Israel sobre l’atac de l’Iran: “El perill és convertir la guerra en internacional”

 

INTERNACIONAL

 

 

El país jueu denuncia un nou atac de l'Iran i nega que s'estigui cometent un "genocidi" a Gaza

 

 

Un dels moments de l'atac de l'Iran a Israel d'aquest dissabte / Europa Press

 

 

Antón Rosa

15-04-2024 10:09

L’ofensiva de l’Iran contra el territori d’Israel podria no haver acabat. Aquesta nit s’hauria viscut un nou episodi d’atacs amb míssils i drons que ha pogut ser repel·lit per les forces armades de Jerusalem. Així ho ha assegurat el portaveu de l’exèrcit d’Israel, Roni Kaplan, en una entrevista aquest dilluns a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha qualificat aquest conflicte com una guerra “entre el món lliure i el fanatisme islàmic”.

“Som un país democràtic. Com exèrcit estem preparats per qualsevol mena de contingència i no volem utilitzar una narrativa bel·ligerant. Això no és una lluita entre Israel i Hamàs“, ha insistit Kaplan, tot indicant que les tropes israelianes ja han aconseguit desmantellar 19 dels 24 batallons del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs). En la mateixa línia s’ha pronunciat ambaixadora d’Israel a l’estat espanyol Rodica Radian-Gordon, que ha negat de forma rotunda que s’estigui cometent un “genocidi” a Gaza i que ha situat l’escalada internacional del conflicte com el gran perill que es podria derivar del clima de tensió actual.

En una entrevista al mateix programa, Radian-Gordon ha assenyalat que els atacs patits en els darrers dies són una situació “sense precedents” perquè és el primer cop que s’ha vist una ofensiva directa per part de l’Iran contra el territori israelià. “Ara el perill és que la guerra es converteixi en un conflicte regional i internacional“, ha avisat i ha remarcat que l’ofensiva a la franja de Gaza continuarà mentre no s’aconsegueixi eliminar les tropes de Hamàs i alliberar les persones segrestades. Tot plegat en paral·lel a les declaracions que ha fet en les darreres hores el primer ministre del país jueu, Binyamín Netanyahu, on ha advertit que “multiplicarà per deu” els atacs que rebi com a resposta per part dels israelians.

Els iranians neguen ser els autors de l’atac d’aquesta nit

Israel anuncia una retirada del sud de la Franja de Gaza

 

L'exèrcit preveu reagrupar-se per començar una nova fase de la guerra, que ja compleix mig any

 

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una roda de premsa des de Brussel·les Data de publicació: dilluns 09 d’octubre del 2023, 12:44 Localització: Brussel·les Autor: Unió Europea
 

Agències

Diumenge, 7 d'abril de 2024

 

 

Les Forces de Defensa Israelianes han anunciat “un declivi” del nombre de militars desplegats al sud de la Franja de Gaza. El tinent coronel de l’exèrcit d’Israel Peter Lerner ha assegurat aquest diumenge que la retirada coincideix amb els preparatius per a una nova fase de la guerra, però que “hi ha més operacions per fer” encara, especialment a Rafah.

La guerra ha complert aquest diumenge mig any des del seu inici el passat 7 d’octubre, quan Hamàs va llançar una incursió sobre territori israelià que va acabar amb el segrest de més d’una trentena de persones, moltes de les quals han mort durant el conflicte o no han estat encara alliberades. El govern israelià xifra en 600 els soldats morts durant la guerra, mentre que el nombre de palestins morts supera els 33.000, segons les autoritats de la Franja, i UNICEF estima que hi han mort 13.000 infants.

Durant aquests sis mesos han estat nombrosos els advertiments de la comunitat internacional a Israel per com s’ha desenvolupat la guerra, fins al punt que a finals de març el Consell de Seguretat de l’ONU

Israel i Hamàs pacten un alto al foc de quatre dies a Gaza

 

 

Netanyahu cessarà les hostilitats durant quatre dies i alliberarà presoners palestins, mentre que Hamàs alliberarà uns 50 ostatges, la majoria dones i nens

 

 

Imatge aèria de la gran destrucció provocada per un bombardeig d'Israel a Gaza Data de publicació: dijous 02 de novembre del 2023, 13:48 Localització: Gaza Autor: WHO

 

Redacció

Dimecres, 22 de novembre de 2023

 

Després de gairebé dos mesos de guerra, Israel i Hamàs han acordat finalment un alto al foc a Gaza a canvi d’un intercanvi d’ostatges i presoners. Les dues parts han accedit a aturar les hostilitats durant almenys quatre dies, després de dies de converses amb Qatar, Egipte i els Estats Units, que també han participat en les negociacions.

Hamàs s’ha compromès a alliberar 50 ostatges, la majoria dones i nens, així com

Per què Israel no ha començat encara l’ofensiva a Gaza?

 

 

MÓN - The Washington Post

 

La principal discussió és si pot assolir els seus objectius a Gaza amb una invasió terrestre.

 

 

 

 

The Washington Post

26.10.2023 - 21:40

 

The Washington Post · Adam Taylor

 

Després de l’atac d’Hamàs contra Israel el 7 d’octubre, alguns esperaven que Israel emprengués gairebé immediatament una ofensiva terrestre contra Gaza. En un discurs a la nació poc després d’aquell atac, que va deixar 1.400 israelians morts, segons les xifres oficials, el primer ministre Benjamin Netanyahu va afirmar que havia ordenat “una àmplia mobilització de les reserves per a lluitar a una escala i intensitat que l’enemic no ha experimentat fins ara”.

No obstant això, malgrat una ràpida mobilització que va fer que centenars de milers de reservistes israelians s’unissin a les seves unitats i malgrat les declaracions que les forces de defensa d’Israel es troben “preparades”, no ha començat cap ofensiva terrestre. Tal com informa el meu col·lega Steve Hendrix d’Israel estant, hi ha cada vegada més dubtes sobre aquest aparent retard. “Tant els que anhelen que comenci la guerra terrestre com els que la temen cerquen pistes”, escriu.

Les tropes terrestres israelianes es van retirar unilateralment de la franja de Gaza el 2005 i van imposar un blocatge terrestre, aeri i marítim dos anys més tard, quan Hamàs va aconseguir el poder. D’ençà de llavors hi han tornat temporalment dues vegades: durant l’operació Plom Fos (2008-2009) i durant l’operació Marge Protector (2014).

Israel ha indicat que aquesta vegada serà una operació molt més gran, per la violència exercida per Hamàs, amb l’objectiu no solament de desgastar Hamàs, sinó de destruir-la per sempre. Però, tot i que

Dimiteix el director del certamen tecnològic més gran d'Europa per unes declaracions contra Israel

 

 

CONFLICTE ISRAEL - HAMÀS 

 

Paddy Cosgrave va acusar Israel de cometre "crims de guerra", comentari que va provocar un boicot contra la fira 

 

 

Júlia Peñascal
Foto: Web Summit
Barcelona. Diumenge, 22 d'octubre de 2023. 16:57
Temps de lectura: 2 minuts 

Paddy Cosgrave, fundador de la Web Summit, l'esdeveniment tecnològic més important d'Europa, ha anunciat la seva dimissió com a conseller delegat de la fira després d'unes polèmiques declaracions en contra d'Israel. Cosgrave va ser molt crític amb la resposta de l'exèrcit israelià a l'atac de Hamàs, qualificant-la de "crims de guerra", un comentari que va desencadenar un boicot a la Web Summit per part de gegants tecnològics, com Amazon, Google, Meta, Intel i Siemens, els quals van renunciar a participar en l'edició d'enguany, que se celebrarà del 13 al 16 de novembre a Lisboa.

 

🔴 Guerra entre Israel i Hamàs, DIRECTE | Última hora del conflicte i la ajuda humanitària a Gaza

 
 

"Renuncio com a director general de la Web Summit amb efecte immediat. Desgraciadament, els meus comentaris personals s'han tornat una distracció per l'esdeveniment i per al nostre equip, patrocinadors, empreses emergents i persones que assisteixen. Em disculpo de nou pel mal que he causat", ha informat l'emprenedor irlandès en un comunicat. En l'escrit, un dels portaveus de la fira tecnològica ha apuntat que "nomenaran el nou CEO com més aviat millor" i que, a pesar del contratemps que pugui generar la dimissió, l'edició d'aquest 2023 "continuarà com estava previst". 

El boicot dels gegants tecnològics pel posicionament contrari a Israel