CRIT
Per Josep Bellpuig
Les darreres declaracions de Brigitte Vasallo, afirmant que el català, quan sigui una llengua morta, serà recordat com una “llengua feixista”, no són una simple provocació aïllada. Són, més aviat, un símptoma claríssim de l’ascens d’un anticatalanisme d’esquerres i radicalment woke que, sota la coartada de l’antifeixisme i la defensa dels immigrants, ha assumit obertament un discurs hostil contra la Nació catalana i els seus fonaments culturals.
Aquest article ve a tomb d’aquestes declaracions, que no es poden banalitzar. Quan es qualifica el català de “llengua feixista”, no s’està fent una crítica política concreta: s’està atacant tota una Nació, la catalana.
A principis del segle XX, el lerrouxisme va construir un relat segons el qual el catalanisme
