Una pau que deixa fora de joc l’esquerra woke (també la catalana)

 

 

CRIT

 

 

 

 

Per Josep Bellpuig

10-10-2025 

 

 

L’acord de pau entre Israel i Hamàs, impulsat per Donald Trump i avalat per diverses potències àrabs, ha agafat a contrapeu bona part de l’esquerra catalana que havia convertit el conflicte de Gaza en el centre del seu relat polític i simbòlic. De sobte, allò que semblava un escenari immutable —la guerra, el patiment i la denúncia moral de l’Occident “còmplice”— s’ha desplaçat. I amb aquest canvi, també s’ha desdibuixat un discurs que, durant mesos, havia alimentat mobilitzacions, pancartes i consignes.

El relat de l’esquerra woke catalana havia estat clar: Israel era el símbol de l’imperialisme, i els palestins, la imatge viva de la resistència. Però ara, amb un acord signat sota mediació nord-americana i beneït per capitals àrabs —Riad, Abu Dhabi o el Caire—, aquell esquema s’esquerda. La diplomàcia, que sovint és més complexa que la consigna, ha deixat descol·locats molts dels qui havien convertit el conflicte en una causa emocional i moral absolutament unilateral. veure palestins i israelians contents als carrers per un acord propiciat per Donald Trump deu haver provocat mal de ventre a més d’un woke nostrat.

El desconcert és evident. Tot i l’avenç cap a la pau, les mateixes organitzacions mantenen la convocatòria de vaga general del 15 d’octubre, inicialment concebuda com

una protesta contra la guerra i la “complicitat internacional” amb Israel. Ara, però, aquesta mobilització s’ha quedat sense objectiu clar: la reivindicació de la pau quan ja s’ha aconseguit la pau no encaixa bé en un relat construït sobre la indignació permanent.

La reacció revela un problema de fons: part de l’esquerra catalana sembla més còmoda en el paper de la denúncia que no pas en el de la construcció. Quan la realitat s’imposa i desmunta el relat —com ara, amb una pau que no esperaven—, costa reaccionar. Perquè la indignació és fàcil; la revisió autocrítica, molt més difícil. Ara no desconvocaran pas una protesta que l’esquerra catalana en realitat no feia a favor de Palestina sinó a favor de seguir implementant una agenda woke a Catalunya. No desconvocaran la vaga i preferiran llençar la seva cavalleria directament cap al precipici abans que rectificar.

No volen reconèixer que la política internacional ha canviat com un mitjó i que el pèndol és a l’altre cantó. No volen reconèixer que el món és canviant, i que reduir-lo a un eix binari de “bons i dolents” acaba deixant sense resposta situacions noves i complexes. Quan fins i tot Hamàs accepta negociar i Israel signa un acord sota mediació de Washington, mantenir un discurs immutable sona a dogmatisme més que a coherència.

L’esquerra catalana afronta, doncs, una cruïlla. Pot continuar recorrent a les mateixes fórmules —vagues, manifestos, consignes— o bé pot assumir que la política global ja no respon als esquemes de fa vint anys.

L’autocrítica no és rendició. És maduresa. Quelcom que a l’esquerra catalana li manca a cabassos.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/una-pau-que-deixa-fora-de-joc-lesquerra-woke-tambe-la-catalana/