Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terrorisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terrorisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de desembre de 2019

Llibertat amb fiança per a tres dels CDR acusats de terrorisme



OPERACIÓ JUDES






L'Audiència Nacional obliga a pagar 5.000 euros a Txevi Buigas, Xavier Duch i Eduardo Garzón








per Bernat Surroca , 20 de desembre de 2019 a les 11:52






La protesta per la detenció de Txevi Buigas, la setmana passada a Folgueroles. | Josep M. Montaner








L'Audiència Nacional ha ordenat la llibertat provisional sota fiança per Txevi Buigas, Xavier Duch i Eduardo Garzón, tres dels CDR acusats de terrorisme i empresonats des del 23 de setembre en l'anomenada Operació Judes. Fonts d'Alerta Solidària han confirmat a NacióDigital que el jutge els obliga a pagar una fiança de 5.000 euros per evitar tornar a entrar a la presó. Podran sortir de la presó en les pròximes hores. 



El jutge els obliga presentar-se davant del jutjat del seu municipi cada dilluns, tenen prohibit sortir de l'Estat i han de comparèixer sempre que se'ls ho demani davant de la justícia. 



 


El jutge va revisar dijous els recursos de quatre dels set CDR empresonats. Per a tres d'ells

dimecres, 17 de juliol de 2019

Editorial Vicent Partal : Els atemptats de la Rambla i Cambrils i el terror d’estat




OPINIÓ - EDITORIAL






«Ja és raonable defensar que els atemptats gihadistes de l'agost del 2017 estaven emmarcats, directament o indirecta, en una operació global de l'estat» 














Per: Vicent Partal

16.07.2019  21:50




Les revelacions fetes pel diari Público, en el sentit que el CNI tenia completament controlats els membres de la cèl·lula gihadista que va atemptar contra Barcelona i Cambrils l’agost del 2017, són d’una gravetat excepcional. Tant, que els documents publicats alteren la percepció que teníem fins ara dels atacs. Encara no és possible ni correcte parlar d’un atac de falsa bandera, però ja no es pot discutir que l’atac va ser, com a mínim, consentit pel CNI, que en aquell moment era a les ordres de la vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz. Cal recordar-ho, això, perquè en aquell moment, tal com va explicar VilaWeb,


Sáenz va intentar que es declarés oficialment l’alerta cinc,

declaració que hauria significat posar al carrer l’exèrcit espanyol un mes i mig abans del referèndum del Primer d’Octubre. L’intent va ser impedit per Mariano Rajoy mateix, contrari a fer aquest pas, no sense que Soraya Sáenz s’hi resistís tant com va poder.



Les dades presentades per Público són contundents i preocupants, perquè demostren, més enllà de cap dubte raonable, que els serveis secrets espanyols tenien coneixement de

Público revela que el CNI va tenir punxats els mòbils del grup de Ripoll fins a cinc dies abans del 17-A



ESPANYA






És el segon capítol d'un conjunt d'exclusives del diari Público que posen llum a la relació entre el CNI i els autors dels atemptats 














Per: Redacció

16.07.2019  22:10




Una nova informació exclusiva del diari Público confirma que el CNI vigilava de molt a prop el grup gihadista que va cometre els atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils. El periodista Carlos Enrique Bayo, qui ahir demostrava que el grup d’intel·ligència havia tingut control de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, fins al dia de l’atemptat, ara revela que pocs dies abans els espies espanyols havien estat escoltant i anotant les converses que mantenien per mòbil alguns dels autors de la massacre.



Aquesta informació procedeix d’un dels informes que el CNI va facilitar als investigadors policíacs i de la fiscalia que treballa en el cas. En aquest document es relaten tots els moviments que van fer Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub, qui va acabar perpetrant l’atemptat contra la Rambla, en el seu viatge a París pocs dies abans del 17-A



La precisió en el seguiment del trajecte dels dos joves per part de la policia va ser gràcies al fet que tenien els seus telèfons mòbils punxats. En l’informe es recullen visites a la

dimarts, 15 de gener de 2019

Disset detinguts en l'operació antigihadista a Barcelona i Igualada



TERRORISME







Cèlia Forment / Alba Solé
Foto: C. F. / A.R.
Barcelona. Dimarts, 15 de gener de 2019




















Els Mossos d'Esquadra han dut a terme una operació antiterrorista aquest dimarts des de primera hora a Barcelona i Igualada per desmantellar una cèl·lula gihadista.



El desplegament, en el qual hi participen un centenar d'efectius, ha rebut el nom d’operatiu Alexandria i hi ha, per ara, 17 detinguts. El nucli de la cèl·lula el formen cinc algerians que, segons el depertament d'Interior, presenten un alt nivell de radicalització. A la resta, 12 detinguts més, se'ls pot atribuir gairebé 400 delictes contra el patrimoni comesos al centre de Barcelona. A més d'Argèlia, els detinguts tenen nacionalitat iranquiana, líbia, egípcia i marroquina. També hi ha un espanyol.
















Els Mossos han fet un total de 6 entrades durant l'operació d'aquest matí, que segueix oberta tot i que l'amenaça "està del tot neutralitzada", ha assegurat el depertament d'Interior. Cinc han estat en domicilis de la capital catalana i una a la de l'Anoia. Fa un any i mig que va començar aquesta investigació, segons ha explicat el conseller d'Interior, Miquel Buch.



Tot i que la cèl·lula investigada està formada per delinqüents especialitzats i tenia intenció de perpetrar un atemptat terrorista, fonts de la investigació han assegurat a El Nacional que el grup d’investigats "tenien voluntat i no capacitat" de cometre l'atemptat. S’entén, doncs, que la investigació ha desactivat un grup de gihadistes que començava a fer moviments per atemptar, però encara sense prou munició acumulada.















El comissari Manel Castelleví ha detallat que la cèl·lula "tenia una intenció clara de cometre un atemptat però no n'ha tingut mai la capacitat". Des de la Comissaria General d'Informació dels Mossos s'ha fet un control exhaustiu de cada un dels membres de la cèl·lula durant 18 mesos. Aquesta operació ha estat paral·lela a la del 17-A, han confirmat fonts policials, "perquè va arrancar y judicialitzar el maig del mateix any, el 2017".



Aquest matí, dins els immobles escorcollats no s'hi ha detectat cap infraestructura o xarxa logística preparada per cometre un atemptat, i tampoc cap prova que demostri que s'estava seguint una estratègia per planificar un atemptat en un lloc i dia concret.



Detencions

 

 

Els Mossos confirmen que alemanys hi ha 14 persones detingudes, una d’elles a Igualada.



Els escorcolls als habitatges dels investigats han començat abans de les 6 del matí i un d’ells, detingut al carrer Arc de Sant Cristòfol al barri de Santa Caterina, se sospita que podria ser el cap de la cèl·lula.













Els Mossos també s'han endut material comissat del pis d'Arc de Sant Cristòfol, al districte de La Ribera. 













El company de pis del detingut, que era present al moment dels escorcolls, ha explicat que els agents de policia ha entrat a l'immoble quan passaven pocs minuts de les cinc de la matinada. Fa un any que plegats viuen en aquest pis, que podria ser ocupat.



El testimoni ha detallat que els agents no sabien els seus noms, i ha insistit que el seu company “mai ha demostrat actituds terroristes". "Ni tan sols resa", ha assegurat.



Això sí, segons el company, l’arrestat havia estat detingut amb anterioritat per "robar carteres". Aquest company de pis també explica que el detingut, és de nacionalitat algeriana, fa 9 anys que viu a Barcelona i té 34 anys.





Estat de l'interior de l'immoble del carrer Arc de Sant Cristòfol, al barri de Santa Caterina, després de l'escorcoll dels Mossos - Cèlia Forment






També és algerià el detingut de l'immoble del carrer Consell de Cent, a Barcelona. Als baixos de l’edifici hi ha un taller de mobles i un magatzem de compra venda. El propietari ha explicat a El Nacional que a l'immoble del detingut hi viuen tres homes d’uns trenta anys d’Algèria, i que en l’últim parell d’anys “la policia mai ha hagut d’intervenir en el bloc per res”. Els tres eren presents quan els Mossos hi ha entrat per fer l’escorcoll.

Només n’han detingut un.





Finca del carrer Consell de Cent, al barri d'El Clot, on hi resideix un dels detinguts - Cèlia Forment






Per accedir a l'immoble, els agents dels Mossos han hagut d’esbotzar la porta.





Pany esbotzat de l'immoble del carrer Consell de Cent, on hi ha hagut un detingut - Cèlia Forment






A Nou Barris els Mossos han entrat en el número 14-16 del carrer de l'Artesania, entre la Via Júlia i el passeig de Valldaura. Han detingut dues persones, un home i una dona i s'han endut caixes amb material comissat.





Els Mossos detenen a Nou Barris una dona que forma part de la cèl·lula gihadista - Anton Rosa






Material comissat pels Mossos d'Esquadra al carrer de l'Artesania - Anton Rosa






Igualada és un altre dels punts on la policia ha actuat, amb un detingut en total. L'operació a la capital de l'Anoia es dona per tancada i ha acabat amb una detenció.



Els Mossos desvinculen la cèl·lula d’altres alertes terroristes


El dispositiu s'ha posat en marxa després d'una llarga investigació de la Comissaria General d'Informació, tutelada pel jutjat central número 6 de l'Audiència Nacional. Fa un any i mig, ha confirmat la Conselleria d'Interior, que s'investiguen els membres de la cèl·lula per delictes de terrorisme, contra el patrimoni i la salut pública, i organització criminal


 
Es descarta que aquesta investigació tingui res a veure amb l'alerta per atemptat del Nadal passat, ja que els Mossos asseguren que l'operació és fruit d'una llarga investigació. El 23 de desembre el consolat dels Estats Units a Barcelona va alertar de risc de possibles atemptats gihadistes a la ciutat durant les festes.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/societat/operacio-antiterrorista-mossos_343959_102.html 





dilluns, 17 de desembre de 2018

L’extrema dreta parapolicíaca de la transició, embrió del terrorisme d’estat



ESPANYA - CULTURA - JOC DE MIRALLS







Carlos García Juliá, un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el 1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició








Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá.









16.12.2018  21:50





Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.



El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya, i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz Nájera.



Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va desaparèixer després d’haver complert quinze anys.



Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de condemna.



El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.



Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film

Detenen a Catalunya un radical islamista d'origen holandès



TERRORISME







Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 17 de desembre de 2018



















Els Mossos d'ESquadra han detingut a l'AP-7 un radical islamista d'origen holandès al qual els serveis d'intel·ligència tenien fitxat com un sospitós perillós, després que diumenge es reforcés la vigilància.



Es tracta de Khalid Makran, de nacionalitat holandesa. L'han trobat en una àrea de servei entre Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Un dels treballadors de la benzinera l'ha vist dins el cotxe fent virolles. Anava vestit amb un xandall de color blau, una armilla fosca i anava sense sabates i amb mitjons blancs.



La unitat dels Mossos que ha anat a la benzinera alertada pel treballadro ha pogut comprovar que es tractava de Khalid Makran. L'alerta havia arribat ahir a les 19:21h. I l'últim cop que se l'havia vist era a

dimarts, 11 de desembre de 2018

Amenaça del terrorisme gihadista contra Barcelona: «Les cèl·lules estan preparades»



TERRORISME







En un vídeo de sis minuts en espanyol, l'aparell de propaganda del Daesh assegura que Barcelona tornarà a ser objectiu terrorista i reivindiquen com un heroi Younes Abouyaaqoub, el terrorista de la rambla








per Guillem RS  
10/12/2018 17:22 | Actualitzat a 10/12/2018 20:07 
Captura de pantalla del vídeo de propaganda terrorista, amb imatges de la rambla de Barcelona. | CatalunyaDiari.cat




Nova amenaça, una més, del terrorisme islamista contra Barcelona. Grups terroristes propers a Daesh han publicat aquest dilluns, 10 de desembre, en diversos canals de distribució de propaganda gihadista un vídeo de sis minuts de duració completament en espanyol amenaçant la ciutat que el passat 17 d'agost de 2017 ja va er objectiu terrorista.



En el vídeo, que ha pogut veure i analitzar CatalunyaDiari, es veuen imatges molt dures de l'atemptat de Barcelona del 2017 on s'hi veuen cadàvers estirats a terra a la zona de la Rambla de Barcelona.



En el vídeo, l'aparell de propaganda de Daesh hi reprodueix dues piulades de l'exministre de l'Interior espanyol Zoido anunciant dues detencions per part de la Guàrdia Civil a Palamós i Girona i assegurant, en l'elocució en off, que es van detenir «persones innocents». A les primeres imatges surten agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional en operacions recents. L'àudio, només en espanyol, es lamenta que s'hagin detingut dones i que se les hagi relacionat amb el terrorisme islamista.






«Les cèl·lules estan preparades i els objectius [terroristes] estan designats»

dijous, 15 de novembre de 2018

L'Audiència Nacional descarta jutjar els investigats del 17-A per 16 assassinats terroristes



17 - A







Gemma Liñán
Barcelona. Dijous, 15 de novembre de 2018

















El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha rebutjat els recursos dels 3 acusats dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils i ha confirmat el processament, per a dos d'ells, per integració en organització terrorista, delicte de fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i delicte d'estralls en grau de temptativa, i el tercer per col·laboració amb organització terrorista.



El jutge desestima tant els recursos de les defenses com els de 7 acusacions particulars, que pretenien ampliar el processament per 16 delictes d'assassinats terroristes i 140 assassinats en grau de temptativa.



Les acusacions particulars al·legaven que hi ha indicis en el sumari per poder acusar els tres processats pels atemptats de Barcelona i Cambrils, per haver organitzat actes decisius per a la comissió dels atemptats. A més, sol·licitaven que a un dels processats com a

dimecres, 24 d’octubre de 2018

Troben artefactes explosius a l'oficina de Hillary Clinton i a casa d'Obama. Alarma a la CNN



ESTATS UNITS




















Les autoritats nord-americanes han trobat avui artefactes explosius a sobres de correu dirigits a l'exsecretària d'Estat de Hillary Clinton a la seva oficina a Nova York i a la residència de l'expresident Barack Obama a Washington.





"Els paquets es van identificar immediatament durant un control de correu com a artefactes potencialment explosius i van ser tractats en conseqüència", va dir el Servei Secret dels Estats Units en un comunicat. Així mateix va precisar que ni Clinton ni Obama "no van arribar a rebre els paquets ni tampoc van ser en perill".



D'acord amb The New York Times, que cita a les forces de l'ordre, els dispositius són similars al que va trobar i va detonar la policia dilluns a la residència del

dimarts, 29 de maig de 2018

Un home mata a trets dos policies i un civil al centre de Lieja



MÓN - EUROPA







L'agressor ha estat abatut.

















Per: ACN 

29.05.2018  11:21





Un home ha matat dos policies i el passatger d’un vehicle al Boulevard d’Avroy, a Lieja (Bèlgica), segons ha confirmat la policia local de la ciutat en un breu comunicat. En el text també s’assegura que hi ha dos policies ferits i que l’assaltant ‘ha estat neutralitzat’. Segons la cadena RTBF l’home que ha obert foc contra els agents s’havia atrinxerat en un edifici amb una treballadora de l’Institut Léonie de Waha com a ostatge i ha estat abatut.



Ací podeu veure el moment de l’atac:

dimecres, 2 de maig de 2018

ETA anuncia per carta la seva dissolució



TERRORISME







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 2 de maig de 2018




















L'organització terrorista ETA ha fet pública una carta enviada a diverses organitzacions basques on anuncia la seva dissolució. Al text, s'explica que s'ha pres la decisió de dissoldre "completament totes les seves estructures" i de tancar definitivament "el seu cicle històric i funció".



Segons ha avançat El Diario.es, el text va acompanyat de l'anagrama i el segell d'ETA i porta data del passat 16 d'abril, és a dir, que seria posterior al comunicat en què demanaven perdó a part de les seves víctimes i reconeixien el mal causat.



"Euskal Herria està ara davant d'una nova oportunitat per tancar definitivament el cicle de conflicte i construir el seu futur entre tots. No repetim els errors, no

dijous, 12 d’abril de 2018

Tamara Carrasco, en llibertat amb un càrrec de desordres públics



PAÍS - PRINCIPAT







El jutge de l'Audiència espanyola descarta els delictes de rebel·lió i 'terrorisme'.
















Per: Redacció 

12.04.2018  14:30





L’Audiència espanyola ha ordenat llibertat provisional per a Tamara Carrasco, l’activista del CDR de Viladecans detinguda dimarts acusada de coordinar els talls de carreteres i obertura de peatges durant la Setmana Santa. Arran de la detenció, la Guàrdia Civil va assegurar que se la investigava per rebel·lió i ‘terrorisme’. Tanmateix, el tribunal ha descartat aquests delictes i li manté la causa oberta per desordres públics.



El jutge Diego de Egea ha ordenat també mesures cautelars contra Carrasco:


només podrà abandonar Viladecans per anar a la feina o si demana permís judicial. La fiscalia, que sostenia l’acusació de rebel·lió i ‘terrorisme’, ha

dimecres, 11 d’abril de 2018

Allarguen 24 hores més la detenció de la integrant del CDR de Viladecans



PAÍS - PRINCIPAT







És acusada de presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme · Demà passarà a disposició de l'Audiència espanyola.
















Per: Redacció 

11.04.2018  01:50





La Guàrdia Civil va traslladar, ahir, a Madrid T. C., la dona detinguda a Viladecans (Baix Llobregat), membre del CDR d’aquesta població, per ordre del jutjat número 6 de l’Audiència espanyola. La Guàrdia Civil diu que és la ‘coordinadora’ del grup i l’acusa de presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme.



Abans de ser detinguda, El Confidencial la va assenyalar publicant un àudio en què, presumptament, es podia sentir T. C. explicant quines vies es volien tallar. La dona és a la comandància de Tres Cantos, de Madrid, i demà passarà a disposició judicial. El jutge Diego de Egea serà l’encarregat de prendre-li declaració i decidirà sobre la seva situació personal.



L’operació de la Guàrdia Civil es manté oberta perquè continuen cercant un home d’Esplugues de Llobregat, que no han localitzat. La detenció de la dona de Viladecans ha causat indignació i milers de persones s’han manifestat arreu del país. També nombrosos juristes vn expressar ahir malestar a la xarxa perquè les

‘Arbitrarietat i indefensió’: l’independentisme és perseguit ara per terrorisme



PAÍS - PRINCIPAT







La reforma del codi penal espanyol del 2015, promoguda pel PP i el PSOE, manté la definició interpretativa de 'terrorisme' i aprofundeix la situació d'indefensió dels encausats.


















10.04.2018  22:00





La detenció d’una integrant del CDR de Viladecans, acusada de delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme, ha obert un nou front repressiu contra l’independentisme. El relat criminalitzador contra els CDR que han començat el PP, el PSOE i Ciutadans, amb la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació i de la fiscalia, ja ha originat les primeres detencions i encausaments per un delicte que fins ara encara no s’havia atribuït a cap persona vinculada al moviment independentista: el delicte de terrorisme.



No han servit de res les reivindicacions del pacifisme i el civisme amb què sempre han actuat les entitats, els partits i, ara, els CDR. El marc mental que s’ha construït per a imputar fets violents a l’independentisme ha acabat amb un primer encausament per terrorisme que obre una nova escletxa repressiva. El delicte de terrorisme també s’ha fet servir per a encausar els tres joves d’Altsasu, que ja acumulen 513 dies de presó provisional tot esperant un judici –que comença dilluns–, per haver-se barallat amb uns guàrdies civils de paisà en un bar.



El periodista Pedro Vallín ha desgranat l’estratègia de l’estat espanyol en un fil de piulets. Tot prové de la reforma del codi penal espanyol del febrer del 2015, impulsada pel PP i el PSOE per perseguir el gihadisme –malgrat que els conservadors tenien majoria absoluta–, que convertia el concepte ‘terrorisme’ en una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels

dimarts, 10 d’abril de 2018

Escàndol a la sala de premsa de Brussel·les per les acusacions de terrorisme als CDR



MÓN - EUROPA







Margaritas Schinas evita de pronunciar-se sobre els fets, tot i la insistència de diversos periodistes.
















Per: Redacció 

10.04.2018  14:09



El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha evitat valorar les detencions a membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en l’operació de la Guàrdia Civil. Preguntat sobre si la CE considera que les acusacions de rebel·lió i terrorisme són proporcionades, Schinas ha rebutjat comentar-ho al·legant que desconeix els fets i que ‘en qualsevol cas’ són processos judicials en marxa en un estat membre i que, per tant, ‘no entren’ en les seves competències.



Davant la insistència dels periodistes, que han preguntat fins a quatre ocasions sobre què opina la Comissió del fet que s’acusi els CDR de terrorisme, el grec ha dit: ‘La CE pot tenir una opinió en molts temes però tenim dret a fer-ho quan són àrees en les quals la UE té competències’.



Un corresponsal italià ha retret al portaveu que, per exemple, a Turquia se li demani no fer ús de l’acusació de terrorisme per fets que no ho són i que, per contra, no s’entri a valorar acusacions ‘similars’ a Espanya.



‘S’utilitza l’acusació de terrorisme per coses que no hi tenen res a veure però la CE diu que no té ni opinió ni competències’, ha lamentat el periodista italià. ‘No puc dir res més, si em demanes avaluar el sistema judicial espanyol puc dir que

divendres, 17 de novembre de 2017

El CNI admet que l'imam de Ripoll era el seu confident



INDEPENDÈNCIA







Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 17 de novembre de 2017




















El CNI va contactar "seguint els protocols" amb Abdelbaki És Satty, imam de Ripoll (Girona) considerat 'cervell' de l'atemptat a l'agost a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, quan aquest complia el 2014 una condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues, segons han confirmat a Europa Press fonts dels serveis d'intel·ligència.



Abdelbaki És Satty està considerat 'cervell' de cèl·lula terrorista investigada per l'Audiència Nacional. Va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar a la nit de dimecres, 16 d'agost, hores abans que els jihadistes atemptessin a La Rambla i al passeig marítim de Cambrils, fa tres mesos aquest divendres.



Fonts del CNI han explicat que els serveis d'intel·ligència van contactar amb Es Satty: el contacte es va produir el 2014, quan complia condemna a la presó de Castelló, "seguint els protocols i com fan totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat ".



El seu nom apareixia en sumaris judicials per la seva presumpta relació amb terroristes yihadistes.



Pocs dies després de l'atemptat, els Mossos van

L’imam de Ripoll hauria estat confident del CNI



SOCIETAT







Així ho expliquen diversos mitjans espanyols, que citen fonts del servei d'intel·ligència espanyol.








Abdelbaki es-Satti. Al fons, un cotxe malmès per l'ona expansiva de la deflagració a la casa d'Alcanar on Satti va ser trobat mort.










 Per: Redacció

17.11.2017  12:32






Diversos mitjans de Madrid confirmen que l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, cervell del comandament que va originar els atemptats de Cambrils i Barcelona, hauria estat confident del CNI durant un temps indeterminat. Segons que explica El País, fonts dels serveis secrets haurien confirmat aquests contactes. ‘Entren dins dels protocols habituals de l’organisme, ja que el més normal per a obtenir informació en la lluita antiterrorista és contactar amb els que puguin tenir-la i en les presons hi ha molta gent que coopera’, diuen les fonts citades pel diari espanyol.



Es-Satty va entrar a la presó de Castelló 1 per aquell delicte el gener del 2012 i en va sortir el 20 d’abril de 2014. Segons el que diuen les fonts del CNI, seria durant aquest període quan hauria entrat en contacte amb els serveis d’intel·ligència.



De ciutadania marroquina, havia de ser expulsat per una condemna per tràfic de droga, però un jutge de Castelló de la Plana va revocar l’ordre d’expulsió de Satti perquè considerava que no constituïa ‘cap amenaça real’ i perquè va demostrar ‘esforços d’integració amb la societat espanyola’, segons que publicava El Mundo.



L’imam Abdelbaki es-Satti, considerat el cervell dels atacs de dijous, va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar. Sembla que fou ell qui va contribuir a la radicalització dels joves que integraven el grup que va preparar els atemptats.



El seu pas per Flandes

dijous, 14 de setembre de 2017

La Guàrdia Civil bloqueja l’arribada d’un miler d’armes llargues pels Mossos d’Esquadra



GUARDIA CIVIL









Aquest armament és indispensable per fer front a l’alerta terrorista, que és de nivell 4 sobre 5.








per Redacció 14/09/2017





Mossos d'Esquadra   | ACN
 



La Guàrdia Civil estaria bloquejant, des de fa un any, l’arribada d’un miler d’armes llargues comprades pels Mossos d’Esquadra, segons ha avançat aquest dijous al matí el programa 'El Món a RAC1' i ha confirmat posteriorment el conseller d'Interior, Joaquim Forn.





Segons aquesta informació, el 19 d'octubre de l'any passat, el Departament d'Interior va demanar l'autorització al Ministeri per adquirir el lot d'un miler de fusells i metralletes i prop de cinc milions de cartutxos, però fa deu mesos que la Intervenció Central d'Armes i Explosius de la Guàrdia Civil té bloquejada l'autorització per fer arribar les armes al cos policial catalana.





Segons RAC1, els anteriors processos de compra d'armament s'havien resolt en uns dos mesos.

dilluns, 28 d’agost de 2017

[Vídeo] Tele5 destrossa Albert Rivera sense voler 😂😂😂😂



Política doble fletxa Última actualització Dilluns, 28 d'agost de 2017 09:20 h







En una entrevista durant la manifestació a Barcelona

Les televisions espanyoles que van connectar o retransmetre en algun moment la manifestació del passat 26 d'agost a Barcelona sota el lema #NoTincPor van emetre unes imatges totalment diferents de les de TV3. Alguns usuaris a les xarxes van arribar a explicar, fins i tot, que TVE1 va amagar la xiulada al rei Felipe VI. El que no té pèrdua, però, és l'entrevista de Tele5 a Albert Rivera. 

 















Tele5 preguntava a Albert Rivera si estava content de la unitat mostrada. El de la Garriga contestava que estava molt content que el rei Felipe VI i el Gobierno espanyol haguessin fet acte de presència i, a més, criticava a aquells catalans que havien fet mostra d'ideologia política. Unes paraules que quedaven absolutament ridícules i destrossades amb les imatges que s'estaven emetent.
 
 
 
 
I és que amb l'afany d'amagar les estelades, quan la cadena espanyola privada mentre entrevistava el líder de Ciudadanos, va punxar unes concretes imatges de la manifestació. 
 
 
 
En aquest cas, del grupet petit de gent que portava un dels símbols que ha usat el

Les dificultats dels repartidors de banderes espanyoles per col·locar el gènere



ATAC A BARCELONA







El Nacional
Barcelona. Diumenge, 27 d'agost de 2017



















Gairebé tota la premsa de Madrid presenta com una guerra de banderes la manifestació contra el terrorisme i per la convivència d'aquest dissabte a Barcelona. El que no acaben d'explicar és que els repartidors de senyeres espanyoles es van veure obligats a abandonar molt bona part de seu gènere després de la manifestació. Milers de rojigualdas de plàstic van quedar sense repartir. Les xarxes socials es van encarregar de fer aquesta crònica: