NACIONAL
L'Alternatiu
08/04/2026
En només deu anys, la despesa de la Generalitat de Catalunya en cooperació internacional s’ha multiplicat per cinc. Aquest increment, que consolida una clara aposta política per part dels darrers governs en acció exterior, intensifica de retruc la creixent demanda social que reclama una revisió profunda de l’actual model de subvencions en aquest àmbit.
L’evolució del pressupost de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) constata aquest augment, passant d’una dotació de 17,4 milions d’euros el 2017 a una previsió de 86 milions per al 2026. Amb una progressió a l’alça any rere any, l’increment experimentat en la darrera dècada supera el 490%.
Aquest creixement es produeix en un context polític marcat per la incertesa pressupostària. El Govern presidit per Salvador Illa ha retirat el projecte de pressupostos del 2026 per a facilitar una nova negociació amb ERC i amb la voluntat d’arribar a un acord abans de l’estiu.
Volum de despesa creixent
L’any passat, l’ACCD va atorgar 37,4 milions d’euros en subvencions a projectes de cooperació, als quals s’afegeixen 1,1 milions per a “l’enfortiment” d’ONG dedicades a aquest sector així com més de 3,5 milions en acció humanitària. La despesa total de 2025 associada a l’ACCD (incloent-hi retribucions del personal, costs operatiu, etc.) fou de 54,4 milions d’euros, una execució del 95,2% del pressupost previst (57,1 milions).
A banda de la despesa canalitzada a través de l’ACCD, el volum global de diners públics destinats a cooperació al desenvolupament per part del conjunt de departaments i entitats que formen part de l’estructura de la Generalitat superen els 90 milions anuals, d’acord amb l’última memòria disponible sobre “Ajut oficial al desenvolupament”, corresponent al 2024.
A l’espera de conèixer-se les dades de 2025 i 2026, la despesa efectiva dedicada per la Generalitat a cooperació en el període de vuit anys comprès entre 2017 i 2024, la quantitat s’eleva per damunt dels 475 milions d’euros. Tenint en compte la tendència a l’alça de la contribució econòmica en aquest àmbit, que s’ha multiplicat per tres del 2017 (29,5 milions) al 2024 (90,5 milions), la xifres definitives de 2025 i 2026 situaran la despesa acumulada en aquest decenni al voltant dels 700 milions.
Amb el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, al capdavant, l’Executiu defensa que aquestes quantitats responen a la responsabilitat global de Catalunya i a la necessitat de contribuir a la reducció de desigualtats arreu del món. Tanmateix, cada cop són més les veus que posen en dubte la proporcionalitat d’aquesta despesa en relació amb les prioritats internes, especialment en un context d’elevada pressió sobre serveis públics bàsics.
Projectes controvertits i dificultats de control
Bona part de la controvèrsia té a veure amb la tipologia dels projectes finançats. En aquest sentit, el gruix de les iniciatives incorporen una forta càrrega ideològica i, en molts casos, semblen difícils de justificar com a prioritats bàsiques d’acord amb la concepció tradicional del terme “cooperació”.
Tot i que sobre el paper persegueixen objectius associats a la promoció i la defensa de drets humans, l’eficàcia real i l’impacte tangible sobre el terreny d’aquests projectes no sempre són fàcils de mesurar.
Els fons es canalitzen a través d’entitats del tercer sector que operen en contextos llunyans i, en moltes ocasions, inestables. Aquest fet complica tant la traçabilitat dels recursos públics assignats com el control efectiu de la despesa.
Una partida cada vegada més discutida
Amb tot, la cooperació internacional s’ha consolidat com una de les polítiques amb més creixement al si del pressupost de la Generalitat. Si -tal com es preveu- les negociacions pressupostàries acaben reeixint, aquesta tendència s’intensificarà encara més.
En paral·lel, els recels ciutadans sobre aquest assumpte van a més i ja tenen efectes en el debat polític. Cada cop són més les veus que es pregunten fins a quin punt és sostenible mantenir aquest ritme d’increment de la despesa en cooperació internacional, exigint-ne més transparència, rendició de comptes i racionalització de l’ús dels recursos públics.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada