CRIT
Per Josep Bellpuig
10-10-2025
L’acord de pau entre Israel i Hamàs, impulsat per Donald Trump i avalat per diverses potències àrabs, ha agafat a contrapeu bona part de l’esquerra catalana que havia convertit el conflicte de Gaza en el centre del seu relat polític i simbòlic. De sobte, allò que semblava un escenari immutable —la guerra, el patiment i la denúncia moral de l’Occident “còmplice”— s’ha desplaçat. I amb aquest canvi, també s’ha desdibuixat un discurs que, durant mesos, havia alimentat mobilitzacions, pancartes i consignes.
El relat de l’esquerra woke catalana havia estat clar: Israel era el símbol de l’imperialisme, i els palestins, la imatge viva de la resistència. Però ara, amb un acord signat sota mediació nord-americana i beneït per capitals àrabs —Riad, Abu Dhabi o el Caire—, aquell esquema s’esquerda. La diplomàcia, que sovint és més complexa que la consigna, ha deixat descol·locats molts dels qui havien convertit el conflicte en una causa emocional i moral absolutament unilateral. veure palestins i israelians contents als carrers per un acord propiciat per Donald Trump deu haver provocat mal de ventre a més d’un woke nostrat.
El desconcert és evident. Tot i l’avenç cap a la pau, les mateixes organitzacions mantenen la convocatòria de vaga general del 15 d’octubre, inicialment concebuda com
%20-%20Estat.png)