DGAIA
Lluís Gibert i Josep Rosell afirmen que "pot haver-hi més responsables" de la suposada malversació en les ajudes socials
Mayte Piulachs
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2026. 13:47
Actualitzat: Dimecres, 8 d'abril de 2026. 14:05
Temps de lectura: 3 minuts
Els advocats de l'associació Acció Cassandra, Lluís Gibert i Josep Rosell, han ratificat aquest dimecres davant del jutge la querella que van presentar contra quatre exconsellers d’ERC i de Junts i sis ex alts càrrecs, als que acusa de malversació en la gestió de les ajudes de l’extinta Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). La querella ha recaigut en el titular del jutjat d’instrucció 27 de Barcelona, el magistrat Xavier Paulí, el qual ha de resoldre si imposa una fiança a l’entitat per actuar com a acusació popular.
“És un pas petit, però important”, ha declarat Rosell en sortir del jutjat. “Volem que s’investiguin les irregularitats de la DGAIA. Vam interposar la querella en tant que vam veure que hi ha denúncies per part d’una persona, informes de la Sindicatura de Greuges i de la Sindicatura de Comptes que confirmen aquestes irregularitats, i volem que un jutge ho investigui, en l’àmbit penal. I com ningú s’anima, ho hem fet nosaltres des de l’associació Cassandra, que defensa els interessos dels catalans”, ha manifestat Lluís Gibert. Gibert, que és el president de l’entitat, ha afegit: "Cal estirar el fil de les irregularitats i estic segur que en sortiran més, de responsables".
El posicionament de la Fiscalia
El següent pas del jutge és preguntar a la Fiscalia si ha d’admetre o no la querella contra els ex càrrecs del Govern, i si és afirmatiu, acordar les primeres diligències. Si, al contrari, el magistrat no troba indicis delictius i acorda l’arxivament de la querella, Acció Cassandra pot presentar un recurs a l’Audiència de Barcelona, perquè ordeni la seva reobertura i investigació dels fets denunciats.
Els querellats i els delictes
En concret, la querella es dirigeix contra els darrers quatre exconsellers d’Afers Socials: els republicans Dolors Bassa (2016-2017, destituïda pel 155 i empresonada per l'1-O) i Chakir El Homrani (maig 2018- maig 2021), i els seus successors i de Junts Violant Cervera (maig 2021- octubre 2022) i Carles Campuzano (octubre 2022- agost 2024). També contra l'exsecretari general del Departament de Treball Josep Ginesta (gener 2016 - novembre 2020) i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres. L’entitat Acció Cassandra els acusa dels delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i possible finançament il·legal de partits.
A més a més, la denúncia es dirigeix contra entitats com a responsables civils subsidiàries. Són: el Departament de Drets Socials, la DGAIA, la FEDAIA (Federació que agrupa les entitats que treballen amb la infància i famílies vulnerables), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles, assenyalades per les suposades irregularitats en les ajudes a joves migrants.
La base de la querella és l’informe 6/2025 de la Sindicatura de Comptes, que xifra en 167 milions d’euros els pagaments indeguts en les diferents prestacions subjectives existents (no només de menors no acompanyats) durant els anys 2016 al 2022. Aquest informe, que va provocar un escàndol i la substitució de la DGAIA per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), també és analitzat pel Tribunal de Comptes, a petició de la Fiscalia, per si hi ha una responsabilitat comptable dels anteriors responsables del Govern.
L’Oficina Antifrau de Catalunya investiga, des del novembre de 2024, les irregularitats denunciades per un treballador —que ha protegit com a “alertador”— d’una entitat gestora de les ajudes i serveis a menors, que està a Girona.
El Parlament també va acordar una comissió d’investigació per aclarir accions, i els anteriors responsables d’ERC van defensar una bona gestió i el desbordament de necessitats per fer front a la Covid-19 i l’arribada de menors no acompanyats.
Les irregularitats denunciades
Acció Cassandra sosté que els informes i denúncies “revelen una xarxa interconnectada de fundacions i associacions que han rebut adjudicacions opaques per valor de 788,7 milions d’euros entre 2016 i 2020 a 101 entitats, concentrant el 55% en només 10 entitats”. I cita la Plataforma Educativa —paraigua d’aquestes deu entitats: Fundació Resilis, Astres, Gentís, Infància i Família, FASI, Utopia, Eina Activa, Idària, El 7 i Acciona't—, Fundació Mercè Fontanilles o FASI, i altres agrupades també en la FEDAIA, com Eduvic, Eveho, Intress, Suara, Actua SCCL, GEDI, Isom i Drecera.
En la querella sosté que Plataforma Educativa va rebre 125 milions, Resilis 80 milions, amb un petit grup de 12 persones controlant 47 càrrecs clau, incloent-hi Ricard Calvo (exdirector general DGAIA, inclòs en la querella), segons va denunciar Octuvre.cat.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada