LLENGUA CATALANA
El tribunal també avala recursos contra el català a les oposicions
 |
| Entrada del TSJC Autor/a: Betevé |
08.04.2026
per Redacció
La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, ha assegurat en roda de premsa que "els drets lingüístics són del ciutadà i no del jutge", i ha instat els magistrats a utilitzar la llengua pròpia del país a les sales. Un missatge engrescador, però que contrasta radicalment amb la trajectòria recent del mateix tribunal, que ha dictat —i continua dictant— sentències que limiten l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola i que ha avalat els recursos de grupuscles catalanòfons com Hablamos Español, Asamblea para una Escuela Bilingüe i Convivencia Cívica per impugnar l’exigència d'un nivell de català a les oposicions públiques.
El TSJC ha estat, des del 2020, l'instrument judicial per imposar el 25% de castellà a les aules. Aquella sentència històrica va obligar tots els centres a garantir un mínim d’una assignatura troncal en castellà, una mesura que va passar de casos concrets a una directriu general. Malgrat les lleis i decrets de la
Generalitat (com el decret 91/2024) per blindar la immersió lingüística, el tribunal ha rebutjat recurs rere recurs. El març del 2025 va confirmar el 25% en dotze escoles i va tombar les al·legacions del Govern. I el passat 30 de març, va ordenar l’execució provisional de la sentència que anul·la parcialment el decret del català a l’escola, declarant la nul·litat d'articles clau que fixaven el català com a llengua habitual en l’activitat docent, administrativa, materials i avaluacions. Tot plegat mentre el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre el fons.Aquestes resolucions han estat impulsades per recursos d’entitats espanyolistes, i el TSJC les ha fet seves sistemàticament, ignorant la realitat sociolingüística de les aules catalanes i el consens pedagògic entorn de la immersió.
El contrast encara és més evident en l’àmbit de les oposicions. Precisament el TSJC ha estat l’òrgan on han acudit grups aquests mateixos grups per a denunciar l’exigència de català com a requisit per accedir a places públiques. El març del 2023, aquestes dues entitats, juntament amb 42 sanitaris, van presentar un recurs contenciós administratiu contra la convocatòria d’oposicions de l’Institut Català de la Salut (ICS) que demanava el nivell C1 de català per a més de 3.500 places. Les entitats anticatalanes van qualificar el requisit d’"abusiu" i "discriminador", argumentant que genera "una diferència de tracte entre espanyols per motiu de llengua".
Mentre la presidenta del tribunal insta els ciutadans a reclamar els seus drets lingüístics davant els tribunals, és el mateix TSJC qui ha servit d'ariet perquè qui rebutja el català pugui impugnar-ne l’ús obligatori tant a l’escola com a la sanitat o l’administració.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada