9 de maig passat que estudiants universitaris pro-palestins que viuen en aquest país de les antípodes foren enxampats fent salutacions nazis en una trucada de Zoom. En aquell moment

Mèxic veta Felipe VI en l’acte de presa de possessió de Claudia Sheinbaum

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El govern espanyol ha decidit de no participar de la cerimònia a cap nivell · El 2022, López Obrador va suspendre les relacions amb Espanya

 

 

 

 

 

EUROPA PRESS

25.09.2024 - Actualització : 25.09.2024 - 11:37 h

 

 

 

El govern espanyol considera inacceptable que no s’hagi convidat Felipe VI a la presa de possessió de la presidenta electa de Mèxic, Claudia Sheinbaum, el primer d’octubre vinent a Ciutat de Mèxic, i per aquest motiu ha decidit de no participar en la cerimònia, segons que ha informat el Ministeri d’Afers Exteriors en un comunicat.

La candidata oficialista es va imposar en les eleccions presidencials del passat 3 de juny amb una àmplia victòria davant l’opositora Xóchitl Gálvez. A partir d’aquí, el president en funcions, Andrés Manuel López Obrador, va dir

Israel elimina el cap de coets dels terroristes d’Hisbul·là, Ibrahim Kabisi

 

 

INTERNACIONAL

 

25.09.2024

per REDACCIÓ 

 

 

 

 

 

Les Forces Armades d’Israel (FDI) han eliminat el cap de coets d’Hisbul·là, Ibrahim Muhammad Kabisi, a Beirut avui dimarts a la tarda. Altres comandants d’Hisbul·là de la unitat de coets estaven amb Kabisien el moment de l’atac. Kabisi va planificar l’atac terrorista de segrest a Mount Dov l’any 2000 en què els terroristes d’Hisbul·là van segrestar i matar elssergents Benyamin (Benny) Avraham, Adi Avitan i Omar Sawaid, els cossos dels quals van ser retornats a Israel per ser enterrats el 2004.

Kabisi era el cap de les diferents unitats de míssils del grup terrorista, inclosos míssils precisos, han informat les FDI, i han afegit que

Els socialdemòcrates alemanys baten l'extrema dreta per la mínima a Brandenburg

 

 

INTERNACIONAL

 

 

Els resultats finals dibuixen un escenari on els socialistes aconsegueixen frenar la ultradreta de l'AfD per un 1,4% dels vots 

 

 

Majoria de dretes i amb influència espanyola (limitada): així és la Comissió Europea que ens governarà 

 

 

 

El canceller Olaf Scholz, en una imatge d'arxiu | ACN

 

 

 

22 de setembre de 2024, 22:53

Actualitzat: 23 de setembre, 10:24h

 

 

 

El Partit Socialdemòcrata (SPD) ha guanyat les eleccions d'aquest diumenge a Brandenburg. En concret, han aconseguit la victòria amb un 31,2% de suport (+5), tot just un punt per davant de la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que aconsegueix un 29,8% de vots (+6,3), segons la projecció sobre vot recollida pels mitjans locals.

La tercera posició és per a l'Aliança Sahra Wagenknecht-Per la Raó i la Justícia (BSW, amb un 12,1%), mentre que la Unió Cristià Demòcrata (CDU) aconsegueix un 11,8% de vots. En quarta posició quedarien Los Verdes, amb un 5%, tot just per sobre del mínim per obtenir representació.

L'Esquerra (3,1%) i BVB/Votantes Lliures (2,6%) quedarien fora del parlament regional per percentatge, encara que podrien aconseguir algun escó per elecció directa.

Pel que fa a la participació,

El govern hongarès sol·licita l’exempció de les lleis migratòries de la UE per a “protegir les seves fronteres”

 

NOTÍCIES - INTERNACIONAL

19 de setembre de 2024

Per Redacció

 

 

 

 

El ministre hongarès d’Afers de la Unió Europea, János Boka, ha assegurat, en declaracions a Estrasburg, que Hongria, de la mateixa manera que els Països Baixos, considera necessari de prendre mesures dràstiques a l’hora d’aturar la immigració il·legal i, en aquest sentit, demanarà una exempció de la normativa migratòria de la UE.

“Prendrem les mesures legals i administratives necessàries. Hongria continua essent un membre compromès de l’espai Schengen, i ho continuarà essent en el futur”, ha assegurat el ministre, expressant la idea que tot i que Hongria valora el fet de formar part de l’espai Schengen, seguirà les polítiques migratòries que cregui adients per a salvaguardar els interessos nacionals.

Ahir dimecres, la ministra neerlandesa d’Asil i Migració, Marjolein Faber, va sol·licitar formalment la baixa del pacte migratori de la UE. Aquesta decisió va ser presa pel govern holandès amb l’objectiu de

Alex Salmond: “La independència d’Escòcia és més probable ara que no abans”

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Entrevista a l'ex-primer ministre escocès que va fer possible el referèndum d'independència justament avui fa deu anys

 

 

Alex Salmond, en una imatge d'arxiu, el 2022, a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent (fotografia: Prats i Camps).

 
 

 

 

 

Andreu Barnils

17.09.2024 - 21:50

Actualització: 18.09.2024 - 01:09

 

 

Avui, 18 de setembre de 2024, fa justament deu anys del referèndum d’independència d’Escòcia. Les mirades de mig món eren posades en el primer ministre, Alex Salmond (1954), i en els ciutadans escocesos, que votaven sobre el futur del país. El no a la independència va guanyar. I el sí va arribar al 44,7%, tot i que el 2012 era per sota del 30%. Avui voreja el 50%, segons les enquestes. Catalunya i mig món va estar molt pendent d’aquell resultat, la premsa hi érem, i organitzacions internacionals, començant per l’ICEC d’Anna Arqué, hi enviava observadors. Avui, deu anys després, VilaWeb parla amb Alex Salmond, a punt de fer setanta anys, història viva del nacionalisme escocès, l’home que va forçar el referèndum a Westminster, que el va perdre després, que presentà la dimissió i retornà més tard amb un partit nou, Alba. Poca gent com Salmond pot explicar què va representar aquell referèndum i què representa ara.

 

 

 

—Avui sabem on és Escòcia després de votar no a la independència. On seria si hagués votat que sí?
—Doncs precisament faig una sèrie de televisió sobre això. Escòcia parla amb Alex Salmond (YouTube). M’he mirat l’economia, la política, la societat. I els experts estan d’acord que estaríem millor que ara. Però això no és dir gran cosa. Perquè aquests darrers deu anys estem en una decadència depriment. Si haguéssim votat que sí no seríem a la terra de xauxa, però sí que seríem una terra de petroli, gas i renovables. I això ens hauria deixat en molt bona posició.

—Per què el vau perdre, el referèndum?

L’eurocomissari Thierry Breton plega i acusa Von der Leyen d’haver pressionat Macron per fer-lo fora

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Breton diu que la presidenta de la Comissió va oferir una cartera de més pes a França en canvi que ell no repetís com a comissari

 

 

 

 

EUROPA PRESS

16.09.2024 - 09:28

Actualització: 16.09.2024 - 11:16

 

 

El comissari de Mercat Interior de la Comissió Europea i fins ara candidat de França per a repetir en el nou executiu comunitari, Thierry Breton, ha anunciat que plegaria i ha acusat la presidenta de la Comissió, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, d’haver pressionat Emmanuel Macron per forçar el canvi de candidat en canvi d’una cartera de més pes.

 

 

I would like to express my deepest gratitude to my colleagues in the College, Commission services, MEPs, Member States, and my team.

Together, we have worked tirelessly to advance an ambitious EU agenda.

It has been an honour & privilege to serve the common European interest🇪🇺 pic.twitter.com/wQ4eeHUnYu

— Thierry Breton (@ThierryBreton) September 16, 2024

 

 

“Arran d’aquests darrers esdeveniments, una prova més d’un govern qüestionable, he de concloure que

[DARRERA HORA] Biden anuncia que no es presentarà a la reelecció contra Trump i aposta per Kamala Harris com a candidata

 

 

En moments complicats, una sacsejada a la cursa electoral americana

 

 

 

El president dels EUA, Joe Biden, en roda de premsa a la cimera de l'OTAN Data de publicació: dijous 30 de juny del 2022, 16:18 Localització: Madrid Autor: Natàlia Segura

 

Redacció

22 Juliol  2024

Biden anuncia que no es presentarà a la reelecció contra Trump: “Crec que és el millor per al meu partit i el país”

El president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, ha anunciat aquest diumenge que no es presentarà a les eleccions presidencials del mes de novembre contra l’expresident i candidat dels republicans, Donald Trump. Cedeix així a les pressions internes del partit demòcrata pels dubtes sobre la seva capacitat mental i física per assegurar-se un segon mandat. A partir del primer debat amb Trump a finals de juny van saltar les alarmes sobre el seu estat de salut. En les últimes tres setmanes ha tingut nous lapsus i, després d’un intent d’assassinat a Trump que l’allunya encara més de la reelecció i d’agafar covid-19, Biden ha llençat la tovallola. “Crec que és el millor per al meu partit i el país”, ha dit Biden en un comunicat.

El president nord-americà ha assegurat que ocupar el càrrec ha estat “l’honor més gran” de la seva vida i ha admès que pretenia “buscar la reelecció”. Tot i això, ha apostat per fer un pas enrere i centrar-se a complir els seus deures com a president. També ha detallat que en donarà més detalls en una intervenció durant la setmana vinent. “Per ara, deixeu-me expressar la meva gratitud més profunda a tots aquells que han treballat tan dur per veure’m reelegit”, ha afegit.

Alhora, ha donat les gràcies a la seva vicepresidenta, Kamala Harris, que és un dels noms amb més força per substituir-lo com a candidat. Tot i això, serà el partit Demòcrata, que celebra a l’agost una convenció nacional, el que declararà formalment els seus candidats a la presidència i vicepresidència dels Estats Units.

Espiral negativa

Tres detinguts a Barcelona i Badalona en una nova ràtzia contra el terrorisme gihadista a Catalunya

 

 

TERRORISME

 

La Guàrdia Civil ha fet les detencions aquest diumenge a primera hora en pisos de Barcelona i Badalona 

 

Guillem RS
Barcelona. Dilluns, 15 de juliol de 2024. 09:51
Actualitzat: Dilluns, 15 de juliol de 2024. 10:17
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La Guàrdia Civil ha desplegat aquest diumenge 14 de juliol, a primera hora, a Barcelona i a Badalona, un nou operatiu antiterrorista que ha acabat, segons ha pogut saber ElNacional.cat, com a mínim amb tres detinguts. Els agents de l'Institut Armat, liderats pel Servei d'Informació i sota la tutela de l'Audiència Nacional, han fet entrades en pisos de la capital i també a Badalona en una ràtzia contra el terrorisme gihadista que viu instal·lat a Catalunya.

Les entrades s'han fet amb màxima seguretat, amb agents del Grup d'Acció Ràpida (GAR) de la Guàrdia Civil i s'han fet tres detinguts, que ja han estat traslladats a Madrid, on s'espera que avui o demà siguin entregats al jutjat de guàrdia del tribunal especial de l'Audiència Nacional, el competent per la investigació d'aquest tipus de delictes relacionats amb el terrorisme. A Barcelona, l'operatiu es va dur a terme aquest diumenge al matí al carrer de València, cantonada amb Castillejos, en una zona propera a la Sagrada Família.

Els investigadors antiterroristes van entrar en un pis del número 501, un habitatge on viu una parella, tots dos de nacionalitat estrangera, originaris del Pròxim Orient. Fa anys que els investigats vivien en aquest pis del carrer de València, i fins ara, sense haver generat cap sospita entre els altres veïns d'aquest cèntric bloc de pisos de Barcelona. La Guàrdia Civil ha confirmat l'operatiu, però ha evitat

Identifiquen l’autor de l’atac a Trump: un jove votant republicà de 20 anys

 

 

INTERNACIONAL

 

Quan els agents dels cossos de seguretat han aconseguit localitzar l'atacant, aquest jeia a la teulada des d'on havia realitzat els trets

 

 

Captura de pantalla del moment en què l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, és evacuat del míting a Pensilvània / Artem Priakhin - SOPA Images via Z

 

Adrià Rovira Serra

 
14/07/2024 12:14 

 

 

Després d’hores d’investigació l’FBI ha aconseguit identificar l’autor de l’atac contra la vida de l’expresident nord-americà, Donald Trump. Es tracta de Thomas Crooks, un home blanc d’uns 20 anys veí de Bethel Park, a Pensilvània -el mateix estat on se celebrava el míting en el qual ha atacat al magnat-. Segons les informacions policials, el jove anava vestit amb roba grisa de camuflatge i anava armat amb un rifle. En un primer moment, l’FBI ha demanat l’ajuda de la gent i ha obert una línia especial perquè es puguin aportar pistes. No obstant això, es desconeixen fins al moment quines poden ser les seves motivacions ni tan sols si era el que es coneix com un ‘llop solitari’ o ha comptat amb algun còmplice. 

Per altra banda, la cadena CNN ja ha informat que quan els agents dels cossos de seguretat han aconseguit localitzar a Crooks, aquest jeia a la teulada des d’on havia realitzat els trets i no portava

Rússia preocupada: concentració de tropes ucraïneses a la frontera amb Bielorússia

 

 

UCRAÏNA

 

Rússia expressa la seva preocupació per l'acumulació de tropes ucraïneses a prop de Bielorússia 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 1 de juliol de 2024. 13:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

Rússia ha expressat aquest dilluns la seva preocupació per la concentració de tropes ucraïneses al costat de la frontera de Bielorússia, denunciada pel comandament militar bielorús. "Això causa preocupació no només a Minsk, sinó també a Moscou. Doncs som realment socis i aliats", ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, a la roda de premsa diària.

Ha afegit que Bielorússia forma part de la Unió Estatal amb Rússia i que els dos països tenen "formats especials" de diàleg entre les seves institucions, inclosos els serveis secrets. "Els nostres ministeris de Defensa es troben en permanent comunicació", ha afirmat Peskov. Aquest dissabte el cap de l'Estat Major de l'exèrcit bielorús, Pável Muraveiko, ha declarat que la situació a la frontera a Ucraïna és "bastant complicada. I canvia cada dia, no per millor".

Bielorússia, el principal aliat de Rússia, té 1.084 quilòmetres de frontera amb Ucraïna. "I les últimes setmanes hem observat una activitat de moment infundada i incomprensible a prop de les nostres fronteres", ha afirmat el general bielorús. Tot això, ha afegit, ha portat Minsk a traslladar més forces a la frontera, per reforçar-la amb efectius i artilleria, a fi de "ser capaços de reaccionar a temps" a les accions ucraïneses.

Rússia, encaminada al "totalitarisme"?

Un article del diari israelià Jerusalem Post relaciona el reconeixement espanyol de Palestina amb la independència de Catalunya

 

 

10 de juny de 2024

Per Redacció

 

 

 

 

 

El diari israelià Jerusalem Post ha publicat un article, signat per David Ben-Basat, en el qual analitza el reconeixement d’Espanya a un hipotètic estat palestí i les derivades que aquest reconeixement podria comportar.

 

El Jerusalem Post indica, a més, la hipocresia del reconeixement espanyol a Palestina perquè paral·lelament es nega a reconèixer un estat català independent o, si més no, a facilitar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya sobre aquesta qüestió.

D’altra banda, l’article publicat en el diari israelià afegeix que el reconeixement espanyol a Palestina, que teòricament es deu a una qüestió de drets humans, serveix per legitimar Hamàs, una organització que durant la seva història i especialment el 7 d’octubre de 2023 s’ha dedicat a violar repetidament els drets humans tant de palestins com d’israelians.

Així mateix, l’article alerta d’una altra derivada molt important d’aquesta qüestió. El reconeixement