El nou anticatalanisme de l’esquerra woke

 

CRIT

 

 

3 de març de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

Les darreres declaracions de Brigitte Vasallo, afirmant que el català, quan sigui una llengua morta, serà recordat com una “llengua feixista”, no són una simple provocació aïllada. Són, més aviat, un símptoma claríssim de l’ascens d’un anticatalanisme d’esquerres i radicalment woke que, sota la coartada de l’antifeixisme i la defensa dels immigrants, ha assumit obertament un discurs hostil contra la Nació catalana i els seus fonaments culturals.

Aquest article ve a tomb d’aquestes declaracions, que no es poden banalitzar. Quan es qualifica el català de “llengua feixista”, no s’està fent una crítica política concreta: s’està atacant tota una Nació, la catalana.

A principis del segle XX, el lerrouxisme va construir un relat segons el qual el catalanisme

era una eina d’opressió burgesa contra la classe obrera castellana assentada a Catalunya. Amb un discurs incendiari i demagògic, es presentava com el defensor dels treballadors davant d’un suposat nacionalisme reaccionari.

Avui, salvant les distàncies històriques, assistim a un fenomen similar. Determinats sectors de l’extrema esquerra presenten el nacionalisme català —inclòs l’independentisme- com una forma de feixisme. La defensa de la llengua, de la cultura i del dret a la independència és reinterpretada com una expressió d’exclusió o supremacisme. Però aquesta caricatura no resisteix una anàlisi seriosa. A Catalunya, l’únic feixisme que hi ha hagut mai és l’espanyol. Acompanyat del totalitarisme espanyolista d’esquerra.

Quan es diu que el català serà recordat com una “llengua feixista”, s’està assumint un marc mental profundament anticatalà. La llengua catalana no és un instrument d’opressió; és, al contrari, una llengua que ha estat perseguida, marginada i minoritzada per Espanya, o sigui per Castella.

El que volen és desqualificar la defensa de la llengua catalana, titllant-la de feixista, per desarmar els catalans davant de les agressions castellanes, altrament dites espanyoles.

L’anticatalanisme d’esquerres, de l’esquerra woke, es presenta sovint com un moviment contra una suposada ultradreta catalana. Però aquesta ultradreta senzillament no existeix. El que existeix és un moviment nacionalista que reclama la restauració de l’Estat català independent i que defensa la centralitat de la llengua pròpia en la vida pública. El català com a única llengua oficial, ras i curt. Igual que a tots els països normals la llengua pròpia és l’única llengua oficial.

Sota el discurs de la defensa dels immigrants, l’anticatalanisme d’esquerra woke construeix una oposició frontal a qualsevol política de normalització lingüística o d’afirmació nacional catalana. Es transmet la idea que la nació catalana és intrínsecament excloent, mentre que l’Estat espanyol apareix implícitament com un marc neutral i inclusiu. Aquesta asimetria revela el biaix ideològic del plantejament. Aquest discurs s’aprofita de l’allau d’immigrants que arriben a Catalunya, amb la connivència de l’estat espanyol, per a fer-los servir com a arma llancívola contra els catalans, la seva llengua i la seva cultura. En aquest sentit el foment de la immigració hispanoamericana per part d’Espanya no és precisament casual.

Les declaracions de Vasallo no són anecdòtiques. Formen part d’un clima cultural en què qualsevol afirmació nacional catalana es vol equiparar amb feixisme, racisme, ultradreta o amb qualsevol dels papus ideològics inventats per l’extrema esquerra. Mentrestant, el nacionalisme espanyol és normalitzat o emblanquinat. En aquest sentit la celebració dels Goyas enguany a Barcelona tampoc és casual. “Esquerres espanyoles bones”. Aquesta doble vara de mesurar és el nucli de l’anticatalanisme d’esquerres actual.

Si el català arriba a ser una llengua morta —cosa que no permetrem— no serà perquè era feixista, sinó perquè els castellans hauran acabat triomfant en el seu deler per a destruir-la.

Per això, davant d’aquest nou anticatalanisme disfressat d’antifeixisme, cal una resposta ferma. Defensa de la llengua, defensa de la nació i defensa de la restauració de l’estat català. Renunciar-hi seria trair els nostres avantpassats que tant van lluitar per aquests ideals.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.estat.cat/el-nou-anticatalanisme-de-lesquerra-woke/