Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de juny del 2026

Els EUA anuncien la suspensió mútua d’atacs amb l’Iran i una reunió a Qatar

 

 

INTERNACIONAL

 

 

Una nena iraniana passa pel costat d’un mural contra els Estats Units en un carrer de Teheran, el 22 de juny passat ABEDIN TAHERKENAREH / EFE / EPA.

 

 

 

washington - 29 juny 2026 9.15 h 

- washington  

 

 Els Estats Units i l’Iran han acordat aturar el foc creuat i reunir-se aquesta setmana a Qatar per continuar amb les converses tècniques sobre el memoràndum d’entesa firmat per tots dos països el 17 de juny passat, segons ha informat un funcionari nord-americà i publica l’agència Axios. 

 L’anunci del cessament de les hostilitats arriba després que aquest cap de setmana Washington i

divendres, 19 de juny del 2026

Israel i Hezbollah pacten un alto el foc al Líban mentre l’acord entre els EUA i l’Iran penja d’un fil

 

 

GUERRA A L'ORIENT  MITJÀ

 

 

Teheran ha posat com a condició que la qüestió libanesa s’inclogui en les negociacions 

 

 




 

Lluís Tomàs
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 19 de juny de 2026. 16:04
Actualitzat: Divendres, 19 de juny de 2026. 16:55
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Israel i Hezbollah han acordat un alto el foc al Líban que comença aquest mateix divendres. La treva es produeix en un moment en què l’entesa entre els Estats Units i l’Iran per capitular la guerra penja d’un fil, precisament per la campanya militar del govern de Benjamin Netanyahu contra la milícia xiïta. Teheran considera condició indispensable que el Líban entri en l’acord amb Washington, i els atacs de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) al país llevantí de les últimes 48 hores han paralitzat la signatura de pau que s’havia de celebrar a Suïssa. 

En declaracions a Reuters, un funcionari nord-americà involucrat en les negociacions ha declarat que “després de l'intercanvi d’atacs d'avui, Israel i Hezbollah ara entren en un alto el foc” gràcies als esforços dels Estats Units i Qatar, que han exercit de mediadors. Està per veure com evolucionen ara les negociacions entre l’Iran i la Casa Blanca, però el fet que, només aquest divendres, i segons el Ministeri de Salut libanès, hagin mort 47 persones i 97 més hagin resultat ferides és un factor de massa pes per signar la pau. Anteriorment, les FDI havien informat d’atacs a fins a 80 objectius vinculats a la milícia i de la mort de “desenes” dels seus membres.

Violat en temps rècord

dimecres, 17 de juny del 2026

Suècia endureix la política migratòria: les polèmiques "llei de bona conducta" i "llei del xivato"

 

 

SUÈCIA

 

 

El parlament aprova que s'expulsi als estrangers per mala conducta i obliga els funcionaris a informar la policia 

 

 

 


 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 17 de juny de 2026. 14:02
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Durant dècades, Suècia va ser considerada un dels països europeus més oberts a la immigració i a l'acollida de refugiats. Però aquella imatge de país modèlic en matèria d'asil i integració s'està transformant ràpidament. El parlament suec va aprovar aquest dilluns dues noves lleis que simbolitzen aquest canvi de rumb: l'anomenada "llei de bona conducta" i la controvertida "llei del xivato". Les dues normes formen part de l'enduriment de la política migratòria impulsat pel govern conservador d'Ulf Kristersson (Moderaterna), el principal partit conservador i liberal-conservador de Suècia. És primer ministre des de l'octubre del 2022 i presideix el partit des del 2017., que governa amb el suport parlamentari dels ultradretans Demòcrates de Suècia (SD), segona força política del país. Els seus promotors asseguren que les mesures són necessàries per controlar la immigració irregular i reforçar la seguretat. L'executiu, que va guanyar les eleccions amb un discurs de mà dura contra la immigració irregular i la criminalitat, sosté que els residents estrangers que cometin delictes o que es portin malament i mantinguin comportaments considerats inadequats no poden aspirar a continuar al país.  Els seus detractors, en canvi, alerten que poden erosionar drets fonamentals i crear un clima de por entre els immigrants. Les organitzacions de drets humans denuncien que la norma desdibuixa la frontera entre allò que és il·legal i allò que simplement és considerat inadequat per les autoritats, fet que, a parer seu, pot derivar en actuacions arbitràries. 

Perdre la residència sense haver comès un delicte

divendres, 17 d’abril del 2026

L’Iran anuncia la reobertura de l’estret d’Ormuz durant l’alto-el-foc entre Israel i el Líban



GUERRA IRAN

 

 

La mesura busca alleujar la tensió en una ruta clau del petroli mundial enmig d’una treva encara fràgil

 

 


 

 

Alexandre Solano

17.04-15:14

 

L’Iran ha anunciat la reobertura completa del trànsit comercial per l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries energètiques del món, coincidint amb l’entrada en vigor de l’alto-el-foc temporal entre Israel i el Líban. La decisió, comunicada pel ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, pretén de restablir el flux marítim en un moment de distensió relativa després de setmanes de conflicte.

egons Teheran, el pas queda completament obert per a tots els vaixells comercials mentre duri la treva. Tanmateix, l’obertura no és absoluta: les embarcacions hauran de seguir una ruta coordinada definida per les autoritats iranianes, fet que permet al país mantenir el control efectiu sobre el trànsit en aquesta via estratègica. L’estret d’Ormuz concentra una part substancial del transport mundial de petroli i gas, i qualsevol alteració en el seu funcionament té un impacte immediat sobre els mercats energètics globals. Durant les darreres setmanes, la guerra entre els Estats Units i l’Iran, sumada a l’escalada entre Israel i l’Hezbollah al Líban, havia reduït dràsticament el trànsit i havia fet disparar els preus. 

La reobertura arriba en paral·lel a un alto-el-foc de deu dies entre Israel i el Líban, que ha permès una

dijous, 16 d’abril del 2026

Putin renya el seu govern per la frenada econòmica i exigeix mesures urgents de creixement

 

RÚSSIA

 

 

El Kremlin admet una contracció inicial i pressiona els seus responsables per revertir la debilitat econòmica 

 


 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 16 d'abril de 2026. 10:15
Temps de lectura: 2 minuts
 

 

El president rus, Vladímir Putin, va escenificar aquest dimecres un toc d’atenció contundent als principals responsables econòmics del seu govern després de constatar-se una contracció de l'1,8% de l’economia en els dos primers mesos de l’any. En una reunió amb alts càrrecs, el mandatari va exigir explicacions detallades i noves mesures urgents per revertir una situació que evidencia la pèrdua d’impuls de l’activitat econòmica russa.

La reprimenda arriba en un context de clara desacceleració. Després d’un creixement notable del 4,9% el 2024, l’economia russa s’ha moderat fins a situar-se al voltant de l’1% el 2025. Aquest fre s’explica, en gran part, per la política monetària restrictiva impulsada pel banc central, així com per l’impacte continuat de les sancions occidentals, especialment sobre els ingressos derivats de les exportacions de petroli.

Putin molest amb el seu govern

dilluns, 13 d’abril del 2026

La UE celebra la victòria electoral del candidat europeista a Hongria

 

 

HONGRIA

 

 

Els líders de gairebé tots els estats membres acullen amb entusiasme la derrota contundent de Viktor Orbán

 

 

Peter Magyar dona un discurs a una multitud de seguidors durant l'esdeveniment electoral nocturn del partit TISZA a Budapest. Attila Husejnow / SOPA Images via / DPA

 

 

 


Nombroses figures polítiques del continent europeu, com ara caps d’estat i de govern i dirigents comunitaris, han celebrat la victòria a les eleccions legislatives a Hongria d’aquest diumenge del candidat europeista, Péter Magyar (Tisza), que ha obtingut un triomf còmode amb 138 escons, de manera que ha assolit la majoria absoluta, que s’aconsegueix amb 100 diputats, amb molt marge. “El cor d’Europa batega amb més força a Hongria”, ha celebrat a les seves xarxes socials la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que també ha subratllat que “Hongria sempre ha escollit Europa i Europa sempre ha escollit Hongria”, segons ha informat l’agència Europa Press.

Aquests comicis han tingut una participació rècord, com ha manifestat el president del Consell Europeu, António Costa, que ha declarat que la voluntat del poble hongarès “és clara”, per la qual cosa creu que és hora de mantenir “una estreta col·laboració amb Magyar per fer una Europa més forta i pròspera”. De la mateixa forma que Costa i Von der Leyen, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que ha recordat que el lloc d’Hongria és “al cor d’Europa”.

Una altra de les cares visibles en l’àmbit europeu, Emmanuel Macron, ha trucat personalment a Magyar per traslladar-li la seva felicitació: “Junts, construirem una Europa més sobirana, per la

El conflicte amb l’Iran exposa les contradiccions de l’estratègia de Trump

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ 

 

 

La fallida de les negociacions i el bloqueig d’Ormuz mostren el desajust entre promeses i realitat de la guerra 

 

 


 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 13 d'abril de 2026. 10:54
Actualitzat: Dilluns, 13 d'abril de 2026. 12:27
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La via diplomàtica entre els Estats Units i l’Iran s’ha tornat a trencar, i el buit que deixa la negociació fallida ha derivat en una nova escalada. Donald Trump ha anunciat un pla per bloquejar l’estret d’Ormuz, una de les rutes energètiques més sensibles del planeta, en un intent d’apujar la pressió sobre Teheran.

La decisió arriba després d’unes converses a Islamabad que han acabat sense acord i amb intercanvi d’acusacions d’inflexibilitat entre totes dues parts. Washington aspirava a obtenir concessions clau —com el fre al programa nuclear iranià i canvis en el control del pas marítim—, però l’Iran ha rebutjat cedir el seu principal instrument de pressió.

Aquest punt mort fa palès el desajust entre l’estratègia inicial de la Casa Blanca i l’evolució real del conflicte. El pla de Trump, basat en la idea d’una pressió militar i econòmica capaç de forçar una rendició ràpida, topa ara amb una realitat molt més complexa i lluny d’una victòria immediata.

Per què Trump vol bloquejar Ormuz?

dimecres, 8 d’abril del 2026

Alt cost per a Trump en la treva amb l’Iran: guanya aire amb riscos polítics

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

L’alto el foc dona marge als EUA, però deixa dubtes sobre credibilitat, concessions i impacte global

 


 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2026. 12:36
Actualitzat: Dimecres, 8 d'abril de 2026. 13:20
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L’acord d’alto el foc de dues setmanes entre els Estats Units i l’Iran ha evitat, almenys de moment, una escalada militar de gran abast. Però aquesta pausa arriba amb un preu que va més enllà del camp de batalla i que posa en qüestió la posició del president Donald Trump, tant internament com internacionalment. 

La decisió de Washington es va produir poques hores abans d'un ultimàtum fixat pel mateix Trump, que havia amenaçat d'atacar infraestructures clau iranianes si no s’arribava a un acord. Finalment, el pacte ha permès guanyar temps i obrir una finestra de negociació, evitant una confrontació directa amb conseqüències imprevisibles.

A curt termini, el moviment ha tingut efectes immediats. Els mercats han reaccionat amb optimisme: el preu del petroli ha caigut per sota dels 100 dòlars i les borses han repuntat. Aquest alleujament reflecteix la percepció que el pitjor escenari, una guerra oberta, s’ha pogut esquivar.

Una sortida tàctica amb riscos estratègics

dilluns, 30 de març del 2026

Zelenski obre la porta a actuar contra l’Iran amb drons a l’estret d’Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Kíiv ofereix la seva experiència militar en plena crisi energètica i tensió a l'Orient Mitjà 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 30 de març de 2026. 14:22
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha obert la porta a una possible implicació del seu país en la crisi a l’estret d’Ormuz, suggerint el desplegament de drons navals ucraïnesos en aquesta via estratègica per al comerç energètic global.

En un missatge d’àudio compartit amb periodistes, Zelenski ha explicat que la “possible utilització de drons marítims ucraïnesos a l’estret d’Ormuz” forma part de nous acords que el seu govern està negociant amb aliats de l'Orient Mitjà. Segons el president, es tracta d’una qüestió “urgent i sensible per a tot el món”, especialment en el context de l’actual crisi energètica.

“Ells saben que poden comptar amb la nostra experiència en aquest àmbit”, ha assegurat Zelenski, en referència a la capacitat demostrada per Ucraïna en l’ús de tecnologia naval no tripulada durant la guerra amb Rússia.

Guerra oberta: en joc el comerç global

divendres, 27 de març del 2026

El Parlament Europeu aprova el nou reglament que obre la porta a les deportacions massives: per què és important

 

 

EUROPA

 

Aquesta votació històrica avala el model migratori impulsat per Giorgia Meloni

 


 

 

Votació històrica al Parlament Europeu per aprovar el nou Reglament de Retorns de la Unió Europea que obre la porta a les deportacions massives. Això és important perquè canvia radicalment l'enfocament de les polítiques migratòries a tots els estats membres. També suposa una victòria inapel·lable del model migratori proposat per Giorgia Meloni, basat en el pragmatisme i la recuperació del control efectiu de les fronteres.

El nou reglament, aprovat per 389 vots a favor, 206 en contra i 32 abstencions, facilita l'expulsió d'immigrants irregulars a tots els estats membres. És important perquè canvia radicalment l'enfocament.

 A partir d'ara l'estada il·legal en un país membre de la UE serà concebuda com un delicte. No només es prohibirà l'entrada indefinida i permanent, sinó que també es permetrà la creació de centres de retorn en tercers països. 

Triomf de Meloni 

dimecres, 25 de març del 2026

El director de l’OIEA creu que els EUA i l’Iran negociaran aquest cap de setmana a Islamabad

 

 

MÓN - LLEVANT

 

Preveu que les negociacions vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com ara els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat

 


 

 Redacció

25.03.2026 - 11:15

Actualització: 25.03.2026 - 11:46

 

El director de l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha dit que aquest cap de setmana els Estats Units i l’Iran negociarien a Islamabad, la capital del Paquistan. Unes negociacions que es preveu que vagin més enllà del programa nuclear i incloguin també qüestions com els míssils, les milícies aliades i les garanties de seguretat, segons que ha dit en una entrevista al Corriere della Sera. L’OIEA s’ha posat a disposició com a mediador imparcial.

Grossi considera que les tres setmanes de guerra han deixat un impacte important i poden facilitar un

dilluns, 23 de març del 2026

L’Iran desmenteix Trump i nega converses mentre Washington parla de diplomàcia

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Fonts iranianes asseguren que l’ajornament dels atacs és una marxa enrere dels EUA, no fruit de negociacions 

 


 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 23 de març de 2026. 13:28
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Nova contradicció en el relat del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. Mentre que Washington defensa que l’ajornament dels atacs a infraestructures energètiques iranianes respon a converses “positives i productives”, Teheran ho nega rotundament i assegura que no hi ha hagut cap contacte, ni directe ni indirecte, amb el president nord-americà, Donald Trump.

Segons fonts iranianes citades per mitjans oficials, la decisió de suspendre temporalment els bombardejos no és fruit de cap avenç diplomàtic, sinó d’un pas enrere de l’administració nord-americana davant les amenaces de represàlia. “Ha fet marxa enrere”, apunten aquestes fonts, que insisteixen que no hi ha hagut cap mena de negociació, ni tan sols a través d’intermediaris.

Enèsima contradicció entre Trump i l'Iran

Els mercats reaccionen amb eufòria a la treva temporal entre els EUA i l’Iran

 

 

ECONOMIA

 

L’ajornament de cinc dies dels atacs dels EUA impulsa les borses, fa caure el dòlar i enfonsa el petroli enmig d’expectatives de desescalada

 


 

 Redacció

23.03.2026 - 12:50

 

Els mercats financers internacionals han viscut avui una jornada de forts moviments una volta que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés la suspensió temporal de possibles atacs militars contra infraestructures energètiques de l’Iran.

Segons que ha explicat el mateix Trump, ha ordenat al Departament de Defensa posposar durant cinc dies “qualsevol i tots” els atacs previstos, després de mantenir converses que ha qualificat de “molt positives i productives” amb l’Iran. Aquesta decisió ha generat un alleujament immediat als mercats, davant la possibilitat d’una desescalada en el conflicte al Llevant.

Caiguda del dòlar i impuls de les borses

dimecres, 18 de març del 2026

Israel anuncia l'assassinat del ministre d'Intel·ligència iranià en un nou bombardeig a Teheran

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Israel acusa Jatib d'haver estat el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran" 

 

 


 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 11:43
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 13:11
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

L'endemà de la mort d'Ali Larijani, el Ministeri de Defensa d'Israel ha anunciat l'assassinat del ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaeil Jatib, en un nou bombardeig a Teheran. "El ministre ha estat assassinat aquesta nit", ha afirmat el ministre Israel Katz, assegurant que aquest era el responsable del "sistema assassí i de pressió interna a l'Iran i de promoció d'amenaces externes". "La política d'Israel és clara i inequívoca: ningú a l'Iran té immunitat i tothom penja d'un fil", ha afegit en un comunicat. Dimarts, Israel va anunciar la mort de Larijani a primera hora, però no va ser fins més tard que l'Iran va confirmar l'assassinat d'una persona clau per al règim. "La intensitat dels atacs contra l'Iran està augmentant, i estem al mig d'una victòria decisiva", ha reiterat el ministre del govern de Benjamin Netanyahu, que ha vaticinat que l'exèrcit israelià "caçarà" tots els alts càrrecs iranians. Anant més enllà, en el comunicat preveu que durant aquest dimecres hi hagi "sorpreses significatives en tots els fronts que faran més dura la guerra que estem portant a terme contra l'Iran i Hezbollah al Líban". 

Jatib estava en el punt de mira del Departament del Tresor dels Estats Units, que el 2022 l'havia sancionat per la seva participació en "activitats cibernètiques contra els Estats Units i els seus aliats". Segons l'administració nord-americana, havia dirigit "diverses xarxes de ciberdelinqüència involucrades en ciberespionatge i atacs de ransomware, en suport dels objectius polítics de l'Iran". Per la

dijous, 12 de març del 2026

El Govern d’Andorra vol reduir la immigració per frenar el creixement de la població

 

 

POLÍTICA

 

 


 

12 de març 2026 

per Redacció

 

El Govern d’Andorra ha aprovat una nova planificació de les quotes d’immigració per al 2026 amb l’objectiu de garantir un creixement demogràfic sostenible i adequat a la capacitat del país, segons informa La Veu Lliure. La mesura forma part de l’estratègia de control de la població i de gestió dels fluxos migratoris impulsada durant la legislatura.

Segons ha explicat el portaveu del Govern, Guillem Casal, la quota general d’immigració prevista per al mes d’abril serà de 800 places, una xifra que suposa una reducció del 11,1% respecte a la quota inicial aprovada a l’octubre de l’any passat. A més, 150 places ja s’han avançat per cobrir professions considerades d’interès general o amb necessitats urgents, seguint un model que l’executiu ja havia aplicat anteriorment.

La nova planificació també comporta reduccions en diverses categories de permisos. En el cas dels

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic

 

 

Guerra Orient Mitjà

 

Teheran ataca almenys sis vaixells a l'estret d'Ormuz i al golf Pèrsic en les últimes hores; el Brent voreja els 100 dòlars 

 

 


 

  Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 12 de març de 2026. 11:04
Actualitzat: Dijous, 12 de març de 2026. 12:46
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'Iran compleix les amenaces sobre els vaixells de l'estret d'Ormuz i del golf Pèrsic, després d'haver-ne atacat almenys sis en les últimes hores. En mig de l'intent del president dels Estats Units, Donald Trump, de fer veure que la guerra ja s'ha acabat, Teheran va rebutjar tal idea i va amenaçar de bloquejar el petroli d'Ormuz. Dit i fet: aquest dimecres vam saber que tres vaixells van ser atacats a l'estret, una via clau per al transport energètic —hi acostuma a passar el 20% del petroli i del gas natural liquat de tot el món—; i aquest dijous han estat atacats dos petroliers en aigües de l'Iraq, a més d'un altre vaixell prop dels Emirats Àrabs Units (EAU). El resultat és clar: el barril de Brent voreja els 100 dòlars, malgrat que l'Associació Internacional d'Energia (AIE) ha aprovat l'alliberament de 400 milions de barrils de petroli.

Va ser l'Agència d'Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit (UKMTO, en anglès) qui aquest dimecres va informar que tres vaixells van ser impactats per projectils ben a prop de l'estret d'Ormuz. Primer, va notificar que el capità d'un portacontenidors va alertar que l'embarcació havia patit danys per part d'un projectil "sense identificar" a 46 quilòmetres al nord-oest de Ras al-Khayma, a la costa dels EAU, dins del golf Pèrsic. Després, un altre vaixell de càrrega va ser impactat a poc més de 20 quilòmetres al nord d'Oman, en el mateix estret, i va patir un incendi —la tripulació va haver d'abandonar-lo. Finalment, va haver-hi un tercer impacte a uns 92,6 quilòmetres al nord-oest de Dubai, a prop d'Ormuz.  

L'Iraq suspèn operacions petrolieres

dimarts, 10 de març del 2026

Trump amenaça ara de colpejar "20 vegades més fort" l'Iran si bloqueja el petroli a l'estret d'Ormuz

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

El president dels Estats Units va dir ahir que la guerra estava "pràcticament acabada" 

 

 


 

  Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 10:05
Actualitzat: Dimarts, 10 de març de 2026. 10:29
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

Nou cop de volant en el conflicte a l'Orient Mitjà. Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, donés per "pràcticament acabada" la guerra contra l'Iran, ara vira el discurs i amenaça d'intensificar l'ofensiva. Trump ha avisat aquest dilluns l'Iran que si bloqueja el flux de petroli a l'estret d'Ormuz, els Estats Units "colpejarà vint vegades més fort" que els atacs que ha llançat fins ara. El mandatari republicà ha afirmat en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, que "mort, foc i fúria regnaran sobre" el règim iranià, si bé ha afegit que espera i resa perquè "això no succeeixi".

Aquest cap de setmana, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran va afirmar que havia atacat un petrolier a l'estret d'Ormuz i va asseverar que el pas estava tancat al trànsit. Aquest estret, ubicat entre el Golf Pèrsic i l'oceà Índic, és un enclavament fonamental per a l'economia mundial. Es tracta d'uns 60 quilòmetres d'ample on el mar separa l'Iran del punt més septentrional d'Oman i és la principal via d'entrada per mar al golf Pèrsic. Es tracta, per tant, del pas de sortida de pràcticament tota la

dilluns, 9 de març del 2026

El preu del petroli sobrepassa els 100 dòlars per primera vegada des del 2022

 

 GUERRA IRAN

 

Trump assegura que els preus cauran quan s'acabi l'ofensiva i l'amenaça militar de l'Iran 

 

Un vaixell petrolier / EP

 

 


 

 

La segona setmana de crisi bèl·lica a l’Orient Mitjà segueix posant al límit l’economia mundial. Abans de l’obertura de les borses el preu del petroli ha tornat a marcar valors extremadament alts, uns valors que no es registraven des de l’any 2022 amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. El preu del barril de Brent -índex de referència al mercat europeu- s’ha disparat un 15% quan passaven 17 minuts de les vuit del matí i s’ha situat en els 107 dòlars per barril i, durant alguns moments, s’ha arribat a cotitzar en els 115 dòlars. Aquestes pujades de preu s’han produït també en l’índex de referència del mercat americà, on el preu del barril de cru West Texas Intermediate (WTI) s’ha encarit prop d’un 13% i ha arribat a fregar els 103 dòlars.

No només ha estat el petroli el gran afectat per l’Orient Mitjà, sinó que el preu del gas en el mercat de futurs holandès també s’ha disparat amb força. Concretament, el preu del gas s’ha enfilat un 20% i s’ha situat en els 65,70 euros per megavat hora, tot i que en alguns moments la seva cotització s’ha arribat a enfilar un 30%.

Trump assegura que el preu del petroli i el gas caurà “ràpidament”

dimarts, 3 de març del 2026

Última hora : Israel bombarda l’edifici on s’havia de reunir el consell que elegirà el nou líder suprem iranià

 

 

El conflicte causa centenars de morts, més de mig miler a l'Iran, i s'expandeix per tot el Llevant

 


 

 

03.03.2026 - 06:45

|

Actualització: 03.03.2026 - 16:55

 

Quart dia de guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha causat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i de bona part de la cúpula militar i política de Teheran. L’aiatol·là Alireza Arafi ha estat nomenat líder provisional de l’Iran. De matinada, han continuat els bombardaments sobre Teheran i Beirut. L’exèrcit israelià ha ordenat a les seves tropes que avancin al sud del Líban. La Guàrdia Revolucionària iraniana assegura que ha tancat la navegació a l’estret d’Ormuz, un dels llocs més importants de comerç de petroli a escala mundial.

 

Com funciona la successió de Khamenei, i qui podria ser el nou líder suprem de l’Iran?

  

 

D’ençà que va començar la guerra, els bàndols han bescanviat foc. Els atacs amb míssils iranians han afectat gairebé tots els països del Llevant. Es calcula que hi ha gairebé 800 morts a l’Iran i una desena a Israel. L’exèrcit nord-americà ha confirmat la mort de sis militars dels EUA.

 

Catar i els EAU, acorralats per l’Iran, lluiten contra corrent per convèncer Trump que rebaixi la tensió


Ara per ara, Xipre és l’únic país europeu esquitxat per la guerra arran d’un atac amb drons a la base militar britànica d’Akrotiri. Grècia, França i Alemanya han decidit de donar-li suport militar amb vaixells, caces i míssils.

Netanyahu amenaça amb més atacs contra l’Iran i l'Hesbol·là